RCD Espanyol Infantil “B”: 3 – Real Madrid CF:
2
Excepcional, sublim... L’Espanyol s’ha superat a si mateix i ens ha ofert a tota
la parròquia espanyolista que ho ha presenciat a través de la petita pantalla i
a tota l’audiència televisiva espanyola, un espectacle per la petita història del futbol base en
derrotar per 3-2 en un disputat, vibrant i esplèndid partit davant el gran
favorit del torneig, un Real Madrid imparable que havia humiliat en mig partit
al Valencia en semifinals. L’equip de Carles Martínez Novell ha anul·lat a més
a la seva estrella, Pedro.
El quadre català s’ha fet amb el seu tercer “Arona”
després d’adjudicar-se el triomf davant Bayer Leverkussen en 2004 i davant la
Selecció de Camerún en 2005. En un gran partit, ha sorprès al Real Madrid amb
un primer temps per emmarcar. De justícia
hagués sigut que el guardó al millor jugador del torneig hagués recaigut en el
central Alejandro (tot i que no s’acostuma a donar a centrals), doncs al marge
d’anul·lar a tots els millors davanters centres del torneig, i després de
mostrar la seva elegància amb la sortida de pilota, Alex ha marcat dos dels tres gols
que han conduït al seu equip al triomf final. Però bé, això no deixa de ser una
opinió d’un servidor de la que es pot o no estar d’acord sense desmerèixer en
absolut la tasca i el joc del guanyador i d’altres nois que han destacat en el
torneig.
No puc passar aquest moment i sense voler fer
més sang del tema de la que mereix, si que em permetré comentar al respecte, de
com l’Aleví A de l’Espanyol la passada temporada arribava a les finals dels
torneigs més prestigiosos i sempre el resultat era el mateix, derrota i segon lloc... I sempre era
escollit com a millor jugador un noi ros que jugava al mig del camp del
equip... Algú se li va ocorre que el seu futur seria molt millor canviant d’aires...
travessant el Llobregat fins a Sant Joan Despí. Ves per on el capriciós que és
el futbol, que avui aquesta fornada –amb algun reforç- s’ha coronat assolint l’èxit
final, proclamant-se campió de la “Mini – Champions” mentre ell s’ho ha mirat
eliminat i decebut en quarts... després això si, de servir d’estàndard de la
premsa culer qui reiteradament el feia servir com exponent d’una més que tortura
als espanyolistes en termes de futbol base...
L’Espanyol ha començat a guanyar-li la final
al Madrid, quan l’ha sorprès per complert sortint a l’atac. Amb personalitat i
amb caràcter, els blanc-i-blaus (avui de gris) no s’han tancat darrere, no han
temut a un Madrid que arribava en pla amenaçador, sinó tot el contrari. Ha dominat el joc manant al mig
del camp i projectant-se cap endavant. I això que als dos minuts ja ha tingut
un altre contratemps a afegir al no concurs del seu capità Dani, com ha sigut
la lesió de Joel Bañuls, el lateral
esquerrà.
Ja ha mostrat les seves credencials al títol
el quadre català quan al minut 2 i mig, Reda ha recuperat una bola en zona
defensiva blanca, i la passada de la mort ha estat rematada per Nico, salvant
amb el peu el meta madridista. La rèplica, una doble rematada dels blancs que
molt bé també ha sabut rebutjar primer (al tret de Marcos) i aturar després el
meta Ángel, evitant que el Madrid anotés. Molt bé
Arnau en jugada individual que caient-se deixa anar un tret que s’ha estavellat
al travesser tot i que el col·legiat havia senyalat la falta contra el Madrid. Reda, sortejant a tres rivals en un pam de
terreny penetra i xuta creuat, salvant al Madrid el meta Toni que rebutja com
pot l’esfèrica.
