divendres, 11 de setembre del 2009

L'ESPANYOL, A L'OFRENA
FLORAL DE L'11 DE SETEMBRE





























Aquest matí, als voltants de tres quarts de deu, el RCD Espanyol ha participat l’habitual ofrena floral al monument de Rafael de Casanovas, dins els actes commemoratius de la Diada Nacional de l’11 de Setembre.

El RCD Espanyol ha estat present un any més, encapçalat pel seu president i màxim accionista, Daniel Sánchez Llibre, així com els homes forts del futur espanyolista, el conseller Ramon Condal i el vicepresident Joan Collet, així com altres membres del consell com Joan Josep Bertomeu i José Luis Morlanes, membres de la Fundació encapçalada pels seus màxims dirigents, executius del club, i una nodrida representació del futbol professional, futbol base i futbol femení de l’entitat, així com els màxims representants de la Junta de la Federació Catalana de Penyes del RCDE, i socis de l’entitat.

Com sol ser habitual en aquests casos els de sempre han tingut el seu moment de glòria escridassant i esbroncant a pràcticament la majoria de les representacions que han pres part en l’acte, i els crits a Segona famosos ens han tornat a criteris molt més futbolístics d’eterna rivalitat, que polítics de mal gust, com era habitual anys enrera. Tot evoluciona i tard o d’hora aquests impresentables hauran de comprendre sí o sí, que l’Espanyol ha nascut a Catalunya, ha estat fundat per catalans, és un club català i que té com a poc, el mateix dret de viure a aquesta terra que el conjunt de Collblanc. Es d’agrair i es obligat fer menció, als presents que en poc nombre encara, han aplaudit la comitiva perica al seu pas previ a l’ofrena floral, com a símptoma evident d’una normalitat i pluralitat real, que alguns s’encarreguen de dinamitar pel seus propis bastards interessos.

Una anècdota. Ens hem quedat sorprès quan un cop s’ha fet el lliurament de la corona de flors del nostre escut, les cadires que seuen els músics de la Cobla encarregada d’acompanyar l’ofrena amb les notes dels “Segadors”, eren totalment buides, i els músics darrera. Tenien ordre de no tocar... No sé d’on ha sortit aquesta ordre i quin era el motiu, però si que us puc assegurar, que amb la delegació del FC Barcelona ha ocorregut exactament igual, ja que era la immediatament següent a la comitiva espanyolista e inclòs hem pogut tenir “l’honor” de veure de prop al totpoderós “emperador del triplet”, encapçalant-la. Naturalment, aquest darrer comentari és amb ironia, que alguns tenim la pell massa fina a vegades...

Al final, un cop s’ha dut a terme l’ofrena, Joan Collet com es habitual, ha aclaparat la presència dels mitjans de comunicació als que sempre els hi ofereix “suculents“ titulars i arguments.

I sense més s’ha anat dissolvent la comitiva, sense cap tipus d’incidència. Ignorem això sí, quant d’estona durarà l’escut floral un cop hagi clos l’acte, quant trigarà a que algun brètol amb permís tàcit, desfogui les seves frustracions amb nostre escut...

3 comentaris:

Sentimiento Perico ha dit...

Com sempre l´amic Josep Maria cobrint la informació, ets un crack!. Per cert a la web del club apareixes a les fotografies.

Salutaccions.

Anònim ha dit...

Jo diria que els aplaudiments no han estat pocs sinó que fins i tot ens han sorprès als que participàvem en l'ofrena per la seva quantitat i fins i tot hi ha hagut crits d'ànim al nostre club i a Catalunya.
Jo he marxat molt content de l'acte. Segons m'ha explicat el president, no ha sonat l'himne nacional de Catalunya ja que enguany hi havia la directriu que els músics només l'interpretessin en les ofrenes institucionals (Generalitat, ajuntaments, etc.)
Ha estat un plaer compartir amb tu,amic Josep M, un any més, aquest acte del nostre club dintre dels actes de la Diada Nacional de Catalunya.
Serrallonga

Josep Maria ha dit...

Hola Sentimiento Perico. No ho he vist, ja que no he tingut temps encara, ja que estava a Vilanova...

Serrallonga: El que passa és que els crits i les barbaritats dels que sabem, es fan notar més que els aplaudiments que en efecte cada any son més nombrosos.

En quant al tema dels músics, efectivament, alguna raó de pes hi haurà hagut, però no ha deixat al mateix temps de ser sorprenent, per que només per qüestió de protocol, ningú sabia que fer, com actuar, en comparança a altres anys.

Salutacions. A pel Madrid!!!




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M