COMENTARI:
L’enfrontament públic ja directe entre Raul Tamudo i els dirigents de l’entitat espanyolista amb els mitjans com a testimonis d’una guerra larvada en els darrers mesos, m’obliga a entrar directament a donar la meva versió, lliure i intransferible en un tema del qual no volia entrar, del qual em sortia, com a gat escaldat fuig del aigua freda.
Per què?. Primer per que és un tema del que surt perdent tothom: El RCDE, Raul Tamudo, l’equip, en definitiva, tots nosaltres. Després, per que moltes vegades he vist que en nostre club impera també el pensament únic que tant diem dels altres; pensament únic dins de cadascun de nosaltres, que amb forofisme inusitat no acceptem ni respectem el que el company de grada pugui pensar sobre el que fins fa poc ha estat buc insígnia del nostre club. I darrer, innocent de mi, pensava que això seria flor d’un dia, d’una setmana sense partit, malgrat els esforços des de certa emissora radiofònica i de cert comunicador perico obsessionat des de fa masses anys en fer fora a Raul Tamudo per qüestions merament personals.
El tema s’ha desbocat, i malauradament massa gent ha perdut els papers; La roda de premsa de Germán de la Cruz i de Ramon Planas, (tan patètica com aquella que va fer en el seu dia explicant els fitxatges frustrats del mercat d’hivern), és l’andanada en plena línia de flotació del buc, i aquest com és lògic deixa anar la seva darrera bateria de projectils dins un combat en el que torno a dir, perd el RCD Espanyol, i provoca la satisfacció d’aquells mitjans de comunicació que encara els hi dol com una espina clavada, aquell gol de Raul en el Camp Nou quan ja assaborien un títol ja en el sarró.
M’és difícil parlar i dir el que penso, ja que Raul Tamudo per a mi, ha estat junt a John Lauridsen, N’Kono i Marañón, el poker d’asos del club espanyolista. Però el que s’ha de dir es diu, i punt. I qui no estigui d’acord, perfecte. Les opinions son totes respectables quan es diuen a tenor del que un pensa, sense interessos ocults ni intencions malèvoles.
Raul Tamudo, ha sigut el jugador més important de tota la historia. Ningú ho pot negar... I ull, dic el més important; em guardaré molt de dir el millor... Seria un insult a jugadors mítics com el gran Ricardo Zamora, com Arcas, Argilés, Parra, Marcet, Jose Maria, Tin Bosch, etc. Però per les temporades que ha militat al club espanyolista, per que els seus gols han ajudat a conquerir dues copes d’Espanya després de seixanta anys, per que els seus gols ens han salvat de visitar les profunditats tenebroses del infern futbolistic, per que la seva dilatada carrera en blanc-i-blau l’ha possibilitat amb el seu esforç i la seva genialitat batre tots els registres haguts i per haver, per tot això és el més important de tota la història; parlar del millor, s’haurien de valorar qualificacions tècniques, diverses èpoques, l’evolució del futbol, i altres paràmetres totalment fora de comparança.
L’ha perdut la seva forma de ser fora del camp. Primer s’ha guanyat l’enemistat de molts (sobre tot d’una persona que tots coneixem i que té molta força com a propagador de dèries i fòbies), per la seva defensa aferrissada de Flores. El seu primer error va ser, fer-li el llit a Chiqui Benítez per donar suport a Paco Flores quan anava a ser acomiadat. Quan va acabar el contracte, i no se li renovar, mai perdonar aquella decisió. Però el pitjor és que molts tampoc li van perdonar amb ell tal possicionament.
Després, la seva timidesa ha fet la resta. La seva responsabilitat com a capità i referent esportiu del club, l’obligava a tenir molta més cura envers les penyes i la gent. No dic que l’home estigués tot el dia amb les penyes, però si que en algun acte multitudinari de totes les penyes (aplecs o gales) podés complir el tràmit que dur aquest braçal comporta, i al mateix temps treure’s de sobre tota aquesta campanya d’antipatia que la seva desídia en aquesta funció ha comportat.
