RCD Espanyol: 1 – Getafe CF: 1
ELIMINATS
El RCD Espanyol ha caigut eliminat als setzens de final de la Copa del Rei, al no pogué remuntar la desavantatge del partit d’anada a la ciutat madrilenya. Es més, ni tan sols ha pogut guanyar l’encontre de tornada en el que un gol al minut vint dels madrilenys, obligava als de Pochettino a marcar-ne quatre. Només Ivan Alonso ha estat capaç de perforar la porteria en dues ocasions; Una amb una rematada valida i altre en acció invalidada pel desastrós Parada, que ha completat un arbitratge d’autèntica pena.
Al marge de l’actuació arbitral, caldria fer constar certes consideracions: Avui erem més de vint mil espectadors a l’Estadi. Les entrades a Cornellà-El Prat han superat i molt les de Montjuïc. Però no es pot viure del record en el futbol. S’ha d’alimentar la il•lusió contínuament, si no volem que succeeixi com passava a Sadrià els primers temps quan la gent omplia aquella instal•lació i fixin com es ara la realitat.
El per què d’aquesta reflexió?: Per que per un equip com el nostre i amb les nostres limitacions, però amb el nostre sentiment i la nostra història, la seva afició mereix quelcom més que sobreviure a la primera divisió sense objectius, sense cap altre alegria que fer els quaranta i escaig punts per salvar-nos. El factor econòmic frena davant altres pressupostos que l’equip pugui aspirar seriosament a places europees. Per tant l’única esperança, l’única il•lusió que té el soci un cop es passi l’eufòria per la inauguració del nou estadi, es fer una bona competició copera on és pot aspirar al màxim, com ha quedat palès en les dues vegades que els blanc-i-blaus han aixecat aquest trofeu en l’actual dècada.
Però aquesta temporada ja no és possible. El 2-0 de l’anada on Pochettino va alinear un equip de suplents restant-li importància al torneig en si, i més a la derrota, ha passat factura com era de preveure en la tornada. Un gol madrileny deixa el passi a vuitens en una quimera.
I el Getafe ha sabut a que sortia al camp. Ha tingut un munt d’oportunitats fins que al final (20’) Soldado ha deixat sentenciada l’eliminatòria. Un centre de camp amb Moisés, De la Peña, i Nakamura engantxat a la dreta, ha anat de bòlid, donant unes facilitats al contrari junt a la inseguretat defensiva d’homes com Pillud o Roncaglia (en el primer temps a l’hora de passar la bola), que han donat ales als madrilenys.
Al minut dos, Casquero davant la passivitat defensiva xuta a poc de la frontal, sent Cristian qui rebutja la bola. El meta argentí ha fet un bon partit, però continua amb aquest estil que malgrat les aturades de mèrit, desprèn aquesta imatge de falta de seguretat, de confiança, de no blocar la pilota i més tenint en compta les errades dels companys.
Als cinc minuts, un rebuig curt de Pareja, li cau la bola a Celestini, que no s’ho pensa i deixa anar un obús lluint-se Cristian enviant a còrner. Manu del Moral s’aprofita d’una relliscada inoportuna de Pillud, centra tancat i Cristian li treu la bola del mateix cap de Parejo.
El mig del camp trencat, i els defensors els hi costa treure la pilota en condicions. Molt nerviossisme. Al quart d’hora el penúltim avís: Pedro León, engalta un potent xut, i Cristian amb la punta dels dits envia per sobre el travesser a còrner. I Moisés, posteriorment evitarà el remat de Casquero en una internada de Pedro León.
La sentència
Tant va el canti a la font, que es trenca... I de la pitjor manera. En un atac espanyolista, amb tot l’equip davant, Codina es fa amb la pilota, llença fort, (dos homes per Soldado, David i Pillud), i el davanter del conjunt madrileny es marxa per velocitat finalment fins i tot d’un Pillud que queda un cop més en entredit, i s’acaba el compte de la remuntada. La realitat és ben diferent.
Encaixat el fort cop, l’Espanyol intenta arribar amb perill, però ni les accions de Luis, ni Ivan Alonso ocasionen cap perill als madrilenys, que mitjançant Casquero tornen a donar un ensurt amb un remat buscant l’escaire, o en una rematada d’un servei de cantonada en la que la defensa deixa rematar de cap tot sol a Soldado.
