dilluns, 28 de setembre del 2009

ÈXIT DE LA GPE MANIGUA A LA FIRA D'ENTITATS DE LA MERCÈ
MALGRAT L'ABSÈNCIA DEL RCD ESPANYOL








L’àrea d’expansió, on era?

Ahir diumenge es van posar fi a quatre dies en els que la GPE Manigua ha estat present amb l’estand n. 48 a la Fira d’Entitats que ha tingut lloc a Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè a l’emblemàtica Plaça Catalunya de la capital catalana.

En aquests dies han visitat l’estand espanyolistes (penyistes i no penyistes), turistes que per allà passaven, i inclòs seguidors barcelonistes que volien fotos dels jugadors espanyolistes per donar a familiars pericos i molts nens que han estat feliços veient nostres colors i els seus ídols en fotografia. Per que es clar, en persona no ha estat pas possible...

La FCP del RCDE amb gairebé la totalitat de la seva Junta Directiva, ha visitat l’estand, mostrant a més, suport moral i material, recolzant amb Alberto Ariza al capdavant aquesta iniciativa de la GPE Manigua, sempre a primera línia del sentiment espanyolista a la difícil ciutat de Barcelona.


Hem tingut també la presència de la no consellera Anna Maria Fusté, amb la que vàrem xerrar afablement bona estona, el President de l’Associació d’Esports BiB-Pro Seccions, senyor Calero, així com membres de moltes penyes, com la resen creada GPE Futbol Base amb els seus dirigents, així com socis i seguidors pericos d'arreu de la geografía catalana. També els escriptors pericos Sergio Fidalgo i Nacho Julià han estat signant llibres a l’estand.


A nivell institucional, Xavier Trias (cap municipal de CIU al consistori) i l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, han visitat aquest racó d’espanyolisme i han signat en el llibre d’honor de la penya. Lamentable l’actitud del Regidor Sr. Jordi Portabella (ERC), el qual va evitar expressament saludar als membres de la GPE Manigua presents, fent tot un revolt per no passar per davant de l’estand.

Arribat a aquest punt, tinc que fer menció al nostre club.


Moltes vegades, els espanyolistes hem deixat sentir nostres veus, alçant-les contra la marginació i discriminació que els càrrecs polítics caracteritzats per un excloent fanatisme culé han exercit envers el RCDE. Paraules fortes s’han deixat anar sobre l’Alcalde de BCN i demés acòlits (temes relacionats amb l’Olímpic, videos, etc.) i totes amb total justícia per tot allò que es considerava un greuge envers la institució perica.

En aquesta ocasió aquestes paraules es queden ben curtes davant la qualificació que a bon segur diria (si no tingués la prudència necessària per dir-ho a persones que considero espanyolistes) i que penso en el meu endins, de tots els membres del Consell d’Administració del RCDE, en especial a la seva àrea d’Expansió, i de tota aquesta legió d’executius a sou (som la institució a la lliga espanyola que més en té i més cobren), que no van voler ni RECOLZAR ni ESTAR PRESENTS en un acte en el que la imatge de nostre institució (RCDE) estava en joc davant més de vuit cents mils persones (xifra donada per l’organització).

Ignoro i no m’importen les raons: Suposo que no tindrien ganes de perdre ni un segon del seu temps familiar, o que "estarien farts" d’actes socials en aquests quatre dies, però el tema és que han quedat a l’alçada del betum i que inclòs el senyor Hereu ha passat la ma per la cara a tota una colla de personatges que tan sols estimen els bitllets que cobren religiosament gràcies als seus alts càrrecs i a uns consellers, que miren més la institució que organitza l’acte i el que pensen els mitjans de comunicació servils, que qualsevol altre requisit. No em referiré als professionals del terreny de joc, per que ja és un tema reiteratiu, molt parlat, i en masses ocasions protagonistes negatius d’actes socials per la seva absència i desinterès.


S’equivoquen en rodó: No es la GPE Manigua la que perd (com alguns voldrien)... no !.
Nosaltres perdem el temps i diners en anhel d’un Espanyol més gran i obert; per un Espanyol on es respecti a la massa social, més enllà que quan manquin deu jornades i l’equip tanqui la classificació de Primera...

Nosaltres, a diferència de molts d’aquests paràsits que cobren i viuen dels nostres diners, no tenim altre interès que l’Espanyol funcioni bé, i que podem ser més cada temporada gaudint dels nostres èxits. Cosa que sembla que a més d’un, els importa ben poc...

Nosaltres, els socis i penyistes del RCD Espanyol, no ens importa donar-ho tot el que podem dins les nostres possibilitats, per engrandir aquests colors, per deixar Cornellà-El Prat petit; però sembla, que la gent amb curtedat de mires en aquesta entitat abunda més del que pensem...

S’equivoquen en rodó: Es el RCD Espanyol, l’únic que ha perdut. L’únic que no ha VOLGUT aprofitar en el centre de Barcelona , en plenes festes i davant centenars de milers de persones tal com he dit abans, l’ocasió d’or de mostrar la seva imatge, de promocionar-la, de mostrar al mon que en aquesta terra hi ha altre club de futbol a la màxima categoria i amb més de cent anys d'història, mostrant els seus colors i escut, la bona tasca realitzada (que també s’han fet moltes coses bé per mostrar a tothom, collons!, -Copes del Rei i subcampionat europeu inclosses - ).

