A PER EL MADRID ! , PER UN MONTJUÏC BLANC I BLAU !

Imatge de la passada temporada, al sector de la "Curva Jove"

Història:
Espanyol i Real Madrid s’han enfrontat en partits de lliga 73 vegades com a local el conjunt català, amb un balanç de 29 victòries espanyolistes, 26 visitants i 18 empats.
Un balanç golejador de 118 gols a favor dels blanc i blaus i 109 dels blancs.
Números molt igualats, que demostren que tot pot succeir i per què no, el conjunt de Valverde després de tres victòries (situació idèntica a la de la temporada passada tot i que no eren de lliga les tres) superar al líder de la lliga i actual campió.

Les dues primeres vegades que es van veure les cares en partit de lliga van acabar amb triomfs pericos per 4-0 (1928-29) i 8-1 (1929-30). Aquell 5 de març de 1930 el Madrid queia estrepitosament a Sarrià amb la següent alineació:
RCD Espanyol; Zamora; Saprisa, De Mur; Espino, Sole Junoy, Tena I; Vantolrà, Gallart, Alamo, Padrón, Tin Bosch. Els gols pericos van ser aconseguits per Padrón (2,)Vantolrà (2), Tin Bosch, Alamo, Gallart i Sole Junoy de penal.

En la 31/32 es produiria la primera de les victòries visitants per 1-2. Altre resultat que faria ara aixecar la gent dels seus seients seria el resultat de la primera confrontació posterior a la guerra “incivil” espanyola; un 3 de març de 1940 l’Espanyol guanyava per 5-4, i a Sarrià es veien nou gols aconseguits per Martínez Català (4) i Jorge per cantó espanyolista i Lecue i Alday per partida doble per el bàndol madridista.

El 31-12-1950 és altre data per guardar en la memòria dels Espanyol – Madrid: Una alineació formada per Trias; Argiles, Casas, Soto; Flotats, Celma; Arcas, Piquín, Calvo, Marcet i Egea va apallissar als madrilenys per 7-1 amb gols de Arcas, Marcet (3), Montalvo en p.p., Egea i Piquín. El gol madridista el va marcar Molowni.

Altre per recordar va ser la temporada 1976, un 21 de novembre, quan l’Espanyol va golejar 4-1 als de Chamartín, amb “Gato” Fernández a la porta, Molinos, De Felipe, Verdugo; Ortíz Aquino, Fernández Amado; Cino, Cuesta, Jeremías, Ozorio i Marañón, amb l’aportació de Canito i Amiano. Els gols que van derrotar als madrilenys tenien accent sud-americà, ja que els van anotar Ortiz Aquino, Ozorio, Cino i Jeremías. Roberto Martínez amb samarreta blanca, va fer el de l’honor dels madrilenys.

Molt més ressent, l’aconseguida el 10 de desembre de 1995 amb Mejuto de col·legiat amb gols de Francisco, Benitez, i l’autèntica bèstia negra dels blancs, Jordi Lardín que va aconseguir marcar-li set gols als blancs entre lliga i copa en una sola temporada.
Amb Camacho a la banqueta, l’Espanyol va formar amb Toni, Cristobal, Pochetino, Herrera, Torres Mestre; Francisco, Brnovic; Arteaga, Benitez, Lardín i Urzaiz amb la col·laboració de Raducioui, Toril i Javi García en la recta final del matx. En aquell Madrid de Valdano hi havia homes com Buyo, Hierro, Sanchís, Laudrup, Luis Enrique, o Raul González.

El triomf blanc més contundent tindria lloc la temporada 91/92 amb Jaume Sabaté a la banqueta de Sarrià. Llavors el Madrid guanyaria per 1-5 i la junta que llavors presidia Julio Pardo es va veure amb l’obligació de tornar a prescindir del tècnic i amb el tercer de la temporada (Clemente) i els quatre russos, salvar el coll la darrera jornada.

Les dues temporades amb Lotina els guarismes van ser els mateixos: Triomf espanyolista per la mínima (1-0), mentre que la darrera temporada va ser el conjunt blanc qui es va emportar els punts gràcies a un gol de Van Nistelrooy.

Això es una part resumida i sintetitzada d’alguns dels enfrontaments entre catalans i madrilenys. Demà serà altre història.

Present
Ernesto Valverde ha convocat a divuit homes entre els que destaca la tornada de Ivan de la Peña després dels mesos que ha estat lesionat, lluny dels terrenys de joc. Els convocats per el “Txingurri” son: Kameni, Lafuente, Zabaleta, Jarque, Torrejón, Lacruz, Clemente Rodríguez, De la Peña, Moisés Hurtado, ‘Lola', Jônatas, Valdo, Coro, Riera, Moha, Luis García, Tamudo i Jonathan Soriano.

Per la seva banda, el tècnic alemany Bern Schuster ha convocat als següents jugadors: Casillas i Dudek com a porters, Salgado, Ramos, Cannavaro, Marcelo, Metzelder i Torres com a defensors, Diarra, Gago, Guti, Drenthe i Sneijder com a migcampistes i Soldado, Saviola, Higuaín, Van Nistelrooy i Raúl com a davanters.
El col·legiat serà el càntabre Texeira Vitenes, de no gaire grat record per els blanc i blaus per certes actuacions seves en partits que tothom recordarà. Si no hi ha cap altre modificació de darrera hora, el matx donarà començament a les 22:00 hores al Estadi Olímpic Lluis Companys de Barcelona. El tema de si serà transmès en directe i per quin canal televisiu, continua sent a hores d’ara tot una incògnita.

Futur...
El primer de la lliga contra el cinquè; de nou David contra Goliat. En un lloc de la balança, el poder, els milions, la prepotència i una part de gent que ocupa pagant (i per tant no es pot prohibir) els seients buits de un Olímpic massa gran, i per altre cantó, la il·lusió, les ganes, i la classe d’uns jugadors que han sigut campions d’Espanya i subcampions d’Europa recolzats per la majoria dels seguidors que poblaran les grades del Olímpic que volen i desitgen que el RCD Espanyol es faci amb els tres punts, i derroti un cop més al monstre de dos caps que hi ha al futbol espanyol. Després ja tocarà l’altre, Tamudo els espera també... Però ara, son aquests els que toquen. Al menys esperem que la balança no la decanti el tercer en discòrdia, Texeira...