foto d' arxiu: josep maria.Gorka Iraizoz, acabat de fer com a porter a Sadrià, ha fet història avui al Estádio da Luz
SPORT LISBOA E BENFICA 0 RCD ESPANYOL 0
Tal com es preveia, tocava l’èpica a Lisboa; tocava patir fins el darrer sospir davant un conjunt, el portuguès que ha venut molt cara la seva eliminació. Gorka, els pals, i l’esforç de tot un col·lectiu que des del primer moment s’han posat com objectiu arribar a Glasgow, han fet possible que qui hagi quedat esquilat no siguin els pericos, els bens, que en cert mitjà portuguès apareixia avui, si no l’àliga famosa que ha quedat en el més gran dels ridículs.
I el que més m’agrada a l’hora d’escriure aquestes línies, i amb l’emoció encara a flor de pell, és no tenir que recordar-me d’aquells dos maleïts minuts del partit d'anada al començar aquesta crònica. Continuar invictes a la Copa de la UEFA, seguint augmentant un rècord històric de imbatut al vell continent, i seguint veient com aquesta data, la del dotze d’abril, es converteix en un referent històric dins l’espanyolisme, amb la caiguda del "O maior clube do mundo "
Ja poden tots els que viuen i mengen del pensament únic instal·lat a la nostra societat, espavilar per ofegar l’èxit blanc i blau... ja poden rebaixar la importància mediática de la segona competició europea, per que per sobre de quantes coses absurdes inventin, avui i demà continuarà sent un gran dia per tot l’espanyolisme, un cop superada la prepotència d'un club que em recorda a un de molt a prop nostre.
Dit això, anem per el partit. Valverde ha reforçat el mig del camp amb la presència de Ito, i avançant la posició de Ivan, i col·locant a Luis en el lloc de Rufete. Els demés els de sempre, excloent a Kameni.
La primera part s’ha jugat a un ritme frenètic, i tant catalans com portuguesos han tingut grans ocasions per marcar un gol que decantés l’eliminatòria en un sentit o en altre.
Ja al primer minut Simao, obrint a banda dreta ha posat el primer ai en el cos dels pericos. El Benfica no estava d’històries, i anava per feina. Karagouinis ha llençat un fort tret, que s’ha marxat fora.
La rèplica perica ha sigut al minut dotze. Doble ocasió espanyolista, primer de Pandiani que retalla al seu marcador i amb un centre xut la pilota colpeja al pal esquer de la porteria defensada per Quim. La jugada continua i acaba a peus de Riera que xuta i Quim refusa l’esfèrica com pot, i sense que cap altre davanter pogués acabar d’aprofitar el rebuig. Un minut després Chica habilitat per Riera, centra però la defensa local s’imposa, allunyant el perill.
Al setze és el Benfica qui disposa d’una doble ocasió per marcar. Simao xuta des de fora de l’àrea,i la centrada posterior acaba la pilota a còrner.
Una centrada de Riera es a punt de ser rematada per Ivan de la Peña, però la cobertura local s’anticipa.
Primera jugada polèmica; Luis Garcia es obstaculitzat dins l’àrea, però l’àrbitre indica fora de joc, que segons sembla per les imatges de tv, no ha existit, ja que estaven pràcticament en línia.
El Benfica començava a forçar la màquina i a posar en dificultats al conjunt de Valverde; una centrada que de rebot, la pilota agafa un efecte, i GorKa treu una prodigiosa mà, mentre que Ito i Karagounis no arriben a tocar la pilota que es passeja perillosament. Miccoli pot marcar en altre jugada de perill, però un Gorka en estat de gràcia, arriba abans a la pilota, llençant-se als peus del davanter italià. Els darrers minuts han estat un patiment, el col·legiat ha allargat tres minuts, i just en l’afegit, ocasió molt perillosa de Karagounis que remata fora una passada de Petit.
L’Espanyol no havia sabut treure profit de la feblesa defensiva local, però havia assolit l’objectiu de no encaixar cap gol. Quedaven quaranta cinc minuts... Tot un món...
I a tornar a patir... Ja al minut tres, Simao que ha rebut de Miccolli, remata i Gorka torna a lluir-se. Valverde mou banqueta, i col·loca a Costa per Ito, que a sobra de rebre un cop de colze a la cara, se’n va amb una targeta que l’impedia emprar-se a fons. Ivan de la Peña xuta fora desviat quan tenia a la seva dreta a Luis.
Però serà a partir del minut 20, quan es començarà a decidir la sort de l’eliminatòria: Gorka fa una parada sensacional, després que una centrada molt perillosa de Rui Costa, i dins l’àrea petita, en la mateixa boca de gol, remata Nuno Gomes davant Simao i de la mateixa línia de gol, para el meta espanyolista. Decepció portuguesa i la parróquia blanc i blava respirant després de l’ensurt.
