EL FEMENÍ NO POT FER-SE AMB EL TRIOMF EN UN BON PARTIT

(Camp Municipal, Salou, Tarragonés: Josep Maria)

MONTPELLIER HÉRAULT SPORT CLUB: 3
RCD ESPANYOL FEMENÍ: 1

Bon partit; resultat injust
El Montpellier Herault Sport Club es va proclamar campió de l’edició de la Salou International Women’s Cup celebrada aquest cap de setmana a la localitat de la Costa Daurada.

Hi va haver una part per cada equip, i el resultat més just hagués sigut l’empat o la vcictòria mínima de les franceses, per que ambdós conjuns van pogué guanyar, però l’encert en els darrers minuts de les franceses va decantar el resultat i va fer que el trofeu viatgés a la capital del departament Herault.

Primer temps dominat per les d’Emilio Montiagut
Amb tot, la primera ocasió va ser per les franceses, quan al minut dos Elodie Ramos encara a Cristina amb poc angle, i la portera espanyolista tanca tapant al primer pal, evitant el gol.

La primera gran ocasió espanyolista va ser al minut cinc, quan en jugada individual Marta Corredera (molt activa sobre tot en el primer temps) se’n va de dues adversaris, arriba a la línia de fons i la seva passada enrera a Carol, acaba amb un potent xut que es marxa fora desviat.

Marta Torrejón remata de cap una falta llençada per Noemí, però acaba aturant Celine Devill. Una centrada perillosa de Núria no arriba per molt poc Marta Cubí a pogué rematar.

Marta Cubí, aconsegueix avançar a les espanyolistes
La davantera igualadina es troba en un moment excel·lent de forma i d’encert i ahir va tornar a mullar aconseguint el gol perico; era el minut 33, quan Noemí Rubio obre molt be a Marta Corredera que centra perfectament i Marta Cubí remata de cap i tot i l’esforç de Celine que toca l’esfèrica, aquesta acaba dins la porteria.

L’Espanyol jugava bé, i les franceses per la seva part demostraven la seva categoria (com un dels millors clubs de la lliga francesa).
Nora posa a prova a Cristina en un xut que la portera perica bloca amb seguretat. Carol no pot controlar en l’àrea després de rebre desmarcada en un llarg canvi de joc.

L’Espanyol podia sentenciar el partit quan en el darrer minut un servei de cantonada executat per Noemí Rubio es pentinat per Cubí i Carol remata alt, perdent-se una gran ocasió.

Segona part diferent
Sarah M’Barek introdueix un canvi en la línia ofensiva francesa. Entra Marine Pervier que juntament a Charlotte i a Elodie son les jugadores més creatives i perilloses del conjunt gal.

I a les primeres de canvi, una errada de Natalia dins l’àrea fa que precisament Marine aprofiti l’acció desafortunada per empatar l’encontre en un xut creuat a la dreta de Cristina Prieto.

Aquest gol porta el desconcert a les files espanyolistes i més per tal com s’ha produït: Durant els següents minuts, el Montpellier es fa amb el control del partit, i l’Espanyol es descompon en totes les seves línies.
Les franceses estan a punt de fer el segon en una jugada en la que Eladie amb tot a favor davant Cristina remata desviat fora, després de rebre una passada en profunditat.

L’Espanyol s’havia salvat del segon, i mica a mica tornaria a recuperar el bon joc , tot i que algunes jugadores en la recta final del matx se les veia molt fatigades, el senyor Montiagut no va creure oportú fer més canvis del que va efectuar.

Núria Guardia xuta a l’exterior de la xarxa després de rebre el darrer passi de Míriam Diéguez en un contracop perico. Charlotte torna a posar a prova a Cristina amb un llançament que la portera espanyolista envia a còrner per sobre el travesser.

El partit es vistós, i el domini altern ja es decanta un xic per el conjunt del Montpellier que anímica i físicament se’l veu més sencer.
Marta Cubí disposarà d’una gran ocasió però el seu remat al primer toc en la centrada de Corredera després d’una altre internada de l’extrem corrent la banda, acabarà fluixa a les mans de Celine.

Vicki substituint a Núria serà el primer i únic canvi que realitzarà el tècnic espanyolista. Les franceses ho intenten i gaudeixen d’una molt bona ocasió quan Charlotte se’n va de Chola i Marta Torrejón llençant-se a terra intercepta la rematada.
La rèplica perica té lloc en el 71, quan primer Cubí (als peus de Celine) i després Carol, (als peus d’una defensora) no poden dirigir bé els seus trets en l’àrea i en la frontal respectivament en la mateixa jugada.

