FC Barcelona: 1 (4) – RCD Espanyol: 1 (2)
L’Espanyol tot i el mal inici de partit ha sabut aguantar els noranta
minuts al FC Barcelona mantenint-se invicte amb un bon segon temps en el que
els nois del filial han tret bona nota. El
desenllaç del duel s’ha tingut doncs que resoldre amb el mateix final de sempre,
a la tanda de penals en la que un cop més els nostres s’ entesten a
demostrar-nos que aquest club no té remei...
Bona imatge, bons detalls dels més joves, s’ha plantat cara a un Barcelona
que s’ha presentat amb més titulars del primer
equip que els blanc-i-blaus (un jugador seu val més milions d’euros que tot el pressupost
perico), amb jugadors del filial de Segona A davant els de l’Espanyol de Segona
B... però al final, com sempre, son els barcelonistes els que s’emporten a les
seves vitrines el trofeu d’aquesta deformitat de competició de la culer FCF. Competició que
avui s’ha pogut jugar finalment, quan als blaugranes els hi ha rotat pel seu propi
interès, a la data que els hi ha donat la
gana, davant un sempre claudicant Espanyol. I com sempre en aquesta classe d’encontres "més Vip’s a la llotja" que gent al camp...
El inici espanyolista feia pensar el pitjor. En situació molt dubtosa rematava
de cap Suárez una bona pilota centrada per S.Roberto, salvant Pau amb una gran estirada. L’uruguaià –qui
avui no ha mossegat a ningú i s’ha comportat –, ha deixat minuts desprès en
evidència retallant a Raul Rodríguez (ho sento!... que no ha fet malament el
central espanyolista però si que en aquesta acció ha quedat ben retratat), centrant per que Piqué rematés de cap al fons
de la porteria espanyolista davant les reclamacions dels defensors pericos de
posició antireglamentària del central barcelonista.
Però el Barcelona, amb la seva prepotència habitual ja s’ha vist guanyador
del partit davant un Espanyol molt minvat d’efectius titulars del primer equip
i que per a més inri, ja es veia per sota en el marcador a les primeres de
canvi. I aquesta confiança, amb poques ganes de donar-li més ritme al joc, han
fet que ens hagin obsequiat amb una mitja hora de joc ben dolenta, en el que
tan sols els barcelonistes han xutat mitjançant Adriano, aturant Pau i un
control lent, parsimoniós del joc davant un Espanyol que no lligava jugada.
Amb tot, ha sigut l’Espanyol qui ha tingut la millor ocasió de tot el primer
temps: Salva Sevilla ha ficat una bola d’or per Víctor Álvarez qui s’ha escapat
i afavorit pel rebot quan ha regatejat a Alba, s’ha quedat tot sol davant
Masip. L’esquerrà espanyolista ha rematat tant malament com ha sabut, al ninot,
i ha desaprofitat l’empat al minut 40.
En el segon temps d’entrada quatre canvis en el bàndol blaugrana i sis en
el perico, destacant la presència de Víctor Sánchez qui per acumulació de
targes serà baixa a Elx. Els blanc-i-blaus igualarien la final amb un gran llançament
directe de falta d’Arbillla (qui ha fet un bon partit, reivindicant-se desprès
de les dues negatives aparicions en lliga) a l’escaire dreta on no ha pogut
arribar Masip. Un gran gol.
L’Espanyol arribava combinant i sortint al contracop, cosa que en tot el
primer temps pràcticament no havia fet excepció de la jugada comentada de Víctor.
Mamadou a punt d’obtenir premi de la pressió al porter blaugrana, i el tècnic
barcelonista Luis Enrique que es desespera i té que donar entrada a Xavi i
Rakitic per evitar el ridícul dels seus si arribava un hipotètic segon gol
perico. En un servei de cantonada llençat per Joan, Jairo té una bona ocasió
rematat forçat desviat. La rèplica una acció barcelonista amb pilota en
profunditat al punt de penal on no arriba Munir per ben poc.
A Adama li perdona el col·legiat la segona groga, i a Rubén Duarte minuts
després no li aprecia que l’esfèrica li hagi colpejat al braç sinó al cos. Surt Héctor
per un esgotat Jairo que ha lluitat molt (el primer temps en solitari en
punta), i l’Espanyol aguanta bé els darrers embats dels culers. La tindria Halilovic
amb un remat ras des de la frontal en acció individual que surt fora a mig
metre del pal dret, i en el 87’ Rakitic en una acció en
la que veu forat i llença creuat a mitja alçada sortint a un pam del pal dret.
