Amb Medina Cantalejo i el grup selecte del FC Barcelona, la flor i nata d’aquesta institució que es distingeix per embrutir i prostituir aquest esport anomenat futbol, s’han carregat un encontre que potser també haguessin guanyat, per que no ens dol el saber reconèixer que ara per ara el nivell esportiu del FC Barcelona és molt superior al RCD Espanyol; però no... Tenien de guanyar de la manera més repugnant, vil, i fastigosa que es pot veure en un camp de futbol.
Amb llançaments de bengales per part d’aquests delinqüents que no sol existeixen encara si no que per motius encara desconeguts ni son pel que es veu suficientment registrats, ni han estat objecte de cap tipus de càrrega policial quan han començat a agredir violentament a tota la gent espanyolista que hi havia a la graderia inferior on queien les bengales enceses. La policia manada per les autoritats polítiques catalanes es veu que tenen ordres de no intervenir segons i davant qui. Tenen “patente de corso” certa afició. De la manera mateixa que no saben guanyar (celebracions de títols, en Barcelona amb més de mig milió d’euros en destrosses de mobiliari) molt menys saben perdre. Havien de guanyar com fos, com ho van fer també amb xiulet inclòs del col•legiat davant la víctima del Betis dimecres. Avui érem nosaltres, demà a bon segur seran altre pobre equip qui li toqui rebre, agredit, sojutjat, robat, atracat, sense els punts.
Aquest col•legiat que ha estat incapaç de treure targetes al FC Barcelona quan s’ho mereixia, que ha descomptat amb l’excusa del temps aturat, el que li ha donat la gana. Que a més no ha expulsat com es mereixia a un exemple d’anti esportivitat manifesta com és Henry, que ha anat a celebrar el gol davant la “seva” afició; la d’aquests membres aprenents de "kale boroka", vergonya de Catalunya.
Es ha deixat aquest personatge de col•legiat amb un home menys, quan en el camp l’Espanyol guanyava, patint, suant sang, representant un David que no volia socombir davant un prepotent Goliat, vergonya de l’esport a tot arreu per on passa. El gol de Coro, aquesta vegada no ha pogut passar a la historia, llàstima. El homes que han lluitat defensant aquests colors, els hi haurà faltat sort al final, no hauran pogut conservar aquest punt defensat fins que el col•legiat no ha pogut marxar sense ser el que els hi donés el triomf final.
Ens hagués agradat parlar del matx, inclòs d’una derrota.. No serà la primera ni la darrera. No ens farà renunciar de rés per molt que ens derrotin, però el que no es pot acceptar i se li tindria que caure la cara de vergonya a les autoritats presents (senyor Montilla el primer, alcalde el segon, etc.) gent que idolatren aquesta institució (el Barça i Ronaldinhu, se’n recorden...) com exemple de la joventut catalana. I no em diguin que son un grup aïllat, per que és tot una dins d’aquest club. Els robatoris, la imatge de prepotència, l’odi que esclafa tota alternativa esportiva a la nostra terra... Es gairebé un miracle sobreviure esportivament a aquest monstre...
Amb llançaments de bengales per part d’aquests delinqüents que no sol existeixen encara si no que per motius encara desconeguts ni son pel que es veu suficientment registrats, ni han estat objecte de cap tipus de càrrega policial quan han començat a agredir violentament a tota la gent espanyolista que hi havia a la graderia inferior on queien les bengales enceses. La policia manada per les autoritats polítiques catalanes es veu que tenen ordres de no intervenir segons i davant qui. Tenen “patente de corso” certa afició. De la manera mateixa que no saben guanyar (celebracions de títols, en Barcelona amb més de mig milió d’euros en destrosses de mobiliari) molt menys saben perdre. Havien de guanyar com fos, com ho van fer també amb xiulet inclòs del col•legiat davant la víctima del Betis dimecres. Avui érem nosaltres, demà a bon segur seran altre pobre equip qui li toqui rebre, agredit, sojutjat, robat, atracat, sense els punts.
Aquest col•legiat que ha estat incapaç de treure targetes al FC Barcelona quan s’ho mereixia, que ha descomptat amb l’excusa del temps aturat, el que li ha donat la gana. Que a més no ha expulsat com es mereixia a un exemple d’anti esportivitat manifesta com és Henry, que ha anat a celebrar el gol davant la “seva” afició; la d’aquests membres aprenents de "kale boroka", vergonya de Catalunya.
Es ha deixat aquest personatge de col•legiat amb un home menys, quan en el camp l’Espanyol guanyava, patint, suant sang, representant un David que no volia socombir davant un prepotent Goliat, vergonya de l’esport a tot arreu per on passa. El gol de Coro, aquesta vegada no ha pogut passar a la historia, llàstima. El homes que han lluitat defensant aquests colors, els hi haurà faltat sort al final, no hauran pogut conservar aquest punt defensat fins que el col•legiat no ha pogut marxar sense ser el que els hi donés el triomf final.
Ens hagués agradat parlar del matx, inclòs d’una derrota.. No serà la primera ni la darrera. No ens farà renunciar de rés per molt que ens derrotin, però el que no es pot acceptar i se li tindria que caure la cara de vergonya a les autoritats presents (senyor Montilla el primer, alcalde el segon, etc.) gent que idolatren aquesta institució (el Barça i Ronaldinhu, se’n recorden...) com exemple de la joventut catalana. I no em diguin que son un grup aïllat, per que és tot una dins d’aquest club. Els robatoris, la imatge de prepotència, l’odi que esclafa tota alternativa esportiva a la nostra terra... Es gairebé un miracle sobreviure esportivament a aquest monstre...
I esperem també que en el club es faci un examen de la situació i una profunda reflexió. Estaven ben avisats. El senyor Tomás Boticario se li va preguntar expressament en el programa de Javier de Haro. Les respostes no eren molt per estar gaire tranquil... Que es depurin també les responsabilitats si n’hi ha, a nivell intern. No pot ser que entrin amb tantes bengales aquests subjectes...
Però no podran amb nosaltres. Resistirem, malgrat aquesta gent. No acabaran amb nosaltres.
Visca l'Espanyol!
4 comentaris:
Visca l'Espanyol.
De veritat la meva indignació és majuscula després de veure l'espactacle d'antest d'ahir a la nit. Em vaig quedar resignat, sense paraules i quasi em cauen les llagrimes al veure amb impotencia com aquells f... de p... d'allà dalt llençaven les bengales cap a baix.
No em sap greu dir que avui soc molt més antibarcelonista que ahir.
Salut i ho torno a dir:
VISCA L'ESPANYOL!!!
Efectivament Albert: Es una clara impotència el que es sent, quan veus que no es pot lluitar amb igualtat de condicions, quan es vulnera sistemàtioament tots els reglaments, quan un club fa el que li dona la gana i els demés tots callen...
Si sol fos ahir... Ahir va ser la culminació d'una trajectòria, d'una manera de fer. Ja no ens hem recordem del gold de Mesi de la "Ma de Deu" com cínicament el van qualificar els mitjans propagandístics d'aquest règim. Uns poden fer el que vulguin amb tal d'assolir l'objectiu; els altres mentre, son perseguits sistemàticament i en tots els fronts. Ja veurem ara la sanció...
Salutacions.
Josep Maria, estem tots tocats, però per la ràbia de no poder fer res. Al menys vam sortir amb tot el nostre orgull intacte, els nostres es van deixar la pell sobre la gespa.
Va ser vergonyós, ni tan sols els Mossos d'Esquadra van voler fer res. Abans del partit, a la vergonyosa arribada dels culers, es van passejar sense impudícia amb les bengales per tota l'esplanada del Palau Sant jordi, i escortats per la policía. Vergonyós. Al meu blog faig aquestes reflexions amb fotos de l'arribada dels culers. Ara diuen que no són culers, que són salvatges. No senyors!, aleshores qué eren, del Borussia de Moenchengladbach??? QUINA BARRA!
Salut company!
que taradets i ploramiques que sou, pero si els inventors de tirar bengales al camp sou
vosaltres o es que ja no ho recordeu, patetics sou patetics (apart de fatxes, esclar).
Publica un comentari a l'entrada