Rayo
Vallecano: 1 – RCD Espanyol: 3
Sergio García avui la cara, Stuani, la creu.
Per
fi l’Espanyol guanya a domicili. I tenia que ser davant el Rayo Vallecano tant
alabat per molts per la gran tasca del seu tècnic Paco Jémez bastant sovint fregant el suïcidi del seu
equip jugant amb tres defenses i corrent uns riscos totalment innecessaris que
formen part de la personalitat del tècnic canari. Ja dèiem que a Vallecas o
es guanyava o es perdia, no hi hauria empats que valguessin davant el sistema
de joc dels madrilenys... Recordem aquell 1-4 de la passada temporada que diu
ben clar, el que és (o pot ser) un suïcidi si no es tenen els jugadors adients
per dur a terme una forma de jugar determinada.
Per
contra, Sergio González mica a mica va afinant a l’hora d’escollir els seus
jugadors. Avui, tot i la baixa de Cañas, no ha aparegut en l’onze inicial cap
d’aquells jugadors que de manera sovint no s’han fet creditors pel seu baix
rendiment de tenir ja més oportunitats. Tots sabeu a quins jugadors em
refereixo, tot i que estan en plantilla i mentre romanen a l’entitat perica,
doncs poden aparèixer de nou en qualsevol moment... Ha sigut Álvaro qui ha
substituït en el doble pivot a Cañas, jugant Eric Bally en l’eix junt a
Colotto.
Tot
i que no sabem ven bé a que juga l’equip depenent dels moments i rivals, i tot
i tornar a encaixar un gol en el darrer minut del primer temps suposant l’empat
en situació idèntica al Camp Nou, però al menys, això si, continua aquesta
ratxa de gols en el darrer quart d’hora de joc... que és quan més valor tenen
els gols per decisius ells... encara que ens quedi aquest sabor agredolç de
pensar quan l’equip serà el suficientment regular durant major part dels
noranta minuts de joc. Mica a mica, s’omple la pica. De moment el que calia
fer, era guanyar a domicili i encadenar dos triomfs seguits que és el que es
nota i molt a la taula. Sis punts d’or
per enfilar les vacances nadalenques amb tranquil·litat total i amb molta més
confiança cara al futur.
Als
vuit de joc, llarg desplaçament de pilota de Colotto; topada entre Tito i el
meta Cristian Álvarez en la seva sortida per fer-se amb la pilota aèria, i
Sergio García a qui li arriba la bola com regal caigut del cel i sense porter es
gira molt bé i marca un gol amb fortuna, que posà per davant al conjunt
català. Als 12’ remat de Bueno que
rebutja molt bé Kiko. En el 22’ el meta d’Alcover salva al seu equip de
l’empat, després d’una gran jugada ben trenada al primer toc pel centre, i finalitzada
amb un remat a boca de canó d’Alex Moreno que no pot superar a Kiko Casilla.
Li
perdonà el col·legiat un clar penal al quadre espanyolista. Remat acrobàtic en el 30’ que colpeja al braç
de Víctor Sánchez desviant la trajectòria de l’esfèrica. Reacció espanyolista en els darrers minuts del
primer temps amb varies ocasions molt clares. Gran oportunitat en el 40’ en un
cop de cap de Colotto que tocant en Caicedo, no pot rematar amb èxit Eric ni en primera
instància (rebutjant fluix Cristian) ni des de la gespa en segona (enviant fora
el central perico). Lucas Vázquez en el
41’ erra la passada de la mort dins l’àrea en una bona acció d’atac. A poc més
d’un minut del descans Colotto torna a guanyar la partida a la cobertura
rayista rematant de cap un llançament llunyà de falta uns metres en terreny
local, aturant el porter.
Arribant
al 45’ centre de Kakuta des de la dreta de l’atac local, la pilota colpeja a
l’esquena de Colotto convertint-se en una involuntària assistència per Leo
Baptistao qui tot sol, afusella a Kiko Casilla segons abans del descans.
Varis
centres perillosos dels espanyolistes en el primer minut de joc del segon
temps. La resposta local, remats fora
d’A.Moreno, Kakuta i Bueno. Reclamaren
punibilitat en una acció en el 60’ d’Arbilla sobre Alex Moreno després d’una
bona passada de Pozuelo, però aquest cop la clara falta que es menjà l’àrbitre
era fora de l’àrea i de bon tros... A punt
de treure profit de la pressió Montañés (que acaba de sortir per un avui desdibuixat Salva Sevilla) tenint que sortir al límit Cristian rebutjant abans que
l’extrem perico arribés a la pilota.
Al
76’, centre perfecte de Sergio García veient l’entrada de Lucas Vázquez qui
remata de cap aconseguint l’1-2. Però en
el 81’ en lluita amb Baena, Stuani veu la segona cartolina groga en pocs minuts
(com la primera, per colpejar amb el braç al migcampista malagueny), i se’n va a carrer. Javi López per Lucas
Vázquez a fi d’assegurar més, és la resposta ràpida del tècnic perico a aquesta
negativa circumstància.
Mentre,
Manucho està ben a prop d’aconseguir amb un remat de cap, l’empat. Amb deu i amb la pressió de l’equip rayista
al màxim, el conjunt de Sergio González queda imperiosament condemnat a patir
en aquest tram final del partit. Una falta perillosa en el 84’ en la que la
pilota sovinteja amb un centre que rebota en varis defensors i ni uns ni altres
aconsegueixen el seu objectiu en una embolicada acció de rebots i remats.
Però
en una topada entre Kiko que arriba tard i Colotto davant Manucho, ha de rebutjar
de cap l’esfèrica Bally en la frontal de la petita, quan aquesta anava dins. Tot
l’Espanyol defensant amb ungles i dents el triomf davant un Rayo que no es rendia
i que ho ha intentat fins el darrer moment. En el 90 i mig, altre cop Casilla
en una sortida no es fa amb la bola arribant altre cop tard i caient davant Eric,
circumstància que no pot aprofitar Bueno en rematar forçat precipitadament a
porteria buida, arribant-li la bola altre cop al propi Kiko.
Sergio
García en clar contracop gairebé ja en el 92, salva la sortida de Cristian però
amb poc angle no remata el suficientment fort i salva el defensor Tito sota
pals quan podia haver arribat l’1-3 definitiu.
El col·legiat tenia que concedir 4 minuts de prolongació que s’han fet
molt llargs al afegir-se a ells, el temps per atendre al meta espanyolista. Ensurt i patiment garantit quan es passejà una
pilota d’ Insúa en el 94 i mig dins l’àrea petita sense que Manucho pugui arribar
a la bola i marcar.
Finalment
Sergio García fa doblet i sentència en el 95'. El del Bon Pastor completa un
partit per emmarcar (dos gols i assistència entre altres accions esmentades),
li roba la cartera a Tito, i se’n va cap a porta encarant a Cristian Álvarez
(el que va marxar de mala manera sense assistir a l’homenatge a Jarque) i marca
l’1-3 ara si. Amb aquest triomf, el conjunt
madrileny del gran Jémez, queda tres punts avall dels pericos a la
classificació, i sense revenja en breu terme, doncs també va llençar a les
escombraries un possible enfrontament de copa en no saber mantenir un resultat
davant el Valencia en la tornada dels setzens.
Fitxa
tècnica:
Rayo
Vallecano: Cristian Álvarez; Quini, Tito, Insúa; Raul Baena, Pozuelo, Jozabed; Kakuta,
Alex Moreno; Bueno i Baptistao.
Substitucions:
Manucho per Baptistao, m. 72.
RCD
Espanyol: Kiko Casilla, Arbilla, Colotto, Eric Bertrand, Fuentes; Álvaro,
Víctor Sánchez, Lucas Vázquez, Salva Sevilla, Sergio García i Caicedo.
Substitucions:
Montañés per Salva Sevilla, m. 56; Stuani per Caidedo, m. 61; Javi López per
Lucas Vázquez, m. 85.
Àrbitre: Juan Martínez Munuera, del comitè territorial
valencià, assistit per David Canales Cerdá i Alfonso Hernández Labella. Cartolines
grogues per Salva Sevilla, m. 16, Eric Bally, m.28, Álvaro, m. 66, Stuani (71’
i 81’ sent expulsat) i Lucas Vázquez, m.78 per part espanyolista i a Raul Baena, m.34, Insua, m. 39 i Quini, m. 89
per part rayista.
Gols:
0-1: Sergio García, m. 8; 1-1: Baptistao, m. 45; 1-2: Lucas Vázquez, m. 76;
1-3: Sergio García, m.95.
Incidències:
Encontre corresponent a la 16èna. jornada de lliga de 1a Divisió (lliga BBVA),
disputat al Estadio de Vallecas, Madrid, aquesta nit de dissabte, davant 7726 espectadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada