AD Alcorcón: 1 – RCD Espanyol: 0
Altre dolent partit, i pitjor resultat.
Segona derrota consecutiva en poc més de setanta-dues
hores de diferència de l’equip espanyolista. En l’encontre d’anada dels vuitens
de final de la Copa del Rei, el quadre català ha caigut al Mpal. Santo Domingo donant
una imatge molt dolenta davant un conjunt d’inferior categoria, que inclòs ha
estat a punt de fer el segon gol tot seguit després del primer, fet que encara
hagués posat molt més complicada del que ja està l’eliminatòria. Una errada
greu de Germán, un penal no assenyalat d’aquesta rèmora de l’arbitratge que atén
pel nom de César Muñíz, i un parell d’accions en atac amb desencert cara a
porta, seria la descripció a grans pinzellades, de les claus d’aquest partit.
Un Espanyol que surt a mantenir l’empat a
zero, garrepa en quant a ambició i aspiracions. Lent, parsimoniós, amb errades
en la circulació de l’esfèrica i amb dificultosa construcció ofensiva. Amb tot,
partits controlats mantenint l’empat inicial esperant que arribi l’ocasió
decisiva. Però el que arriba és una
catastròfica errada d’un dels nostres. Un dia és el central, altre dia el
lateral, avui el porter. I llavors, aquest castell de naips, s’enfonsa sistemàticament
sense que ni els canvis ja forçats per les circumstàncies en el joc i els
condicionaments del marcador, puguin alterar una situació de la que sembla
aquest equip no té recursos per superar.
Avui era el primer dels partits amb Alfredo Tena
a la banqueta en lloc de Javier Aguirre, castigat amb quatre partits per no
tenir més cura del seu vocabulari i mesurar més les conseqüències del que li
surt de la seva boca. Aguirre ha donat oportunitats a diversos homes que no venen
sent titulars a la lliga, però tampoc es pot dir que a l’equip no hi haguessin
també jugadors titulars d’aquest conjunt. Això si, faré notar que de l’onze que
el mexicà ha alineat avui a Alcorcón, 4 d’ells la passada temporada jugaven a Segona
A, i 1 a la Segona B.
Tot i aquesta precisió, l’equip estava obligat
i sobre tot capacitat per doblegar al quadre madrileny i encarrilar l’eliminatòria.
Però malauradament ha succeït tot el contrari; és el conjunt madrileny qui
compta amb un molt bon resultat que obligarà als espanyolistes a vèncer per dos
gols de diferència. Per què per la institució espanyolista al marge del RIDÍCUL
que suposaria quedar eliminat, al marge de les il·lusions i esperances de l’afició
un cop més trencades de soca-rel amb una prematura eliminatòria a mans d’un
segona, el pitjor de tot afecta a la part econòmica de l’entitat amb vistes d’una
hipotètica eliminatòria Espanyol – Real Madrid. El RCDE no pot prescindir d’uns ingressos que
podrien anar molt bé a la paupèrrima tresoreria espanyolista.
En quant al joc, poc, molt poc per explicar. La primera aproximació ha arribat als 9' de
joc en un ràpid contracop per banda esquerra amb jugada de Sergio García qui centra
per un complicat control de Thievy d'esquenes que ni ell ni Pizzi - aquest després que Lanza li esmorteís la
pilota -, han pogut treure'n profit.
La jugada clau del partit arribava abans dels
vint minuts de joc. Sidnei recuperant una esfèrica a la parcel·la ampla del camp
es marxava amb força posant la directa i quan
entrava a l'àrea un defensor local el fa caure entrant-li per darrera.
No xiula res aquesta autèntica calamitat per l’arbitratge que és Muñíz.
L’Alcorcón mostra senyals de vida passat l’equador
del primer temps, en un centre molt tancat del lateral dret Iribas, que
avançant-se al davanter local, rebutja de punys Germán. Però els minuts començaren
a passar sense res digne de menció convertint-se el partit en quelcom difícil de
qualificar per la escassa qualitat del mateix. Quelcom soporífer, amb pèrdues
continuades, joc travat, i absència ja
no de gols, sinó ni tan sols d’ocasions. Només una, i blanc-i-blava quan
ja el partit entrava en el darrer tram abans d’anar-se’n els jugadors als
vestidors al descans. Fou una centrada en el 41’ a càrrec d’Abraham des de l’esquerra,
rematant de cap Víctor Sánchez malament enviant la bola als núvols, quan
l’esfèrica possiblement era molt més adient pel remat de Thievy, que es trobava
darrera d’ell.
