TANCAT PER VACANCES.

foto: infoacció.Butlletí d'informació a l'accionista del RCD Espanyol.

Tancat per vacances.

Abans de tancar es pot anunciar ja confirmat per el Club que Emili Montiagut serà el nou entrenador del RCD Espanyol femení, amb la col·laboració de Ramón Català.
De moment donar-li la benvinguda, desitjar-li la millor de les sorts, malgrat un tàndem sorgit de l’esperit i ànima de l’ex entrenador Paco Flores no és a priori la millor de les garanties d’èxit per encapçalar el nou projecte. Esperem que sense la direcció ni la tutela d’aquell senyor, siguin capaços de donar el millor com a professionals i des d’aquesta pàgina gaudiran des d’aquest moment del màxim de recolzament, comprensió i la millor de les relacions possibles, sense excloure naturalment la crítica constructiva que com a soci i seguidor del femení pugui observar en cada moment d’acord als paràmetres en que es mogui la tasca del quadre tècnic.

I dit això i després d’estar uns dies esperant aquesta notícia us dic adéu a tots, o millor dit fins ben aviat.

Ha estat una temporada apassionant, tot i que ens ha faltat la sort definitiva en moments culminants. Ha estat una temporada en la que el RCD Espanyol ha crescut com a entitat, i la seva imatge tant dins com fora de les nostres fronteres ha adquirit proporcions com feia temps no podíem ni tan sols imaginar.

Queda molta feina per fer, queden molts murs per enderrocar i molts obstacles per superar. Però mentre hi hagi un ambient encara hostil en vers el RCD Espanyol, i segueixin tenint lloc les injustícies que tots sabeu, farà falta el concurs de tots aquells que a la xarxa de xarxes posin el seu gra de sorra per enterrar definitivament de Catalunya aquesta nefasta política de “Club Únic” que tan horribles conseqüències porta per l’esport, els clubs catalans i la societat catalana.

Ara ho deixem uns quants dies, setmanes... Ara és temps de remors, d’ofertes per jugadors, d’engrandir les comptes corrents dels representants, i per extensió dels jugadors. Ara es temps de traspassos, fitxatges, cessions... Aquí, poc puc aportar. Això a ben segur, altres mitjans podran omplir fulles abundants amb remors, que amb èxits els ha dolgut omplir. És època de vacances i amb la satisfacció d’haver contribuït dins les escasses possibilitats d’un, a fer quelcom desinteressadament per aquesta entitat. Amb millor o pitjor resultat, (això sou vosaltres els qui ho teniu que jutjar), però amb la dedicació i el sentiment que ningú pot rebatre, us desitjo a tots i totes unes bones vacances i que a la tornada tinguem un equip que pugui ser objecte d’admiració per tot aquell que gaudeix veient un partit de futbol, amb una ciutat esportiva ja reformada, i amb un nou estadi que ben aviat serà ja una autèntica realitat per satisfacció de tots els pericos.

¡Visca l’Espanyol!.
Josep Maria.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "HISTÒRIES MÉS INSÒLITES DEL RCD ESPANYOL, II PART"

A la sala de premsa de l’Olímpic de Barcelona ha tingut lloc aquest migdia la presentació del llibre que la Fundació Privada del RCD Espanyol amb el patrocini de Cobega – Coca Cola i Televisió de Catalunya ha publicat i que regalarà a tots els socis de la Fundació del RCD Espanyol i socis col·laboradors.

El llibre es la segona part de l’obra de Manolo Fanlo i Manolo C. Cànovas (a l'ordre que volgueu), Les històries més insòlites del RCD Espanyol, i sense serveixi de precedent en aquest cas si que segones parts foren bones; per que només fullejant per el camí de tornada a Montcada i veient com en aquesta ocasió es centre en les seccions que ha tingut el RCD Espanyol, en el meu modest cas com amant de les seccions ja només per això ja em mereix tota consideració.

