dimecres, 13 de febrer del 2008

COL·LOQUI SOBRE L'ESPANYOL A VILANOVA I LA GELTRÚ.

















(Josep Maria, Vilanova i la Geltrú).

Aquest vespre ha tingut lloc en l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltru situat en la Rambla Principal d'aquesta ciutat, i organitzat per la Penya Blanc i Blava de Vilanova i la G. , un col·loqui sobre el RCD Espanyol amb la presència com a ponents dels jugadors del conjunt espanyolista, Valmiro Lópes, “Valdo” i Albert Serrán, així com dels membres del cos tècnic Ramon Català i Toni Borrell. L’acte ha estat perfectament conduït per el periodista d’Onda Rambla i Punto Radio, Toni Nieto.


L’acte ha comptat també amb la presència del conseller del conjunt perico, Josep Maria Borrell, encarregat del futbol base espanyolista, i cal destacar la presència també del ex conseller i ex President de la FCPE, Vicens Nos, i de l’actual president, Ramon Rius.

Nombrosos mitjans de comunicació presents, membres de l’àrea de comunicació del Club, amb Rafa Ramos i Carlos Mira, Pericos On Line amb el seu cap Francesc Via, Onda Rambla, Punto Radio i els mitjans de comunicació locals, com la cadena Maricel entre altres mitjans que excuseu-me no encerti a recordar.

Primer, ha intervingut el membre directiu de la Gran Peña, l’entitat que ha deixat el magnífic lloc on s’ha efectuat el col·loqui, el senyor Josep Ibars, ja que el President Sr. Fachini, per motius de salut s’ha incorporat molt més tard.

Nieto, ha donat la paraula a tots els ponents, Valdo, Serrán i els tècnics Català i Borrell, i després d’una breu introducció, els presents hem efectuat lliurement les preguntes que hem tingut a bé formular als personatges convidats.

Han sorgit molts temes, entre els que destaquen la marxa del primer equip, la situació del B, el tema físic, els mals endèmics dels penals i el perdre davant equips de inferior nivell tècnic, se’ls ha preguntat per els seus jugadors i entrenadors favorits que han tingut com a ídols, sobre el fet de Valdo de jugar amb les dues cames, a Serrán per el fet dels partits que el filial no acaba de endur-se, del nivell de forma de certs jugadors, la desgràcia en els fitxatges de brasilers, de les absències i lesions, del tema psicològic, del nou estadi i la influència a nivell esportiu etc.
Ramón Català ha reconegut que anava a la Penya Blanc i Blava de Vilanova a veure els encontres en camp contrari del RCD Espanyol. En fi de tot els temes que estan en l’ànim dels aficionats pericos.

S’ha agraït públicament i des d’aquest mitja ens fem ressò, a les diferents penyes representades, entre els que hi havia el President i el Tresorer de la Penya Blanc i Blava de Sitges, la GPE Manigua representada per aquest humil servidor, i ben segur d’altres, tot i que no les pugui citar.

Josep Maria Borrell, com il·lustre fill de la vila, ha acabat tancant l’acte dirigint-se als presents que omplien la sala, i un per un dels ponents els hi ha explicat diverses anècdotes pròpies d’ell, i s’ha estès potser ja massa del que estava previst alabant als membres de la taula, fins que ha arribat al darrer membre, al que “coneix des de que va néixer”, i ja no ha allargat gaire més la seva intervenció, evidentment.

S’han ofert diversos presents de record als ponents fets per un dels mestres pastissers de la vila, lliurats per quatre belles periques i posteriorment han posat pels diferents mitjans, i per tancar l’acte han signat els jugadors espanyolistes fotografies i posters per a tothom.

I així ha acabat aquest acte, (en el que tampoc ha faltat la acostumada presència de Jaume Martínez), que dona altre cop un dinamisme a una penya que torna a reviure activament després d’un temps una mica passiva, i s’ha recordat també del darrer debat col·loqui que es va celebrar fa tretze anys, ni més ni menys i en el que el moderador era un no gaire conegut en aquells temps, Javier de Haro.

Vull donar les gràcies al President de la Penya senyor Jordi Tejedor, per les facilitats donades i per fer-nos passar un vespre d’autèntic sentiment blanc i blau i d’ aconseguir el creixement ostensible en el nombre de socis en l’ambaixada perica en la capital comarcal del Garraf, sumant-se així al bon moment a nivell social que viu l’entitat espanyolista on ja s’ha lliurat el carnet 30.000.
Fins altre ocasió!.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

TOT EL NOSTRE SUPORT AL NOSTRE WEBMASTER
EN JOSEP MARIA TOBE�A I QUI�ONES.
DIRECTIVA DE L'ESPANYOL DIMISSI�.
�S UNA INJUST�CIA QUE DONEN ENTREVISTES FELICITANT
A P�GINES COM ESPANYOLFEMEN� QUE EL SEU WEBMASTER
NO VIU AQU� I NO VA QUASI MAI AL CAMP I QUE LI
DONEN LES CR�NIQUES I LES FOTOS FETES. EN CANVI EL NOSTRE WEBMASTER
EN JOSEP MARIA TOBE�A I QUI�ONES QUE EST� SEMPRE AL CAMP
DONANT SUPORT ALS EQUIPS FEMENINS I MASCULINS ESPANYOLISTES
NO LI FAN CAP RECONEIXEMENT.FELICITATS PER ANAR A VILANOVA
I A ALTRES LLOCS PER EL NOSTRE SENTIMENT PERICO, I QU�
SAPIGUES QUE JO ET RECOL�AR� I COL-LABORAR� AMB TU SEMPRE,
PERQU� PER A MI ETS COM SI FOSSIN UN GERM�.
JO HAVIA ESCRIT,ETC A L'ESPANYOL FEMEN� PERQU� EM LLEGEIXEN
LES JUGADORES I ELS SEGUIDORS, PER� NO EL FAR� +.
SI L'ESPANYOL NO ET DONA RECONEIXEMENT EL PROPER ANY NO EM FARE SOCI.
QUE ES POT ESPERAR DE UNA DIRECTIVA QUE ENVIA NOIES I NOIS
DEL FUTBOL BASE FORA DEL CLUB, FITXA JUGADORS QUE ENS MARQUEN
EN LA COPA DEL REI 2006, QUE D�NA INVITACIONS A
PA�SOS COM L'ECUADOR DE GUADAYAQUIL QUE S�N QUASI TOTS CULERS.
SI ALG� ES FICA CONTRA SENTIMENT PERICO JOSEP MARIA TOBE�A I QUI�ONES
QUE S�PIGA QUE ES FICA AMB MI I JO EL DEFENSAR�
SALUTACIONS
JOSE CARRERA CARRERA.

Anònim ha dit...

molt bona cronica, ets un autentic crack Josep Maria. kicoco

Anònim ha dit...

Salutacions Kicoco i Josep: Gràcies per les mostres de suport.

Tranquil Josep: Cadascú es lliure de llegir, veure, connectar-se, donar premis o no donar-los al que cregui més convenient.
PEr mi, el millor premi, el que no tothom pot tenir-lo, son les estones que gaudeixo a la nostra Ciutat Esportiva, veient els nostres equips i xerrant, debatint, contrastant opinions que gairebé mai estan d'acord entre tots, (aixó es lo maco), i en definitiva, visquent a peu de camp amb els amics l'actualitat espanyolista. El que per desgràcia per la idiosincràsia pròpia de Montjuïc allà no es viu i esperem que molt aviat al nou estadi ho poguem tornar a viure com abans a Sarrià.
Passar-ho bé tant quan es guanya com quan es perd, xerrant i amb l'amistad sorgida des de l'assiduitat a una Ciutat Esportiva bressol de les futures figures del nostre primer equip, és el millor regal i sobre tot pogué seguint coneixent gent maca impregnada del nostre sentiment com ahir a Vilanova i la Geltrú, per damunt de les opinions que ens puguin separar o no, subrayar el que ens uneix; l'amor per uns colors i un club.
Salutacions. Josep Maria.

Anònim ha dit...

Salutacions Kicoco i Josep: Gràcies per les mostres de suport.

Tranquil Josep: Cadascú es lliure de llegir, veure, connectar-se, donar premis o no donar-los al que cregui més convenient.
PEr mi, el millor premi, el que no tothom pot tenir-lo, son les estones que gaudeixo a la nostra Ciutat Esportiva, veient els nostres equips i xerrant, debatint, contrastant opinions que gairebé mai estan d'acord entre tots, (aixó es lo maco), i en definitiva, visquent a peu de camp amb els amics l'actualitat espanyolista. El que per desgràcia per la idiosincràsia pròpia de Montjuïc allà no es viu i esperem que molt aviat al nou estadi ho poguem tornar a viure com abans a Sarrià.
Passar-ho bé tant quan es guanya com quan es perd, xerrant i amb l'amistad sorgida des de l'assiduitat a una Ciutat Esportiva bressol de les futures figures del nostre primer equip, és el millor regal i sobre tot pogué seguint coneixent gent maca impregnada del nostre sentiment com ahir a Vilanova i la Geltrú, per damunt de les opinions que ens puguin separar o no, subrayar el que ens uneix; l'amor per uns colors i un club.
Salutacions. Josep Maria.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M