La Dani Jarque (II).
Futbol femení.
L’any 2013 ha sigut el darrer episodi de la
pèrdua del potencial esportiu del futbol femení espanyolista. El final d’una
grandesa a nivell espanyol, d’una hegemonia a nivell català, enviada ja als
arxius de la història per les circumstàncies econòmiques, amb les retallades de pressupost de les
darreres temporades i rematada per una planificació totalment fracassada.
A vint-i-dos punts del campió de lliga finalitzà l’Espanyol Femení el campionat 2012/13. Una cinquena posició que en cap moment justificava el potencial de l’equip de Luis Carrión que per plantilla podia haver aspirat al menys a ficar-se entre els tres primers. La forta derrota a Saragossa (4-1) va significar un punt d’inflexió en l’equip i aconseguí romandre en 2013 durant 10 partits sense conèixer la derrota (7 triomfs – a domicili davant Rayo i Levante-, i tres empats, dos d’ells davant Athletic Club i Atlético de Madrid). Però una molt dolenta primera volta havia deixat sense opció a l’equip per intentar accedir a posicions més altes de privilegi. Derrotades a Valencia, finalitzaren el campionat guanyant a la Real en un partit sense al·licient, certificant el decebedor cinquè lloc.
Quedava tota la temporada a expenses del que l’equip fes a la Copa de la Reina. L’equip va sucumbir a Valencia davant un Llevant que ja mereixia l’eliminatòria amb la seva actuació al partit d’anada on les espanyolistes van treure un poc merescut empat davant les granotes. La decepció fou total i seria el principi del KO final que se li esperava a aquesta secció.
A l’estiu el club no pot mantenir la columna
vertebral de l’equip i totes les jugadores internacionals acaben marxant, sent
Marta Torrejón el cas més sagnant al escollir les millors condicions
econòmiques dels diners del Qatar Fundation, que seguir sent la capitana d’un
equip desmantellat en el que poques jugadores de veterania seguien en
plantilla. El desgavell total es produeix en posar el nou projecte en mans d’un
tècnic madrileny (Santiago García “Susi”) aliè a la idiosincràsia de l’entitat
i que en el seu currículum te només haver entrenat –i poc temps- al
Torrelodones femení i al Mar Menor de la Tercera Divisió murciana.
Es fitxen un munt de jugadores per cobrir les vacants (fins a quatre del Prainsa, subcampió de Copa, la meta Jamila, Claudia, Mapy i Bárbara), dues del Levante Las Planas (Cristina i Sonia), Julia del Sant Gabriel, Paloma del Torrelodones i Emma Marqués -germana del polèmic jugador que passà per Cornellà-, procedent del Torrejón. Poques de les jugadores esmentades, estan complint amb el que s’esperava d’elles en quant a rendiment.
El projecte comença contra tot pronòstic de
manera triomfant al fer-se l’equip amb la Copa de Catalunya derrotant a Sant
Boi a la tanda de penals de la final al FC Barcelona en un brillant encontre.
Una flor no fa primavera, i després de l’empat amb molta fortuna i pobre imatge
a Les Planes en la jornada inaugural del campionat, l’equip encadena quatre
derrotes consecutives amb els equips punters de la lliga que el situen en llocs
de descens. A la sisena jornada arriba el primer triomf davant el Sant Gabriel.
Li seguiran dos més consecutius a la Dani Jarque davant Sevilla i Real. I
prou... Tan sols empats a domicili a Huelva, Granada. La darrera derrota davant
el Valencia a casa, fan que els responsables del futbol femení prescindeixen de “Susi”, situant-se “Titi” Camúñez, la tècnic
del filial i coordinadora del futbol base femení, al front del femení davant el
Rayo (1-1) i a Oviedo, on l’equip torna a sortir derrotat (2-1), ocupant la 13èna
posició a quatre punts del descens.
En el futbol base femení, 3r. lloc del filial
a Segona Divisió, subcampionat del “C” a Preferent, tercer lloc del juvenil
Cadet a la lliga. L’equip espanyolista acabaria assolint la final del Campionat
de Catalunya per primer cop, perdent per
la mínima davant el Barcelona. El Cadet Femení de la mà d’Ariadna Ciércoles repetí
èxits de la temporada 2011/12, i tornà a aconseguir el títol de lliga i el
Campionat de Catalunya en tornar a batre al Manlleu, duríssim rival en aquesta
categoria. Decepció en categoria infantil, amb dos tercers llocs en cadascun
dels dos grups (tant l’A que no aconsegueix classificar-se pel Campionat de
Catalunya, com el B, que compleix) i finalment, títol de lliga per les benjamines
que no van pogué arrodonir-ho en perdre la final del Campionat de Catalunya
davant el rival clàssic en aquesta categoria, el Sant Gabriel. El femení B, a més,
obtingué el triomf en el campionat complementari derrotant a domicili a l’etern
rival en el partit clau.
Finalitzà 2013 amb el filial espanyolista, líder,
derrotant al FC Barcelona B a la Gamper, però perdent amb el cuer després del ball
de canvis a les banquetes, amb el Femení C classificat en 5èna posició, el
Juvenil en quarta, el Cadet altre cop líder i amb molt més de mitja lliga ja a
la butxaca, i les infantils ocupant el segon lloc l’equip “A” i el tercer lloc
el “B” en els seus respectius grups. Les més petites, sense rival al grup que
els hi pugui fer ombra, golegen sense pietat fins que caigui el títol de manera
matemàtica...
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada