RCD Espanyol: 0 – Xerez CD: 0
Ocasió perduda
El RCD Espanyol ha perdut l’ocasió d’encadenar un tercer triomf consecutiu al no pogué vèncer a un Xerez que ha mostrat la seva situació a la classificació i que amb tot, encara li ha creat algun problema que altre a un conjunt, l’espanyolista, que s’ha mostrat molt espès, poc encertat i en algunes fases ha jugat a un ritme molt lent, desafortunat cara a porta, i així és molt difícil aconseguir marcar i per extensió, guanyar.
Ha sorprès Pochettino deixant a la banqueta d’entrada a Ben Sahar, i donant entrada a un Nakamura que s’ha vist poc fresc sobre tot en el segon període. La substitució de Ivan Alonso en el segon temps, tampoc l’hem entès massa, però bé, alguna explicació suposo hi ha que se’ns escapa als que no som tècnics.
En el primer temps, l’Espanyol ha sortit amb ganes; semblava que agafava el camí correcte per pogué aconseguir l’objectiu, amb un Coro amb molta mobilitat, i amb una ocasió molt clara en el minut set, amb la que Ivan Alonso passa a Callejón, aquest busca forat, i deixa anar un xut que treu amb molta fortuna Renan en primera instància, rematant el mateix Callejón posteriorment en una segona instància, molt alt.
Després d’uns deu minuts amb empenta, l’Espanyol mica a mica anirà perdent gas, contagiant-se del dolent joc i de poca qualitat d’un Xerez que a bon segur patirà bastant en el campionat. Una ocasió a pilota aturada, en servei de cantonada executat per Verdú, acaba sent rematada per Nico Pareja a l’exterior de la xarxa.
Altre cop Callejón, que xuta culminant una llarga jugada de l’atac espanyolista, i la seva rematada surt a còrner desviada.
González González, dolent, dolent
Aquest individu que hem tingut que patir de col•legiat, ha donat un llarg recital de faltes no assenyalades, d’errors puntuals bastant freqüents, però la seva taca més negra ha estat una jugada de llibre, que inclòs l’hem vist els que estàvem a gairebé cent metres de distància. Una passada de Chica a Coro en el minut 36, i el de Banyoles és agafat, derribat, esclafat, davant la mirada d’un col•legiat que no ha assenyalat res, en una jugada que podia haver estat definitiva.
Aquesta jugada, que podia haver variat sensiblement l’encontre, tampoc ens ha d’amagar el dolent encontre que els de Pochettino han realitzat, que en molts moments han evidenciat o bé cansament o poques idees o les dues coses.
Els minuts finals del primer temps han donat algunes situacions compromeses: Un remat desviat de Roncaglia, i un ensurt a l’àrea espanyolista en una sortida de Carlos Kameni que ha relliscat i molt oportú Roncaglia ha rebutjat el perill...
Presses al final, i pólvora mullada
Al 53, una bona combinació en la frontal entre Naka i Verdú, amb passada del japonès elevant la bola per Ivan Alonso, però aquest ha trigat unes dècimes de segon precioses, i el defensor visitant ha taponat la rematada del uruguaià. Verdú un minut després, ha recuperat dins l’àrea una pilota, cedint a Coro, però Ferran s’ha entretingut massa buscant forat i naturalment no l’ha trobat, donant temps a la defensa andalusa que ha reaccionat ràpidament.
Han començat a venir les presses lògiques, i altre defecte ... El voler fer la guerra cadascú pel seu compte, i així han hagut dues jugades molt clares en les que un cop Coro i en altre Luis, han xutat molt malament en acció individual, quan es trobaven companys desmarcats totalment a la seva esquerra i dreta demanant la bola.
Amb els canvis, Callejón s’ha col•locat a una banda, i Nakamura a l’altre, quedant Luis d’enllaç i Ben Sahar l’home més avançat.
L’ensurt. Per poc volen els tres punts...
Un Xerez que en prou feines havia donat senyals que existia en atac, s’ha tret una jugada per banda dreta de Momo, amb centrada, i lliure de marca Mario Bermejo ha rematat al travesser davant l’ensurt general amb un Kameni ja batut. La continuació de la jugada acaba amb Kameni llençant-se als peus del davanter evitant la penetració i fent-se amb la pilota.
El futbol té aquestes coses, i a vegades amb una jugada es decideix un encontre... Sortosament no ha estat així, i l’Espanyol ha continuat lluitant pel triomf, buscant el gol salvador que no ha arribat.
En els darrers minuts l’Espanyol ho ha intentat pujant per banda (amb centrades molt defectuoses d’uns laterals als que siguem justos, no se’ls hi pot demanar més del que fan), però ni Chica ni David han col•locat bones centrades per que els davanters espanyolistes podessin superar l’entramat defensiu andalús.
Ho han provat amb xuts - Nakamura, (fort, però molt centrat a les mans), i Callejón al darrer instant desviat- però tampoc. La millor centrada a càrrec de Chica s’ha passejat sense que primer Luis i després Nakamura, poguessin connectar amb l’esfèrica.
Tampoc el cap de Ben Sahar ha estat salvador en aquesta ocasió ja que la centrada de de Callejón en el 87, ha estat rematada defectuosament.
Així, s’ha arribat a la fi de l’encontre, amb l’empat a zero inicial i amb la sensació que han volat dos punts que en principi no estaven en l’ordre del dia, davant un dels conjunts més febles de la categoria.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (6), Chica (5), David García (5), Nico Pareja (7), Roncaglia (7), Moisés (5); Verdú (5), Coro (6), Nakamura (6), Ivan Alonso (5), i Callejón (6).
Substitucions: Luis García (3) per Ivan Alonso, m. 55; Ben Sahar (5) per Coro, m. 64; Javi Márquez (s.q.), per Verdú, m. 77.
Xerez C.D: Renan, Mendoza, Bergantiños, Francis, Momo, Armenteros, David Prieto, Carlos Calvo, Maldonado, Aythami i Keita.
Substitucions: Mario Bermejo per Maldonado, m. 60; Vikeira per Keita, m. 62; Víctor Sánchez per Momo, m. 78.
Àrbitre: José Luis González González del comitè territorial castellà -lleonès. Desastrós. Ha deixat sense assenyalar un molt clar penal a favor del RCDE. Ha amonestat a Renan, el meta visitant per perdre temps en el m. 76 i a Roncaglia al minut 39.
Incidències: Estadi del R.C.D. Espanyol a Cornellà-El Prat. Han presenciat l’encontre 28.420 espectadors.
Ocasió perduda
El RCD Espanyol ha perdut l’ocasió d’encadenar un tercer triomf consecutiu al no pogué vèncer a un Xerez que ha mostrat la seva situació a la classificació i que amb tot, encara li ha creat algun problema que altre a un conjunt, l’espanyolista, que s’ha mostrat molt espès, poc encertat i en algunes fases ha jugat a un ritme molt lent, desafortunat cara a porta, i així és molt difícil aconseguir marcar i per extensió, guanyar.
Ha sorprès Pochettino deixant a la banqueta d’entrada a Ben Sahar, i donant entrada a un Nakamura que s’ha vist poc fresc sobre tot en el segon període. La substitució de Ivan Alonso en el segon temps, tampoc l’hem entès massa, però bé, alguna explicació suposo hi ha que se’ns escapa als que no som tècnics.
En el primer temps, l’Espanyol ha sortit amb ganes; semblava que agafava el camí correcte per pogué aconseguir l’objectiu, amb un Coro amb molta mobilitat, i amb una ocasió molt clara en el minut set, amb la que Ivan Alonso passa a Callejón, aquest busca forat, i deixa anar un xut que treu amb molta fortuna Renan en primera instància, rematant el mateix Callejón posteriorment en una segona instància, molt alt.
Després d’uns deu minuts amb empenta, l’Espanyol mica a mica anirà perdent gas, contagiant-se del dolent joc i de poca qualitat d’un Xerez que a bon segur patirà bastant en el campionat. Una ocasió a pilota aturada, en servei de cantonada executat per Verdú, acaba sent rematada per Nico Pareja a l’exterior de la xarxa.
Altre cop Callejón, que xuta culminant una llarga jugada de l’atac espanyolista, i la seva rematada surt a còrner desviada.
González González, dolent, dolent
Aquest individu que hem tingut que patir de col•legiat, ha donat un llarg recital de faltes no assenyalades, d’errors puntuals bastant freqüents, però la seva taca més negra ha estat una jugada de llibre, que inclòs l’hem vist els que estàvem a gairebé cent metres de distància. Una passada de Chica a Coro en el minut 36, i el de Banyoles és agafat, derribat, esclafat, davant la mirada d’un col•legiat que no ha assenyalat res, en una jugada que podia haver estat definitiva.
Aquesta jugada, que podia haver variat sensiblement l’encontre, tampoc ens ha d’amagar el dolent encontre que els de Pochettino han realitzat, que en molts moments han evidenciat o bé cansament o poques idees o les dues coses.
Els minuts finals del primer temps han donat algunes situacions compromeses: Un remat desviat de Roncaglia, i un ensurt a l’àrea espanyolista en una sortida de Carlos Kameni que ha relliscat i molt oportú Roncaglia ha rebutjat el perill...
Presses al final, i pólvora mullada
Al 53, una bona combinació en la frontal entre Naka i Verdú, amb passada del japonès elevant la bola per Ivan Alonso, però aquest ha trigat unes dècimes de segon precioses, i el defensor visitant ha taponat la rematada del uruguaià. Verdú un minut després, ha recuperat dins l’àrea una pilota, cedint a Coro, però Ferran s’ha entretingut massa buscant forat i naturalment no l’ha trobat, donant temps a la defensa andalusa que ha reaccionat ràpidament.
Han començat a venir les presses lògiques, i altre defecte ... El voler fer la guerra cadascú pel seu compte, i així han hagut dues jugades molt clares en les que un cop Coro i en altre Luis, han xutat molt malament en acció individual, quan es trobaven companys desmarcats totalment a la seva esquerra i dreta demanant la bola.
Amb els canvis, Callejón s’ha col•locat a una banda, i Nakamura a l’altre, quedant Luis d’enllaç i Ben Sahar l’home més avançat.
L’ensurt. Per poc volen els tres punts...
Un Xerez que en prou feines havia donat senyals que existia en atac, s’ha tret una jugada per banda dreta de Momo, amb centrada, i lliure de marca Mario Bermejo ha rematat al travesser davant l’ensurt general amb un Kameni ja batut. La continuació de la jugada acaba amb Kameni llençant-se als peus del davanter evitant la penetració i fent-se amb la pilota.
El futbol té aquestes coses, i a vegades amb una jugada es decideix un encontre... Sortosament no ha estat així, i l’Espanyol ha continuat lluitant pel triomf, buscant el gol salvador que no ha arribat.
En els darrers minuts l’Espanyol ho ha intentat pujant per banda (amb centrades molt defectuoses d’uns laterals als que siguem justos, no se’ls hi pot demanar més del que fan), però ni Chica ni David han col•locat bones centrades per que els davanters espanyolistes podessin superar l’entramat defensiu andalús.
Ho han provat amb xuts - Nakamura, (fort, però molt centrat a les mans), i Callejón al darrer instant desviat- però tampoc. La millor centrada a càrrec de Chica s’ha passejat sense que primer Luis i després Nakamura, poguessin connectar amb l’esfèrica.
Tampoc el cap de Ben Sahar ha estat salvador en aquesta ocasió ja que la centrada de de Callejón en el 87, ha estat rematada defectuosament.
Així, s’ha arribat a la fi de l’encontre, amb l’empat a zero inicial i amb la sensació que han volat dos punts que en principi no estaven en l’ordre del dia, davant un dels conjunts més febles de la categoria.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (6), Chica (5), David García (5), Nico Pareja (7), Roncaglia (7), Moisés (5); Verdú (5), Coro (6), Nakamura (6), Ivan Alonso (5), i Callejón (6).
Substitucions: Luis García (3) per Ivan Alonso, m. 55; Ben Sahar (5) per Coro, m. 64; Javi Márquez (s.q.), per Verdú, m. 77.
Xerez C.D: Renan, Mendoza, Bergantiños, Francis, Momo, Armenteros, David Prieto, Carlos Calvo, Maldonado, Aythami i Keita.
Substitucions: Mario Bermejo per Maldonado, m. 60; Vikeira per Keita, m. 62; Víctor Sánchez per Momo, m. 78.
Àrbitre: José Luis González González del comitè territorial castellà -lleonès. Desastrós. Ha deixat sense assenyalar un molt clar penal a favor del RCDE. Ha amonestat a Renan, el meta visitant per perdre temps en el m. 76 i a Roncaglia al minut 39.
Incidències: Estadi del R.C.D. Espanyol a Cornellà-El Prat. Han presenciat l’encontre 28.420 espectadors.
.jpg)
2 comentaris:
Hombre, si este árbitro fue el que nos pitó el famoso penalty que falló el Cádiz...consistente en un balón que cae del cielo, roza levemente la mano quieta de un jugador herculano...y el árbitro pitaba el punto de penalty
Hola Fernando. Por las hechuras que mostró este árbitro el domingo, no me extraña cualquier cosa que me cuentes. Si es que es el más bueno de segunda no se como serán los demás, y si no, ignoro que criterios son los que determinan que ascienda a la máxima categoría...
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada