INTERESSANT DEBAT COL·LOQUIA LA PENYA B.B. DE MONTCADA I REIXAC

(Seu social de la PBB de Montcada; C/ Carrerada, Montcada i Reixac, Vallès Occidental: Josep Maria).


Col·loqui sobre el "Danisme", a Montcada i Reixac

Aquest vespre ha tingut lloc a la seu social de la Penya Blanc i Blava de Montcada i Reixac, al carrer Carrerada de la localitat vallesana, un interessant col•loqui - debat en torn al anomenat “Danisme”, és a dir, l’etapa presidencial de Daniel Sánchez Llibre.

L’acte ha estat moderat pel secretari de la Penya, Pedro Manzano, i ha comptat com a ponents amb la presència de Sergio Fidalgo (autor del llibre “Con Dani: Contra Dani” presentat ahir a l’Hotel Hesperia Mar en acte organitzat per la GPE Manigua), Manel Rodríguez (El 9 Esportiu), i Alejandro López-Fonta (de la desapareguda plataforma opositora 3.0. A darrera hora, Manuel C. Cánovas no ha pogut estar present per problemes de salut.

Manzano ha fet l’exposició del debat i ha donat la paraula al primer dels ponents en fer l’ús de la mateixa. Manel Rodríguez en una brillant intervenció ha desglossat les deu principals virtuts reconegudes per gairebé tothom amb els que Sergio Fidalgo ha entrevistat per escriure el llibre, i els deu principals defectes o errors de la seva etapa presidencial. Amb tot, el periodista del 9 Esportiu que s’ha declarat profundament danista, ha reconegut certes errades en la política esportiva, com és la falta de projecte esportiu clar, havent abandonat la política de pedrera en els darrers anys. S’ha sentit confiat en que ara Dani amb tot el poder accionarial pren (i prengui) ja mesures i decisions, i el fet de renovar per tres anys al tècnic és un punt de gir a l’erràtica política esportiva fins llavors aplicada. S’ha felicitat per el balanç prou positiu de tenir un patrimoni (Ciutat Esportiva i Estadi Cornellà-El Prat).

També, ha afirmat que Dani al inrevés que altre president que tots coneixem, no ha polititzat la institució, ja que Dani és una persona que té bones relacions amb polítics de tots els partits malgrat tingui una ideologia política determinada. La manera de ser, la seva bonhomia que desprèn, ha estat tema capdal per pogué afrontar el difícil repte de que amb molt menys del que ens pensàvem, l’Espanyol pogués tenir casa pròpia, salvant tots els impediments burocràtics i econòmics.

El tema del deute, queda ben clarificat amb les condicions del crèdit sindicat que obliga a una austeritat, a governar l’entitat amb un rigor i una disciplina comptable que no sempre ha estat així en aquesta entitat. Naturalment, afectant al tema de fitxatges.
Ha afirmat que el deute es important, però no més que la resta de clubs espanyols, ja que la majoria tenen deutes molt més grans.

Un dels punts pendents, ha estat segons Manel Rodríguez, la seva anunciada tantes vegades i mai acabada de consumar marxa de la presidència, malgrat continuï sent el principal accionista, donant pas a gent nova, a aire fresc de renovació en l’entitat. També ha dit que li queda pendent al president, el solucionar dos patates calents que té sobre la taula: El tema Tamudo, i el tema Casanova, dues persones a les que tota una vida com a professionals al servei de l’Espanyol, mereixen segons el periodista, una sortida digna de l’entitat. També ha cregut que en el tema Tamudo, hi ha un rerafons de tipus econòmic, ja que el club espanyolista en cas de marxa del davanter blanc-i-blau s’estalviaria unes quantitats significatives, que naturalment, no servirien tampoc per capgirar la situació econòmica difícil que travessa l’entitat.

Finalment també ha fet una valoració positiva en quant a l’augment social de l’entitat en la que en la darrera dècada gairebé ha doblat el nombre d’associats al conjunt espanyolista, gràcies a la tasca social d’integració a la societat catalana, de canviar la imatge que molts tenien de l’entitat, tasca exercida en els mandats de Dani. Ha significat aquest canvi en la societat que ha hagut en el que els pericos ja no s’amaguen de la seva pertinença a l’entitat.

Alejandro López-Fonta no ha vist tan clar les coses. Ha reconegut els grans encerts de Dani, i ha reconegut les errades de forma i de moment de l’aparició del grup opositor 3.0. Ha manifestat que tenien vocació d’alternativa al poder existent per que creien que la gestió de Dani deixava molt que desitjar (un munt d’entrenadors, directors esportius, i desenes de fitxatges frustrats que hipotecaven l’economia del club, i l’estabilitat esportiva). Ha justificat la seva aparició (de 3.0) per que aquell consell necessitava gent que vigilés per evitar les monumentals errades, gent que controlés i que indiqués el camí correcte en mig d’una gestió erràtica amb tombs continuats que van conduir a l’entitat al costat de l’abisme esportiu, jugant-se la vida en dues ocasions en els darrers instants.

Sobre el tema de l’Estadi, s’ha felicitat per la gran obra acabada del actual president, però s’ha mostrat preocupat pels números del club. Ha tornat a manifestar que el camp es magnífic, però que s’ha d’omplir, amb un equip, és a dir, amb bons jugadors... Sobre el tema econòmic, ha dit que aquest deute es molt anterior a la pròpia construcció del camp, i amb el tema de l’estadi encara empitjorarà més el tema econòmic.

Ha justificat la venda de les accions amb que un cop Lara havia venut, ja no tenia cap raó d’existir una plataforma amb vocació d’alternativa. I que ver vendre, malgrat tot, molt millor era fer-ho a Dani amb la de personatges que volten pel mon del futbol.

I com és lògic, Sergio Fidalgo que ha exposat els arguments genèrics en que es basa el llibre, dividit en les dues parts ben diferenciades, ha tornat a recordar que la nota mitjana del President a càrrec de les persones entrevistades es d’un notable. Que per la “fulla de serveis” passa per ser el millor president de la historia en quant a números, igualat amb Genaro de la Riva. Amb tot, la seva figura, (la de Dani) desperta admiració i estima profunda en uns, i animadversió radical en altres espanyolistes malgrat el historial abans mencionat.

S’ha felicitat també que els temps hagin evolucionat favorablement per l’Espanyol, ja que socialment la situació ara és molt més dolça que abans a nivell de tot el que és que els pericos es sentin orgullosos de la seva entitat, lluint els seus símbols davant tothom i el respecte envers la nostra entitat comparat amb els anys en que ell estava a la universitat i lo difícil que era llavors portar el tema de ser espanyolista, organitzar actes, etc.

En els torns dels espanyolistes que s’han donat cita al col•loqui han sortit temes d’actualitat, com el “cas Tamudo”, el tema de Antonio Morales i la més que probable sortida de Casanova, amb el que el club està negociant amb un mitjancer la seva liquidació, el tema de 3.0 i la seva actuació al llarg d’aquests anys, etc.,. tot en un ambient distès, de respecte i tolerància, i sobre tot d’espanyolisme.

Representació de les penyes GPE Manigua, Escollera, i Blanes al marge dels socis de la PBB de Montcada, l'amfitriona del acte, que ha acabat amb un pica-pica i un refresc entre els presents, xerrades en improvisades tertúlies, mentre Sergio Fidalgo signava i dedicava els llibres als que els adquirien, així com deixar tothom qui ho ha desitjat, unes frases de record signades en un gran mural de la penya en honor pòstum a Dani Jarque.