Res canvià en quant al decorat del partit en
el segon temps. Poc a explicar en el primer quart d’hora del segon temps. En
les files locals, el seu tècnic efectua dues substitucions entrant Pacheco i
Juli per Oscar Plano i per Christian Alfonso, qui havia centrat una bola poca bans,
posant-li el gol en safata de plata a Martínez, però aquest no hi arribà per centímetres.
Es donava la circumstància que l’extrem cedit per l’Espanyol s’enfrontava al
conjunt propietari dels seus drets...
La millor ocasió de tot el partit fou per
Sergio García en el 66’ quan ja
trepitjant dins l’àrea escorat a la dreta, remata creuat i l’esfèrica surt fora
per ben poc, a la dreta amb el meta ja venut. Semblava que l’Espanyol espavilava
i Thievy rebent de Lanza faria una bona jugada en el 70’ però la seva passada de la mort és interceptada
per un defensor local.
Però arriba el minut 71: Falta llunyana des de
la dreta que llença Pacheco. Dels dos membres de la tanca, Thievy s’obre. El
jugador del quadre madrileny veu a Germán Parreño totalment descol·locat
deixant un enorme forat a la seva esquerra, per on li llença l’esfèrica. Tot i
la reacció i l’estirada, entra
l’esfèrica sense que la seva mà pugui arribar a tocar la pilota. Cop dur a l’equip.
Altre vegada un error infantil condemna a l’equip, - i això és el pitjor -, a
un equip sense poder de reacció.
Encara pitjor. Menys de dos minuts després del
gol, nou ensurt amb pilota elevada de Pacheco per que li guanyi Juli la posició a Sidnei, i remati amb tot a favor,
sortosament per sobre la porteria. Ha
pogut sentenciar l’eliminatòria l’equip madrileny en aquesta acció.
Dues darreres substitucions (D. López ja s’havia vist en obligació de sortir
per un Abraham amb molèsties una estona abans). Surten Alex i Córdoba. Però tot
i el major domini i que l’equip sembla - ara perdent - que prem l’accelerador, darrera es troba tot
un Alcorcón que es defensa amb ungles i dents davant un Espanyol que comença a bordar
però que no mossega gens. Entre les poques situacions de clar perill, al 86’ una bona acció de Córdoba passant en
profunditat per S. García, però la jugada acaba amb l’assenyalament de fora de
joc molt dubtós tot i que el del Bon Pastor també havia esgarrat la rematada.
Les darreres accions per evitar la derrota les
tingué David López enviant la seva rematada als núvols, quan des de la dreta centra
passat Sergio García i pentina Héctor Moreno deixant-li l’esfèrica al
migcampista espanyolista qui abans de rematar controla la bola amb el pit. La
darrera, ja en temps d’afegit, en una embolicada acció dins l’àrea en la que li
cau la pilota a Sergio García qui a boca
de canó intenta el remat, taponant un defensor. Malament, malament aquest inici
de 2014 pel conjunt espanyolista. I per davant, aixecant la mirada al proper
partit... El Madrid, ufffffff.
Fitxa tècnica:
AD Alcorcón: Dani Giménez, Iribas, Verdés, Chema,
Camille; Ruben Sanz, Martínez; Fernando Sales,
Cristian Alfonso, Prendés; i Oscar Plano.
Substitucions: Daniel Pacheco per Oscar Plano,
m. 61; Juli per Cristian Alfonso, m.61;
Jony per Fernando Sales, m.81
RCD Espanyol: Germán; Raul Rodríguez, Sidnei,
Héctor Moreno, Fuentes; Víctor Sánchez, Abraham; Lanza, Pizzi, Sergio García; i
Thievy
Substitucions: David López per Abraham, m.66; Córdoba
per Thievy, m. 75; Alex Fernández per Pizzi, m. 75
Àrbitre: César Muñíz Fernández, del col·legi
asturià, assistit en bandes per Víctor Hugo Fernández Suárez i Jesús Zancada
Lobato. Ha mostrat cartolina groga a Rubén Sanz, m. 55, Prendes, m. 75, i Martínez,
m. 80 per part local, i a Héctor Moreno, m. 70, Sidney, m. 75 i Víctor Sánchez, m. 91 per part espanyolista.
Gol: 1-0: Pacheco, m. 71.
Incidències: Encontre corresponent a l'anada
dels vuitens de final del Campionat d'Espanya-Copa S.M. El Rei, disputat aquest
vespre a l'estadi Santo Domingo d' Alcorcón. Abans de l’inici del partit s’ha
guardat un minut de silenci a petició del quadre local.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada