diumenge, 29 de desembre del 2013

CAMPIONS !!!!.
L'ESPANYOL DERROTA AL MADRID
I ES FA AMB EL TERCER "ARONA" (3-2)

RCD Espanyol Infantil “B”: 3 – Real Madrid CF: 2


Excepcional, sublim... L’Espanyol  s’ha superat a si mateix i ens ha ofert a tota la parròquia espanyolista que ho ha presenciat a través de la petita pantalla i a tota l’audiència televisiva espanyola, un espectacle per la petita història del futbol base en derrotar per 3-2 en un disputat, vibrant i esplèndid partit davant el gran favorit del torneig, un Real Madrid imparable que havia humiliat en mig partit al Valencia en semifinals. L’equip de Carles Martínez Novell ha anul·lat a més a la seva estrella, Pedro.

El quadre català s’ha fet amb el seu tercer “Arona” després d’adjudicar-se el triomf davant Bayer Leverkussen en 2004 i davant la Selecció de Camerún en 2005. En un gran partit, ha sorprès al Real Madrid amb un primer temps per emmarcar.  De justícia hagués sigut que el guardó al millor jugador del torneig hagués recaigut en el central Alejandro (tot i que no s’acostuma a donar a centrals), doncs al marge d’anul·lar a tots els millors davanters centres del torneig, i després de mostrar la seva elegància amb la sortida de pilota, Alex ha marcat dos dels tres gols que han conduït al seu equip al triomf final. Però bé, això no deixa de ser una opinió d’un servidor de la que es pot o no estar d’acord sense desmerèixer en absolut la tasca i el joc del guanyador i d’altres nois que han destacat en el torneig.

No puc passar aquest moment i sense voler fer més sang del tema de la que mereix, si que em permetré comentar al respecte, de com l’Aleví A de l’Espanyol la passada temporada arribava a les finals dels torneigs més prestigiosos i sempre el resultat era el mateix, derrota i segon lloc... I sempre era escollit com a millor jugador un noi ros que jugava al mig del camp del equip... Algú se li va ocorre que el seu futur seria molt millor canviant d’aires... travessant el Llobregat fins a Sant Joan Despí. Ves per on el capriciós que és el futbol, que avui aquesta fornada –amb algun reforç- s’ha coronat assolint l’èxit final, proclamant-se campió de la “Mini – Champions” mentre ell s’ho ha mirat eliminat i decebut en quarts... després això si, de servir d’estàndard de la premsa culer qui reiteradament el feia servir com exponent d’una més que tortura als espanyolistes en termes de futbol base...

L’Espanyol ha començat a guanyar-li la final al Madrid, quan l’ha sorprès per complert sortint a l’atac. Amb personalitat i amb caràcter, els blanc-i-blaus (avui de gris) no s’han tancat darrere, no han temut a un Madrid que arribava en pla amenaçador, sinó  tot el contrari. Ha dominat el joc manant al mig del camp i projectant-se cap endavant. I això que als dos minuts ja ha tingut un altre contratemps a afegir al no concurs del seu capità Dani, com ha sigut la lesió de Joel Bañuls,  el lateral esquerrà.

Ja ha mostrat les seves credencials al títol el quadre català quan al minut 2 i mig, Reda ha recuperat una bola en zona defensiva blanca, i la passada de la mort ha estat rematada per Nico, salvant amb el peu el meta madridista. La rèplica, una doble rematada dels blancs que molt bé també ha sabut rebutjar primer (al tret de Marcos) i aturar després el meta Ángel, evitant que el Madrid anotés.   Molt bé Arnau en jugada individual que caient-se deixa anar un tret que s’ha estavellat al travesser tot i que el col·legiat havia senyalat la falta contra el Madrid.  Reda, sortejant a tres rivals en un pam de terreny penetra i xuta creuat, salvant al Madrid el meta Toni que rebutja com pot l’esfèrica.

L’assetjament perico seria total. Dos serveis de cantonada consecutius. El Madrid tancat darrera. Un d’ells s’executa en curt i Reda fa virgueries girant-se enganxat a la calç de la línia de fons i assistint a Alejandro que no anà llest a l’hora de rematar; la posterior rematada d’un company acabaria a còrner. L’Espanyol embotellava al Madrid que patia de valent. Als 13 minuts i mig, Nico serveix el servei de cantonada des de la dreta i molt bé Alejandro de cap, envia la bola al fons de la porta blanca. Era l’1-0 que posava en avantatge al quadre català.

En una de les poques arribades del Madrid a punt de donar l’ensurt Ángel a qui se li escapa l’esfèrica, però ben ràpid tapona el possible remat i evita qualsevol acció posterior enviant a còrner. Una gran combinació finalitza al 18’ amb passada d’Ot en la frontal per la incorporació d’Alejandro qui l’afavoreix el rebot en el regat i quedant-se tot sol afusella al meta madridista. Era el 2-0 i quedava encarrilava la final tot i que aquesta es jugava a dos temps de vint minuts cadascun. Un llançament directe de Diego sortia fora. Descans.

Però tot varià en el segon temps. El Madrid en la primera jugada aconsegueix un gol de bandera, quan Diego des de la banda dreta envia un tret que acaba a l’escaire: 2-1 i a patir!. El gol dona ales als blancs que ara si, convençuts de les seves possibilitats posen setge a la porteria d’un Espanyol que comença a patir.   Marcos arribant fins la cuina aquest cop per l’esquerra posa un centre que es passeja i Diego en el segon pal a boca de gol tot sol té el gol en les seves botes però Juan Vicente Canales ho evita salvant amb el peu.  El conjunt perico, ofegat, ho passa malament.

Torna a sortir Reda per pressionar més a munt i evitar que el Madrid arribi amb tanta facilitat amb superioritat al mig del camp. L’Espanyol comença a respirar davant un Madrid que mica a mica perd ja gas. Reda rep una bola molt llarga i fica la bota davant la sortida del meta, però la bola es perd massa creuada. Pedro, desaparegut tot el partit, remata a l’exterior de la xarxa lateral.  Un córner molt tancat es rebutjat ficant una oportuna mà Juanvi. S’escapa Marcos per l’esquerra superant a dos adversaris però la bola acaba a còrner junt la xarxa lateral de la porteria espanyolista.

Els dos equips tenien ocasions. Reda li dona a Arnau la passada de la mort en un bon contracop perico, però el xut del 8 espanyolista acaba sortint a córner al no pogué superar al porter blanc.

Al minut 37, servei de cantonada executat des de la dreta en curt altre cop sobre Reda. L’ex del Cirera repeteix la mateixa acció, girant-se enganxat a la línia de fons superant a dos defensors i passada de la mort que en tocar en un espanyolista li cau a Nico qui es troba tot sol, busca forat i el troba amb un remat creuat. 3-1, i la final encarrilada...

Però no, no ho estava gens ni mica. Només centrar de mig camp, el Madrid en un vist i no vist situa el 3-2  en el marcador i promet un final intensíssim jugat de poder a poder. Fou Diego en jugada individual qui anotà el segon a manca de dos minuts pel final del partit.

A manca de mig minut, falta que llença directe el meta blanc en camp propi penjant a l’àrea espanyolista. Surt amb decisió molt valent Juanvi, rebutjant l’esfèrica i tot el que per allà circulava. Es llença aquest sobre el temps ja complert, embolic dins l’àrea, però l’Espanyol resol amb molts nervis, però en segons, tot serà eufòria quan el col·legiat assenyala la fi d’aquesta final. L’Espanyol, Campió de la “Mini-Champions” d’Arona. Felicitats Espanyol!!!.
         
   

Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: 1er. Temps: Ángel; Sergi, Alejandro, Joel; Arnau; Nicolás  i Reda
Substitucions: Julen per Joel, m. 2; Ot per Nicolás, m. 16; Kilian per Reda, m. 18.
2n. Temps: Juanvi; Sergi, Alejandro, Julen; Arnau, Ot; Kilian.
Substitucions: Nicolás per Ot, m. 22.  

