COMENTARI: ESPANYOL B... SITUACIÓ LÍMIT?

Ignoro quines mesures (si és que en prenen) decidiran els responsables del club i els del futbol base espanyolista, però aquest equip enfila ràpidament el camí de Tercera si no canvia radicalment la seva trajectòria; i no es gens fàcil... En les darreres hores començaven a sentir-se “soroll de sables” a Can Perico, però pensant-lo en fred i sense cap mena d’interès més enllà que el propi (interès) pel bé del RCD Espanyol i sent el més respectuós amb un planter que amb qualitat peca de molta joventut en una categoria molt dura en la que es necessita adaptació i molt ofici, si que seria moment de fer varies reflexions:

Independentment que el tècnic Josep Clotet sàpiga treure-li tot el profit o no que a aquest planter se li pot treure i més enllà que li acompanyi més o menys la sort i que se’n pugui sortir més menys amb el que té en les mans, si que hauríem de recordar algunes coses, com quins jugadors han marxat, quina pretemporada ha realitzat l’equip i quins fitxatges s’han efectuat.

Primera: Començant pel principi, els que no hi son:
Ignoro si els responsables van ser el departament de futbol base o l’àrea esportiva (el triomf sempre té centenars de pares però la derrota es orfe). Ja comencem malament quan el que tindria que quedar clar no ho està tant...

El cas que al marge dels casos de Javi Márquez (el millor de llarg en la temporada darrera) que puja al primer equip, i el cas de Didac Vila (al mundial sub-20 i entrenant amb el primer equip anteriorment), el RCDE ha prescindit de jugadors experimentats com Ivan Diaz (tenia lligam contractual si l’Espanyol B assolia l’ascens), Tarrés (els seus gols van ser molt benvinguts en un moment delicat de l’equip en la campanya anterior), Javi Cantero (no va renovar), i inclòs Matamala a la línia d’atac (se’l va fer fora).

Al marge dels esmentats, també hi ha un home del que no es parla gaire, que passava molt inadvertides les seves actuacions però que feia una feina molt necessària de contenció al mig del camp com era David López, cedit al Terrassa (rival nostre ara mateix en la classificació).

A aquest noms, se’ls té que afegir les baixes per diferents lesions d’homes fonamentals com son Guillem Savall o Luismi, peces bàsiques de l’equip a l’eix de la defensa i a un depauperat atac espanyolista, on tan sols Pedraza pot aportar quelcom d’experiència malgrat la seva joventut. Jugadors com Baena que surten d’una llarga lesió, i baixes puntuals com les dels dos centrals (Yago i Víctor Ruiz) empitjoren més la situació de l’equip.

No es fàcil mantenir-se en la categoria de bronze amb l’equip que s’ha pujat, però molt més difícil ha de ser, fer-ho amb totes aquestes baixes citades. Però es que la situació en els darrers encontres s’ha agreujat de manera considerable amb l’actitud de Mauricio Pochettino de convocar (dia si i altre també) un o dos jugadors dels que resten de certa maduresa a l’equip (casos del migcentre Juanjo i l’exterior Javi López), per NO FER-LOS JUGAR NI UN MINUT, inclòs en varis encontres en la grada, i minvant encara més el potencial del filial espanyolista.

Segona: Pretemporada.
L’equip que ha tingut que patir Clotet aquesta pretemporada ha estat format per més d’una quarantena llarga de jugadors (entre els que s’hi contaven cedits de la passada temporada sense destí clar, i en alguns casos amb un destí totalment clar i lluny de l’Espanyol). Jugadors que amb llargs contractes signats per la Direcció Esportiva en el seu dia (Herrera i Valentín) romandrien al nostre club donant voltes sense cap rumb clar, i en alguns casos sense cap intenció de renunciar a les elevades prebendes en forma de fitxes i sous que l’entitat espanyolista paga de manera religiosa. Casos que han sigut protagonistes jugadors com De Pablos, Alex Arias, i altres en menor mida, en el que el Club s’ha tornat boig per poder desfer-se de jugadors que no tenien lloc en l’equip i que el tècnic no contava en absolut, un cop havia vist en molts casos, la negativa predisposició dels jugadors, ben acomodats a uns contractes totalment desproporcionats.

Aquest excés en el planter, ha fet que a corre-cuita (agreujat per la situació de llargs contractes i poca predisposició a marxar d’alguns) es tinguessin que començar a donar baixes en els darrers dies, creant una incertesa en l’equip, una inseguretat de quin equip realment tindria entre mans el tècnic.

Tercera: Els fitxatges.
Intromissions dels de “dalt”, de l’àrea esportiva a la parcel·la del futbol base (que es qui en teoria hauria de conduir l’equip després de la decisió presa per Herrera jornades abans del matemàtic descens de l’equip, traient-se’l de sobre). Aquest és un dels problemes existents i de les queixes que provenen del futbol base. S’han efectuat un munt de fitxatges de gent amb un currículum diguem-me “poc adient” per engrandir la ja gran nòmina de jugadors del filial espanyolista. Casos com el del meta Gerardo (que no havia jugat ni un sol minut en dues temporades en el Sant Andreu, i anteriorment en Baza només dos encontres), Cervera (quatre només de titular al Granada), Dani López que ha tingut la mala fortuna de trencar-se i serà baixa per molt de temps, el brasiler Tai que arriba de la Primera Catalana, o dos jugadors en la mateixa posició com son el veneçolà Camacho (al mundial sub-20) i Aitor (Ponferradina), i en la línia d’atac, Enric procedent del Premià.
Casos també curiosos, els de Tiko Messina (al mundial sots-20) i que no té clar el seu futur, ja que s’havia parlat de cedir-lo, o el “guanyador” de la famosa “operación triunfo”, el camerunès Azrack cedit finalment al Halmstads suec.

Aquestes son, de manera sintetitzada, els condicionants i els precedents a la situació del RCD Espanyol B. Si qualsevol altre entrenador sap treure-ho, endavant. Però tinguem memòria i pensem dues vegades abans de prendre decisions traumàtiques i analitzem per que s’ha arribat on s’ha arribat.