¡¡¡¡¡ CORO GOL !!!!!! 1-0 DE NOU...

Coro, el salvador de Lotina, enguany l’enfonsa una mica més.

REAL SOCIEDAD: "ARRIEROS SOMOS Y EN EL CAMINO NOS ENCONTRAREMOS"

Dolent partit el que tant Espanyol com Real Sociedad ens han ofert aquesta tarda a l’Olímpic. L’únic que pràcticament es salva és el resultat, i solament es pot perdonar tenint en compte la gran quantitat de jugadors bàsics de l’equip que Ernesto Valverde ha reservat per el duel fratricida entre Benfica i Espanyol de dijous.

Aquesta primera part ha estat de les pitjors que hom recorda en bastant temps. A més ha contribuït a això una Real Societat que en cap moment s’ha fet mereixedora de quelcom més que l’empat a zero en que t’obsequien quan comença un encontre. Ha evidenciat clarament el per què de la seva classificació davant un Espanyol de circumstàncies, que solament a la segona part i sobre tot quan la Real ha estirat línies, ha practicat un futbol més o menys digne.

El primer quart d’hora ha estat molt ensopit, gens digne de menció, xut fluix de Coro a les mans de Bravo, de Jônatas desviat, i Herrera que remata fora un rebuig curt de Velasco.

La millor ocasió de l’Espanyol ha estat una falta en banda dreta, penjada per Coro, i Pandiani al centre de l’àrea tal com li venia remata als núvols. Portàvem mitja hora de rés, per que ni tan sols es podia dir joc el que estàvem veient.

Al minut 34, la jugada polèmica de l’encontre: A instàncies del jutge auxiliar, Lizondo anul·la un gol de Pandiani per suposat fora de joc, no d’ell si no d’un company tot i que venia d’un contrari la pilota.
Quatre minuts després, Kameni se n’encarrega de posar emoció al partit, quan se li escapa una pilota fàcil que tenia mig blocada, i té que ser Marc Torrejón qui aconsegueix rebutjar en una situació molt compromesa.

I s’ha arribat a la segona part, en la que l’Espanyol ha millorat un xic... Tampoc era molt difícil fer-lo millor. Ferran Corominas ha estat protagonista de dos contracops que ha desaprofitat per un excés de individualisme, davant la desesperació progressiva de la grada que ja es començava a preocupar davant la parsimònia dels homes de Valverde. I més tenint en compte que molts d’aquests jugadors podien estar motivats per guanyar-se el lloc com a titulars a l’equip.

En el segon temps un home ha emergit per sobre dels demés: Jônathas Domingos. El brasiler ha aportat les poques gotes de qualitat que em vist, i ha distribuït per les seves botes el poc futbol que el conjunt català ha ofert. Lacruz ha tingut l’ocasió al rematar molt malament un servei de cantonada llençat per Moha.

Coro marca.

En efecte, un cop més Ferran Corominas ha estat el botxí de la Real Societat. En condicions molt diferents de les de la temporada passada, el de Banyoles ha decantat el triomf del cantó perico. Una jugada en la que Jônatas s’ha fet amb l’esfèrica, i molt be a vist desmarcat a Coro per la dreta, i aquest encarant a Bravo, ha tirat tan malament com ha sabut al cos del porter basc, però amb la fortuna que el refús li ha tornat al propi Coro que aquest cop si, ha batut al meta realista.

El partit per fi es posava a favor i obligava al conjunt visitant a obrir-se a la desesperada si volien emportar-se quelcom de Montjuïc. Però ni amb la sortida de Kovasevic, la Real ha portat gens de perill a la porteria d’un dubitatiu Kameni. Ansotegui ho ha probat de cap al rematar una centrada de una falta llençada per Savio.

Jônatas ha assistit molt be en dues jugades de contracop però no han estat aprofitades ni per Pandiani que ha xutat parant Bravo, ni per Coro que ha errat clamorosament en la passada decisiva. Valverde ha fet entrar a Riera per Moha. El propi Riera ha rematat de volea desviat massa creuat a l’esquerra de Bravo, un servei de Coro. Jônatas recuperant en la medul·lar ha fet una bona jugada en la que sol li ha fallat la definició, sortint el seu dispar alt per sobre el travesser.

Luis García ha sortit per Coro, i per aportar frescor al joc d’atac, mentre que Jarque ha sortit en el lloc de David García. Riera ha demanat penal quan es disposava a entrar a l’àrea obstaculitzat per dos contraris que l’han emparedat, tot i que podia ser fora de l'àrea.

Els darrers moments, la Real ha intentat a la desesperada l’empat sense ordre ni concert, amb pilotes penjades, varis llançaments de faltes i poc de perill.

Molt, molt tindrà que canviar aquest equip per intentar el que be sembla ja una utopia; la permanència.

Fitxa Tècnica
RCD Espanyol: Kameni (5), Velasco (5), Torrejón (7), Lacruz (3), David García (5) (Jarque m. 79) , Ito (6), Costa (4) Jônatas (7), Moha (5) (Riera, m. 69) (6), Coro (4) (Luis García, m. 77), Pandiani.(5)

Real Sociedad: Bravo, Gerardo, Ansotegui, Victor López, Lopez Recarte, Garitano, Rivas, Savio, Xabi Prieto(Novo, m. 77), Mikel Alonso (De Cerio, m. 63), Herrera (Kovasevic, m.51)

Gol: 1-0 Coro, m. 59.

Àrbitre: Vicente José Lizondo. Col·legi valencià. Ha anul·lat un gol per suposat fora de joc més que dubtós a Pandiani. Ha mostrat targetes grogues a Jônatas (44’), Ito (71’), i per part guipuscoana a Gerardo (4’) i Recarte (87’)

Incidències; Estadi Olimpic de Montjuïc; 15150 espectadors. Tarda assolellada, amb força calor.

El millor de l’encontre: Jônatas Domingos. Dolenta la primera part seva com gairebé la dels components de tots dos equips. En canvi a la segona, ha estat l’home que ha conduït els contracops pericos, ha obert a bandes, i ha posat la qualitat en una línia mitja que continua sent l’autèntic problema de l’Espanyol en partits davant equips que es tanquen.

foto: josep maria. Moment en que la Real centra de mig camp, després d'encaixar el gol de Coro.