Pandiani a rematat fora en una jugada perillosa però ha estat un miratge. El partit estava ja dominat íntegrament per el conjunt lisboeta. L’Espanyol no jugava la pilota i es limitava a treure pilotes com podia des de zona defensiva. Semblava que el partit poc a poc se n’anava i que en qualsevol moment vindria el gol local. Valverde substitueix a Pandiani per Coro, buscant el contracop i sacrificant el remat i l’alçada del golejador uruguaià.
Gorka que havia sortit altre vegada als peus de Miccoli anticipant-se i traient-li netament la pilota malgrat les protestes del italià, veurà com en pocs minuts dues vegades la pilota s’estavella en els postes de la seva porteria. Primer Miccoli, després de rebre de Rui Costa, rematarà a la fusta de la porta defensada per el navarrès i reboti la pilota en el cos de Gorka, sense colar-se dins, i allunyant definitivament Torrejón. I solament dos minuts després serà Rui Costa en el llançament d’una falta, que li toquen en curt per que connecti el seu potent llançament i es torni a estavellar al pal. El propi Rui Costa serà protagonista d’altre jugada en la que una centrada es refusada en curt, agafa el rebot, s’interna però el seu llançament defectuós es recollit per Gorka.
Valverde fa entrar a Jônatas, que el temps que ha estat sobre el terreny de joc ha demostrat una gran classe, fen varies jugades d’autèntic crack, al agafar al contracop la defensa ja de per si molt avançada del conjunt local. Mentre Fernado Santos, posava tota l’artilleria sobre el camp; Derlei substituïa a Nelson, i permuta de grecs per intentar a la desesperada l’assalt final a la fortalesa perica.
I a partir d’aquest moment, amb Jônatas canvia quelcom la situació. El Benfica continua bolcat a l’àrea perica, però ara ja no refusen a base de pilota llarga si no que cada jugada es un perillós contracop conduït per Riera, Luis i el propi brasiler. Un d’aquests acaba amb una grandiosa jugada de Jônatas que se’n va de fins a tres contraris, centra per que Coro que no pot llençar passi a Luis Garcia que en el moment de driblar al contrari per quedar-se sol, es derribat clarament per Leo en un penal que solament el nefast àrbitre danès no ha volgut veure.
Coro té en les seves botes el gol però envia fora una jugada en la que tant Jônatas com Luis han tingut destacat protagonisme. Mantorras que havia sortit a la segona part remata fora amb un cop de cap, una centrada de Simao. El propi ex culé remata fora a l’esquerra de la porteria de Gorka.
Els darrers minuts (més de cinc d’afegit) han estat de veritable angoixa per tota l’afecció perica que ha vist el partit per televisió i per els 800 desplaçats a Lisboa, ja que un gol en aquells moments donava ja sense poder de reacció el passi a semifinals als portuguesos. El xiulet final ha esta celebrat de nou com una gran victòria de tot l’espanyolisme.
I el que més m’agrada a l’hora d’escriure aquestes línies, i amb l’emoció encara a flor de pell, és no tenir que recordar-me d’aquells dos maleïts minuts del partit d'anada al començar aquesta crònica. Continuar invictes a la Copa de la UEFA, seguint augmentant un rècord històric de imbatut al vell continent, i seguint veient com aquesta data, la del dotze d’abril, es converteix en un referent històric dins l’espanyolisme, amb la caiguda del "O maior clube do mundo "
Ja poden tots els que viuen i mengen del pensament únic instal·lat a la nostra societat, espavilar per ofegar l’èxit blanc i blau... ja poden rebaixar la importància mediática de la segona competició europea, per que per sobre de quantes coses absurdes inventin, avui i demà continuarà sent un gran dia per tot l’espanyolisme, un cop superada la prepotència d'un club que em recorda a un de molt a prop nostre.
Dit això, anem per el partit. Valverde ha reforçat el mig del camp amb la presència de Ito, i avançant la posició de Ivan, i col·locant a Luis en el lloc de Rufete. Els demés els de sempre, excloent a Kameni.
La primera part s’ha jugat a un ritme frenètic, i tant catalans com portuguesos han tingut grans ocasions per marcar un gol que decantés l’eliminatòria en un sentit o en altre.
Ja al primer minut Simao, obrint a banda dreta ha posat el primer ai en el cos dels pericos. El Benfica no estava d’històries, i anava per feina. Karagouinis ha llençat un fort tret, que s’ha marxat fora.
La rèplica perica ha sigut al minut dotze. Doble ocasió espanyolista, primer de Pandiani que retalla al seu marcador i amb un centre xut la pilota colpeja al pal esquer de la porteria defensada per Quim. La jugada continua i acaba a peus de Riera que xuta i Quim refusa l’esfèrica com pot, i sense que cap altre davanter pogués acabar d’aprofitar el rebuig. Un minut després Chica habilitat per Riera, centra però la defensa local s’imposa, allunyant el perill.
Al setze és el Benfica qui disposa d’una doble ocasió per marcar. Simao xuta des de fora de l’àrea,i la centrada posterior acaba la pilota a còrner.
Una centrada de Riera es a punt de ser rematada per Ivan de la Peña, però la cobertura local s’anticipa.
Primera jugada polèmica; Luis Garcia es obstaculitzat dins l’àrea, però l’àrbitre indica fora de joc, que segons sembla per les imatges de tv, no ha existit, ja que estaven pràcticament en línia.
El Benfica començava a forçar la màquina i a posar en dificultats al conjunt de Valverde; una centrada que de rebot, la pilota agafa un efecte, i GorKa treu una prodigiosa mà, mentre que Ito i Karagounis no arriben a tocar la pilota que es passeja perillosament. Miccoli pot marcar en altre jugada de perill, però un Gorka en estat de gràcia, arriba abans a la pilota, llençant-se als peus del davanter italià. Els darrers minuts han estat un patiment, el col·legiat ha allargat tres minuts, i just en l’afegit, ocasió molt perillosa de Karagounis que remata fora una passada de Petit.
L’Espanyol no havia sabut treure profit de la feblesa defensiva local, però havia assolit l’objectiu de no encaixar cap gol. Quedaven quaranta cinc minuts... Tot un món...
I a tornar a patir... Ja al minut tres, Simao que ha rebut de Miccolli, remata i Gorka torna a lluir-se. Valverde mou banqueta, i col·loca a Costa per Ito, que a sobra de rebre un cop de colze a la cara, se’n va amb una targeta que l’impedia emprar-se a fons. Ivan de la Peña xuta fora desviat quan tenia a la seva dreta a Luis.
Però serà a partir del minut 20, quan es començarà a decidir la sort de l’eliminatòria: Gorka fa una parada sensacional, després que una centrada molt perillosa de Rui Costa, i dins l’àrea petita, en la mateixa boca de gol, remata Nuno Gomes davant Simao i de la mateixa línia de gol, para el meta espanyolista. Decepció portuguesa i la parróquia blanc i blava respirant després de l’ensurt.
Pandiani a rematat fora en una jugada perillosa però ha estat un miratge. El partit estava ja dominat íntegrament per el conjunt lisboeta. L’Espanyol no jugava la pilota i es limitava a treure pilotes com podia des de zona defensiva. Semblava que el partit poc a poc se n’anava i que en qualsevol moment vindria el gol local. Valverde substitueix a Pandiani per Coro, buscant el contracop i sacrificant el remat i l’alçada del golejador uruguaià.
Gorka que havia sortit altre vegada als peus de Miccoli anticipant-se i traient-li netament la pilota malgrat les protestes del italià, veurà com en pocs minuts dues vegades la pilota s’estavella en els postes de la seva porteria. Primer Miccoli, després de rebre de Rui Costa, rematarà a la fusta de la porta defensada per el navarrès i reboti la pilota en el cos de Gorka, sense colar-se dins, i allunyant definitivament Torrejón. I solament dos minuts després serà Rui Costa en el llançament d’una falta, que li toquen en curt per que connecti el seu potent llançament i es torni a estavellar al pal. El propi Rui Costa serà protagonista d’altre jugada en la que una centrada es refusada en curt, agafa el rebot, s’interna però el seu llançament defectuós es recollit per Gorka.
Valverde fa entrar a Jônatas, que el temps que ha estat sobre el terreny de joc ha demostrat una gran classe, fen varies jugades d’autèntic crack, al agafar al contracop la defensa ja de per si molt avançada del conjunt local. Mentre Fernado Santos, posava tota l’artilleria sobre el camp; Derlei substituïa a Nelson, i permuta de grecs per intentar a la desesperada l’assalt final a la fortalesa perica.
I a partir d’aquest moment, amb Jônatas canvia quelcom la situació. El Benfica continua bolcat a l’àrea perica, però ara ja no refusen a base de pilota llarga si no que cada jugada es un perillós contracop conduït per Riera, Luis i el propi brasiler. Un d’aquests acaba amb una grandiosa jugada de Jônatas que se’n va de fins a tres contraris, centra per que Coro que no pot llençar passi a Luis Garcia que en el moment de driblar al contrari per quedar-se sol, es derribat clarament per Leo en un penal que solament el nefast àrbitre danès no ha volgut veure.
Coro té en les seves botes el gol però envia fora una jugada en la que tant Jônatas com Luis han tingut destacat protagonisme. Mantorras que havia sortit a la segona part remata fora amb un cop de cap, una centrada de Simao. El propi ex culé remata fora a l’esquerra de la porteria de Gorka.
Els darrers minuts (més de cinc d’afegit) han estat de veritable angoixa per tota l’afecció perica que ha vist el partit per televisió i per els 800 desplaçats a Lisboa, ja que un gol en aquells moments donava ja sense poder de reacció el passi a semifinals als portuguesos. El xiulet final ha esta celebrat de nou com una gran victòria de tot l’espanyolisme.
LA VICTÒRIA HA ESTAT PERICA...EL BENFICA S’HA QUEDAT AMB LA TRISTOR I AMB LA VICTÒRIA...( L’ÀLIGA).
FITXA TÈCNICA.
SL Benfica: Quim, Andreson, Nelson(Derlei,m. 81), David Luz, Petit, Rui Costa, Karagounis (Katsouranis, m. 81), Nuno Gomes (Mantorra, m. 69), Miccoli, Simao.
Altres suplents; Moretto -ps-, Miguelito, Joa Coimbra.
RCD Espanyol: Gorka (10), Zabaleta (9), Chica (8), Jarque (8), Torrejón (9), Moisés (8), Ito(8) (Costa, m. 51) (6), De la Peña (6)(Jônatas, m.77)(9) , Riera (8), Pandiani (7) Luis García (8)(Coro, m. 70) (7)
Altres suplents; Kameni, Lacruz, Velasco, Moha.
Àrbitre: Claus Bo Larsen, col·legiat danès, que ha fet un arbitratge descaradament casolà. No ha volgut saber res de les àrees i ha deixat sense assenyalat dos clars penals a favor de l’Espanyol. Ha mostrat targes grogues a Ito, m. 36, Luis, m. 55, Zabaleta, m. 84, De la Peña, m. 81, Chica, m. 85 i per part local a Rui Costa, m. 29, Karagounis, m. 66.
Incidències: Estádio da Luz de Lisboa. 55.000 espectadors. Ha donat les voltes necessàries per demostrar que sols els ignorants creuen en aquestes coses.
FITXA TÈCNICA.
SL Benfica: Quim, Andreson, Nelson(Derlei,m. 81), David Luz, Petit, Rui Costa, Karagounis (Katsouranis, m. 81), Nuno Gomes (Mantorra, m. 69), Miccoli, Simao.
Altres suplents; Moretto -ps-, Miguelito, Joa Coimbra.
RCD Espanyol: Gorka (10), Zabaleta (9), Chica (8), Jarque (8), Torrejón (9), Moisés (8), Ito(8) (Costa, m. 51) (6), De la Peña (6)(Jônatas, m.77)(9) , Riera (8), Pandiani (7) Luis García (8)(Coro, m. 70) (7)
Altres suplents; Kameni, Lacruz, Velasco, Moha.
Àrbitre: Claus Bo Larsen, col·legiat danès, que ha fet un arbitratge descaradament casolà. No ha volgut saber res de les àrees i ha deixat sense assenyalat dos clars penals a favor de l’Espanyol. Ha mostrat targes grogues a Ito, m. 36, Luis, m. 55, Zabaleta, m. 84, De la Peña, m. 81, Chica, m. 85 i per part local a Rui Costa, m. 29, Karagounis, m. 66.
Incidències: Estádio da Luz de Lisboa. 55.000 espectadors. Ha donat les voltes necessàries per demostrar que sols els ignorants creuen en aquestes coses.
El millor de l’encontre: GORKA IRAIZOZ.
.jpg)
3 comentaris:
ja estem a semifinals, ara falta el temible werder, pero be ho hem d'aconseguir. salutcions!!
Josep, ¿ que tal ese corazón ?. Ahora, a descansar y a reponer fuerzas para las semis ^_^
Uf.. no se como lo viviste tu, pero yo en el local social de la GPE Manigua viendolo por C+ sufrí i mucho sobre todo la segunda parte en los veiente minutos que no saliamos ni una sola vez con pelota controlada, solo balonazos largos, achicando agua, y veía en cualquier jugada el gol portugués. Al final Gorka, los palos, la diosa fortuna, y la salida del brasileño con sus jugadas hicieron que aunque sufrieramos en la recta final, por ser solo un gol de diferencia, el gol ya podia llegar a culquiera de las dos porterias. El árbitro parecia que lo hubieran encargado en Aristides Mayol...
Saludos a todos los/as sufridores pericos y pericas...
Publica un comentari a l'entrada