La primera ocasió espanyolista arriba a la mitja hora de joc; un remat de Nico Pareja a l’exterior de la xarxa. Posteriorment, un xut fluix de Nakamura a les mans de Codina, i una passada llarga en contracop de DLP a Tamudo que arriba primer Codina rebutjant amb el peu. I és que els anys passen també per Raul Tamudo, malgrat la seva lluita en tot el partit. Per que moltes estones ni l’ha vist la bola. Els davanters pericos han sigut uns espectadors més del partit, davant un Espanyol incapaç de crear joc i ocasions.
Ivan Alonso empata
Una jugada per banda esquerra a càrrec de Nakamura, i la seva centrada es rematada de cap per Ivan Alonso, rebutjant Codina i a boca de canó, Iván Alonso afusella al porter del Getafe.
Faltaven tres gols: Masses gols per un equip que és dels menys realitzadors de primera. Hagués pogut venir el segon, després d’una bona passada de Luis a Alonso, que xuta fort buscant l’escaire, però fora.
El Getafe en la recta final del primer temps esgarrapa minuts i minuts al cronòmetre, amb la total permissivitat i complaença d’aquest nefast col•legiat, afegint-ne només una mísera part del temps perdut.
Aixó si, encara hi hauria temps per observar com li feien un túnel a Ivan Pillud... o com, un rebuig en curt del propi Pillud en altre jugada erràtica del lateral argentí, acaba amb un remat que colpeja al pal esquer, i a l’esquena de Cristian i sortosament no entra dins.
La polèmica es generalitza quan Soldado fingint estar lesionat intenta perdre temps tallant la jugada, però l’Espanyol continua la mateixa sense enviar l’esfèrica fora. Vergonyosa l’acció del meta Codina simulant una lesió al anar a recollir la pilota. Aquestes accions tant clares i miserables, haurien de ser sancionades d’una o altre manera.
El segon temps s’inicia amb jugada de Nakamura en profunditat a Ivan Alonso que centra sense que hi hagi rematador, i un xut de falta de Pedro León, aquest cop sí, ben blocat per Cristián Álvarez.
Pochettino dona entrada a Verdú i Callejón. Aquests canvis donen més mobilitat i control de joc als espanyolistes afavorits per un Getafe que ja dona per bo el resultat i es tanca cada cop més enrera. Una obertura de Tamudo a Callejón a l’espai, acaba al quart d’hora del segon temps amb un potent tret que surt per sobre el travesser.
La sort tampoc acompanya. Raul Tamudo ha pogut marcar quan Moisés a la frontal dribla a un defensor, i passada al 23, que engalta una volea que bloca Codina.
L’Espanyol té els millors moments, i el Getafe té sort en una falta llençada des de l’esquerra per Callejón, que rebutjant malament Codina, rebota en un defensor junt al pal esquer, sense que cap espanyolista se’n pugui aprofitar a un metre del pal. Pareja, ho intenta posteriorment en lliure directe, alt.
En altre embolicada acció, amb rebots i refusos, Ivan Alonso remata fora, quan Tamudo era enrera en millor posició. La presència en els darrers moments de Ben Sahar tampoc ha aportar més clarividència ofensiva i encert cara a porta, en un encontre en el que les continues faltes, i pèrdues de temps impossibilitaven un bon futbol.
A falta de set minuts, un lliure directe executat per Pareja té una resposta a la mateixa alçada, amb el rebuig de Codina a còrner.
En els darrers instants, una centrada de Callejón, es rematada amb el cap de bella factura per Ivan Alonso al fons de la porteria, però Paradas no dona validesa al gol privant de la anecdòtica victòria estèril en l’encontre al RCD Espanyol. Els darrers minuts han estat un festival de faltes, polèmiques, tanganes, targetes, en fi, lamentable.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (6), Pillud (2), Nico Pareja (6), Roncaglia (4), David García (4), Moisés (7), De la Peña (3), Nakamura (4), Luis García (5), Ivan Alonso (7) i Raul Tamudo (4).
Substitucions: Verdú (5) i Callejón (5), per De la Peña i Luis García, m. 58; Ben Sahar (s.q.) per Nakamura, m. 75.