A l’acte hi ha estat present el President del RCD Espanyol, senyor Daniel Sánchez Llibre, i en la taula acompanyant als dos autors del llibre Manuel Fanlo i Manuel C. Cánovas ha estat present Lolo Ibern el que fora màxim responsable de l’Esport Català i Isabel Bosch en representació de la Corporació Catalana de Radio i Televisió (TV3).

El Director General de la Fundació Privada del RCD Espanyol, el senyor Javier Saenz ha obert l’acte fent la presentació del mateix, i després han pres la paraula, Manolo C. Cánovas, que ha destacat el pròleg que Andrés Astruells ha fet, recordant que son companys en el Mundo Deportivo de fa molts anys, les seves cordials discussions futbolístiques i que l’Espanyol sempre ha estat molt més que l’equip de futbol destacant inclòs en esports minoritaris però que a l’entitat l’hi ha reportat glòria en forma de títols.

Manel Fanlo “l’autor” del slogan “la força d’un sentiment” ha elogiat a molts que de moment encara no surten en aquesta segona edició, però que han format part de la història espanyolista.

Isabel Bosch ha destacat que l’Espanyol ha estat un club en el que sempre l’esport femení ha tingut una notable presència ja des dels orígens fins a l’actualitat amb el futbol femení. (Cal recordar i això ho dic jo ara, a grans esportistes com Maria Víctor a l’atletisme, l’equip de bàsquet femení que tot i la seva curta durada va ser campió d’Espanya, el beisbol femení, bitlles, gimnàstica, el Voleibol femení, i de nou el atletisme blanc i blau, tot i que encara alguns s’obstinin en no volgué que porti nostre nom, i el futbol femení actualment).

I ha estat un torn per el públic si bé els presents no han fet cap pregunta llevat d’en Tomás Guasch, geni i figura, que ha preguntat sobre els gols d’en Tamudo al Camp Nou, (sempre amb ironia, i molt “cachando” ell).

Daniel Sánchez Llibre ha elogiat el llibre, a la Fundació, i que l’Espanyol travessa un bon moment en el que aquestes iniciatives reben un suport cada vegada major, ja que tot el que es promocionar i vendre la imatge del Club en aquests moments costa menys.

Lolo Ibern, l’anterior màxim exponent de l’esport català no s’ha volgut perdre l’acte i ha tingut unes paraules per dignificar i recolzar el sentiment perico, per manifestar que aquest sentiment forma part de l’esport català i que sense ell, sense el RCD Espanyol no podríem parlar del mateix, ja que l’Espanyol i tot el que representa forma part d’aquesta societat i del esport català.

A l’acte hi ha assistit al marge dels esmentats, membres del Consell com Dani Ballart, Borrell, de la Fundació Privada del RCD Espanyol, Jaume Martínez, Casanova, Eloy, Juanjo del futbol base, dels mitjans de comunicació com a Pericos On line Tv, amb Francesc Via i Nacho Julià com a màxims exponents, , Maria Eugenia Freginals, a part del esmentat Andres Astruells de MD, la Inma Casares, i els reporters gràfics dels diferents mitjans. Com a personatges del espanyolisme, citar a l'ex president Ferran Martorell, patrons de la Fundació, Joan Calero president del Grup d’Esports en Blanc i Blau, els senyors Tomás Barris i Jordi Trias tot unes institucions dins el atletisme i el hoquei sobre patins perico, Jordi Puyaltó ex jugador de bàsquet i col·leccionista perico junt amb altre col·leccionista i ex directiu del Voleibol femení, el senyor Pablo Ornaque, ex jugadors de Rugbi com Vizcaino “el Capi”, Justo Conde que he tingut el gust de saludar-lo (¡qui pot oblidar la seva història en fascicles col·leccionables de la història del RCD Espanyol els anys noranta!), penyistes i socis fidels sempre al RCD Espanyol.

