Trist espectacle el que ha ofert el RCD Espanyol a una afecció bolcada amb els jugadors de Valverde, que ha volgut premiar l’actitud en el partit del dimecres i aquests han ofert tot un recital de despropòsits, mal joc, i sobre tot indolència en la segona part.
Es podrà dir que l’equip estava desmotivat; també nosaltres els socis podríem dir el mateix (nosaltres no cobrem), no pujar a Montjuïc i deixar les grades de l’Olímpic buides totalment per que per veure el que hem vist... De veritat no val la pena.
Es podrà dir que l’equip estava cansat físicament; argument que cau per el seu propi pes màxim tenint en compte com el rival en la final, avui ha remuntat el partit a Riazor. Es més molts dels homes que avui s’han passejat (en el sentit més estricte del terme) per la gespa de Montjuïc, no van jugar dimecres.
Es podrà dir que psicològicament l’equip esta tocat i molt per no pogué portar-se cap a Barcelona el títol europeu, però tampoc és menys cert que son professionals i que una cosa es perdre, que t’afecti la moral el partit del dimecres, i altre molt diferent es fer el ridícul tant evident com el que han fet aquesta tarda.
Esperem que sigui només avui, i els tres partits que resten donin una altre imatge molt més decent. Per que em sembla que dimecres havien après la lliçó, que una cosa es perdre quant es dona tot sobre el terreny de joc i altre molt diferent es la falta d’actitud, i demés defectes observats en aquest encontre.
I això que semblava no pogué començar millor, quan al minut tres, una falta comesa sobre Moha, es llençada ràpid per aquest a Coro, que després d’avançar, retallar, es treu un xut des de la frontal que fa pujar el primer gol al marcador.
Però poc ha durat l’alegria quan cinc minuts després, Güiza habilita en posició de fora de joc (al menys es el que ha semblat) a Casquero que totalment sol afusella a Kameni, establint l’empat.
Poc a poc, l’Espanyol a perdut gas, l’encontre s’ha convertit en un batibull de despropòsits, on l’Espanyol en el que només Tamudo hagués pogut tornar a posar en avantatge al club català si no hagués tingut el infortuni que el seu remat tal com li venia després d’una bona centrada de Moha, s’estavellés en el pal dret de la porteria de Pato.
El propi Tamudo havia demanat el màxim càstig en una jugada en la que havia estat agafat quan anava a rematar.
Pandiani, molt desafortunat com tot l’equip, xuta a les mans del porter quan es trobava en millor posició Tamudo per cloure la jugada. En tot el joc, cada vegada era més dolent, i el Getafe avisava de tant en tant, a més de les errades que començaven a sovintejar més del compte en la zona del mig del camp i defensa perica.
Després d’un ensurt en una cessió de Moisés a Kameni, minuts després una altre errada acaba aprofitant-la Manu per posar per davant al conjunt madrileny. Un remat de Moisés d’esquenes que es marxa alt, i un llançament de falta a càrrec de Jônatas, alt, es tot el que hem vist abans d’anar al descans.
Però la segona part, l’Espanyol ha desaparegut del camp. Ja als cinc de la represa, Casquero ha tingut el gol en un remat que afortunadament per els interessos locals, el bot de la pilota ha impedit rematar en condicions la centrada de Manu. Però jugant pràcticament a plaer, el Getafe al llançament de Contra, Pulido lliure de marca ha remata de cap, sentenciant l’encontre de manera ja irreversible.
Només Coro, amb un xut que Pato atura en dificultats, fa pensar que encara no s’han marxat del terreny de joc...Valverde dona entrada a Luis, en comptes de Velasco, col·locant a Moha de lateral. Moments abans havia substituït Ivan a Jônatas.
Amb un Espanyol avançat, sense ordre ni concert, a la medul·lar entre Jarque i Lacruz, s’escapa Güiza tot sol arribant fins dins de la cuina, on fa pujar el quart. Encara després d’una jugada de Contra, Casquero hagués pogut marcar el cinquè, al minut 69. Gol que a la següent jugada després d’una errada imperdonable, en la que la passivitat total de l’equip ha estat la nota predominant, Manu fa el cinquè, resultat vergonyós i fora de lloc per molt que hagi afectat el marcador del dimecres.
Lacruz llençant-se molt be a terra, i rebutjant, evita el sisè quant ja era el darrer home, en altre atac visitant. Al final atacs tímids d’un Espanyol superat i que en cap moment durant el segon temps s’ha tornat a ficar en el partit. Si això és el que se’ns espera en els partits que resten, millor juguin els homes del B... Per donar-nos una imatge del que ha estat el partit per els que no ho hagin vist, dir que l’àrbitre no ha amonestat a cap jugador del RCD Espanyol, tot i amb un marcador tant desfavorable. Això dona compta de la poca intensitat exhibida per els homes de Valverde.
Fitxa Tècnica.
RCD Espanyol: Kameni (2), Chica, (1) Velasco (4) (Luis García , m. 62) (4), Lacruz, (4) Jarque (4), Jônatas (3) (Ivan de la Peña, m. 57) (3), Moisés (1), Moha(4) , Coro (4), Tamudo(4). Pandiani (2) (Ángel , m. 72) (s.c.)
Getafe: Pato, Contra, Paredes, Belenguer, Pulido, Cotelo, Manu (Maris, m. 83), Nacho, Güiza (Sousa, m. 69), Casquero (Albin, m. 76), Alberto
Àrbitre: Pérez Lasa. Ha mostrat targes grogues a Güiza, m. 4, Casquero, m. 10, Contra m. 58.
Gols; 1-0 Coro, m. 3, 1-1 Casquero, m. 8, 1-2 Manu, m. 42, 1-3 Pulido, m. 55, 1-4 m. Güiza m. 64, 1-5 m. Manu, m. 70.
Incidències: Estadi Olímpic de Barcelona. 20.200 espectadors que han ovacionat al Subcampió de la UEFA. Pancartes en el mig del camp abans de començar l’encontre amb les inscripcions: Compromís, sacrifici, orgull, (que avui han brillat per la seva absència) i la Força d’un Sentiment. Mitja hora abans d’acabar ja hi ha estat públic que ha abandonat l’Olímpic, i amb el cinquè molta gent ho ha fet.
3 comentaris:
Em semblen molt, però que molt malament les teves crítiques contra els jugadors pel partit d'avui.
Hi ha dies en els quals un ha de ser comprensiu.
Jugaven contra el finalista de Copa que acaba d'estomacar al Bar$a amb quatre “golarros” i que a sobre estava fresc al no haver jugat cap partit (amb pròrroga) entre setmana.
Recorda que fa menys de quatre dies els nostres ESFORÇATS jugadors rebien un pal psicològic brutal per la injustícia del resultat i per la forma que es va produir, i això deixa senyal… i molt més davant l'expectació creada.
Si a això li sumes el bany de masses continu que han rebut durant aquests dies per part de l'afició, amb gent aclamant-los sense parar, plorant, etc. és normal que mancant reflexos i concentració els hagin “escombrat”.
Hi ha quatre jugadors als que jo he vist plorar quatre dies seguits, el dia del partit, a l'arribada, en l'entreno, i avui mateix en l'estadi… i tu els hi fots “pal”.
NO MEREIXEN LES TEVAS PARAULES. I MOLT MENYS AMB L'ANY QUE ENS HAN DONAT.
La sensació d'impotència i de frustració ha de ser enorme. Ells han volgut oferir-nos avui una victòria però a l'estar tan tocats anímicament no han pogut.
Pren exemple de la gent que ha presenciat a l´Estadi el mateix partit que tu. Ho han entès, els han aplaudit I NO ELS HAN XIULAT NI ESBRONCAT. Per que TOTS han entès que la d'avui era una situació especial i no han volgut fer “sang”.
Visca l´Espanyol i els nostres esforçats guerrers.
Es la teva opinió i repectable. Jo no els he xiulat al camp com a soci, però com a informador del partit a l'hora de fer la crònica tinc que dir el que he vist, i la segona part ha deixat molt que desitjar i no em refereixo a perdre. Es podia perdre, i de fet era més que provable, però si el Club vol fer una campanya de marqueting, i mostrar l'entrega i la lluita d'unequip com a referent, aquesta hi ha d'existir sempre. Altre cosa és que les coses no surtin be, i no es guanyi. Cinc gols fan mal a la imatge. Ho sento, però es la realitat.
Ja es veurà dins de unes setmanes. Vaig ser dur amb l'Espanyol quan caigué davant el Rayo Vallecano però el de ahir crec que va ser diferent.
Publica un comentari a l'entrada