L’assetjament perico seria total. Dos serveis
de cantonada consecutius. El Madrid tancat darrera. Un d’ells s’executa en curt
i Reda fa virgueries girant-se enganxat a la calç de la línia de fons i assistint
a Alejandro que no anà llest a l’hora de rematar; la posterior rematada d’un
company acabaria a còrner. L’Espanyol embotellava al Madrid que patia de
valent. Als 13 minuts i mig, Nico serveix el servei de cantonada des de la
dreta i molt bé Alejandro de cap, envia la bola al fons de la porta blanca. Era
l’1-0 que posava en avantatge al quadre català.
En una de les poques arribades del Madrid a
punt de donar l’ensurt Ángel a qui se li escapa l’esfèrica, però ben ràpid
tapona el possible remat i evita qualsevol acció posterior enviant a còrner.
Una gran combinació finalitza al 18’ amb passada d’Ot en la frontal per la
incorporació d’Alejandro qui l’afavoreix el rebot en el regat i quedant-se tot
sol afusella al meta madridista. Era el 2-0 i quedava encarrilava la final tot
i que aquesta es jugava a dos temps de vint minuts cadascun. Un llançament
directe de Diego sortia fora. Descans.
Però tot varià en el segon temps. El Madrid en
la primera jugada aconsegueix un gol de bandera, quan Diego des de la banda
dreta envia un tret que acaba a l’escaire: 2-1 i a patir!. El gol dona ales als
blancs que ara si, convençuts de les seves possibilitats posen setge a la
porteria d’un Espanyol que comença a patir. Marcos
arribant fins la cuina aquest cop per l’esquerra posa un centre que es passeja
i Diego en el segon pal a boca de gol tot sol té el gol en les seves botes però
Juan Vicente Canales ho evita salvant amb el peu. El conjunt perico, ofegat, ho passa malament.
Torna a sortir Reda per pressionar més a munt
i evitar que el Madrid arribi amb tanta facilitat amb superioritat al mig del
camp. L’Espanyol comença a respirar davant un Madrid que mica a mica perd ja
gas. Reda rep una bola molt llarga i fica la bota davant la sortida del meta,
però la bola es perd massa creuada. Pedro, desaparegut tot el partit, remata a
l’exterior de la xarxa lateral. Un córner
molt tancat es rebutjat ficant una oportuna mà Juanvi. S’escapa Marcos per l’esquerra
superant a dos adversaris però la bola acaba a còrner junt la xarxa lateral de
la porteria espanyolista.
Els dos equips tenien ocasions. Reda li dona a
Arnau la passada de la mort en un bon contracop perico, però el xut del 8 espanyolista
acaba sortint a córner al no pogué superar al porter blanc.
Al minut 37, servei de cantonada executat des
de la dreta en curt altre cop sobre Reda. L’ex del Cirera repeteix la mateixa
acció, girant-se enganxat a la línia de fons superant a dos defensors i passada
de la mort que en tocar en un espanyolista li cau a Nico qui es troba tot sol,
busca forat i el troba amb un remat creuat. 3-1, i la final encarrilada...
Però no, no ho estava gens ni mica. Només
centrar de mig camp, el Madrid en un vist i no vist situa el 3-2 en el marcador i promet un final intensíssim
jugat de poder a poder. Fou Diego en jugada individual qui anotà el segon a
manca de dos minuts pel final del partit.
A manca de mig minut, falta que llença directe
el meta blanc en camp propi penjant a l’àrea espanyolista. Surt amb decisió molt
valent Juanvi, rebutjant l’esfèrica i tot el que per allà circulava. Es llença
aquest sobre el temps ja complert, embolic dins l’àrea, però l’Espanyol resol amb
molts nervis, però en segons, tot serà eufòria quan el col·legiat assenyala la
fi d’aquesta final. L’Espanyol, Campió de la “Mini-Champions” d’Arona. Felicitats
Espanyol!!!.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: 1er. Temps: Ángel; Sergi,
Alejandro, Joel; Arnau; Nicolás i Reda
Substitucions: Julen per Joel, m. 2; Ot per
Nicolás, m. 16; Kilian per Reda, m. 18.
2n. Temps: Juanvi; Sergi, Alejandro, Julen;
Arnau, Ot; Kilian.
Substitucions: Nicolás per Ot, m. 22.
Real Madrid: Toni; Marcos, Ismael, Miguel; Díez,
Arribas i Pedro. També: Jorge, Diego i Alejandro (p.s.)
Àrbitre: Ansuátegui Roca.
Gols: 1-0: Alejandro, m. 13; 2-0: Alejandro,
m. 18; 2-1: Diego, m. 21; 3-1: Nicolás, m. 37; 3-2: Diego, m. 38.
Incidències: Final del XVIII Torneig
Internacional Blue BBVA de F-7 disputat a l’estadi Antonio Domínguez d’Arona.
10 comentaris:
Equipas,només els cal felicitar.Així és com es guanya,fent equip amb lluita i sacrifici i la qualitat al servei d´un bloc.Felicitats Pericos!!!!
impressionant i noticia molt bona per un equip que suposo que va patir i molt amb la sortida d´ adria bernabe, per altre costat sorprès per el trist paper del barcelona, perquè s´ha gastat molts calers amb un infantil b segons ells de luxe, però una vegada més hem demostrat que els calers no ho son tot, espero que els pares i representants de la resta de jugadors del nostre planter ho tinguin en compte en un futur.
Doncs esperem que alguna vegada es tingui en compta aquest darrer aspecte... I també cal dir-ho, que a casa nostra es facin també bé les coses, que a bon segur també és la millor manera - si veuen futur els nanos - de que es quedin aquí els millors i no marxin.
Salutacions!
Felicitar als nanos i a tots els responsables de l'èxit assolit, una meravella veure'ls en acció. Respecte al Bar$a, cal dir que no han portat ni de bon tros al seu millor equip, desconec les raons, però han deixat a 4-5 dels seus millors jugadors a casa. Però bé, cal dir que nosaltres vam jugar ahir i avui sense un dels nostres millors nanos de l'equip en Dani Villahermosa per otitis, a més, de patir la baixa aquest estiu del jugador bandera d'aquesta generació. Molt de mèrit lo del Infantil B de l'Espanyol. I molt d'acord amb en Josep Maria, la millor medicina per retenir-los és demostrar que es compta amb la pedrera.
Respecte a aquest darrer comentari, això he llegit - no se si es ben veritat, o excuses de mal pagador molt pròpies sempre dels culers quan perden - que era tema de repartiment del nombre de jugadors. Uns jugadors del FCB havien participat al Nacional i ara altres els hi havien promés participar al torneig d'Arona. La veritat és que poc importa. Ja s'ho faran. Cadascú convoca els jugadors que creu convenient i a bon segur que al RCDE s'han quedat també algun que altre jugador que també podria haver-hi estat present rendint a alt nivell, però com és un torneig de F-7...
Una correcció: Al minut 37, el jugador que fa la gran jugada a la linea de fons es Arnau Puigmal no Reda. Un crack l'Arnau. :)
Val, gràcies per la correcció. A vegades ja un ja no veu ni el que escriu!. Salutacions! Bon any!.
Patético que os tengais que acordar del "noi ros..." para celebrar vuestra victoria, la verdad muy merecida. El "noi ros..." ha sabido ganar con MUCHA deportividad los más de 30 trofeos al mejor jugador en sus años en el espanyol, igual que ahora sabe perder con la misma deportividad. Esa es la esencia del fútbol del que entendeis muy poco...
Tu lo has dicho, estos torneos deberían ser la esencia del deporte, pero cuando clubes dan dinero a las familias y estas lo aceptan, algo lícito, ya no se trata solo de un deporte, sino de una profesión, por muy niño que sea el remunerado. Este niño, su familia ha querido eso, pues que dé explicaciones a sus padres, no a nosotros.
Celebrar la victoria y olvidaros de lo demás que siempre estáis igual para una vez que ganais algo!!!
Publica un comentari a l'entrada