diumenge, 5 de gener de 2014

EL FEMENÍ "A" CAU DAVANT L'ALCAINE (0-1).
L'EQUIP ESPANYOLISTA S'ENSORRA A LA CLASSIFICACIÓ.




RCD Espanyol Femení “A”: 0 – CD Transportes Alcaine: 1


Malauradament em tinc que refermar del darrer escrit després de la derrota a Oviedo i tornar a formular la mateixa pregunta; tornar altre cop a elevar en veu alta els meus dubtes. I ara què, Sr. Albert Garrofé?...

El cessament de Santiago García “Susi”, traduït en resultats no ha solucionat res tot i els esforços de “Titi” per intentar que l’equip sigui més competitiu i cregui en les seves possibilitats.  Un punt dels darrers nou disputats després del cessament del tècnic madrileny ho diu tot.

Ara què? Continuarà “Titi” al front de l’equip fins final de temporada? En aquest cas cal una ratificació ja, clara i concisa, mostrant màxim suport i recolzament total a la tècnic espanyolista. En cas que es pensi en l’altre alternativa, i que “Titi” continuï la seva bona tasca al filial, les coses ja es tindrien que haver solucionat sense esperar passar festes. La interinitat no es bona ni afavoreix un grup que necessita tenir les idees clares i necessita un(a) líder, tant al terreny de joc com fora d’ell.

Després d’una molt dolenta planificació, - de la que ja vam avisar abans i després de les vacances – els resultats acaben sortint. A l’equip li vindrien molt bé –com l’aire per respirar - tres reforços, un per línia i amb jugadores de qualitat, però al mateix temps d’experiència, amb veterania per que tiressin del grup en els moments compromesos. Però l’economia mana i no hi ha un euro a l’entitat... Per tant, el partit davant el Levante Las Planas de la propera jornada pot adquirir caràcter dramàtic. Demà hi ha un Granada – Levante Las Planas, precisament els dos equips que en aquests moments perdrien la categoria. El partit davant les de Sant Joan Despí, porta connotacions vitals afegides, en arribar tot just abans d’afrontar l'equip espanyolista el seu particular “Tourmalet” (en la primera volta 0 punts davant Levante, FCB, Athletic i Atlético).

Avui, amb mitja lliga jugada, l’equip espanyolista tan sols ha guanyat 3 dels 15 encontres disputats (13 punts de 45 disputats). L’Espanyol ocupa ja la 14èna. posició, en veure’s superat per l’equip aragonès. Fruït d’una desencertada planificació de la que s’hauria de cercar i exigir responsabilitats, doncs convertir un equip campió en un club que lluita per no baixar en tan sols un parell de temporades té també el seu “mèrit”.

El més preocupant ha sigut que un equip com Alcaine – sense ja el patrocinador Prainsa – , del que en prou feines mitja dotzena de jugadores  continuen de la passada temporada junt a diverses del filial que van anar debutant en el passat exercici en el que van assolir ser finalistes de Copa, un equip del que quatre dels seus puntals es troben al conjunt perico i un cinquè al Sant Gabriel, se li permeti marxar-se amb els tres punts al sarró de la Dani Jarque amb tants pocs mèrits per aquest premi, i sense veure perforada la seva porteria tot i estar entre els cinc més golejats de la categoria. 

No es pot dir que hagi sigut superior el conjunt aragonès ni que el resultat sigui just a tenor del joc i ocasions. Però és el que és. Les aragoneses han marcat un bonic gol, s’han defensat el millor que han pogut i sabut, i prou. Les espanyolistes han jugat més, però de gols... cap ni un. I el resultat és el que mana, malgrat tot. A més, les jugadores espanyolistes – les que queden d’altres temporades i les que han pujat de la pedrera – no estan acostumades a veure’s en aquestes circumstàncies sinó tot el contrari, a la part alta sempre de les classificacions. Motiu pel qual la pressió encara pot més en aquests moments en que es necessita la serenor i la tranquil·litat que aquest equip li falta, per la manca també de veterania i de jugadores que marquin diferències en moments en que la dinàmica de l’equip es tant negativa. Amb tot, tampoc crec al meu modest entendre que l’equip sigui dels més dolents de la categoria, però en el futbol hi juguen molts factors al marge del potencial tècnic d’un equip i equips molt millors, infinitament de moltíssima més qualitat que aquest, han acabat perdent la categoria quan han entrat en aquestes dinàmiques.     

En el primer temps encara s’ha vist quelcom. L’Espanyol ha arribat varies vegades amb perill com una acció en la que Bárbara molt bé retallant ha xutat però tocant en una defensora la bola s’ha marxat fora. La rèplica visitant, una gran ocasió que la davantera del Transportes tota sola ha rematat sortosament per sobre el travesser molt alt. L’Espanyol mitjançant Alba Pomares ha tingut una molt bona oportunitat però la que fou meta de l’Estartit i Barcelona, Esther Sullastres, ha evitat el gol rebutjant a còrner.

Ho intentà el quadre català  arribant en una acció en la que Mapy León ha desbordat pujant per l’esquerra, però quan tota sola anava a xutar ha trepitjat malament i el seu xut li  ha sortit força defectuós. Amb tot, la més perillosa de Prainsa en el darrer quart d’hora, quan un llançament de cantonada des de la dreta, ha sigut rematat sortint a un pam del travesser.  Un llançament de les aragoneses també s’ha perdut per sobre la porteria defensada per Jamila.  En el darrer minut del primer temps, un remat de Débora en un servei de cantonada, ha sigut rebutjat per una defensora que tapava el pal dret.

En el segon temps, poc futbol i menys ocasions en un partit molt travat, amb pocs espais. A sobre per a més inri, en una jugada d’atac visitant que el col·legiat dona bé la llei de l’avantatge, la bola li cau a la davantera internacional colombiana Oriànica Velásquez qui no s’ho pensa dues vegades i envia una canonada a l’escaire dreta de la porteria defensada per Jamila. Imparable tot i els esforços de la portuguesa que no pot impedir el gol que acabaria sent del triomf aragonès.

El gol deixa força tocades a les espanyolistes que tot i quedar un quart de partit, ja no reaccionarien. Tan sols en temps d’afegit disposaria d’una molt clara ocasió per establir les taules i salvar al menys un punt. La pilota centrada des de la dreta per Débora és rematada per Sarita Navarro en el segon pal, llençant-se la meta del Transportes Alcaine a la seva dreta i amb la gran estirada rebutja a còrner evitant el gol espanyolista. Hagués fet justícia aquest gol, doncs l’empat hagués sigut el resultat més adient pels mèrits i demèrits, d’unes i altres, però les porteres per això hi son...

  

Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Jamila; Cristina, Pereira, Núria, Sonia Matías; Mapi, Emma, Claudia Neto; Débora, Alba Pomares; i Bárbara.
Substitucions: Paloma per Emma, m. 54; Mayra per Mapy, m. 69; Sara per Alba Pomares, m. 81.

Transportes Alcaine: Esther, Lara, Natalia, Sandra, Maria, Leyre, Laura, Cardona, M. Coronel, Núria Mallada i Alba Aznar.
Substitucions: Reyes per María, m. 60; Ori per Cardona, m. 60; Clara per Núria, m. 76; Lucía per Alba, m. 80.

Àrbitre: Juan Manuel Vico Moreno, de la delegació de Barcelona.

Gol: 0-1: Ori, m. 68.

Incidències: Encontre corresponent a la 15èna. jornada (darrera de la primera volta), del campionat de lliga de Primera Divisió Femenina, disputat aquesta tarda al camp tercer de la Ciutat Esportiva Dani Jarque al esperpèntic horari coincident amb l’encontre del filial espanyolista al camp primer.     


 CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ FEMENINA

. CLASSIFICACIÓ PTS PJ PG PE PP GF GC
1 F.C. BARCELONA 41 15 13 2 0 43 3
2 ATHLETIC CLUB 30 14 10 0 4 41 12
3 ATLETICO DE MADRID F. 30 15 9 3 3 35 11
4 RAYO VALLECANO 29 15 8 5 2 25 11
5 VALENCIA C.F. 28 15 9 1 5 27 14
6 LEVANTE U.D. 24 14 7 3 4 18 15
7 SPORTING CLUB DE HUELVA 19 15 5 4 6 17 17
8 SEVILLA F.C. 18 15 5 3 7 12 26
9 U.D. COLLERENSE 17 14 5 2 7 21 32
10 C.D. SANT GABRIEL 16 15 4 4 7 17 26
11 C.D. TRANSPORTES ALCAINE 16 15 4 4 7 16 26
12 REAL SOCIEDAD DE FUTBOL 15 14 4 3 7 13 20
13 OVIEDO MODERNO C.F. 14 15 3 5 7 12 19
14 R.C.D. ESPANYOL 13 15 3 4 8 15 23
15 F.C. LEVANTE LAS PLANAS 9 14 2 3 9 14 43
16 GRANADA C.F. 8 14 2 2 10 19 47





S E N T I M E N T P E R I C O . C O M