Crònica d’una vergonya
Catorze hores després d’aquell vergonyós espectacle que van oferir Medina Cantalejo i el grup Boixos Nois del FC Barcelona, anem amb molta més calma, i tranquil•litat, però amb la mateixa indignació derivada del que va succeir, ha intentar analitzar la part esportiva d’un partit que de ben seguida va deixar de ser un encontre de futbol, per ser quelcom més. Efectivament, son més que un club... Aquí s’explica la maleïda frase, i el seu pervertit significat, fregant la més pura estratègia mafiosa...
Un Espanyol desbordat
Aquest cop, Bartolomé Márquez havia alineat els que teòricament son ara per ara i tenint en compta la llarga llista de lesionats, els millors onze homes per fer front al rival ciutadà.
Era un derbi bastant especial: De fet, si el sorteig de la RFEF en Copa no ho canvia, era el darrer a Montjuïc, un lloc on l’Espanyol en deu anys ha igualat tot el seu historial de 97 anys, però sense les lacres dels quatre descens. Un lloc on els pericos malgrat tot, n’estem farts i volem quan abans millor anar a nostra nova casa.
El principi ja no va pogué ser més decebedor; un Espanyol molt poruc, víctima de les seves pròpies pors, de les baixes, i sobre tot, incapaç de frenar a un Barcelona que ja des dels primers moments va venir a assetjar la porteria de Kameni, com a dominador absolut d’un partit en el que l’Espanyol hauria de fer quelcom més que defensar-se d’aquella manera numantina.
Així, ja als deu minuts Kameni va salvar el primer gol en una penetració de Iniesta, que després de colpejar la pilota en Jarque, acabar ser treta per la cama del camerunès quan ja es colava. Un llançament de Henry a la mitja volta ajustat al pal esquer va ser el segon avís. El tercer, un xut des de la frontal de Xavi al travesser.
Quan el domini era abassegador i només la sort feia que l’empat inicial (i la lluita persistent d’uns homes que s’ho van deixar tot sobre la gespa), una jugada que acaba amb una obertura a Tamudo que centra tancat, Valdés davant Luis no pot rebutjar en condicions (es queixar d’una possible falta del davanter asturià), i la pilota morta a peus de Ferran Corominas que afusella al porter barcelonista.
L’alegria a la grada i en els cors de tots els espanyolistes era immensa: David tornava a guanyar a Goliat. Sense que per joc i qualitat s’ho mereixés, però a la fi, el un a zero, donava aquesta avantatge als espanyolistes.
Tots a defendre
La situació era ja numantina. Un contracop de Mesi, i la seva centrada es passeja entre tots. Un obús d’Alves en el llançament d’un servei de falta surt a còrner. Al 36, la més clara del Barça: Una jugada de Mesi, un remat de Henry, i Pareja de cap treu sota la mateixa línia de gol.
En el darrer minut, una badada de Coro, i la jugada de Iniesta acaba amb una rematada de Xavi, mig metre per sobre el travesser.
La jugada clau
Quan ja ens trobàvem en temps d’afegit, una jugada entre Nene, i Busquets, ambdós amb una targeta, es interpretada per aquest element que xiulava l’encontre com acció punible del espanyolista i castigada a més amb targeta groga, circumstància aquesta que ocasionar que l’Espanyol es quedi amb un home menys tota la resta de l’encontre: Si ja era una tasca titànica defensar-se amb onze davant l’embranzida i més qualitat dels visitants, que passaria amb deu tot el segon temps?.
L’Espanyol sacrifica Tamudo, i es defensa heroicament
Márquez dona entrada a Ángel per Tamudo a fi de reforçar la medul•lar davant el que s’intueix com a atac continuat dels barcelonistes. El concert de xiulet d’aquest personatge comença a fer-se ja insuportable. Varies faltes molt clares, (una d’elles a Roman de jutjat de guarda) no son xiulades davant d’ell mateix, motiu pel que no val dir que no les havia vist...
Mentre, el FCB ho intenta de nou, tornant a la càrrega: Xut de Xavi per sobre, xilena de Henry que atura Kameni, i la més clara un xut d’Eto’o en el 62 que salva miraculosament Kameni rebutjant.
Amb tot el Barça bolcat, l’Espanyol gaudirà d’un contracop de Roman, en el que la darrer passada d’Àngel a Luis tot sol no arriba al seu destí.
El vicepresident de la RFEF també deia ser un dels “Boixos Nois”
En una jugada en la que una triple rematada en mig d’un embolic descomunal en l’àrea de càstig espanyolista, que ves a saber com no va entrar la pilota dins, comença a succeir el que ja havien avisat que succeiria.
Els Boixos Nois, (els amics d’en Gaspart, de Henry, de Piqué, etc.), comencen a llençar de manera indiscriminada bengales a la graderia d’avall on es troba el públic espanyolista. Segons el propi comandament dels Mossos d’Esquadra en declaracions ahir matinada a Catalunya Radio que servidor va escoltar, (mentre em feia creus del que sentia), reconeixia que el RCDE va avisar a Mossos del que havien vist a través de les cameres de tv internes del club: Un element de Boixos Nois repartint d’una bossa sospitosa presumptament bengales als seus companys. El propi comandament va explicar que ho van comprovar després de ser avisats, i que efectivament tenia Mossos d’Esquadra constància d’aquests fets. Malgrat això, les ordres van ser de no intervenir. Ni tan sols quan queien ja les bengales, ocasionant inclòs danys a persones ferides, com una periodista de TV3 que li va caure prop seu. Ni llavors van intervenir.
Es clar, per la més mínima qüestió si son espanyolistes els infractors, llavors si... Escamots anti-avalots, colpejant contra tot Deu, nens i dones si per desgràcia es troben al mig, el que sigui. Amb l’excusa de BB.BB. (altres que tampoc haurien d’entrar mai a un camp de futbol) es colpeja a tot bitxo vivent que porti els colors blanc i blaus... Ho hem vist moltes ocasions. Ah!, però que succeeix quan son blaugranes els colors? Ja ho veu veure.
Medina va aturar l’encontre quant gent de la graderia inferior del RCDE van derribar una tanca per escapolir-se d’aquell infern. Llavors si que era motiu d’actuar...
Al igual que aquell derbi dels anys cinquanta a Les Corts, quan l’Espanyol era líder invicte després d’onze jornades, tal com solen contar els avis pericos, també allà va haver-hi escenes terrorífiques, que van acabar fent canviar el curs del partit al marge es clar de la sectària actuació arbitral.
El Barça es a punt de marcar en una acció que Kameni es carregat de manera molt més clara que Valdés en el gol perico. El meta camerunès va ser atès per segona vegada per les assistències sanitàries.
Jugada desgraciada, i empat.
Una pilota llarga en la que tota l’avantatge era per Kameni, aquest surt i davant Jarque que intenta protegir, l’hi acaba rebotant la pilota al central perico amb la mala fortuna que li cau a Henry que tot sol marca a plaer, i com donant gràcies del regal se’n va a celebrar-ho al bell mig mateix d’on es troben aquests subjectes que feia poc havien estat apunt de causar una terrible desgràcia en Montjuïc. Indignant, vergonyós; aquí la pròpia FIFA hauria d’actuar d’ofici per que això és un autèntic atemptat al “fair play” que tant predica; per que si esperem que ho faci Villar i Gaspart...
Jarque rectifica l’errada del gol tallant un contracop i internada d’Alves, just quan anava a ser rematat. Pareja per segon cop en el partit disposarà d’un llançament de lliure directe, aquesta ocasió sobre la frontal. Era l’ocasió per anotar el gol del triomf, però el seu xut es blocat per Valdés no sense problemes.
Quan el dotzè còrner blaugrana es llença i Kameni bloca, sembla que tot afortunadament s’ha acabat. A part dels nou minuts de descompte, els tres d’afegit ja s’han exhaurit. La pilota és de l’Espanyol i sembla que Medina Cantalejo indicarà ja el final... Però no; l’Espanyol peca de ingenu, anant-se a davant, i ningú es capaç de tallar el contracop encara sigui a costa d’anar-se abans d’hora als vestidors.