Charlotte de nou obliga a intervenir a Cristina junt al pal esquer, sobre la mitja hora de joc del segon temps, després d’una molt bona centrada de Ludivine que havia sortit en el segon temps.

En els darrers minuts, el Montpellier es fa amb el triomf
Minut 38; Charlotte Loze troba el premi a la seva insistència quan una llarga jugada d’atac francès, amb centre passat de dreta a esquerra, sembla que es perdrà per línia de fons, però una jugadora francesa ho evita, profunditza, centra, el remat enprimera instància es tret per l’Espanyol in extremis, però a la segona rematada la jugadora gala no perdona, i estableix el resultat que els hi donava l’avantatge suficient per encarar els darrers minuts del matx.

Darrers minuts que les espanyolistes més amb el cor que amb el cap, no van saber jugar. Primer per que les centrades en la recta final del matx, o acabaven a les mans de la gran portera francesa (gran per alçada i per classe) o quedaven molt curtes; després per imprecisions, i finalment per que si no es xuta a porta difícilment es marca, i l’Espanyol va volgué entrar massa amb la pilota fins dins, en comptes de xutar més a porta.

En les acaballes quan tot l’Espanyol estava llençat a l’atac, va tenir lloc el tercer i ja totalment anecdòtic gol del Montpellier, aconseguit per Elodie Ramos que es va marxar totalment sola a porta i no trobar oposició per marcar a plaer.

El torneig
Si alguna cosa es pot criticar d’aquest torneig i aquí ho farem, ha sigut els 55 minuts de retard en que ha començat la final sobre l’horari previst. No es seriós que hi hagi un retard tan considerable havent-se disputat tan sol un encontre abans de la final que no va allargar-se pas més enllà dels noranta minuts i no va necessitar cap tipus de prolongació ni penals. Tenint en compte la llunyania del lloc, al menys l’organització hauria de haver evitat aquesta situació.

Marta Cubí va obtenir el guardó a la màxima golejadora, i Celine Deville la portera francesa la millor jugadora del torneig. El Barcelona, tercer, el Sevilla quart, sent cinquè l’Atlético Féminas i sisè i la gran decepció del torneig, les angleses del Bristol Academy que va perdre els dos encontres que va disputar.

La final va ser xiulada per Victoria Petrova Borislavova acompanyada de dues noies com a àrbitres assistents.

Dir per últim, que el Montpellier HSC, terceres a la lliga francesa, la temporada 2005/06 va ser semifinalista de la UEFA Women’s Cup, la màxima competició europea de clubs, i va conquerir el campionat de lliga a França les temporades 2003/04 i 2004/05 i per el que ahir va demostrar-nos, un digne campió del torneig.



Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristina, Olga Rodríguez, Natalia, Marta Torrejón, Chola, Miriam, Noemí, Carol, Núria, Marta Corredera i Marta Cubí.
Substitucions: Vicky per Núria, m. 60.

Montpellier H.S.C.: Celine Devill, Laura Agard, Sabrina Viguer, Nora Hambu, Charlotte Loze, Elisa Busagia, Eloise Ram0s, Elodie Lozanne, Chloe Mazaloubeaud, Marine Cacciaguerra i Julie Paranne.
Substitucions: Marine Pervier per Chloe, m. 46, Ludivine Diguelman per Julie, m. 53, Florianne Piraud per Elisa, m. 85

Gols: 1-0: Marta Cubí, m. 33; 1-1: Marine Pervier m. 47; 1-2: Charlotte Loze, m. 38; 1-3 Eloise Ramos.

Àrbitre: Víctoria Petrova Borislavova, del comitè català. No ha influït en l’encontre tot i que no ha mesurat als dos equips per igual en certes jugades, sobre tot en faltes.

Incidències: Municipal de Salou. Primera edició de la Salou International Women’s Cup, que s’emporta el conjunt francès. Bastant públic, força pericos en la graderia. Horaris reals, totalment indecents, amb una puntualitat horrible. Matinal calorosa. En el tercer i quart lloc, el Barcelona va golejar al Sevilla, conjunt ja descendit a Nacional. Camp de gespa artificial en perfectes condicions.