Getafe CF: Codina, Cata Díaz, Rafa, David Cortés, M. Torres, Casquero, Celestini, Parejo, Manu del Moral, Pedro León i Soldado.
Substitucions: Boateng per Parejo, m. 67; Albín per Soldado, m. 75; Contra per Pedro León, m. 83.
Àrbitre: José Luis Paradas Romero, del comitè territorial andalús. Un autèntic disbarat d’arbitratge, descaradament anti-casolà, ha aplicat diferent criteri a l’hora de senyalitzar les infraccions i a l’hora de mostrar les cartolines, indignant a la parròquia espanyolista que s’ha donat cita aquest vespre a Cornellà-El Prat. Ha anul•lat en la recta final de l’encontre un gol a Ivan Alonso. De totes maneres, l’eliminatòria no s’ha perdut per la seva actuació ni molt menys, si no per demèrits propis.
Ha amonestat amb cartolina groga a Luis García, m. 19, Moisés, m. 24, Parejo, m. 32; De la Peña, m. 37, Soldado i Pareja, m. 39, Cristian Álvarez, m. 41, Celestini, m. 44, Roncaglia, m. 56, Pedro León, m. 68, Ivan Alonso, m. 85, Tamudo, m. 87, Contra, m. 87, Callejón, m. 91. Sense comentari !.
Gols: 0-1: Soldado, m. 20; 1-1: Ivan Alonso, m. 36.
Incidències: Encontre de tornada de l’eliminatòria de setzens de final de la Copa del Rei. Estadi de Cornellà-El Prat. 20.650 espectadors s’han donat cita aquest vespre en l’estadi.
El col•legiat nefast que ens ha tocat sofrir, ha fet constar en l’acta, la caiguda de dos objectes al terreny de joc (llauna de refresc i botella d’aigua plena) durant l’encontre darrera la porteria del gol nord, i amb posterioritat de xiular el final, altre ampolla d’aigua mineral plena de mig litre a l’alçada del centre del camp junt als accessos als vestidors. No hi hagut cap problema ja que no ha fet impacte amb ningú, sortosament.
El RCD Espanyol ha caigut eliminat als setzens de final de la Copa del Rei, al no pogué remuntar la desavantatge del partit d’anada a la ciutat madrilenya. Es més, ni tan sols ha pogut guanyar l’encontre de tornada en el que un gol al minut vint dels madrilenys, obligava als de Pochettino a marcar-ne quatre. Només Ivan Alonso ha estat capaç de perforar la porteria en dues ocasions; Una amb una rematada valida i altre en acció invalidada pel desastrós Parada, que ha completat un arbitratge d’autèntica pena.
Al marge de l’actuació arbitral, caldria fer constar certes consideracions: Avui erem més de vint mil espectadors a l’Estadi. Les entrades a Cornellà-El Prat han superat i molt les de Montjuïc. Però no es pot viure del record en el futbol. S’ha d’alimentar la il•lusió contínuament, si no volem que succeeixi com passava a Sadrià els primers temps quan la gent omplia aquella instal•lació i fixin com es ara la realitat.
El per què d’aquesta reflexió?: Per que per un equip com el nostre i amb les nostres limitacions, però amb el nostre sentiment i la nostra història, la seva afició mereix quelcom més que sobreviure a la primera divisió sense objectius, sense cap altre alegria que fer els quaranta i escaig punts per salvar-nos. El factor econòmic frena davant altres pressupostos que l’equip pugui aspirar seriosament a places europees. Per tant l’única esperança, l’única il•lusió que té el soci un cop es passi l’eufòria per la inauguració del nou estadi, es fer una bona competició copera on és pot aspirar al màxim, com ha quedat palès en les dues vegades que els blanc-i-blaus han aixecat aquest trofeu en l’actual dècada.
Però aquesta temporada ja no és possible. El 2-0 de l’anada on Pochettino va alinear un equip de suplents restant-li importància al torneig en si, i més a la derrota, ha passat factura com era de preveure en la tornada. Un gol madrileny deixa el passi a vuitens en una quimera.