Pensin amics lectors que haguéssim dit si la única entitat esportiva convidada per l’Ajuntament, hagués sigut el FC Barcelona o una seva important e històrica penya de la ciutat.... Com clamaríem! Com diríem que se’ns margina des del poder polític municipal...

Doncs, ja ho veieu, al final son els “teus”, els “propis” els que deixen en l’estacada a pericos que han estat lluitant durant tot l‘any per aconseguir que el consistori tingui aquesta sensibilitat envers el nostre club, (a través d’una de les seves ambaixades periques), i total, per que passin olímpicament de tot l’espanyolisme. Ara ja no hi és Pedro Tomás, quina llàstima... Ja no li podem fotre totes les culpes a aquest senyor...Veritat senyor Collet?..

Malgrat els hi pesi a molts, seguirem lluitant al peu del canó, per aconseguir aquest Espanyol. Nosaltres, els socis, quedarem; ells passaran... I molts d’aquests que ara ens tanquen les portes, quedaran tant retratats per la historia perica, com molts d’aquests polítics que ens neguen el mateix dret a subsistir.




(Aquest article està redactat per Sentiment Perico a títol individual i en cap moment les afirmacions que en ell es vessen no tenen per que ser compartides necessàriament pels membres de la GPE Manigua. Es la meva personal e intransferible opinió en vers aquesta desagrable situació, com a simple soci, accionista i penyista que en primera persona ha patit la indiferència del seu propi club en aquest esdeveniment).

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo penso el mateix que tu, amic Josep Maria, però tot i tenir un recorregut més llarg que tu com a penyista i, per tant, tot i acumular molts més menyspreus i menysteniments que la teva persona, possiblement, no m'hagués atrevit a dir-ho tant clar i tant alt com ho has fet tu. Gràcies per ser tan sincer en aquest món d'impostors, fariseus i d’estòmacs agraïts. Ara, per algun d’aquests, ja seràs un mal perico o un enemic a batre. Som pocs, però no estem, ni ens sentim sols. Una solidària abraçada! Jordi Llopis i Bosch

Anònim ha dit...

Josep Mª, estic molt d'acord amb el teu comentari, a molts de aquets directius els hi ahurie de caura la cara de vergonya, son uns impresentables i uns vividors.

una forta abraçada i no canvis mai.
Hipopotamo

Josep Maria ha dit...

Jo tan sols em preocupa anar a dormir amb la consciència tranquil·la d'haver fet tot el que ha estat al meu abast, i denunciar totes aquelles injustícies que rep aquest club, el seu soci, a vegades malauradament per gent del propi club. L'afició és el millor que té aquest club, i moltes vegades els seus dirigents no estan a l'alçada d'aquesta.
Salutacions Jordi, i "Hipopotamo".

Anònim ha dit...

Em sembla tan greu que el Sr. Portabella el·ludís l'stan de la Manigua a fi de no haver-los de saludar com que el club no hagi trobat un minut per a enviar algun representant a fer la visita institucional i donar-los suport.
Per altra banda m'ha sembla molt bo l'article d'en Josep M. escrit amb el tot el sentient (perico).
Ànims a la gent de la Manigua.
SERRALLONGA

Anònim ha dit...

Curiosament cada cop hi ha més gent amb passat penyístic cobrant al club i cada cop les penyes són pitjor tractades...
Qui perd els origens perd la identitat (deia una cançó)!!!

Anònim ha dit...

Per cert, la web oficial del club ignora l'estand de la Manigua... ¿censura? Això crec que ja no passa ni a Cuba...

Josep Maria ha dit...

Si Serrallonga : Es molt greu el que va fer el sr. Portabella. Es clar, que per mostrar-se tant desagradable com l'altre ocasió que si va saludar als membres de l'estand, deixant caure “que no patiu gaire” dit amb mala baba, ja no se que es pitjor. Però hi ha una diferència amic Serrallonga. D’un polític fanàtic culé m’espero qualsevol cosa envers l’Espanyol; d’un espanyolista conseller o alt càrrec no m’espero aquest menyspreu.

No crec anonim, que sigui censura... El que passa es que no van pogué assistir degut que tenien molts altres actes socials aquests quatre dies i no els hi ha donat prou temps per cobrir tots aquests actes i plasmar-lo al web. Amb paciència, jo crec que ho acabaran publicant... Com pot haver-hi censura entre espanyolistes, oi? Potser tenien algun casament d’alguna neboda o quelcom similar i no van pogué assitir-hi...

Guim ha dit...

Molt bé Josep María! Ets la veu de molts penyístes i pericos! És vergonyós el comportament del club, del Portabella no direm res perquè no em sorprèn donada la seva coneguda arrogància, prepotència i l'odi que ens professa.

Una abraçada Josep Maria!

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Josep Mª per parlar clar i català! Ja era hora que algú digués les coses pel seu nom. Estem amb tu!!! molts "ànimus" a la Manigua!!!

dani ha dit...

No crec que hagin deixat d'anar per fer boicot a la GPE Manigua, el que em sembla que aquest club per molt professiolitzat que es digui que està, és un club caòtic, no sé de qui es culpa, però no funciona. La meva mare treballa en una entitat social de Barcelona reconeguda i ja passen de l'Espanyol, perquè no contesten mai a les invitacions que reben. Després ens molesten certes coses, però som nosaltres els principals culpables. Una abraçada Josep Maria.

Dani.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M