Un dels temes cabdals, va ser la pèrdua de la capitania. Mauricio Pochettino li concedeix l’honor de dur el braçalet a Dani Jarque (A.C.S), en el seu lloc. Tamudo ha patit els pitjors insults durant molt de temps (tots sabeu el que una part de l’afició li ha dit a Tamudo, per que una cosa és criticar als jugadors quan no rendeixen, o no obtenen els resultats mínimament decents per la seva categoria... això és llei de futbol i la piloteta quan entra tot son aplaudiments i alabances, però altre molt diferent fixar tots els mals d’una entitat en un futbolista que té tots els rècords i virtuts anteriorment comentades). Certes paraules son inadmissibles a un jugador com Raul Tamudo.
Es va dir que Mauricio i Raul havien arribat a un acord per deixar la capitania. Ara Raul ho desmenteix categòricament. Raul Tamudo va fer mèrits sobrats per ser desposseït d’aquest honor. Quan l’equip s’enfonsava gairebé irreversiblement al pou del infern, tot l’espanyolisme vam notar a faltar a nostre ídol, nostre capità, nostre referent.
L’enfrontament públic ja directe entre Raul Tamudo i els dirigents de l’entitat espanyolista amb els mitjans com a testimonis d’una guerra larvada en els darrers mesos, m’obliga a entrar directament a donar la meva versió, lliure i intransferible en un tema del qual no volia entrar, del qual em sortia, com a gat escaldat fuig del aigua freda.
Per què?. Primer per que és un tema del que surt perdent tothom: El RCDE, Raul Tamudo, l’equip, en definitiva, tots nosaltres. Després, per que moltes vegades he vist que en nostre club impera també el pensament únic que tant diem dels altres; pensament únic dins de cadascun de nosaltres, que amb forofisme inusitat no acceptem ni respectem el que el company de grada pugui pensar sobre el que fins fa poc ha estat buc insígnia del nostre club. I darrer, innocent de mi, pensava que això seria flor d’un dia, d’una setmana sense partit, malgrat els esforços des de certa emissora radiofònica i de cert comunicador perico obsessionat des de fa masses anys en fer fora a Raul Tamudo per qüestions merament personals.
El tema s’ha desbocat, i malauradament massa gent ha perdut els papers; La roda de premsa de Germán de la Cruz i de Ramon Planas, (tan patètica com aquella que va fer en el seu dia explicant els fitxatges frustrats del mercat d’hivern), és l’andanada en plena línia de flotació del buc, i aquest com és lògic deixa anar la seva darrera bateria de projectils dins un combat en el que torno a dir, perd el RCD Espanyol, i provoca la satisfacció d’aquells mitjans de comunicació que encara els hi dol com una espina clavada, aquell gol de Raul en el Camp Nou quan ja assaborien un títol ja en el sarró.
M’és difícil parlar i dir el que penso, ja que Raul Tamudo per a mi, ha estat junt a John Lauridsen, N’Kono i Marañón, el poker d’asos del club espanyolista. Però el que s’ha de dir es diu, i punt. I qui no estigui d’acord, perfecte. Les opinions son totes respectables quan es diuen a tenor del que un pensa, sense interessos ocults ni intencions malèvoles.
Raul Tamudo, ha sigut el jugador més important de tota la historia. Ningú ho pot negar... I ull, dic el més important; em guardaré molt de dir el millor... Seria un insult a jugadors mítics com el gran Ricardo Zamora, com Arcas, Argilés, Parra, Marcet, Jose Maria, Tin Bosch, etc. Però per les temporades que ha militat al club espanyolista, per que els seus gols han ajudat a conquerir dues copes d’Espanya després de seixanta anys, per que els seus gols ens han salvat de visitar les profunditats tenebroses del infern futbolistic, per que la seva dilatada carrera en blanc-i-blau l’ha possibilitat amb el seu esforç i la seva genialitat batre tots els registres haguts i per haver, per tot això és el més important de tota la història; parlar del millor, s’haurien de valorar qualificacions tècniques, diverses èpoques, l’evolució del futbol, i altres paràmetres totalment fora de comparança.
