COMENTARI: RESPECTE PEL CLUB, PERÒ VÀLID PER A TOTHOM

CONTINUA LA MOGUDA AL FEMENÍ: MARTA CUBÍ, APARTADA DE L'EQUIP, DES D'AHIR PER ORDRE DE MORAT, SEGONS S'AFIRMA EN LA WEB PERSONAL DE LA JUGADORA

Permeteu-me aquesta llicència:

Que la recordi lluint aquesta samarreta, precisament en Can Culé. L’altre foto, ja l’hem vista massa. I un cop dit això, que el Consell actuï en conseqüència, malgrat que jo com a fan d'ella ho senti profundament. El RCD Espanyol ha d'estar per sobre de tot i tots nosaltres, i de nostres amistats i opinions.

Noemí i el respecte a una institució

Des de que es va publicar la foto de la jugadora del RCD Espanyol Noemí Rubio amb tot el guarniment culé, les reaccions en un sentit o altre provocades per les fortes sensacions no s’han fet esperar dins l’espanyolisme. Intentarem dir la nostra amb respecte, i valorant totes les circumstàncies.

Primer, per davant de tot, dir que em sembla autènticament més vergonyós encara que tot el tema de la fotografia, el tractament que els mitjans de comunicació afectes al “nacionalculerisme” totalitari imperant en la nostra societat, li han donat i li donen, i tota la campanya mediàtica que moltes emissores, inclòs televisions, han fet i fan d’aquesta situació, quan mai en alguns casos, (i en altres sota mínims), s’han dignat mai a informar del femení del RCD Espanyol ni tan sols quan els èxits esportius estaven a l’ordre del dia.

Es més, tots ja sabeu com en certs mitjans l’Espanyol senzillament no existeix mai, en tota la temporada, més que en circumstàncies com les que ens ocupen. Un cop més, queden retratats uns fastigosos mitjans de comunicació pessebrers, servils, i totalment identificats amb aquesta política de pensament únic que intenten fer-nos a tots combregar. Per que ni el Barça és, ni serà Catalunya per molts catalans, (pobre Catalunya), ni ningú ens pot arrabassar el dret a dir, pensar, i ser de qui volem. Ni en les pitjors dictadures feixistes o comunistes s’obliga a ningú a ser d’un determinat club de futbol. Fins aquí podríem arribar.

Feta aquesta introducció al voltant de tot el que es veu aquestes setmanes d’eufòria barcelonista, i per tant de capgirar un gir més el cargol d’opressió envers a les altres institucions que no son culés, entrarem directament amb el tema que ens ocupa.

Ni la meva simpatia personal ni amb ella, ni amb el seus pares que normalment ens veiem a Sadrià i per aquests camps de déu on hi ha partits destacats del nostre femení, em desviaran ni un mil·límetre del que en penso de l’assumpte; però tampoc, les veus que s’alcen cridaneres demanant iracundes la foguera, per que ens la converteixin en una nova “Juana de Arco” blaugrana.

Jo l’únic problema i el que de veritat em dol, és que l’hagi publicat (no sé si és ella la que ho ha fet en el Facebook, o qui ha fet la foto, ignoro com funciona aquest assumpte). Noemí com qualsevol persona, té dret a tenir una vida privada i amb ella pot fer el que vulgui. Però aquesta, Noemí, acaba en el moment en que dones tu mateixa publicitat (o qui hagi sigut que ha fet la foto amb el teu permís), col·locant-la a exposició pública en la xarxa.

Cadascú té el dret de ser de l’equip que sentimentalment sigui, mentre no danyi amb això la imatge pública del RCD Espanyol ni fereixi als seus socis. Tots els que seguim el Femení, sabem que eres barcelonista. En el meu cas, inclòs abans de que abandonessis el CE Sabadell i fitxessis per l’Espanyol. El teu ídol era aquell búlgar del qual prefereixo no recordar el seu cognom. Ningú mai t’ho ha retret. Mai t’hem marginat, ni insinuat rés, ni mai t’hem volgut menys que a cap de les poques que a l’entitat es declaren periques confesses i militants que es compten amb els dits d’una ma entre tots els equips.

Mai, t’hem volgut menys per que hagués tingut un passat barcelonista, de ben petita. Aquest club ha estimat a jugadors com Re, Albesa, Cristobal, Roger, Velamazán, o el propi de la Peña, sense anar més lluny per posar uns exemples, amb un passat culé destacat. Ho han donat tot per l’Espanyol, i això per nosaltres ho ha estat tot.

Per tant, res que objectar pel teu passat ni per els teus sentiments. Son legítims en algú que cobra (encara que sigui poc) per jugar al futbol i ho fa bé, amb una fulla d’expedient sense cap tipus d’ombra en l’aspecte esportiu.

Però tu, Noemí, has comès una greu imprudència. Per que digueu-me ingenu, però vull pensar que ha sigut així, que en el seu ànim no estava ferir a l’espanyolisme si no expressar una ànsia irrefrenable conforme als seus sentiments. Per això m’agradaria saber quina es llur opinió, de quina manera justifica el tema de la fotografia, i sobre tot quin és la seva sensació del que ha passat. No es pot a ningú jutjar, i menys afusellar-lo a l’alba, sense al menys sentir les seves paraules, la seva defensa, les seves al·legacions, i sobre tot el seu sentiment envers la situació, per ella creada. Això darrer ho tinc ben clar, torno a dir, creada per ella mateixa.

Per que tu portes ja uns quants anys a l’Espanyol. No ho oblido, vas venir junt a Olguita del Sabadell a l’hivern d’aquella gloriosa temporada 2005/06 amb triplet inclòs. Ens has deixat bons records, golejades al FC Barcelona fins de fins a 7 gols (això tampoc s’ha d’oblidar, sobre tot aquells que mai trepitgen Sadrià, però que ara llencen furibundament les seves acusacions condemnatòries). I per que portes molts anys, ja hauries d’haver sigut prou madura per no caure en aquest pensament, aquesta idea falsària que es troba molt estesa en el futbol femení espanyolista, de que es pot ser del RCDE en dones, i al mateix temps fer apologia contínuament del FCB en homes, refregant-nos per la cara, la qualitat dels seus cracks, com ha succeït fins fa ben poc en una pàgina del RCDE femení (no oficial) on les jugadores espanyolistes, moltes d’elles, es declaraven sempre culés.

No imagino, a Xavi o a Puyol, anant a Madrid a la final de la Copa del Rei del 2006 amb la cara pintada de blanc-i-blaus, amb tota la parafernàlia perica, o a una final del seu rival de les altures, el Real Madrid, i que és publiqués. Imagineu-vos vosaltres, per que jo m’he és impossible de imaginar-ho, que dirien els que ara defensen a Noemí, i que dirien els alts dirigents del seu club, el seu president, i la llarga llista de polítics servils al club de Collblanc, i rendits al vot fàcil...

Dit això, un cop condemnats els fets, vull dir també, que em sembla una barbaritat que no s’apliqui la justícia igual per a tothom amb les mateixes faltes, o inclòs quan aquestes son pitjors. I ho dic, per que en aquest club, un llarg sèquit de professionals del primer equip al llarg dels anys ens han faltat greument al respecte amb gestos que tots sabeu a Sarrià o a Montjuïc, i mai s’ha pres les mesures més dràstiques. Per que socis que han utilitzat la violència contra propis socis, sempre han tingut mitjans per evadir-se d’una manera u altre, i sempre el club ha passat de puntetes sobre el tema, per que inclòs un jugador en actiu, va agafar de la pitrera a un soci, deixant-li anar aquell famós i comentat als quatre vents “Te quieres morir”... No hi va haver-hi collons per fotre'l fora, així de clar. Ningú ha estat expulsat per això ni tan sols sancionat esportivament amb la grada o la banqueta.

No sé que té que fer el club, no ho tinc clar del tot, (malgrat que una sanció si que és lo correcte), més tenint en compte que amb el rival, la campanya realitzada i l’ambient existent, potser només queden dos partits de competició... Però que sàpiguen que si Noemí és donada de baixa, el llistó quedarà ben amunt per a tothom qui en aquest club li falti descaradament el respecte a la institució, al seu historial, al sentiments dels socis... Sigui dels que van en pantaló curt, o dels que van en corbata. Per que culés dins els executius i tècnics, “hailos” també... Veurem si tothom ho porta discretament a partir d’ara...

Per que els dirigents del nostre club, sempre actuant de manera populista, sense pensar-ho dos cops, donant pals de cec, han fomentat precisament allò que potser ens perjudicarà molt més que la horrible foto en qüestió. El que es digui que som un club que no respectem les maneres de pensar dels nostres empleats. Veig per fòrums d’opinió com el tema es treu de mare, dient molts dels espanyolistes que hi participen, que no volen culés al nostre club. I jo els hi diria... Sabeu el que esteu dient? Sabeu amb quants jugadors ens quedaríem al nostre futbol base, escola, i femenins... Millor no saber-ho. Amb aquestes declaracions fomenteu precisament el que la premsa vol. Donar una imatge de club com la que es transmet des d’aquells pamflets.

Mentre, jo em prefereixo quedar a la retina la imatge de la Noemí blanc-i-blava golejant al FCB, malgrat caigui sobre ella tot el pes de la sanció. Per que es una gran jugadora, per que ho ha donat tot, malgrat aquesta equivocació, aquesta falta, per que com deia Joe E. Brown en la peli de Willy Wilder, “nadie es perfecto”.

Millor que tots fossin pericos en nostre club. Però això és utòpic, i ara per ara impossible. A més, pel que es veu amb jugadors que han portat molts anys de ben petits en nostre club, i això no ha servit per involucrar-los en el sentiment espanyolista, puc pensar que quelcom falla, que potser seria necessari sessions d’història esportiva de nostra entitat, i inculcar des de la base aquest sentiment, i això no es fa, o no té èxit.

Per acabar, culés en nostre club?, els que ho donin tot en el camp per aquesta samarreta, per aquests colors i aquest escut (com DLP, amb la seva implicació demostrada) i siguin dignes amb la seva prudència, responsabilitat, seny, mesura, fora dels terrenys de joc. Malgrat vagin a finals. Per que el senyor Pedro Tomàs també hi va a finals, i felicita als guanyadors, oi?