Per acabar, amb el patrocini de COBEGA, distribuïdora de la multinacional Coca-Cola, ens han ofert un refresc a tots els assistents, tot després de donar-nos un exemplar del llibre que a més han tingut la deferència de ser signats per els autors, i el President del RCD Espanyol, i en el meu cas per la Inma a la que li agraeixo profundament (també forma part de la història amb les seves entrevistes a Dani a peu de camp després de partits com els del Murcia o el de la Real per citar exemples en els que els pericos vàrem viure a flor de pell aquells instants d’èxtasis després del patiment) o del senyor Ornaque, del que es pot discrepar tot el que vulgueu però els seus anys de directiu de la secció de Volei son inoblidables per qui escriu aquestes línies.

Al final, Dani en un apart, ha contestat als mitjans de comunicació sobre diversos temes de l'actualitat perica.

I si em deixo algú, les meves disculpes, però en aquesta família que és el RCD Espanyol tothom hi té cabuda i tots mereixen la màxima consideració.

Resumint, un acte molt entranyable i que per sobre de tot amb el RCD Espanyol com a únic protagonista, amb la seva història i les seves anècdotes. I per els amants de la història del nostre club, ja ho sabeu, els sis euros amb el carnet, i podeu tenir el llibre, malgrat en alguns actes la Fundació Privada del RCD Espanyol no hagi sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i ja sabeu a que em refereixo (personatges en certs debats) , en aquest si que ho ha estat i així ho he expressat.

RELLEU A LA BANQUETA DEL FEMENÍ.

Foto d'arxiu; Enric Alonso.

foto d'arxiu: josep maria.

Tal com Sentiment Perico va avançar en els darrers vuit dies, s’albirava un canvi de rumb en la direcció tècnica del femení espanyolista.

Ahir en reunió entre el màxim responsable del futbol femení, senyor Antonio Martín, el coordinador senyor Jaume Martínez, i els tècnics senyors Santiago Fernández i Jordi Bransuela, van decidir posar fi als tres anys al front del màxim planter femení de l’entitat.

Darrera deixa Santi, amb els seus dos segons entrenadors en els tres anys, una Superlliga (la primera lliga de futbol en la historia del RCD Espanyol), un títol de Copa de la Reina, dues Copes de Catalunya, un subcampionat de Copa de la Reina, un subcampionat de Superlliga (pendent de decisió final en els jutjats) i un tercer lloc al campionat de la regularitat, i classificar l'equip entre els deu millors d'Europa a la Women's UEFA Cup.

Però també deixa una divisió interna sobre la seva tasca en certs nivells del femení. La manera de ser del ex tècnic, el seu caràcter, la seva manera d’exercir no a tothom a deixat content. El fet reiterat de no comptar mes que amb un nombre determinat de jugadores (s’estigui o no d’acord, jo no soc tècnic ni veig els entrenaments per tant no opinaré), mostrant poca confiança amb la qualitat o bé amb el moment inadequat per moltes jugadores encara joves de la pedrera és un fet que a la llarga també passa factura ja que mantenir relacions perfectes i bon ambient amb un col·lectiu sempre en futbol es difícil, i més quan es porten tres temporades, en un país com el nostre on la banqueta sempre crema.

Aquests problemes n’era conscient per declaracions de certes noies, de certs pares, però sempre m’he guiat per defensar al màxim la unitat del club, del femení en aquest cas, i no treure a la llum pública problemes d’índole intern, de vestidor, que pogués afectar encara més en un final de temporada molt complicat i que amb la decisió del CSSD encara posava molt més coll amunt acabar campionant al torneig de la regularitat, i una Copa de la Reina, que a partit única la final, sempre es un cara o creu.

En els darrers mesos també s’havia produït una escletxa en certs sectors dels aficionats assidus a Sadrià, inclòs arribant a un enfrontament entre el tècnic i certs membres del públic... Tot molt lamentable i símptoma ja evident de la conclusió d’un cicle. I més si és té en compta que això va succeir amb l’equip ostentant el liderat de la Superlliga i golejant en els darrers encontres, per que ningú pugui al·legar que quan es perd tot surt a relluir...

Amb el pas del temps i amb perspectiva, un cop els ànims més excitats s’hagin calmat, es podrà jutjar l’etapa Santi Fernández al front del femení. Però malgrat els darrers moments i malgrat el seu trist final (expulsat al darrer encontre i amb la derrota a la final de la Copa de la Reina) la història acabarà reconeixent els mèrits i també els seus errors (com tothom també els ha pogut tenir), i en la meva modesta opinió, diré a risc de ser massa atrevit en aquests moments, que ha estat força positiu, que amb ell i el seu cos tècnic, i amb un col·lectiu de noies que han cregut amb ell fins gairebé el final, han donat glòria i èxits de manera gairebé continuada a un equip femení del que ben pocs creien i seguien fa tot just tres anys quan es va fer càrrec de la direcció tècnica de l’equip.

Tampoc s’ha de obviar el gran grup que ha disposat Santi Fernández. Un entrenador mai guanya i la majoria de vegades tampoc perd ell els encontres. Es la comunió entre plantilla i cos tècnic, i amb la qualitat i la lluita de l’equip el que conforma allò que després es reflecteix a la verda gespa dels terrenys de joc.

I ja no em queda rés més que dir que desitjar molta sort a ambdós tècnics, tant a Santi com a Jordi, que els hi vagi de la millor manera allà on vagin i dir que al final serà recordat per els tres anys que han pertangut a aquesta entitat, per les seves classificacions i títols assolits, i no per aquests difícils tres mesos viscuts darrerament que ahir es va posar fi.

SADRIÀ ES POSA A PUNT PER LA NOVA TEMPORADA

Les obres de millora de les instal·lacions de Sadrià van a bon ritme.
El camp principal de gespa natural (1er.) està totalment aixecat, podreu veure a les fotografies 10, 11, 12 i 13 l’estat del camp, amb terra per tot arreu.
El camp número 3, fotografies 8 i 9 no hi treballen, ja que en aquests moments es centren les obres en el camp 4rt. (fotografies 2, 3, 6, 7, i 8 al fons en segon pla).
Com en el moment de fer les fotografies passava un tren de rodalies, m’he permès la llicència de fer-li una foto per els que els hi agradi el món dels trens; es tracta del nou tren Civia amb una doble composició 462 –465, fent el servei de Rodalies de Mataró fins Molins de Rei.

NOTICIES BREUS DEL CAP DE SETMANA.

Actes socials

Per tercer any consecutiu, la GPE Manigua tindrà un estand a la Plaça Catalunya amb motiu de les festes de la Mercè, a la XII Mostra d’Associacions.
Enguany l’estand adjudicat serà el número 91 situat on es situen les associacions esportives.

Mongetada d'ArgentonaAhir un cop més va tenir lloc en aquestes dates una nova edició de la Mongetada d’Argentona que organitza aquesta penya blanc i blava del Maresme (l’onzena edició). Amb la presència del president del RCD Espanyol, Dani Sánchez Llibre qui davant una gran i fidel afluència de públic, va passar revista als temes d’actualitat del conjunt perico. John Lauridsen va ser premiat amb el lliurament del V Memorial Domingo Lladó. Marc Torrejón va assistir a l’acte, i cal destacar com a premiats a Eudald Serra de Catalunya Radio, així com destacar la presència dels humoristes pericos Manel Lucas i Sergi Mas, a part de membres del Consell, i demés personatges del RCD Espanyol.

VeteransL’Agrupació de Veterans del RCD Espanyol va disputar un encontre amb els veterans del Badalona CF en el marc del XI Torneig Memorial Mingo Serra. El resultat final va ser de 3-5 marcant per part espanyolista, John Lauridsen que va aconseguir un gran gol i molt aplaudit per l’escàs públic assistent, Uceda, Jordi Lardín en dues ocasions i Serrano el darrer.

Esperant novetats

Estem a l’espera de dos fets importants en les properes hores; per una banda el tancament del tercer fitxatge, que tal com ha vingut indicant el Director Esportiu del RCD Espanyol, senyor Paco Herrera, es tractaria d’un migcampista i el serbi Milan Smiljanic sembla ser el que té més números en aquests moments.

I en segon lloc conèixer definitivament qui portarà a terme el nou projecte del Espanyol Femení per la propera temporada. De moment tot és una incògnita però per diverses fonts consultades sembla ser cada cop més difícil que Santi Fernández continuï com a entrenador la propera temporada. Es barallen diferents alternatives, cas que es decideixi la no continuïtat de l’encara tècnic, però sembla ser que el seu substitut podria trobar-se dins el propi Club. Veurem quines son les passes que es donen, i esperem que siguin les més encertades, no oblidant que amb Santi (i amb un gran equip, també cal dir-ho) s’han assolit una Superlliga, una Copa de la Reina, dues copes de Catalunya, un subcampionat de Superlliga, un subcampionat de Copa, i un tercer lloc al campionat de la regularitat, a part de quedar entre les deu millors d’Europa. Però tots sabem que el futbol es mou per cicles, i l’etapa Santi Fernández al RCD Espanyol pot ser ja història en qüestió de dies.

REUNIÓ DECEBEDORA PER L'A.E.B.i B.

Tal com Sentiment Perico va avançar ahir, Pedro Tomás (Director General Executiu del RCD Espanyol) es va entrevistar amb membres de l’Associació d’Esports Blanc i Blau, amb el rerafons del tema de la esponsoritzatció del Club Bàsquet Olesa per part del club perico.

De la reunió per el que hem pogut saber, poc o gairebé poc es van treure els membres de l’Associació. Pedro Tomás en cap moment va donar respostes i explicacions satisfactòries a jutjar per l’estat d’ànim posterior a la reunió. Avui hem parlat amb un dels membres presents a la reunió, i ens ha reconegut que Pedro Tomás va donar com argument principal de la patrocini del conjunt d’Olesa que davant la situació de desaparició del CBU-FCB, la Secretaria General del Esport a Catalunya i la Federació Catalana de Bàsquet van establir contactes amb el conjunt espanyolista per que intentés un darrer esforç per tal de salvar a un conjunt català de bàsquet.

Així és com ho ha justificat. De moment no han donat xifres, però a bon segur en la propera Junta d’Accionistes sortirà la pregunta. Mereixem molta més claredat i transparència els socis accionistes que la que aquest senyor ens esta oferint. De moment continua la negativa a donar permís per portar el nom d’Espanyol l’Associació Esportiva d’Atletisme. Fet que evidentment contrasta i molt amb la manera tan ràpida que han sortit un grapat de milers d’euros (milions de pessetes) de les sempre poc líquides arques del Club.

El contracte de permís per utilitzar l’escut del RCD Espanyol per part de l’Associació d’Esports Blanc i Blau vens el 27 d’Octubre, que és quan es compleix l’any des de que es va arribar a l’acord de “mínims” que va possibilitar l’aparició de l’atletisme perico.

També hem sabut que per la propera temporada continuaran els esforços per intentar convèncer al Consell i al seu DG, per que definitivament s’acabi integrant com a secció del RCDE., i davant una eventual negativa, la intenció del GEBB és continuar com ara com a mal menor, ja que pràcticament està garantit la viabilitat econòmica amb certes empreses que permetran assolir el finançament necessari introduint publicitat a la samarreta.

Del tema de les escoles de hoquei patins i bàsquet està tot paralitzat degut al nul interès del RCD Espanyol en el tema de seccions. De moment, el Grup d’Esports Blanc i Blau treballa amb tots aquests temes, amb paciència, resignació i constància. Només falta per tirar-ho endavant, per el darrer impuls, el permís del club; que s’involucrin donant recolzament institucional, que no econòmic, que segons han afirmat les fonts consultades per SENTIMENT PERICO ja disposen d’ell.

Veurem si el fet del trasllat a Cornellà, la millora en quan a atípics i els superàvits que s’esperen allà, i el Pavelló que hi haurà al costat, fan variar la política actual del consell, i del seu DG, que per cert no fa falta que recordi a la gent que “jo vaig treure el bàsquet”... Ja ho sabem... Ja ho sabem; com també sabem que per culpa de vostè i altres membres d’aquella junta directiva, entre ells el seu president, Antonio Baró (a.c.s) l’Espanyol no sol es va quedar sense bàsquet, si no que a més va ser denunciat per incompliment de contracte amb GIN MG i va acabar comdemnat als tribunals, a pagar una indemnització superior al poc que ens va donar per vendre’ns la plaça de l’equip d’ACB. Indemnització que presidents posteriors van tenir que pagar amb obligacions, i després bescanviar-les per accions que posteriorment van ser venudes a un important accionista del RCD Espanyol.... Molt maco, Sr. Tomás, molt maco tot... Com que ens ho recordi sovint.

Per cert també era intenció del senyor Pedro Tomás, que el germà del senyor Calero, (President de l’Associació) fos anomenat la persona que representés a l’Espanyol en Olesa... Naturalment la resposta de Joan Calero ha estat negativa. A sobre això... Intenten posar a un familiar seu, per tenir ben calladeta a la gent del GEBB, mentre se’ls hi nega tot a l’Atletisme i altres projectes del Grup d’Esports Blanc i Blau.

NOTICIES BREUS.

Sponsorització del bàsquet Femení

En primer lloc, la noticia de la “esponsorització” del RCD Espanyol al Club Bàsquet Olesa, continua aixecant dubtes, ja que a canvi de pràcticament rés més que porta el nom (per darrera del d’Olesa) i la paraula “Volem” i poc més en una samarreta que continuarà sent la del club en qüestió, l’Espanyol haurà de desemborsar unes quantitats en concepte de “marketing” i no com a diners invertits en seccions.

Avui tindrà lloc una entrevista aquest matí entre el director general executiu, senyor Pedro Tomás i el president del GEBB, senyor Calero, suposadament per demanar un aclariment i més informació sobre el tema, per que per sobre de tot el que s’ha dit i explicat, una pregunta sobrevola l’espanyolisme: ¿Per que el Consell s’ha negat reiteradament ha permetre que l’atletisme porti el nom de RCDE totalment gratuït (amb els nostres colors i escut) i en canvi permeti que un equip situat a Olesa (que no portarà els nostres colors) porti el nom de RCDE i a sobre pagant l’Espanyol?. Difícil d’explicar, i més d’entendre.


El futur de Santi, una incògnita

Les properes hores poden ser importants per saber quin serà el futur esportiu del futbol femení. A ningú se li escapa que la principal incògnita ara per ara, es la possible no continuïtat de Santi Fernández a la banqueta del femení. S’haurà d’estar atents als propers moviments d’Antonio Martín, i com queda estructurat l’equip per la propera temporada.

De moment ja ha començat a moure’s el mercat, inclòs clubs com l’Atlético de Madrid han fitxat fins a cinc jugadores (entre una d’elles, la que ens va marcar el 1-3 en les acaballes de la final dissabte passat), i el RCD Espanyol de moment tot es una veritable incògnita amb bastants jugadores que acaben contracte i que ara per ara desconeixen quin serà el seu futur.


Clemente Rodríguez va ser presentat ahir a Montjuïc.

Ahir va estar presentat el “Correcaminos” (Buenos Aires, 31-7-1981) com a jugador cedit per el Spartak de Moscou per una temporada amb opció de compra per part del RCD Espanyol.

Com a jugador extra comunitari vindrà a incrementar la nòmina dels que ocupen plaça d’estrangers, junt a Zabaleta, Costa i Jônatas. Zabaleta es molt a prop d’aconseguir la doble nacionalitat, i el fet que se li estigui buscant una sortida (ara per ara molt difícil per l’elevada fitxa) a Eduardo Costa, permetria tenir altre fitxa disponible per la contractació del tercer fitxatge que podia ser el migcampista del Partizan de Belgrad, Smiljanic.


L’Espanyol B.

El filial perico, (una temporada més sota les ordres de Joan Francesc “Rubi”) ja ha realitzat els següents fitxatges:

Francisco Casilla Cortés (Tarragona, 2-10-1986) (Real Madrid B) Porter.

Gregor Balazic. (Eslovenia, 12-8-1988) (Benfica). Defensa Central.
José Luis Plata Ruíz (Albolote, Granada, 19-7-89) (Malaga CF, juv.). Dav. Centre.
Jordi Gómez García –Penche (Barcelona 24-5-85) (FCB. “B”) Migcampista.
Álvaro Rodríguez “Brachi” (Sevilla, 6-1-1986) (Betis “B”) Lateral dret.
Javi López Rodríguez (Osuna, 21-1-86) (Betis “B”) Mitja punta.

CORNELLÀ - PRAT: ESTAT DE LES OBRES (2-7-2007)

Dilluns passat ens donàvem una volta per Cornellà –Prat, per veure l’estat de les obres del que serà el nostre Nou Estadi, i Sentiment Perico feia aquestes fotografies just cinc mesos de la darrera vegada. El lloc més a prop a l’entrada que dona a l’Avinguda del Baix Llobregat es on estan molt més avançades i ja es veu l’esquelet de l’obra amb dues plantes. La resta va quelcom més enrederit. (Clickant dins la foto, veureu amb la màxima extensió la mateixa.)

COMENTARI.

Tamudo: Entre els diners i els sentiments.

La noticia sobre l’interès del Villarreal CF per Tamudo, ha obert la capsa dels trons al RCD Espanyol. Molts son els socis que deixant-se portar per el cor uns i altres per el cap, donen durant els darrers dies, les seves legítimes opinions en els diferents fòrums d’opinió blanc i blaus.

Cal dir en primer lloc, que ve a ser un més dels molts jugadors “tocats” per diferents equips després de la gran temporada europea que els nois de Valverde han portat a terme. De moment sembla ser que tant el tècnic com el secretari tècnic, el senyor Paco Herrera tenen les idees bastant clares i no consentiran que es tornin a repetir les greus errades posteriors al desenllaç de Leverkusen quan es va destrossar tot l’equip i vàrem acabar perdent la categoria.

Però vet aquí que surt el tema de Tamudo. Amb aquest jugador la situació ja es totalment diferent. Els que pensen amb els diners, fan el raonament que l’edat del jugador, el que cobra (marca el sostre salarial) i el fet que ja ha assolit gairebé el màxim que pot dins del nostre club (només li falta a nivell personal superar a Argilés, en nombre de partits, i a Marañón en el total de gols en totes les competicions), seria un bon negoci vendre’l, recollir “pasta” fresca, i amb la mateixa solucionar molts temes (forats, nou estadi, reforçar quelcom l'equip, etc.). Els vuit o deu milions d'euros que el Villarreal està disposat a pagar, semblen un insult més que una oferta.

Però hi ha gent que considera que el lema “la força d’un sentiment” mai arrelarà dins la societat catalana, si només queda en simples paraules buides de contingut, si l’ídol de l’espanyolisme es traspassat.

S’ha de tenir en compte, que per molts nens, i ja no tant nens, es Raul Tamudo Montero el jugador més estimat.
Es aquell que ha aixecat dues copes del Rei (la segona com a capità) i ens ha salvat no en poques ocasions de tràngols que millor no anomenar.
Es aquell que plorava quan abandonava nostre entitat.
Es aquell que davant cent mil persones besa l’escut en el feu del club rival i en el darrer minut un cop els hi ha tret la lliga.
Es aquell que sempre celebra els gols davant els nanos de nostra pedrera que majoritàriament son culés de sentiment (els pares, la TV, l’escola, i la societat en que els ha tocat viure, així ho volen...), però que cada cop que veuen aquest noi de Santa Coloma, marcant, donant la cara per uns colors augmenta dia a dia el seu sentiment envers nostre club.

Però també es aquell que molta gent considerà que no compleix com a buc insígnia. Que no va a les emissores i diaris pericos. Que no va a les penyes.
Que a ell li paguen per jugar, però dins del seu rol també forma part de la seva obligació ajudar en tot el que és marketing, imatge i difusió de l’espanyolisme, i ell per el seu caràcter, tímid, i per discrepàncies sorgides amb el desenllaç del ex tècnic del Nàstic a la seva època dins l’Espanyol, no dona la satisfacció als oients o lectors del RCD Espanyol de sentir-lo o de llegir les seves opinions en certs mitjans.

“Ya les colamos el Armando Sà”. Deia l’altre dia l’As, reproduint suposats comentaris de la gent de Vila-Reial. Aquest és el problema i no altre. El club té que ser inflexible: Les clàusules s’han de respectar, o al menys del 85% com a mínim si es disposa de substitut. I només d’aquesta manera es farà un club gran. Si només un jugador surt de l’Espanyol ja haurà sigut un èxit total. I no es desfarà l’equip. Si comencem a vendre per quantitats reduïdes tots voldran marxar (per que quasi tothom té ofertes) i desfarem l’equip i no quedarà rés en caixa, per que quan no es té substituts, s’han de buscar, i els altres equips també ho saben que tens diners, i se t’aprofiten...

També Raul Tamudo tindria que sortir públicament i dir o que es queda al club de la seva vida, o que els diners poden més que rés i son els que mouen el món i vol marxar. Una cosa o l’altre per que tampoc en sembla correcte que per el que s’està publicant en diferents mitjans escrits el seu representant ja ha tingut contactes amb el Villarreal abans que el Consell tingués coneixement del tema, i mostra el seu malestar (parlant el representant per ell) davant la darrera decisió de declarar-lo intransferible i no negociar.

No es va fitxar a Portillo. Soldado tindrà moltes i millors ofertes cas que el Madrid estigui per la labor de deixar-lo marxar. Ignoro sobre quines hipòtesis treballa la secretaria tècnica, en cas de que qualsevol dels tres davanters marxi. Però no sol es qüestió dels diners i dels sentiments, si no dels possibles substituts que estiguin a la bast i que no minvin el potencial de l’equip... Per que si per Fernando Torres es paga 32 milions d’euros més Luis García (el del Liverpool), penseu que seria si l’Espanyol ven a Tamudo per 8 o 10 milions, i més tenint en compte com s’està movent el mercat les darreres setmanes i les quantitats que s’estan pagant per jugadors que no arriben ni al historial ni al bagatge demostrat per Tamudo.

Per cert, Sergio Sánchez parlant ara d’altre tema, va demanar perdó per les seves declaracions, (gest que l’honra) i va expressar el seu desig de quedar-se a l’Espanyol. Senyal inequívoca que aquells que el vam criticar en el seu moment teníem tota la raó; les seves declaracions van ser desafortunades, e impròpies d’un professional que encara pertanyia al RCD Espanyol, tot i que ell potser ho va oblidar, pensant-se que ja “pertanyia” al Madrid, que exerciria segur la clàusula i aquí ja no tornaria més.

Josep Maria.

ARXIU FOTOGRÀFIC DELS CAMPIONATS DE CATALUNYA A CANOVELLES.

Per motius de força major (impossibilitat tècnica), no us vaig pogué oferir el reportatge fotogràfic dels Campionats de Catalunya disputats a Canovelles.
Els disputats a la matinal, per que el disputat al vespre (Aleví), era impossible pogué tornar a temps per veure els dos projectils d’obús de Raul Tamudo en el cor del nostre rival i en la seva pròpia fortalesa. Qüestió de dades, i d’horaris.

A més, li dedico personalment a Ruben Herraiz “Rufo”, i naturalment a la resta dels seus companys. Però a ell en especial, per que va ser la “víctima innocent” de quan la tècnica et juga una mala passada, i es queda sense la foto promesa lluint aquella medalla de campió de Catalunya, guanyada davant un rival força més superior físicament per la presència de molts jugadors africans de gran envergadura. ¡Ho sento Rufo! ¡Les coses s’espatllen quan menys t’ho esperes!

Per la seva part el Cadet no va tenir la mateixa sort, tot i marcar molt ràpid. Va perdre 4-1 però de totes maneres aquí teniu unes quantes fotos, fins el moment de rebre els guardons com a sots-campions de Catalunya. Des d'aquell moment la meva Olympus va dir prou...