COLORS BLANC I BLAUS A PRIMERA NACIONAL FEMENINA

Equip femení de la Penya Blanc i Blava de la Roca.

Les noies en l'autocar. Amb el títol, i l'ascens a Nacional

Marc i Fernando, tècnics de l'equip femení de la PBB de la Roca. Fotografies cedides per Marc Garrell, al que mostrem el nostre agraïment.

PENYA BLANC I BLAVA DE LA ROCA, A NACIONAL FEMENINA

L’equip femení de la Penya blanc i blava de la Roca, que militava a Primera Catalana, va finalitzar diumenge passat el campionat, aconseguint una victòria contundent per 0-3 a Vilanova i la Geltrú, ratificant sensacionalment el títol de campió del grup primer de Primera Catalana, aconseguit fa uns dies, i l’ascens a Primera Nacional.

Des de Sentiment Perico ens hem volgut sumar en les felicitacions a les noies de La Roca, en primer lloc per ser un equip d’una penya blanc i blava, i per la fita que suposa lluir els colors i l’escut d’aquesta institució als terrenys de joc del grup tercer de Primera Nacional, on s’enfrontaran sense anar més lluny amb nostre “veí” descendit.

La Penya Blanc i Blava de La Roca, ha guanyat onze partits a casa, dos empats i dues derrotes, mentre que a domicili ha guanyat onze partits també, tres empats i una derrota el que dona un saldo total de vint-i-dos partits guanyats i cinc d’empatats, mentre que sols en tres ocasions els rivals han pogut superar a les noies entrenades per Fernando González. Han aconseguit marcar 95 gols per sols 19 en contra.


El planter:

Entrenador; Fernando González.
Entrenador; Marc Garrell
Delegat: Joan Saurina

Elisabeth Ortega portera 1986
Marta Cot defensa 1985
Laura Sánchez defensa 1979
Aroa Monroy defensa 1988
Saray Santos defensa 1977
Rosabel Criado defensa
Anna Fonoyet defensa 1984
Maribel López mig
Belén Moure "Indi" mig 1980
Estefanía González "Chicho" 1986
Meritxell Gascón mig 1986
Nuria Padilla mig 1984
Nuria Serra "Bonsi" mig 1988
Ester Castellsegué mig 1982
Cristina González davantera 1986
Anabel Guerrero "Peque" 1983
Mònica Aguilera davantera 1980
Tamara Figueras davantera1987
Merche del Pino davantera 1978
Alba Maestre davantera 1987

Golejadores

Cris 56
Alba 8
Nuri 8
Tamara 7
Bonsi 7
Chicho 2
i moltes amb un gol.

SENTIMENT PERICO, va parlar en el moment en que es va produir matemàticament l’ascens a Primera Nacional, amb el segon entrenador Marc Garrell al que li agraïm la predisposició mostrada, hores prèvies a la final de Glasgow. Per motius lògics, la publicació d’aquesta entrevista s’ha posposat en el temps, i avui un cop passat els esdeveniments que han marcat la resen història perica, us la oferim amb la pública felicitació a la Penya Blanc i Blava de la Roca del Vallès, i la publiquem reproduint-la tal com va tenir lloc.

En primer lloc, felicitar-vos i per l’ascens a Primera Nacional i donar-vos les gràcies per atendre'm.

Sou conscients que l’equip d’una penya Blanc Blava i més tenint en compte d’una població de 9.500 habitants, s’enfrontarà al primer equip femení del FC Barcelona en la mateixa categoria, o al filial del propi Espanyol ?

En som conscients i es un repte que ens motiva a tots, tant a jugadores com al cost tècnic i la junta directiva. Estem molt il·lusionats.

Feta aquesta reflexió... ¿Quantes temporades porta el cos tècnic actual?

En Fernando i en Joan porten nou anys amb ells i jo en Marc després de 2 anys amb el Femeni B hem vaig incorporar fa dues temporades amb ells.

¿Era l’objectiu esportiu al principi de la temporada, l’ascens?

No era l’objectiu. L’objectiu era millorar la cinquena posició que vàrem aconseguir l’any passat.

Encara que sigui prematur parlar de la propera temporada; ¿Penseu que es necessari reestructurar i reforçar molt la plantilla per mantenir la nova categoria assolida?

S’ha de reforçar la plantilla almenys amb 5 o 6 fitxatges, per poder així tenir alguna opció de mantenir la categoria. Ja que serà difícil. Però ho intentarem.

Un resum de com ha anat la temporada, rivals que us han plantat cara, partits més complicats que haveu superat...

Els equips més complicats han estat el Barça C, el Rubí i el Castellar. Hem patit molt els 3 últims partits a causa del nervis.

¿Teniu recolzament a nivell ciutadà, tant dels afeccionats al futbol, com per part dels organismes municipals?

Els organismes municipals tenim les instal·lacions però econòmicament poca cosa. Els aficionats del poble i la junta estan molt bolcats amb les noies.

¿Penses encara que no em diguis noms que alguna jugadora podria acabar jugant en Superlliga amb l’Espanyol, o sent realistes, hi ha molta diferència de Primera Catalana a la màxima categoria?

Si n’hi ha un parell o tres de jugadores que podrien jugar a Superlliga.

Una curiositat, en el vostre grup, ¿Quants equips disposaven de camp amb gespa natural o sintètica? No es necessari citar noms, només la quantitat...

Si no vaig mal errat he contat 10 camps contant el nostre.

Moltes gràcies, per atendre les preguntes de SENTIMENT PERICO, i moltes felicitats per assolir la categoria de plata del futbol femení nacional.

Gracies a tu i sort demà a Glasgow.

(Entrevista feta el 15-5-2007)