Real Madrid: Toni; Marcos, Ismael, Miguel; Díez, Arribas i Pedro. També: Jorge, Diego i Alejandro (p.s.)  

Àrbitre: Ansuátegui Roca.

Gols: 1-0: Alejandro, m. 13; 2-0: Alejandro, m. 18; 2-1: Diego, m. 21; 3-1: Nicolás, m. 37; 3-2: Diego, m. 38.

Incidències: Final del XVIII Torneig Internacional Blue BBVA de F-7 disputat a l’estadi Antonio Domínguez d’Arona.  


10 comentaris:

Anònim ha dit...

Equipas,només els cal felicitar.Així és com es guanya,fent equip amb lluita i sacrifici i la qualitat al servei d´un bloc.Felicitats Pericos!!!!

Anònim ha dit...

impressionant i noticia molt bona per un equip que suposo que va patir i molt amb la sortida d´ adria bernabe, per altre costat sorprès per el trist paper del barcelona, perquè s´ha gastat molts calers amb un infantil b segons ells de luxe, però una vegada més hem demostrat que els calers no ho son tot, espero que els pares i representants de la resta de jugadors del nostre planter ho tinguin en compte en un futur.

Josep Maria ha dit...

Doncs esperem que alguna vegada es tingui en compta aquest darrer aspecte... I també cal dir-ho, que a casa nostra es facin també bé les coses, que a bon segur també és la millor manera - si veuen futur els nanos - de que es quedin aquí els millors i no marxin.

Salutacions!

Anònim ha dit...

Felicitar als nanos i a tots els responsables de l'èxit assolit, una meravella veure'ls en acció. Respecte al Bar$a, cal dir que no han portat ni de bon tros al seu millor equip, desconec les raons, però han deixat a 4-5 dels seus millors jugadors a casa. Però bé, cal dir que nosaltres vam jugar ahir i avui sense un dels nostres millors nanos de l'equip en Dani Villahermosa per otitis, a més, de patir la baixa aquest estiu del jugador bandera d'aquesta generació. Molt de mèrit lo del Infantil B de l'Espanyol. I molt d'acord amb en Josep Maria, la millor medicina per retenir-los és demostrar que es compta amb la pedrera.

Josep Maria ha dit...


Respecte a aquest darrer comentari, això he llegit - no se si es ben veritat, o excuses de mal pagador molt pròpies sempre dels culers quan perden - que era tema de repartiment del nombre de jugadors. Uns jugadors del FCB havien participat al Nacional i ara altres els hi havien promés participar al torneig d'Arona. La veritat és que poc importa. Ja s'ho faran. Cadascú convoca els jugadors que creu convenient i a bon segur que al RCDE s'han quedat també algun que altre jugador que també podria haver-hi estat present rendint a alt nivell, però com és un torneig de F-7...

Edu ha dit...

Una correcció: Al minut 37, el jugador que fa la gran jugada a la linea de fons es Arnau Puigmal no Reda. Un crack l'Arnau. :)

Josep Maria ha dit...

Val, gràcies per la correcció. A vegades ja un ja no veu ni el que escriu!. Salutacions! Bon any!.

Anònim ha dit...

Patético que os tengais que acordar del "noi ros..." para celebrar vuestra victoria, la verdad muy merecida. El "noi ros..." ha sabido ganar con MUCHA deportividad los más de 30 trofeos al mejor jugador en sus años en el espanyol, igual que ahora sabe perder con la misma deportividad. Esa es la esencia del fútbol del que entendeis muy poco...

Anònim ha dit...

Tu lo has dicho, estos torneos deberían ser la esencia del deporte, pero cuando clubes dan dinero a las familias y estas lo aceptan, algo lícito, ya no se trata solo de un deporte, sino de una profesión, por muy niño que sea el remunerado. Este niño, su familia ha querido eso, pues que dé explicaciones a sus padres, no a nosotros.

Anònim ha dit...

Celebrar la victoria y olvidaros de lo demás que siempre estáis igual para una vez que ganais algo!!!




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M