Es consuma l’atracament
I la pilota arriba a Eto’o en profunditat, mentre Pareja per evitar el remat, fica la cama tocant la bola i el individu en qüestió masses vegades per desgràcia que hem tingut que anomenar, indica el punt de penal, en contra del criteri del propi jutge auxiliar. Messi, pot ampliar la seva nòmina de gols tramposos front l’Espanyol, transformant el penal quan ja passaven molt més minuts dels tres d’afegit, i dels nou d’encontre aturat. Potser si aquella jugada no hagués tingut lloc, encara estarien jugant, esperant el gol blaugrana i Cantalejo encara estaria afegint minuts i minuts i minuts...
Catorze hores després d’aquell vergonyós espectacle que van oferir Medina Cantalejo i el grup Boixos Nois del FC Barcelona, anem amb molta més calma, i tranquil•litat, però amb la mateixa indignació derivada del que va succeir, ha intentar analitzar la part esportiva d’un partit que de ben seguida va deixar de ser un encontre de futbol, per ser quelcom més. Efectivament, son més que un club... Aquí s’explica la maleïda frase, i el seu pervertit significat, fregant la més pura estratègia mafiosa...
Un Espanyol desbordat
Aquest cop, Bartolomé Márquez havia alineat els que teòricament son ara per ara i tenint en compta la llarga llista de lesionats, els millors onze homes per fer front al rival ciutadà.
Era un derbi bastant especial: De fet, si el sorteig de la RFEF en Copa no ho canvia, era el darrer a Montjuïc, un lloc on l’Espanyol en deu anys ha igualat tot el seu historial de 97 anys, però sense les lacres dels quatre descens. Un lloc on els pericos malgrat tot, n’estem farts i volem quan abans millor anar a nostra nova casa.
El principi ja no va pogué ser més decebedor; un Espanyol molt poruc, víctima de les seves pròpies pors, de les baixes, i sobre tot, incapaç de frenar a un Barcelona que ja des dels primers moments va venir a assetjar la porteria de Kameni, com a dominador absolut d’un partit en el que l’Espanyol hauria de fer quelcom més que defensar-se d’aquella manera numantina.
Així, ja als deu minuts Kameni va salvar el primer gol en una penetració de Iniesta, que després de colpejar la pilota en Jarque, acabar ser treta per la cama del camerunès quan ja es colava. Un llançament de Henry a la mitja volta ajustat al pal esquer va ser el segon avís. El tercer, un xut des de la frontal de Xavi al travesser.
Quan el domini era abassegador i només la sort feia que l’empat inicial (i la lluita persistent d’uns homes que s’ho van deixar tot sobre la gespa), una jugada que acaba amb una obertura a Tamudo que centra tancat, Valdés davant Luis no pot rebutjar en condicions (es queixar d’una possible falta del davanter asturià), i la pilota morta a peus de Ferran Corominas que afusella al porter barcelonista.
L’alegria a la grada i en els cors de tots els espanyolistes era immensa: David tornava a guanyar a Goliat. Sense que per joc i qualitat s’ho mereixés, però a la fi, el un a zero, donava aquesta avantatge als espanyolistes.
Tots a defendre
La situació era ja numantina. Un contracop de Mesi, i la seva centrada es passeja entre tots. Un obús d’Alves en el llançament d’un servei de falta surt a còrner. Al 36, la més clara del Barça: Una jugada de Mesi, un remat de Henry, i Pareja de cap treu sota la mateixa línia de gol.
En el darrer minut, una badada de Coro, i la jugada de Iniesta acaba amb una rematada de Xavi, mig metre per sobre el travesser.
La jugada clau
Quan ja ens trobàvem en temps d’afegit, una jugada entre Nene, i Busquets, ambdós amb una targeta, es interpretada per aquest element que xiulava l’encontre com acció punible del espanyolista i castigada a més amb targeta groga, circumstància aquesta que ocasionar que l’Espanyol es quedi amb un home menys tota la resta de l’encontre: Si ja era una tasca titànica defensar-se amb onze davant l’embranzida i més qualitat dels visitants, que passaria amb deu tot el segon temps?.
L’Espanyol sacrifica Tamudo, i es defensa heroicament
Márquez dona entrada a Ángel per Tamudo a fi de reforçar la medul•lar davant el que s’intueix com a atac continuat dels barcelonistes. El concert de xiulet d’aquest personatge comença a fer-se ja insuportable. Varies faltes molt clares, (una d’elles a Roman de jutjat de guarda) no son xiulades davant d’ell mateix, motiu pel que no val dir que no les havia vist...
Mentre, el FCB ho intenta de nou, tornant a la càrrega: Xut de Xavi per sobre, xilena de Henry que atura Kameni, i la més clara un xut d’Eto’o en el 62 que salva miraculosament Kameni rebutjant.
Amb tot el Barça bolcat, l’Espanyol gaudirà d’un contracop de Roman, en el que la darrer passada d’Àngel a Luis tot sol no arriba al seu destí.
El vicepresident de la RFEF també deia ser un dels “Boixos Nois”
En una jugada en la que una triple rematada en mig d’un embolic descomunal en l’àrea de càstig espanyolista, que ves a saber com no va entrar la pilota dins, comença a succeir el que ja havien avisat que succeiria.
Els Boixos Nois, (els amics d’en Gaspart, de Henry, de Piqué, etc.), comencen a llençar de manera indiscriminada bengales a la graderia d’avall on es troba el públic espanyolista. Segons el propi comandament dels Mossos d’Esquadra en declaracions ahir matinada a Catalunya Radio que servidor va escoltar, (mentre em feia creus del que sentia), reconeixia que el RCDE va avisar a Mossos del que havien vist a través de les cameres de tv internes del club: Un element de Boixos Nois repartint d’una bossa sospitosa presumptament bengales als seus companys. El propi comandament va explicar que ho van comprovar després de ser avisats, i que efectivament tenia Mossos d’Esquadra constància d’aquests fets. Malgrat això, les ordres van ser de no intervenir. Ni tan sols quan queien ja les bengales, ocasionant inclòs danys a persones ferides, com una periodista de TV3 que li va caure prop seu. Ni llavors van intervenir.
Es clar, per la més mínima qüestió si son espanyolistes els infractors, llavors si... Escamots anti-avalots, colpejant contra tot Deu, nens i dones si per desgràcia es troben al mig, el que sigui. Amb l’excusa de BB.BB. (altres que tampoc haurien d’entrar mai a un camp de futbol) es colpeja a tot bitxo vivent que porti els colors blanc i blaus... Ho hem vist moltes ocasions. Ah!, però que succeeix quan son blaugranes els colors? Ja ho veu veure.
Medina va aturar l’encontre quant gent de la graderia inferior del RCDE van derribar una tanca per escapolir-se d’aquell infern. Llavors si que era motiu d’actuar...
Al igual que aquell derbi dels anys cinquanta a Les Corts, quan l’Espanyol era líder invicte després d’onze jornades, tal com solen contar els avis pericos, també allà va haver-hi escenes terrorífiques, que van acabar fent canviar el curs del partit al marge es clar de la sectària actuació arbitral.
El Barça es a punt de marcar en una acció que Kameni es carregat de manera molt més clara que Valdés en el gol perico. El meta camerunès va ser atès per segona vegada per les assistències sanitàries.
Jugada desgraciada, i empat.
Una pilota llarga en la que tota l’avantatge era per Kameni, aquest surt i davant Jarque que intenta protegir, l’hi acaba rebotant la pilota al central perico amb la mala fortuna que li cau a Henry que tot sol marca a plaer, i com donant gràcies del regal se’n va a celebrar-ho al bell mig mateix d’on es troben aquests subjectes que feia poc havien estat apunt de causar una terrible desgràcia en Montjuïc. Indignant, vergonyós; aquí la pròpia FIFA hauria d’actuar d’ofici per que això és un autèntic atemptat al “fair play” que tant predica; per que si esperem que ho faci Villar i Gaspart...
Jarque rectifica l’errada del gol tallant un contracop i internada d’Alves, just quan anava a ser rematat. Pareja per segon cop en el partit disposarà d’un llançament de lliure directe, aquesta ocasió sobre la frontal. Era l’ocasió per anotar el gol del triomf, però el seu xut es blocat per Valdés no sense problemes.
Quan el dotzè còrner blaugrana es llença i Kameni bloca, sembla que tot afortunadament s’ha acabat. A part dels nou minuts de descompte, els tres d’afegit ja s’han exhaurit. La pilota és de l’Espanyol i sembla que Medina Cantalejo indicarà ja el final... Però no; l’Espanyol peca de ingenu, anant-se a davant, i ningú es capaç de tallar el contracop encara sigui a costa d’anar-se abans d’hora als vestidors.
Es consuma l’atracament
I la pilota arriba a Eto’o en profunditat, mentre Pareja per evitar el remat, fica la cama tocant la bola i el individu en qüestió masses vegades per desgràcia que hem tingut que anomenar, indica el punt de penal, en contra del criteri del propi jutge auxiliar. Messi, pot ampliar la seva nòmina de gols tramposos front l’Espanyol, transformant el penal quan ja passaven molt més minuts dels tres d’afegit, i dels nou d’encontre aturat. Potser si aquella jugada no hagués tingut lloc, encara estarien jugant, esperant el gol blaugrana i Cantalejo encara estaria afegint minuts i minuts i minuts...
Fitxa Tècnica:
FC Barcelona: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Xavi, Busquets, Gudjonhsen, Iniesta, Herny, i Messi.
Eto'o per Abidal, m. 53; Keita per Gudjohnsen, m. 61; i Bojan per Busquets, m. 65
RCD Espanyol: Kameni, Sergio Sánchez, Jarque, Pareja, Chica, Moisés, Roman, Coro, Nene, Luis García i Tamudo.
Angel per Tamudo, m. 46; Callejón per Luis, m. 75; i Sielva per Coro,m, 80.
Àrbitre:
Medina Cantalejo, del comitè andalús. Un zero. Indignant, intolerable. Hauria ja de ser exclós del mon de l'arbitratge. Targetes grogues a Nene, 12' i 44'; Roman, 54'; Chica, 78; Jarque, 90 per part local i a Busquets, 5' i a Victor Valdés, m. 20.Gols:
1-0: Coro, m. 20; 1-1 Henry, m. 76; 1-2: Messi de penal, minut... ves a saber...Incidències:
31.660 espectadors en l'Estadi Olímpic de Montjuïc.
.jpg)
4 comentaris:
ploramiques que sou uns ploramiques falsos i tramposos, a mes a mes de faxistes. un sol gol i amb falta. sou penosos del tot i teniu un president que fa pena, no sap ni parlar i te cara de berberecho.
Sou una colla d'impresentables, els Boixos ho són però els que els aplaudiu sou tan o més delinqüents que ells.
Vergonyosa l'actitud dels jugadors culers que van dedicar-los els gols i a més els van saludar quan abandonaven el Lluís Companys.
Ah, i potser que facis urgentment un curset de català perquè fas unes faltes que fan feredat.
Berguedà.
calla Apañol !!, prefereixo escriure amb faltes que no pas escriure amb el teu estimat Apañol. Ploramiques, quantes vegades m'han caigut al camp nou els objectes del ultres espanyols des de la tercera galeria i els constants cantics feixistes. Aquest son angelets !! Feixistes tots els pericos sou uns feixistes
"Potser si aquella jugada no hagués tingut lloc, encara estarien jugant, esperant el gol blaugrana i Cantalejo encara estaria afegint minuts i minuts i minuts..." L'has clavat Josep Maria.
Per cert, anònim, vigila amb el que dius i fes-t'ho mirar.
Publica un comentari a l'entrada