DISSABTE 18:30 h. ¡ TOTS A SADRIÀ ! EL FEMENÍ POT TORNAR A FER HISTÒRIA.

Aquest any hem vist de tot, moments bons, i dolents. La superlliga se’ns va escapar en les dues darreres jornades, gràcies primer al CSDD i a les punxades de l’equip en els darrers moments. Però l’equip s’ha de refer de les ensopegades i demostrar que pot guanyar la Copa de la Reina, classificant-se lògicament primer per la final. No serà gens fàcil, en front un autèntic ós... El Rayo Vallecano de Melisa, Natalia, Azagra, Chave i cía...

Aquesta senyera blanc i blava en primer pla en el centre del camp principal de la Ciutat Esportiva del nostre rival ciutadà (Sant Joan Despí, 1-7) té que significar i simbolitzar l’esperit de lluita i sacrifici per uns colors i una entitat que ha caracteritzat a aquestes noies. Recolzem-les i tots junts anirem a altre final. ¡ A bon segur, aquesta si la guanyarem !

El darrer obstacle per accedir a la gran final.

El RCD Espanyol s’enfrontarà dissabte a les 18:30 h. en la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, en el camp número 3 (no com ahir es va dir en el 2 en un mitjà radiofònic), al Rayo Vallecano en la tornada de les Semifinals de la Copa de S.M. la Reina de futbol femení, sota les ordres del col·legiat Tomás Bauló.

Amb resultat de 2-2 del partit d’anada, l’eliminatòria totalment oberta i màxim tenint en compte com han anat els darrers enfrontaments amb el conjunt madrileny. Sense anar més lluny diumenge passat va estar molt a prop el 3-0, tot i que en la recta final les noies del RCD Espanyol van capgirar l’avantatge local, i van assolir l’empat en les acaballes de l’encontre.

És la segona vegada que l’Espanyol es juga una eliminatòria de copa de la Reina davant el Rayo Vallecano. En l’anterior ocasió les madrilenyes es van emportar l’eliminatòria i es van classificar per les seminals. En aquella ocasió les blanc i blaves van perdre per un contundent 1-5 i tot i guanyar 0-2 a Ntra. Sra. De la Torre, no va ser suficient per remuntar la desavantatge de l’anada.

En l’enfrontament com a local del RCD Espanyol davant el Rayo, hi ha de tot; en la primera ocasió que es van enfrontar (21/9/03, jornada primera), les madrilenyes es van endur els tres punts, gràcies a un arbitratge horrorós i a l’expulsió de Raquel Cabezón. Va ser un trist començament d’una lliga en la que l’Espanyol acabà en la zona mitjana de la classificació.

Espanyol: Patri, Elena, Mireia, Maria, Ruth, Miriam, Cubí, Raquel , Berta, Goretti, Gemma (Ester Inglés, Sara, Maite, Leila)
Rayo Vallecano; Noelia, Lorena, Bego, Blanca, Laura, Patricia, Natalia, Maria, Marta, Patri, Núria, (Laura, Itziar, Maria García, Luisa)
Resultat: 1-2

La segona vegada va ser la temporada 2004/05 amb l’actual entrenador Santi Fernández a la banqueta. Un 14/11/04 l’Espanyol va guanyar al Rayo per la mínima (2-1) al darrer sospir i amb un grandiós partit de la portera Aída que va donar un recital de parades, tot i que no va pogué evitar la derrota final en temps d’afegit gràcies a un gol de Marta Cubí, quan l’Espanyol estava bolcat a l’àrea madrilenya.

Espanyol; Cristina, Elena, Marisa (Araceli 75’), Mireia, Marta Torrejón, Lara (Josephine Bjork 65’), Raquel, Laura Bestué, Goretti, Sara, Marta Cubí
Rayo Vallecano; Aida, Nuri, Noe, Blanqui, Paxe (Emma 90’), Vero, (Crespo 60’), Juve, Carmen, Eva (Gema 50’), Marieta, Joani.
Goles; 0-1 Joani 15’, 1-1 Araceli 80’ , 2-1 Marta Cubí 92’

La darrera temporada, el resultat va ser contundent (4-0) en un partit sense història en el que les periques estaven llençades en recerca del títol de Superlliga. Va ser un 19 de febrer de 2006 i les protagonistes blanc i blaves del matx les següents;

Espanyol; Cristina, Ane,Torrejón, Miriam, Olguita, Carol, Noemí, Clara, Marta Cubí, Adriana, Sara, (Mireia, Sara Quiles, Marisa, Lara)
Gols; 1-0 Sara, 42’, 2-0 Cubí 43’, 3-0 Carol 66’, 4-0 Sara 80’

I del darrer enfrontament, millor deixem-lo i no parlar-ne ...

Esperem que amb l’horari més adient del dissabte a la tarda en comptes del força calorós horari habitual es decideixin els aficionats a recolzar al nostre equip femení, per que després exigim títols però a l’hora de la veritat els 300/500 espectadors de mitjana disten molt dels 12/15.000 que acudeixen a Bilbao.