TOT SOBRE EL COL·LOQUI DEBAT DE L'APMAE

(Centre Cívic Cotxeres de Sants, Barcelona: Josep Maria)

Aquest vespre ha tingut lloc al Centre Cívic de les cotxeres de Sants, un debat- col·loqui organitzat per l’Associació de Petits i Mitjans Accionistes (APMAE), sobre el present i futur esportiu del RCD Espanyol.

A l’acte ha estat present la Consellera Adjunta a la Presidència, Anna Maria Fusté, i els consellers Iñaki Pérez de Arrilucea i Montserrat Tordera. També han estat presents els que foren candidats en el darrer procés electoral, l’ex Vicepresident Sergio Oliveró i l’accionista Arnau Baqué. A més de la presència de tota la plana major de l’APMAE amb Ferran Marín al capdavant, socis de l’APMAE, accionistes i penyistes del RCD Espanyol.        

L’acte ha estat moderat pel periodista Oriol Vidal qui ha anunciat als presents que està preparant un documental en record de la participació espanyolista a la UEFA 1987/88. S’ha iniciat l’acte a les 20:00 hores prenent la paraula el President de l’APMAE el qual ha explicat els motius del debat. Ha dit que “sense els socis, el futbol no es res” i s’ha lamentat de tot el que ha suposat las SAD, els horaris intempestius, el poc que es té en compta al soci en el futbol d’ara.

Com a ponents, Oscar Perarnau, Director Esportiu del RCD Espanyol, Joan Golobart, i Tomás Guasch. El col·loqui s’ha iniciat demanant-li Oriol Vidal a Perarnau un missatge de tranquil·litat, de confiança envers el futur esportiu del club. Perarnau ha definit a l’entitat com un club amb molt potencial, per història, camp, ciutat, etc., però  que això s’ha de reflectir esportivament, tot i que es conscient de la greu crisi que viu el futbol i la societat en tots els ordres. Per tant ha reconegut les limitacions a l’hora d’anar al mercat. Ha afirmat que hi ha marge d’error en tractar-se de jugadors que no han jugat a la màxima categoria però que en tot cas el risc econòmic és mínim.

Preguntat sobre Pabón, jugador del que es tenien informes immillorables, es va renunciar en el moment en que es va observar el bon rendiment de S. García jugant de davanter centre amb Aguirre, i quan l’entitat espanyolista no podia arribar-hi, en la qüestió econòmica. Ell, tenia que encarregar-se només del primer equip fins juny, però sortosament la bona tasca d’Aguirre redreçant la marxa del primer equip ha permès que també s’hagi centrat en el tema del futbol base reconduint situacions. Sobre aquests fitxatges ha manifestat que no només s’han seguit sinó que s’han avaluat totes les circumstàncies personals, de nivell tècnic, físic, emocional i psicològic per que els jugadors que s’incorporin puguin adaptar-se ràpidament i triomfin al nostre club.

Sobre Aguirre ha manifestat que el club està força content d’ell. Que té una comunicació ben fluïda amb el tècnic mexicà, cada dia parlen, i que és un plaer tractar amb ell. Però, tant ell com qualsevol professional s’haurà d’adaptar a les condicions globals de l’entitat (tant a nivell econòmic com esportiu).  Ha alabat les condicions humanes d’aquest grup a nivell de vestidor, una de les condicions de què l’equip hagi sortit de la greu situació en que es trobava. El Club està pendent de decisions importants que s’han prendre en les properes setmanes. 

Perarnau ha afirmat que porta molts anys a la casa (16), que ell li va costar acceptar el càrrec, doncs ell estaria per ajudar en un primer moment a qui s’incorporés, però passat el temps sense que és concretés cap incorporació com a director esportiu, va acabar acceptant quan se li van garantir uns determinats aspectes. Ell creu que el fet d’haver pujat des de la base havent sigut entrenadors d’equips del futbol base i dur tants anys, el fan coneixedor de la idiosincràsia de l’entitat i que moltes coses ja no li agafen de nou, doncs coneix perfectament l’entitat per dins.  Ha reconegut que encara queda una àrdua tasca per davant.

Al marge de la disminució del pressupost, altre dels inconvenients és que hi ha contractes signats de llarg termini. Que malgrat tot, l’Espanyol és un club amb força potencial i prestigi que fa que forces clubs de Segona Divisió i de l’estranger, demanin cessions de futbolistes pericos, o convenis de col·laboració. Ha reconegut que en els darrers temps s’ha fet autocrítica dins l’entitat. Ha desmentit els remors sobre Riki i com és lògic no ha facilitat noms de possibles jugadors que l’Espanyol s’interessi tret de l’únic jugador oficialment reconegut com a fitxatge 13/14,  com és Lanzarote.

Ha parlat dels quatre cedits. Molt contents amb Amat i Thievy, i sobre Luna i Albín van entrant més en joc però no acaben de despuntar. Sobre David López hi ha opció de compra i s’hi estan fixant doncs està fent una gran campanya al Huesca. Es fa un seguiment continu dels jugadors cedits. Sobre Thievy ell pensa que està força il·lusionat en recalar altre cop al RCD Espanyol, en contra de tot el que s’hagi cregut o pogut dir darrerament a tenor de les declaracions que el jugador hagi fet.

Important pregunta se li ha fet: Qui fitxarà a l’Espanyol?. Perarnau ha respost que sense voler tenir ànim de protagonisme, qui fitxarà serà el club (ell com a Director Esportiu és el màxim responsable tècnic)  i que a l’entrenador del primer equip se li informa oportunament.  En l’ànim de la pregunta estava el rerafons del fitxatge de Petrov (de Javier Aguirre) i els dubtes de qui seria qui fitxaria. Ha parlat del búlgar. Quan es va incorporar van marxar 3 jugadors i per tant van quedar 22 jugadors, una plantilla equilibrada amb dos jugadors per lloc.

Tampoc entén la creença de què Aguirre no sigui un tècnic que pugui encapçalar un projecte des de principi de temporada. Amb dades històriques ha llençat per terra aquesta creença, demostrant que tant a Osasuna, a l’Atlético de Madrid o a Mèxic hi va estar moltes temporades triomfant, assolint fites i només al Zaragoza en circumstàncies especials li va anar malament quan va iniciar la temporada des d’un principi.

Sobre Europa considera que hi ha pros i contres. Però que l’Espanyol quatre de cada cinc temporades hauria d’estar entre els deu primers. Ha dit que tenen ells la responsabilitat de lluitar fins el final, fins el darrer encontre.

Joan Golobart ha parlat de la situació econòmica amb un dia a dia que “se’ns menja” i que malauradament amb aquesta conjuntura s’han d’acabar venent jugadors. Ha dit que s’ha de fer un projecte empresarial de futur, en el que quedi exposat  d’on s’ha de treure els diners, amb més imaginació i  força més ambició. Hi ha molta tasca per fer. Sobre les cessions, s’ha mostrat partidari d’elles doncs llevat d’algun cas extrem, no es poden fer debutar juvenils a primera, sinó que és millor cedir els jugadors per què es vagin fent, i ha parlat del cas de Jordi Amat. L’any que tenia que jugar per edat, és precisament quan l’acaben cedint. Ha posat com exemple de model, aquell equip del qual era ell integrant que amb dos grans estrangers, jugadors de pedrera, jugadors fitxats a segona i segon B, amb algun reforç, va arribar a ser subcampió d’Europa.

Sobre Aguirre, Golobart s’ha mostrat favorable a la continuïtat del tècnic mexicà, però advertint que entrenadors n’hi ha molts per si de cas Aguirre no continua. Sobre jugar a Europa ha senyalat que la capacitat mental per competir en dues competicions de tant alt nivell, passa factura.  Malgrat aquesta afirmació, diu que no s’ha de renunciar sinó saber-ho regular. Si et limites, mai trobaràs el moment de considerar que amb una plantilla s’està preparat per jugar dues competicions.  A més, en la seva opinió, seia absurd no voler anar a Europa.

Tomás Guasch ha considerat que és molt que encara estiguem vius i a primera, tal com està el tema econòmic. No només de l’Espanyol sinó del futbol en general. Ha parlat de clubs que han estat en concurs de creditors i ha censurat l’actitud dels dirigents del futbol espanyol que viuen d’esquenes a la realitat de la societat. Ha parlat d’una quitança al món del futbol. D’un gran pacte entre clubs, o això acabarà força malament... Ha dit que de Pochettino només quedarà un mur a la Ciutat Esportiva, quelcom que deixa de ser positiu en un club que tenia a bé ser més proper al soci. Parla d’unitat... de voler veure algun dia a totes les forces vives de l’espanyolisme units en la gestió de l’entitat. A nivell esportiu, ha parlat de tenir una columna vertebral clara, “las cuatro patas de un banco”.  Ha preguntat a Perarnau si en cas que no segueixi Aguirre si el perfil d’entrenador que es faci càrrec de l’equip si serà jove o veterà. El Director Esportiu ha manifestat que en la mateixa situació hi ha molts entrenadors que encara no tenen clar el seu futur, però no ha volgut donar noms de possibles substituts en cas que el mexicà no segueixi.

Precs i preguntes:

Ha acabat el debat amb el torn de precs i preguntes als voltants de les 9 del vespre menys cinc minuts. Un perico del públic li ha preguntat a Perarnau sobre tota la situació “kafkiana” que ha viscut el futbol base, l’Espanyol B... Perarnau ha reconegut que el fet que hi hagin hagut 5 coordinadors en les darreres temporades ha creat una situació en la que no hi hagut estabilitat. Ha parlat de la situació del Juvenil campió de la passada temporada (molts d’aquells jugadors han anat a engrandir filials d’equips rivals). Ha manifestat qui s’intenta reconduir situacions tant personals com a nivell general que els equips funcionin.  En aquest tema Tomás Guasch ha dit que no s’ha cregut de veritat en la pedrera.  Ha citat la intertoto com exemple del que li va suposar a l’Espanyol la pedrera.        

Altre pregunta ha sigut entorn a la falta de líders a l’equip. De jugadors carismàtics, emblemàtics, doncs cada cop que n’hi ha algun, acaba sortint.  Perarnau ha reconegut que s’ha de crear identitat amb jugadors de club.  Sobre Verdú, que s’està allargant el tema per la bona predisposició de les parts, però que el club no arribarà on no pugui.  Ha valorat l’aspecte del sentiment, com un dels factors a l’hora d’acceptar el càrrec, doncs porta molts anys a l’entitat i al futbol base.

Un dels assistents ha preguntat quan tindrem un capità perico doncs dos son argentins i altres dos culers... Perarnau ha dit que d’abans de Pochettino només queda Cristian Álvarez i que de 24 jugadors de la plantilla, 12 eren estrangers... I que lògicament pericos, sempre som una minoria. Per tant han de saber conviure amb aquests jugadors. També ha sigut preguntat Perarnau envers quan tindrem una política clara, amb un 80% de gent de casa. Ha respost altre cop que hi ha gent ja contratada, signada, i ha afirmat la gran diferència entre el que es vol, i el que es pot...

Un espanyolista ha preguntat el per què d’aquesta irregularitat amb aquelles segones voltes nefastes, i si li fan el llit al tècnic de torn, professionals que només treballen hora i mitja com poden estar cansats, esgotats per rendir només mitja temporada.  Joan Golobart ha parlat de quan hi ha una intensitat brutal en mitja lliga en segons quins jugadors que després acusen el desgast, doncs a vegades no es pot jugar a un nivell màxim tota la temporada. Ha parlat de factors mentals, de humilitat i competència a l’equip. Poden haver-hi jugadors descontents com a tot arreu, però no creu en conspiracions per fer fora un tècnic, afirma.  També considera que en l’entitat hi ha d’haver-hi un líder, i que aquest ha de ser des del propi president de la institució. Ha parlat de desgast, i pèrdua de lideratge del tècnic. I sobre tot, qüestió de dinàmiques.

Perarnau ha afegit qüestió física, decisions no encertades, falta de confiança. Ha reconegut que aquests jugadors amb el nou tècnic han revifat i han augmentat la seva confiança. Coneixent el vestidor, dubta de que hi hagi altres intencions per part dels jugadors.