PUNT FINAL A UNA ETAPA EN ELS EQUIPS FEMENINS BASE

Aquest dissabte passat es va posar punt final a una etapa, dins el futbol base femení que fins ara portava el nom, l’escut i els colors del RCD Espanyol, i des de l'actual temporada que acaba de cloure, jugava a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, però no estava integrat dins l’estructura del RCD Espanyol.

Molt s’ha d’agrair a Jaume Anglada, Alfred Abad, Antoni Ribes, Susanna Puig, i altres persones que amb molta dedicació han portat a terme la gestió durant aquests anys d’aquests i aquells equips, (fins l’any passat existien dos equips de futbol onze “C” i “D” que militaven a Segona Divisió Catalana), en èpoques que el RCD Espanyol per motius mai massa clars no es volia involucrar i assumir-los com a propis, tant en quant a pressupost com a gestió dels mateixos, jugant a més en condicions molt precàries a la Taxonera.

Molt ha canviat el futbol femení aquests darrers anys. Sobre tot des de la construcció de la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol, però per la base femenina (excloent l’Espanyol Femení B, que a darrera hora es va incloure amb l’Espanyol Femení A, dins el futbol base del RCD Espanyol i per tant van gaudir des del primer moment de les instal·lacions i demés “privilegis” de la resta del futbol base perico) va continuar molt de temps, sense ser reconeguda com a tal. Han estat anys on des de l’anonimat, i amb molts desavantatges i pocs avantatges, un grup de persones van fer possible la continuació d’aquests equips que ara s’integraran al RCD Espanyol.

Esperem sigui per bé, i per que funcionant ja amb la línia que ho fa el futbol base masculí, amb exigència, amb totes les facilitats però a l’hora amb tota les responsabilitats i obligacions, pugui prosperar fins que actuï com veritable pedrera de qualitat per el primer equip; no oblidant tampoc que de la Taxonera també han sortit grans jugadores tot i la precarietat existent.

I naturalment, llavors s’acabaran imposant (afortunadament per unes noies i desafortunadament per altres) criteris de selecció com succeeix al futbol base masculí, així com criteris de recerca del “mercat futbolitisc” en edats infantil i cadet, malgrat que aquesta paraula pugui sonar malament i de fet així és. Però és el que hi ha. Si no es recerca les millors nenes, aquestes acaben a l’altre gran club femení de Barcelona. I trist futur els hi pot esperar, tal com hem vist darrerament, per aquestes noies. L’equip que manté la hegemonia al futfem català i lluita per ser el millor d’Espanya, també té que disposar de la millor pedrera a Catalunya, (si vol ser un model en quan a funcionament, i anar renovant el primer equip amb gent de casa, sota criteris pressupostaris en consonància a limitacions futures en la vessant econòmica).

Veurem quin son els projectes en quan a la estructuració del mateix, tot i que sense ser cap expert ni tècnic, si que afegiria a aquestes línies, que potser seria necessari la constitució d’un equip de futbol onze, entre mig del B, i de l’equip cadet de futbol 7, ja que el pas entre ambdós categories ara per ara es bastant coll amunt. Un equip en segona catalana, però amb clara intenció de pujar a Primera Catalana, seria l’òptim, al menys des del modest punt de vista de qui escriu aquestes línies.