L’ha perdut la seva forma de ser fora del camp. Primer s’ha guanyat l’enemistat de molts (sobre tot d’una persona que tots coneixem i que té molta força com a propagador de dèries i fòbies), per la seva defensa aferrissada de Flores. El seu primer error va ser, fer-li el llit a Chiqui Benítez per donar suport a Paco Flores quan anava a ser acomiadat. Quan va acabar el contracte, i no se li renovar, mai perdonar aquella decisió. Però el pitjor és que molts tampoc li van perdonar amb ell tal possicionament.
Després, la seva timidesa ha fet la resta. La seva responsabilitat com a capità i referent esportiu del club, l’obligava a tenir molta més cura envers les penyes i la gent. No dic que l’home estigués tot el dia amb les penyes, però si que en algun acte multitudinari de totes les penyes (aplecs o gales) podés complir el tràmit que dur aquest braçal comporta, i al mateix temps treure’s de sobre tota aquesta campanya d’antipatia que la seva desídia en aquesta funció ha comportat.
Un dels temes cabdals, va ser la pèrdua de la capitania. Mauricio Pochettino li concedeix l’honor de dur el braçalet a Dani Jarque (A.C.S), en el seu lloc. Tamudo ha patit els pitjors insults durant molt de temps (tots sabeu el que una part de l’afició li ha dit a Tamudo, per que una cosa és criticar als jugadors quan no rendeixen, o no obtenen els resultats mínimament decents per la seva categoria... això és llei de futbol i la piloteta quan entra tot son aplaudiments i alabances, però altre molt diferent fixar tots els mals d’una entitat en un futbolista que té tots els rècords i virtuts anteriorment comentades). Certes paraules son inadmissibles a un jugador com Raul Tamudo.
Es va dir que Mauricio i Raul havien arribat a un acord per deixar la capitania. Ara Raul ho desmenteix categòricament. Raul Tamudo va fer mèrits sobrats per ser desposseït d’aquest honor. Quan l’equip s’enfonsava gairebé irreversiblement al pou del infern, tot l’espanyolisme vam notar a faltar a nostre ídol, nostre capità, nostre referent.
Unes poques paraules d’ànims, de dir que encara que baixessin donarien el millor de si mateix, el màxim, que es deixarien la pell per que aquesta afició que s’ho mereix tot no tingués que arribar a patir aquest trauma. Aquestes paraules... noi. Si haguessis volgut m’hagués ofert voluntari per redactar-les, per que ja veig que es un problema el que pateixes per parlar en públic. I no és un tema irrellevant...
DLP va dir que no estava boig i que ens a salvaríem i es va encetar aquella campanya de la que molt pocs creien del "Tots junts podem" (jo no, ho confesso, ja que després gairebé tothom deia estar convençuts de salvar-nos, a toro passat es clar). Però aquelles paraules més enllà que les creguéssim que es podien fer realitat o no, van ser un bàlsam entre afició i jugadors, aferrar-se a un clau ardent, passar a creure en un miracle. Quantes vegades vaig parlar del “miracle”... quantes vegades sense creure-hi, al final vaig acabar creient com un més!, sobre tot a mida que els resultats anaven caient, es clar tot s’ha de dir... Raul Tamudo va perdre per mèrits propis la capitania. Per no saber desenvolupar la seva tasca quan convenia. Per que llavors si convenia, no quan va fer el viatge a la fàbrica de Vilassar... Llavors estava de més, era Benitez i no ell qui tenia que encapçalar el col•lectiu...
No sé qui diu la veritat en tot aquest enrenou; Tamudo acusa al Club de mentir. Aquest per boca del seu President i l’encarregat de l’àrea esportiva i director esportiu, acusen al jugador i representant de voler marxar. Tamudo mitjançant el seu representant va demanar i obtenir la rebaixa de la famosa clàusula de rescissió a dos i tres milions d’euros segons sigui un club nacional o estranger, respectivament.
No crec que passi enlloc que per les declaracions d’un representant es tingui que fer una roda de premsa d’aquest nivell per dir-ne totes les que s’han dit d’un jugador en actiu que forma part del primer planter i més d’aquesta condició pel seu historial. Em sembla fora de lloc i un cop més el consell ha pixat fora de test. N’hi havia prou amb parlar-ne del tema particularment amb el propi jugador o representant i deixar clares les coses.
Per últim, recolzament total per la meva part a Pochettino en el tema. Però això si, que actuï en conseqüència del que ell cregui més oportú atès el rendiment del jugador. Si està en condicions i pot aportar quelcom de positiu, que jugui. Si es guanya ser titular que ho sigui. I si hi ha jugadors que ho fan millor que ell, o que Mauricio creu que ho poden fer-ho millor, doncs a la banqueta i a guanyar-se el lloc. No és ni moment per càstigs, ni tampoc per amiguismes. L’espanyol està o al menys hauria d’estar per sobre també de Tamudo, i de Dani, naturalment malgrat alguns això darrer ho oblidin massa sovint i encara que sigui el propietari. Quedant clar, que un fubolista no pot viure del passat i que ha de demostrar dia a dia en els entrenaments i al terreny de joc la seva vàlua, encara que hagi sigut qui ha sigut, qui ara ens ocupa.
I quan arribi el mercat d’hivern, s’actua en conseqüència. Llavors es podrà valorar, si interessa o no al club o al jugador acabar la temporada, si hi ha ofertes, o si es negocia una sortida. També dir, que preferiria que Tamudo tingués una sortida digna si fora possible, cosa que ja dubto a aquestes alçades; per la porta gran, ja que els pericos sempre hem estat tant desgraciats que els nostres ídols que hem tingut ens han durat molt poc, i sempre han sortit per la porta de darrera. Fins llavors, quan marxi o acabi contracte, tot serà seguint tirant merda, i més merda a sobre nostre, de nosaltres, de nostre Espanyol.
Per tant, res més a dir-ne d’aquest tema. Les meves valoracions seran exclusivament esportives de crítica envers al rendiment, com a qualsevol jugador nostre. Ni més ni menys. I mentre sigui jugador em mereix tot el respecte encara que els anys i les lesions no passen sense deixar emprenta negativa per cap futbolista ni per ningú a la vida.
I mentre, el recordaré com el que ha sigut, el més gran de tots, des d’aquell gol al Rico Pérez fins el darrer hat tric davant el Málaga. Del present encara no tenim prou perspectiva per jutjar-lo esportivament i quan la tinguem, serà ja passat. Un passat que ara encara és futur i que es centra com a poc fins l’1 de gener, malgrat tingui contracte fins el 30 de Juny. Del seu representant... Millor no recordar-me d’ell. I mentre, mirant endavant em tornaré a preguntar “Qvo vadis, Raul Tamudo”?
No sé qui diu la veritat en tot aquest enrenou; Tamudo acusa al Club de mentir. Aquest per boca del seu President i l’encarregat de l’àrea esportiva i director esportiu, acusen al jugador i representant de voler marxar. Tamudo mitjançant el seu representant va demanar i obtenir la rebaixa de la famosa clàusula de rescissió a dos i tres milions d’euros segons sigui un club nacional o estranger, respectivament.
No crec que passi enlloc que per les declaracions d’un representant es tingui que fer una roda de premsa d’aquest nivell per dir-ne totes les que s’han dit d’un jugador en actiu que forma part del primer planter i més d’aquesta condició pel seu historial. Em sembla fora de lloc i un cop més el consell ha pixat fora de test. N’hi havia prou amb parlar-ne del tema particularment amb el propi jugador o representant i deixar clares les coses.
Per últim, recolzament total per la meva part a Pochettino en el tema. Però això si, que actuï en conseqüència del que ell cregui més oportú atès el rendiment del jugador. Si està en condicions i pot aportar quelcom de positiu, que jugui. Si es guanya ser titular que ho sigui. I si hi ha jugadors que ho fan millor que ell, o que Mauricio creu que ho poden fer-ho millor, doncs a la banqueta i a guanyar-se el lloc. No és ni moment per càstigs, ni tampoc per amiguismes. L’espanyol està o al menys hauria d’estar per sobre també de Tamudo, i de Dani, naturalment malgrat alguns això darrer ho oblidin massa sovint i encara que sigui el propietari. Quedant clar, que un fubolista no pot viure del passat i que ha de demostrar dia a dia en els entrenaments i al terreny de joc la seva vàlua, encara que hagi sigut qui ha sigut, qui ara ens ocupa.
I quan arribi el mercat d’hivern, s’actua en conseqüència. Llavors es podrà valorar, si interessa o no al club o al jugador acabar la temporada, si hi ha ofertes, o si es negocia una sortida. També dir, que preferiria que Tamudo tingués una sortida digna si fora possible, cosa que ja dubto a aquestes alçades; per la porta gran, ja que els pericos sempre hem estat tant desgraciats que els nostres ídols que hem tingut ens han durat molt poc, i sempre han sortit per la porta de darrera. Fins llavors, quan marxi o acabi contracte, tot serà seguint tirant merda, i més merda a sobre nostre, de nosaltres, de nostre Espanyol.
Per tant, res més a dir-ne d’aquest tema. Les meves valoracions seran exclusivament esportives de crítica envers al rendiment, com a qualsevol jugador nostre. Ni més ni menys. I mentre sigui jugador em mereix tot el respecte encara que els anys i les lesions no passen sense deixar emprenta negativa per cap futbolista ni per ningú a la vida.
I mentre, el recordaré com el que ha sigut, el més gran de tots, des d’aquell gol al Rico Pérez fins el darrer hat tric davant el Málaga. Del present encara no tenim prou perspectiva per jutjar-lo esportivament i quan la tinguem, serà ja passat. Un passat que ara encara és futur i que es centra com a poc fins l’1 de gener, malgrat tingui contracte fins el 30 de Juny. Del seu representant... Millor no recordar-me d’ell. I mentre, mirant endavant em tornaré a preguntar “Qvo vadis, Raul Tamudo”?
.jpg)
10 comentaris:
Per a mi, la solució només pot ser dos: finalitzar la temporada(no crec que Tamudo ja esté per sortir en hivern, malauradament els seus problemes físics), segon, si Tamudo vol de veritat seguir al Espanyol(ho dubto)ha de ensenyar-nos el cap del seu representant en safata de plata.Si Tamudo no es desfa del seu representant tota l'història de la carta anirà contra ell.
Hola Josep Ma. i Cia: Vec que el senyor de la Ràdio, no es del teu gust, està clar, "que de gusto nada està escrito ni oido", peró gràcies a la seva emisora, la majoria de Pericos, sabem qualcom més, encara que moltes vegades no fem la seva communió.
Jo crec que a Tamudo, se l'ha mengat el seu Representant, molt dolen en vers sempre a l'Espanyol,
i si es així deura de sortir a la palestra i fote'l fora amb una bona patada entre cames.
Está clar que es el Simbol de molta gente, jo entre ells, peró a hores d'hara, estic molt exceptic i m'ha caigut, ensorrat fins a la médula.Mai esperaba d'ell aixó, espero que rectifique pel seu be i en especial de tota aquesta Gent que sempre l'hem tingut a l' Altar.
Salut i força Espanyol, diumengue a patir, peró a guanyar.
Figot47
Josep Maria l'has clavat i n'estic totalment d'acord amb el teu article. La temporada passada es van trobar a faltar les declaracions de Tamudo i qui donava la cara sempre eren Luis García i Dani Jarque (ACS). No cal ser simpàtic, cal parlar quan és el moment. Aquest merder que vivim ara no ens el mereixem ningú.
Quasimodo
No es tracta que em caigui be el "senyor de la radio" amic Figot47, no... El problema és qui li cau be a ell i qui no li cau be a ell. Un senyor que té com ídol a un entrenador que va guanyar un partit de vuit i que el primer dia de ser presentat, es més el mateix moment de ser presentat va forçar més encara que Tamudo, la seva marxa del club,ja em direu quin ídol és aquest, i quina coherència és aquesta. Però aquest no és el tema, entre altres coses per que aquí no es jutja la tasca de tercers si no el tema Tamudo, del que aquest senyor com a més important comunicador ha estat durant molt de temps arrossegant amb les seves opinions (a vegades amb raó i a vegades sense ella)en contra de Tamudo, permetent que l'insultin de la pitjor manera, i aixó vulguis o no vulguis influeix en que el jugador se senti perseguit per una part de l'afició que el tracta pitjor que els culés més forofos. Això no treu que critiqui a Tamudo per tot l'anteriorment esmentat i em resulti tot molt desagradable.
Efectivament, no ens el mereixem, Quasimodo.
Em costa Fernando, de pensar que el jugador estigui enganyat pel representat, tot i que aquests se l'ha saven totes i amb la veritat t'enganyen, i ves a saber com li va vestir el ninot al jugador amb tot aquest tema... no sé... De totes maneres aquest senyor (com la majoria dels representants) em produeix fàstic i molta desconfiança. En comptes de mirar pel representat només miren de moure el mercat, de provocar situacions irreversibles en profit propi i no del jugador.
Salutacions.
No creo que un interlocutor radiofónico sea el artífice de toda esta historia. La temporada pasada fue un autentico calvario, la cual nos acompañaba desde la temporada anterior, la cama que se le hizo a Valverde y el despropósito de sentar a Tintín, con Poche el equipo llego a ser último y solo el milagro pudo obrar la permanencia ya que efectivamente hay equipos inferiores a nosotros. Yo desde hace dos temporadas y media vengo criticando el comportamiento deportivo al igual que al "otro" eterno lesionado Iván que no están para integrar esta plantilla, ¿por que?, pues porque no lo hacen sino desde las gradas, y Srs hay que aportar tu trabajo en el verde césped, es así de sencillo, si curras te tenemos en cuenta, si chupas cual parásito....pues ya lo dijo Maradona., en este club no se puede tener a jugadores con grandes contratos y sueldos sin hacer nada, o prácticamente nada, es inviable por nuestra situación económica, ese vació de corta plantilla nos lleva a tener temporadas inimaginables de consecutivas paradas cardiorrespiratorias. La entidad debe de ir hacia arriba, tenemos la ocasión con el nuevo estadio de ir en esa dirección, pero no son buenas acompañantes las ratas que ante el descenso se vieron fuera del club e idearon un entramado para poder salir, solo que la falta de ofertas interesantes y el milagro les hizo cambiar de opinión y de seguir tragando y trajinando ante la mirada perdida de la afición. keyplus
L'ànima de carrer, acabarà al mateix lloc que el cos; al carrer
Josep Mª, suscribo de pe a pa tu articulo.El Sr.DH no se da cuenta del gran daño que hace al club.
Pere Joan
De acuerdo con Joep Mª.Por cierto, habeis escuchado las declaraciones de Paco Flores en Ona FM en el programa de Ricki Romero del sabado?...Escuchadla que no tienen desperdicio...pero os cabreareis seguro.
Perdon, soy Juan P.
Quedan expresadas perfectamente y en libertad todas las opiniones a las que respeto y a la vez me hacen reflexionar en este tema tan enrevesado. Un saludo a todos, y veremos como acaba todo este tema. PEro recordemos todos que por encima de unos y otros, la institución es lo primero de todo. Saludos.
Publica un comentari a l'entrada