I el Getafe ha sabut a que sortia al camp. Ha tingut un munt d’oportunitats fins que al final (20’) Soldado ha deixat sentenciada l’eliminatòria. Un centre de camp amb Moisés, De la Peña, i Nakamura engantxat a la dreta, ha anat de bòlid, donant unes facilitats al contrari junt a la inseguretat defensiva d’homes com Pillud o Roncaglia (en el primer temps a l’hora de passar la bola), que han donat ales als madrilenys.
Al minut dos, Casquero davant la passivitat defensiva xuta a poc de la frontal, sent Cristian qui rebutja la bola. El meta argentí ha fet un bon partit, però continua amb aquest estil que malgrat les aturades de mèrit, desprèn aquesta imatge de falta de seguretat, de confiança, de no blocar la pilota i més tenint en compta les errades dels companys.
Als cinc minuts, un rebuig curt de Pareja, li cau la bola a Celestini, que no s’ho pensa i deixa anar un obús lluint-se Cristian enviant a còrner. Manu del Moral s’aprofita d’una relliscada inoportuna de Pillud, centra tancat i Cristian li treu la bola del mateix cap de Parejo.
El mig del camp trencat, i els defensors els hi costa treure la pilota en condicions. Molt nerviossisme. Al quart d’hora el penúltim avís: Pedro León, engalta un potent xut, i Cristian amb la punta dels dits envia per sobre el travesser a còrner. I Moisés, posteriorment evitarà el remat de Casquero en una internada de Pedro León.
La sentència
Tant va el canti a la font, que es trenca... I de la pitjor manera. En un atac espanyolista, amb tot l’equip davant, Codina es fa amb la pilota, llença fort, (dos homes per Soldado, David i Pillud), i el davanter del conjunt madrileny es marxa per velocitat finalment fins i tot d’un Pillud que queda un cop més en entredit, i s’acaba el compte de la remuntada. La realitat és ben diferent.
Encaixat el fort cop, l’Espanyol intenta arribar amb perill, però ni les accions de Luis, ni Ivan Alonso ocasionen cap perill als madrilenys, que mitjançant Casquero tornen a donar un ensurt amb un remat buscant l’escaire, o en una rematada d’un servei de cantonada en la que la defensa deixa rematar de cap tot sol a Soldado.
La primera ocasió espanyolista arriba a la mitja hora de joc; un remat de Nico Pareja a l’exterior de la xarxa. Posteriorment, un xut fluix de Nakamura a les mans de Codina, i una passada llarga en contracop de DLP a Tamudo que arriba primer Codina rebutjant amb el peu. I és que els anys passen també per Raul Tamudo, malgrat la seva lluita en tot el partit. Per que moltes estones ni l’ha vist la bola. Els davanters pericos han sigut uns espectadors més del partit, davant un Espanyol incapaç de crear joc i ocasions.
Ivan Alonso empata
Una jugada per banda esquerra a càrrec de Nakamura, i la seva centrada es rematada de cap per Ivan Alonso, rebutjant Codina i a boca de canó, Iván Alonso afusella al porter del Getafe.
Faltaven tres gols: Masses gols per un equip que és dels menys realitzadors de primera. Hagués pogut venir el segon, després d’una bona passada de Luis a Alonso, que xuta fort buscant l’escaire, però fora.
El Getafe en la recta final del primer temps esgarrapa minuts i minuts al cronòmetre, amb la total permissivitat i complaença d’aquest nefast col•legiat, afegint-ne només una mísera part del temps perdut.
Aixó si, encara hi hauria temps per observar com li feien un túnel a Ivan Pillud... o com, un rebuig en curt del propi Pillud en altre jugada erràtica del lateral argentí, acaba amb un remat que colpeja al pal esquer, i a l’esquena de Cristian i sortosament no entra dins.
La polèmica es generalitza quan Soldado fingint estar lesionat intenta perdre temps tallant la jugada, però l’Espanyol continua la mateixa sense enviar l’esfèrica fora. Vergonyosa l’acció del meta Codina simulant una lesió al anar a recollir la pilota. Aquestes accions tant clares i miserables, haurien de ser sancionades d’una o altre manera.
El segon temps s’inicia amb jugada de Nakamura en profunditat a Ivan Alonso que centra sense que hi hagi rematador, i un xut de falta de Pedro León, aquest cop sí, ben blocat per Cristián Álvarez.
Pochettino dona entrada a Verdú i Callejón. Aquests canvis donen més mobilitat i control de joc als espanyolistes afavorits per un Getafe que ja dona per bo el resultat i es tanca cada cop més enrera. Una obertura de Tamudo a Callejón a l’espai, acaba al quart d’hora del segon temps amb un potent tret que surt per sobre el travesser.
La sort tampoc acompanya. Raul Tamudo ha pogut marcar quan Moisés a la frontal dribla a un defensor, i passada al 23, que engalta una volea que bloca Codina.
L’Espanyol té els millors moments, i el Getafe té sort en una falta llençada des de l’esquerra per Callejón, que rebutjant malament Codina, rebota en un defensor junt al pal esquer, sense que cap espanyolista se’n pugui aprofitar a un metre del pal. Pareja, ho intenta posteriorment en lliure directe, alt.
En altre embolicada acció, amb rebots i refusos, Ivan Alonso remata fora, quan Tamudo era enrera en millor posició. La presència en els darrers moments de Ben Sahar tampoc ha aportar més clarividència ofensiva i encert cara a porta, en un encontre en el que les continues faltes, i pèrdues de temps impossibilitaven un bon futbol.
A falta de set minuts, un lliure directe executat per Pareja té una resposta a la mateixa alçada, amb el rebuig de Codina a còrner.
En els darrers instants, una centrada de Callejón, es rematada amb el cap de bella factura per Ivan Alonso al fons de la porteria, però Paradas no dona validesa al gol privant de la anecdòtica victòria estèril en l’encontre al RCD Espanyol. Els darrers minuts han estat un festival de faltes, polèmiques, tanganes, targetes, en fi, lamentable.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Cristian Álvarez (6), Pillud (2), Nico Pareja (6), Roncaglia (4), David García (4), Moisés (7), De la Peña (3), Nakamura (4), Luis García (5), Ivan Alonso (7) i Raul Tamudo (4).
Substitucions: Verdú (5) i Callejón (5), per De la Peña i Luis García, m. 58; Ben Sahar (s.q.) per Nakamura, m. 75.
Getafe CF: Codina, Cata Díaz, Rafa, David Cortés, M. Torres, Casquero, Celestini, Parejo, Manu del Moral, Pedro León i Soldado.
Substitucions: Boateng per Parejo, m. 67; Albín per Soldado, m. 75; Contra per Pedro León, m. 83.
Àrbitre: José Luis Paradas Romero, del comitè territorial andalús. Un autèntic disbarat d’arbitratge, descaradament anti-casolà, ha aplicat diferent criteri a l’hora de senyalitzar les infraccions i a l’hora de mostrar les cartolines, indignant a la parròquia espanyolista que s’ha donat cita aquest vespre a Cornellà-El Prat. Ha anul•lat en la recta final de l’encontre un gol a Ivan Alonso. De totes maneres, l’eliminatòria no s’ha perdut per la seva actuació ni molt menys, si no per demèrits propis.
Ha amonestat amb cartolina groga a Luis García, m. 19, Moisés, m. 24, Parejo, m. 32; De la Peña, m. 37, Soldado i Pareja, m. 39, Cristian Álvarez, m. 41, Celestini, m. 44, Roncaglia, m. 56, Pedro León, m. 68, Ivan Alonso, m. 85, Tamudo, m. 87, Contra, m. 87, Callejón, m. 91. Sense comentari !.
Gols: 0-1: Soldado, m. 20; 1-1: Ivan Alonso, m. 36.
Incidències: Encontre de tornada de l’eliminatòria de setzens de final de la Copa del Rei. Estadi de Cornellà-El Prat. 20.650 espectadors s’han donat cita aquest vespre en l’estadi.
El col•legiat nefast que ens ha tocat sofrir, ha fet constar en l’acta, la caiguda de dos objectes al terreny de joc (llauna de refresc i botella d’aigua plena) durant l’encontre darrera la porteria del gol nord, i amb posterioritat de xiular el final, altre ampolla d’aigua mineral plena de mig litre a l’alçada del centre del camp junt als accessos als vestidors. No hi hagut cap problema ja que no ha fet impacte amb ningú, sortosament.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada