ADÉU 2013. EL FUTBOL BASE ESPANYOLISTA

La Dani Jarque (I): Futbol base.

Aquest any ha suposat per la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol, el seu bateig oficial amb el nom de Dani Jarque. En un emotiu acte celebrat la tarda del 21 d’octubre, en el que hi estigueren presents tot l’entorn espanyolista i tots els capitans dels equips tant masculins com femenins de l’entitat, es descobriren les lletres de l’etern capità com a nom a la façana de l’entrada junt a una rèplica de l’estàtua que hi ha a la porta 21 de l’Estadi RCDE.

A la part esportiva, un altre any en que han pintat “bastos”. El desgavell i fort cop infringit en les darreres temporades al futbol base encara ha arrossegat les conseqüències al llarg d’aquest 2013 que ara ens deixarà. El nou equip tècnic encapçalat per Jordi Lardín ha intentat treure a flotació un vaixell seriosament enfonsat. Al final del primer mes de l’any, relleu ineludible a la banqueta del filial. Raul Longhi després de 13 encontres consecutius sense guanyar. El substituí Manolo Márquez (que ja havia estat al futbol femení espanyolista als finals de la dècada anterior), qui amb dificultats al principi, aconseguí finalment fer que l’equip ressorgís obtenint de manera plàcida la permanència, ocupant un digne vuitè lloc.

Decepció fou la paraula que defineix perfectament el final de temporada al futbol base en quant a resultats. Per primer cop en 15 anys, el Juvenil no es classificava per disputar la Copa del Rei – quan era el vigent campió – i cap equip del futbol base masculí aconseguia finalitzar el seu campionat en primera posició.  Cadet “A” per un punt, i en futbol-7 tant el Benjamí (a 2 punts) com l’Aleví A (a 3 punts), veien com l’etern rival els hi arrabassava les úniques lligues que podien haver caigut del cantó espanyolista.
Tampoc als campionats masculins de Catalunya l’Espanyol pogué alçar-se amb el triomf en cap d’ells. Quelcom impensable tan sols feia uns anys. El Benjamí caigué per penals davant FCB a les Semifinals, l’ Infantil A caigué en semifinals al Mpal. de Cornellà davant els del Baix Llobregat que acabarien obtenint el títol, l’Aleví altre cop arribà a la final i no pogué amb el Barcelona, el Juvenil B s’ensorrà en la Dani Jarque davant la Damm B en quarts, i només el Cadet A – altre cop l’equip de Dani Fernández – estigué a punt d’aixecar el títol davant FCB, però el poc encert en els penals ho impediren.

L’Espanyol s’adjudicà el MIC en categoria Juvenil i Aleví (golejant al Liverpool a la final) i en categoria cadet només l’aspecte físic de la selecció d’Aspire Dreams impedir fer-se amb el títol. També altres tornejos en categoria aleví van portar destacades actuacions del conjunt espanyolista com a Burriana (campió), Arousa (subcampió), i la Copa Danone (subcampió). En el Nacional Blue BBVA, altre cop s’interposà el FCB en el camí dels espanyolistes en el encreuament de quarts.  

Aquestes actuacions en els citats torneigs augmentaren el prestigi - que en els diversos campionats de lliga estava una mica en l’oblit – del futbol base espanyolista, i en l’Aleví A d’un jugador: Adrián Bernabé, qui protagonitzaria junt a 4 jugadors més, la noticia més negativa amb la seva deserció del bàndol espanyolista signant per l’etern rival. Enfrontament entre els responsables d’una i altre entitat, mentre ara s’està buscant a nivell federatiu i en els àmbits de responsabilitat en l’esport espanyol, fórmules que protegeixin la tasca formativa dels clubs modestos davant les urpes dels voltors que una i altre vegada llencen les seves xarxes amb la complicitat de pares massa impacients pel diner fàcil, i representants sense escrúpols a l’hora de comercialitzar amb car humana de menors d’edat.

S’inicià el nou curs 2013/14 en el futbol base amb canvis a diferents banquetes. Amb la sortida d’un dels tècnics més valorats (Dani Fernández) que després de la seva poc afortunada experiència en Castelldefels torna a la FCF per encarregar-se de la selecció catalana sub-16. També hi ha varies sortides (Piña, Tort, Manzano), arribant David Gallego, Toni Velamazán, i Xavi Morón. Més de cinquanta fitxatges en el futbol -11 completen la tasca de renovació dels planters espanyolistes. Caldrà avaluar la qualitat d’aquestes incorporacions amb el suficient marge de temps, a fi d‘evitar prematures consideracions.

En quant als diversos campionats de l’actual temporada, el filial espanyolista arriba al final de la primera volta en una molt compromesa situació (només havent guanyat un partit a domicili, perdent la resta de partits), i amb un 0-4 davant Alcoyano que va fer força mal i que va fer explotar al seu tècnic en declaracions públiques carregant contra els jugadors. El filial es troba igualat a punts amb la plaça de promoció i primera de descens. El partit del proper dissabte davant Olot pot ser més que tres punts els que es jugui l’equip espanyolista.  


En quant al Juvenil A, força irregular, finalitza l’any en tercera posició després que dues derrotes (a Badalona i al Narcís Sala) tallessin una ratxa victoriosa en la que semblava que l’equip ja alçava el vol d’una manera segura i duradora en el temps.  

Arriba el parèntesi nadalenc i la vida segueix igual a Can Perico en aquesta parcel·la. La derrota del Cadet B davant l’Hospi i la punxada fa unes jornades del Benjamí A,  a Les Franqueses, deixen sense cap equip líder en tot el futbol base en aquests moments, i amb un Aleví B lliscant les posicions de descens i un Infantil A que no va pogué endur-se enguany el Joan Babot,  començant pèssimament el campionat de lliga.

Tan sols, l’èxit aconseguit pel Infantil B de Carles Martínez al Torneig d’Arona, (la “Mini-Champions de F-7”) en un formidable espectacle de joc i victòries culminada amb l’adjudicació del torneig derrotant al Real Madrid, torna a fer revifar l’optimisme i la il·lusió en una pedrera que està pagant els personalismes, interessos inconfessables i ineptitud de massa gent en els darrers anys, ofuscant la bona tasca d’altres. La Ciutat Esportiva Dani Jarque ho nota, amb l’afluència de públic caient cada cop més amb dissabtes en els que tan sols un centenar de persones (comptant a tothom, -familiars i personal esportiu-) es veuen a les grades i laterals. Inclòs el Juvenil A espanyolista ha acabat disputant encontres amb menys de 150 espectadors. Quelcom impensable fa unes quantes temporades.