Però sens dubta la sort del matx ha radicat en una jugada entre mig d’aquestes
dues relatades en la que Mamadou junt línia de fons s’ha refet, i s’ha endut
una complicada pilota dins l’àrea donant la passada de la mort per Luque, qui
no pot rematar rebutjant un defensor, i la pilota li cau a Abraham qui amb tot
a favor (ja no és el primer cop que malbarata accions d’aquest nivell) remata
no lo suficientment bé com per que pugui superar a un Masip que aconsegueix
arribar rebutjant l’esfèrica.
Alguns jugadors del primer equip han tornat a demostrar per que no juguen.
Han tornat a fer mèrits per continuar a la banqueta o inclòs a la grada davant
l’empenta dels nois del filial, les ganes i la millor qualitat individual d’aquests.
Passo de comentar la tanda de penals. Es la repetició del de sempre, la darrera
d’elles també amb Sergio a la banqueta doncs no s’hi va voler asseure el mexicà
a dirigir l’equip en aquella ocasió. El dia de la marmota també se’ns presenta
amb aquest desenllaç de partits, finals o eliminatòries.
Fitxa tècnica:
FC Barcelona: Masip, Adriano, Piqué, Bartra, Alba, Samper, Rafinha, Sergi
Roberto, Pedro, Munair, i Luis Suárez.
Substitucions: Edgar Le, Montoya, Sandro i Adama per Piqué, Alba, Luis Suárez
i Pedro, m. 46; Xavi i Rakitic per Sergi Roberto i Rafinha, m. 61; Halilovic
per Samper, m. 76.
RCD Espanyol: Pau; Arbilla, Raul Rodríguez, Eric Bertrand, Clerc; Pol
Llonch, Salva Sevilla; Mattioni, Alex, Víctor Álvarez; i Jairo
Segon temps: Pau; Arbilla, Raul Rodríguez, Eric Bertrand, Rubén Duarte;
Joan, Abraham; Víctor Sánchez, Mamadou, Luque; i Jairo. Substitucions: Héctor
per Jairo, m. 82.
Àrbitre: Alfons Xavier Álvarez Izquierdo,
del comitè territorial català. Ha mostrat cartolines grogues als
espanyolistes Víctor Álvarez, m. 43 i Raul Rodríguez, m. 72 i al barcelonista
Adama, m 64.
Gols: 1-0: Piqué, m.15; 1-1: Arbilla, m. 51.
Penals: 1-0: Xavi, gol, 1-1: Víctor Sánchez, gol; 1-1: Sandro, atura Pau,
1-1: Arbilla, atura Masip; 2-1: Halilovic, gol, 2-1: Abraham, fora; 3-1:
Grimaldo, gol, 3-2: Joan, gol; 4-2: Rakitic, gol.
Incidències: Encontre corresponent a la I Supercopa Catalana disputada a
l’estadi de Motilivi, Girona, davant 5.110 espectadors que mig omplien l’estadi.
2 comentaris:
Amb els penals era previsible la nostra derrota aquesta nit a Girona en la Supercopa de Catalunya.. La nostra relació històrica amb les tandes de penals és de pena. Hem merescut guanyar i hauríem guanyat si el porter Masip no ho hagués evitat en la quasi darrera jugada del partit i amb les seves aturades en els penals. Per cert els nostres jugadors s'haurien de fer mirar la poca traça que tenen en aquest tipus de jugades decisives. Algú hauria de ser valent i acabar amb aquesta competició. El nom del nostre país no es mereix aquests sovintejats ridículs de jugar en camps amb les graderies semibuides i amb derbis totalment descafeïnats. Cal ser valent i esperar milors moments per a jugar, amb la brillantor que es meteix, la copa que porta el nom de la nostra nació.
PRÍNCEP
Totalment d'acord. Dels penals, poc més a dir... Es un tema històric, recurrent, que ja comença a cansar... (i no menor, doncs per aquest desencert crònic hem perdut dues copes europees de la UEFA).
En quant a la competició, doncs si depèn de les ganes que tingui el FCB i segons quan li vagi bé participar-hi i amb l'equip que l'interessi, poc favor se li fa a la competició que representa a Catalunya.
Salutacions!.
Publica un comentari a l'entrada