Amb motiu del proper derbi entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol en el Camp Nou, volem sumar-nos al moment d’unitat de l’afició espanyolista envers nostre equip, sumant moralment forces davant els compromisos vitals que l’equip entrenat per Pochettino té en els propers dies.
Per això, i tot i sent conscients de la gravetat del moment i del difícil que resulta l’empresa, rescatem del passat de SENTIMENT PERICO, un article publicat en data de 06/06/2007 titulat “VUIT DIES ESCRITS AMB LLETRES D’OR A LA HISTORIA DEL RCD ESPANYOL”, per auto convèncer-nos que no es impossible, per que altres i en moments diferents de la nostra historia, ho han aconseguit...
Per això, i tot i sent conscients de la gravetat del moment i del difícil que resulta l’empresa, rescatem del passat de SENTIMENT PERICO, un article publicat en data de 06/06/2007 titulat “VUIT DIES ESCRITS AMB LLETRES D’OR A LA HISTORIA DEL RCD ESPANYOL”, per auto convèncer-nos que no es impossible, per que altres i en moments diferents de la nostra historia, ho han aconseguit...
VUIT DIES ESCRITS AMB LLETRES D'OR
EN LA HISTORIA DEL R.C.D. ESPANYOL.
La primera victòria que el conjunt periquito va assolir va ser la temporada 1939-40, un 3 de desembre del 1939 a la primera jornada, el primer campionat celebrat després de la guerra incivil que va patir Espanya.
El FC Barcelona va formar amb: Miro, Garceran, Riera, Leon, Rosalench, Soler, Homedes, Sospedra, Fuentes, Herrerita i Emelin.
La formació perica triomfant va ser la següent: Naves; Olivares, Pérez; Llimós, Rovira , Lecuona; Prat, Jorge, Martínez Catalá, Gonzalvo, Bosch. El gol del triomf va ser aconseguit al minut quaranta per Martínez Catalá.
A la següent temporada, el RCD Espanyol va repetir triomf un 3 de novembre de 1940, a la jornada sisena, aquesta vegada per un resultat de 2-3 (Gracia i Vergara per part blaugrana, i Martínez Catalá, Mas i de nou Martínez Catalá remuntant el 2-0 barcelonista).
Els herois d’aquell partit van ser: Trias; Teruel, Elias; Arasa, Rovira, Llimós; Macala, Olivas, Martínez Catalá, Gonzalvo i Mas.
L’onze de gener de 1942 el RCD Espanyol va assolir el tercer triomf consecutiu en les Corts. ¡Quins temps, aquells! L’Espanyol venia de guanyar una copa del Rei i de perdre la segona final consecutiva. Aquella tercera victòria va ser fonamentada en els gols de Fábregas i Macala mentre que per part local va marcar Martin en les acaballes.
L’Espanyol va formar amb Martorell; Teruel, Elias; Arasa, Rovira, Llimós; Macala, Cardus II, Olivas, Fabregas, Mas.
La temporada 43/44 en la jornada vint-i-dos disputada el 12-3-1944 formant amb Martorell; Perez, Mariscal; Cardus II, Fábregas, Schild; Juncosa, Vidal, Jorge, Diego, Viela, el conjunt blanc i blau va guanyar per 1-3 amb gols de Jorge en dos ocasions i Schild en el minut 85 va sentenciar el matx, en el que Balmanya havia escurçat distàncies.
Abans d’acabar la dècada dels quaranta encara el RCD Espanyol tornaria a guanyar en Les Corts. Un 4 de desembre de 1949, els homes de Patricio Caicedo guanyaven amb gols de R. Hernandez i de Seguer per part blaugrana, mentre que Fábregas al minut 73 donava els dos punts al conjunt espanyolista.
El FC Barcelona va formar amb: Miro, Garceran, Riera, Leon, Rosalench, Soler, Homedes, Sospedra, Fuentes, Herrerita i Emelin.
La formació perica triomfant va ser la següent: Naves; Olivares, Pérez; Llimós, Rovira , Lecuona; Prat, Jorge, Martínez Catalá, Gonzalvo, Bosch. El gol del triomf va ser aconseguit al minut quaranta per Martínez Catalá.
A la següent temporada, el RCD Espanyol va repetir triomf un 3 de novembre de 1940, a la jornada sisena, aquesta vegada per un resultat de 2-3 (Gracia i Vergara per part blaugrana, i Martínez Catalá, Mas i de nou Martínez Catalá remuntant el 2-0 barcelonista).
Els herois d’aquell partit van ser: Trias; Teruel, Elias; Arasa, Rovira, Llimós; Macala, Olivas, Martínez Catalá, Gonzalvo i Mas.
L’onze de gener de 1942 el RCD Espanyol va assolir el tercer triomf consecutiu en les Corts. ¡Quins temps, aquells! L’Espanyol venia de guanyar una copa del Rei i de perdre la segona final consecutiva. Aquella tercera victòria va ser fonamentada en els gols de Fábregas i Macala mentre que per part local va marcar Martin en les acaballes.
L’Espanyol va formar amb Martorell; Teruel, Elias; Arasa, Rovira, Llimós; Macala, Cardus II, Olivas, Fabregas, Mas.
La temporada 43/44 en la jornada vint-i-dos disputada el 12-3-1944 formant amb Martorell; Perez, Mariscal; Cardus II, Fábregas, Schild; Juncosa, Vidal, Jorge, Diego, Viela, el conjunt blanc i blau va guanyar per 1-3 amb gols de Jorge en dos ocasions i Schild en el minut 85 va sentenciar el matx, en el que Balmanya havia escurçat distàncies.
Abans d’acabar la dècada dels quaranta encara el RCD Espanyol tornaria a guanyar en Les Corts. Un 4 de desembre de 1949, els homes de Patricio Caicedo guanyaven amb gols de R. Hernandez i de Seguer per part blaugrana, mentre que Fábregas al minut 73 donava els dos punts al conjunt espanyolista.
El RCD Espanyol va alinear a: Valero; Teruel, Parra; Llimós, Veloy, Celma; Segarra, R.Hernández, Mas, Fábregas, Diego. Per part blaugrana saltaven a la gespa de Les Corts: Ramallets, Clavet, Curta, Sagrera, Gonzalvo III, Gonzalvo II, Navarro, Seguer, CEsar, Marcos Aureli i Nicolau.
Es tindria que esperar fins el 18 d’abril de 1954 quan l’equip del “Conejo” Scopelli, va derrotar al FC Barcelona en Les Corts, amb gols de Faura, Cruellas, Marcet i Josep Mauri remuntant el gol inicial de Moreno als vint minuts. Els homes de Fernando Daucik van ser els següents; Velasco, Seguer, Biosca, Segarra, Flotats, Gonzalvo III, Basora, Bosch, Kubala, Moreno, Manchón.
Els jugadors que van inscriure els seus noms en lletres d’or en la història perica van ser: Marcel Domingo; Argilés, Parra, Catá; Bolinches, Faura; Cruellas, Marcet, Mauri, Piquín, Arcas.
Desgraciadament, des de que es va desfer aquell equip i entrant en la maleïda dècada dels seixanta, amb els dos descens a segona (malgrat el parèntesis dels cinc dofins), l’Espanyol tornaria molt de temps en tornar a guanyar al Barcelona i obtenir la primera victòria en el llavors Camp Nou.
El 4 de març de 1973 a la jornada 23 sota les ordres de Franco Martínez, el RCD Espanyol guanya i es col·loca líder de la lliga en vèncer amb gol de penal transformat per Glaria.
Desgraciadament, des de que es va desfer aquell equip i entrant en la maleïda dècada dels seixanta, amb els dos descens a segona (malgrat el parèntesis dels cinc dofins), l’Espanyol tornaria molt de temps en tornar a guanyar al Barcelona i obtenir la primera victòria en el llavors Camp Nou.
El 4 de març de 1973 a la jornada 23 sota les ordres de Franco Martínez, el RCD Espanyol guanya i es col·loca líder de la lliga en vèncer amb gol de penal transformat per Glaria.
El FC Barcelona, l’equip entrenat per Rinus Michels va formar amb Reina; Rifé, Gallego, Torres, De la Cruz, Pérez, Zabalza (Martí Filosía, m. 55), Asensi, Reixac, Barrios, Pujol.
El RCD Espanyol va formar amb Borja; Ochoa, De Felipe, Glaria, Granero, Poli, Romero, José María, Roberto Martínez, Amiano, i Pepin.
I la darrera fa un quart de segle, un 28 de març de 1982 a les ordres de Ramos Marcos, l’Espanyol va guanyar per 1-3 amb gols de Urbano, Lauridsen i Murua mentre que part culé, Alesanco va reduir distàncies, (1-2) tot i que va resultar infructuós, ja que el tercer gol perico va emmudir el coliseum barcelonista.
Maguregui va alinear a: Custers; Job, Canito, Miguel Angel, Escalza, Molinos, Urbano, Lauridsen, Vilches, Giménez, i Marañón. A la segona part, Zúñiga i Murúa participarien també en el triomf i quedarien gravats els seus noms per la posteritat. Per part culé, l’alemany Udo Lattek va alinear a; Artola, Sanchez, Olmo, Victor Muñoz, Manolo, Alesanco, Simonsen, Zuviria, Quini, Estella, i Morán. Carrasco i Ramirez van sortir a la segona part.
En gairebé 80 anys, 8 victòries i 7 empats **(9 en aquests moments), ha obtingut el RCD Espanyol. Les noves generacions de pericos encara no saben el que és experimentar el triomf en aquell lloc. Qui us escriu aquestes línies, solament ha vist els dos darrers triomfs. Pobre bagatge el que ens ha ofert les diverses generacions de professionals del RCD Espanyol en les dues darreres dècades. Esperem que això es trenqui d’una vegada i ja mateix, per que no hi ha mal que cent anys duri, i aquest ja dura massa.
I la darrera fa un quart de segle, un 28 de març de 1982 a les ordres de Ramos Marcos, l’Espanyol va guanyar per 1-3 amb gols de Urbano, Lauridsen i Murua mentre que part culé, Alesanco va reduir distàncies, (1-2) tot i que va resultar infructuós, ja que el tercer gol perico va emmudir el coliseum barcelonista.
Maguregui va alinear a: Custers; Job, Canito, Miguel Angel, Escalza, Molinos, Urbano, Lauridsen, Vilches, Giménez, i Marañón. A la segona part, Zúñiga i Murúa participarien també en el triomf i quedarien gravats els seus noms per la posteritat. Per part culé, l’alemany Udo Lattek va alinear a; Artola, Sanchez, Olmo, Victor Muñoz, Manolo, Alesanco, Simonsen, Zuviria, Quini, Estella, i Morán. Carrasco i Ramirez van sortir a la segona part.
En gairebé 80 anys, 8 victòries i 7 empats **(9 en aquests moments), ha obtingut el RCD Espanyol. Les noves generacions de pericos encara no saben el que és experimentar el triomf en aquell lloc. Qui us escriu aquestes línies, solament ha vist els dos darrers triomfs. Pobre bagatge el que ens ha ofert les diverses generacions de professionals del RCD Espanyol en les dues darreres dècades. Esperem que això es trenqui d’una vegada i ja mateix, per que no hi ha mal que cent anys duri, i aquest ja dura massa.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada