diumenge, 6 de desembre del 2009

EN CAIGUDA LLIURE CAP AL POU (0-4)










RCD Espanyol: 0 – Real Racing Club: 4

Simplement, vergonyós.
Tal com veníem avisant des del darrer partit a Cornellà-El Prat, les alarmes s’havien encès de manera molt clara per qui volia veure-les. Avui, l’equip s’ha desplomat en barrina pel precipici en caiguda lliure. De nou, tornem a estar com fa un any quan Bartolomé Márquez va ser destituït, i tota la historia posterior. Per alguns els problemes son altres, com va quedar demostrat a la darrera Junta d’Accionistes. Per altres, la greu situació econòmica i esportiva son els veritables problemes de l’entitat. Un equip que any darrera any es va devaluant amb un planter cada cop més feble i uns entrenadors que acaben perdent l’oremus davant el joc desesperant de l’equip.

I això que el conjunt de Pochettino (l’entrenador del futur, no ho oblideu, renovat per més d’una temporada i no hi ha un euro per pagar acomiadaments) ha fet un començament digne sortint amb empenta malgrat els canvis en l’equip que situaven a Víctor Ruiz a l’eix amb Pareja, quedant Forlín com a migcentre defensiu juntament amb Baena (on es Javi Márquez?), i amb la novetat de Ben Sahar en detriment d’homes com Ivan Alonso, o Verdú a la medul·lar, que han arrossegat lesions durant la setmana.

Primera mitja hora, digna
Amb domini local, algun contracop visitant (Morris centrant molt tancat rebutjant Víctor Ruiz), l’Espanyol ha arribat amb perill en un parell d’ocasions en el primer quart d’hora de joc. Així, Callejón ha tornat a demostrar-nos que està totalment negat cara gol, i seria molt fàcil ara preguntar-nos per que vàrem pagar més per ell que el que Osasuna pagar per un màxim golejador europeu com era Walter Pandiani... Se li han donat moltes més oportunitats també que al del Pont de Vilomarà que no citarè ara, i s’ha demostrat que encara veu menys porta qeu ell. L’ocasió d’avui era molt clara, controlant davant Toño i rematant fora.

Una bona obertura de Coro a Ben Sahar, però aquest abans de rematar al fons de la porteria ja havia estat invalidada l’acció pel col·legiat. Luis García ha desaprofitat una bona ocasió fent un dolent control dins l’àrea quan estava en immillorable situació.
L’Espanyol ha anat perdent gas progressivament.

Comencen a perdre els papers
El Racing ha vist que l’Espanyol tenia molt poca pólvora davant, i que l’esquema espanyolista als primers embats es dissoldrien com el sucre a l’aigua... Així, en la resta final del primer temps hem observat ja un autèntic desgavell amb un Racing que ha buscat el gol fins a quatre jugades: Una internada de Tchité, marxant-se de Chica, arribant fins línia de fons, i la seva centrada no troba sortosament rematada.

Una errada de Pillud provoca un contracop amb passada en profunditat a Tchité, que és a punt de donar un seriós ensurt, responent molt ràpid Kameni llençant-se als peus.

La tercera ocasió, (la més clara), es una jugada en el 44’ de Munitis que arriba fins la cuina, i dona la passada de la mort al segon pal on Tchité, tot sol lliure de marca, remata a un metre de la línia de gol i sorprenentment per sobre el travesser. Era l’avís ben clar, que l’equip començava a fer aigües per tot arrreu. La darrera acció, una falta llençada per Canales rematada davant la passivitat defensiva per Tchité de cap, desviada.

L’hecatombe
Als dos minuts de la represa, una falta en teoria sense perill es centrada i davant la passivitat de nou de la defensa, Henrique remata de cap a plaer i dona avantatge al Racing. Un conjunt, el càntabre, que hagués pogut fer el segon per Tchité en una vaselina davant la mitja sortida de Kameni a la desesperada, sortint fora.

Per contra, Callejón molt lent s’entreté dins l’àrea davant dos rivals i per l’ocasió de rematar davant la desesperació de la parròquia blanc-i-blava que comença a veure les orelles al llop.

Al minut 51, el segon de Canales. Desesperació en la grada i primers mocadors i crits contra l’equip. Pochettino dona entrada a Nakamura i Ivan Alonso, però l’equip no millora i una centrada de Pillud es rematada horrorosament malament per l'uruguaià.

La grada s’encén i comença a cridar des del sector de la Curva “Estamos hasta los huevos” quan un innocent penal de Ivan Pillud en el vèrtex del àrea de càstig sobre Oscar Serrano, és transformat per Tchité significant un humiliant 0-3. Es veuen mocadors i s’escolten crits de “Directiva, Dimisión”, oblidant que en el club ja no hi ha “directivas”, si no un propietari amb varis socis que controla més d’un 60% com va quedar acreditat i que té traduït en accions a l’hora de votar s’eleva al 99% llarg.


Humiliació
El 0-4 (m. 72) fa que la major part del estadi (el “fortí”) abandoni el camp fugint del trist espectacle que s’està patint. La jugada de Oscar Serrano que se’n va per enèsima vegada del seu marcador (el extracomunitari Pillud), i passa en safata de plata al segon pal per que Canales marqui a plaer, és la cirereta d’aquest pastís enverinat que l’Espanyol ens ha fet engolir aquesta indecent tarda.

Molt abans amb el canvi de Tamudo per Ben Sahar –que de nou jugar d’extrem- , la grada ja havia esclatat contra Mauricio Pochettino (no era en l’opinió del respectable el israelià el jugador que havia de sortir, mentre que una bona part al marge d’aquesta consideració també pensava que no era Tamudo qui tenia que tornar a l’equip). Sigui com sigui, el desgavell continuar fins el darrer segon d’agonia sense que l’Espanyol tingués ni una sola ocasió (tret d’un servei de falta directa que Alonso xutar fluix i Toño aturar llençant-se a la seva dreta).
Encara hi hagué temps per un darrer ensurt amb una indecisió de Víctor Ruiz i Kameni, resolta finalment amb una falta i cartolina pel canterà evitant mals majors...

El Rácing, un equip que feia nou jornades que no guanyava, que ocupava plaça de descens, que feia cinc encontres que no marcava, ha golejat i ha donat un autèntic bany a un històric del futbol espanyol, que no mereix la seva massa social veure arrossegar-se al seu equip d’aquesta manera tant indecent. Si no hi ha un planter compensada, i amb un mínim de nivell, que s’exigessin les oportunes responsabilitats, molt més amunt que el tècnic. Això ja succeeix masses vegades en els darreres temporades, i un llarg nombre d’entrenadors han sucumbit a la guillotina del danisme dominant. Masses tècnics... i sempre en la mateixa situació.

Més de 165 milions de deute brut, amb un equip que ens farà patir de valent com vaig afirmar en el darrer article d’opinió, i sense un euro per reforçar el planter cara al mercat d’hivern. Es el trist panorama de l’entitat. Però “tranquilus, el que avui es negre, pot ser demà blanc” o al menys s’intentarà, no? On toca el dissabte jugar... Amb el líder, bé, cap problema...


Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (4), Pillud (1), Nico Pareja (3), Víctor Ruiz (3), Chica (3), Forlín (3), Baena (2), Coro (3), Luis García (2), Ben Sahar (4), i Callejón (2).
Substitucions: Ivan Alonso (2) per Baena, m. 53; Nakamura (4) per Luis García, m. 53; Tamudo (2) per Ben Sahar, m. 62

Real Racing Club: Toño, Morris, Henrique, Marc Torrejón, Cristian; Lacen, Colsa; Munitis, Canales, Oscar Serrano i Tchité.
Substitucions: Oriol per Morris, m. 62; , per Canales, m. 72; Arana per Oscar Serrano, m. 79

Àrbitre:
Carlos Delgado Ferreiro, del comitè basc. Ha mostrat cartolines a Morris, m. 33, Oscar Serrano, 43, Tchité, m. 58, Colsa, m. 73, Forlín, m. 74, i Víctor Ruiz, m. 89.

Gols:
0-1: Henrique, m.47 ; 0-2: Canales, m.52; 0-3: Tchité (pen.), m.67 ; 0-4: Canales, m.72.

Incidències: 25180 espectadors a l’Estadi de Cornellà-El Prat. Entre ells, un bon nombre de seguidors del Racing que han gaudit d’una golejada històrica dels càntabres. Crits durant l’encontre, contra pràcticament tothom, en especial, Pochettino i el Consell. Bona temperatura per l’època en que ens trobem.

Abans del partit, han sortit al centre del camp els tres jugadors que van obtenir el bronze en el darrer mundial sub-17, Edgar Badía, Jordi Amat i Albert Blázquez.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Dani, DIMISSIÓ¡¡¡¡¡¡¡¡¡ i tots el palmeros darrera
amb aquet equip a 2ª i sense un duro

Hipopótamo

Sentimiento Perico ha dit...

Me decía un amigo perico que este año lo ve más negro que la temporada pasada, hace semanas que me lo viene diciendo....y este mismo era de los optimistas la temporada pasada, visto lo visto esta claro que no se equivocaba.

Josep Maria ha dit...

Saludos. Lo que pasa Sentimiento Perico, es que parece que superando lo del año pasado ya no ibamos a vivir ninguna situación similar más, y lo peor se había pasado... Pero no... Se ficha muy mal, y nos dejamos ir los mejores jugadore siempre por debajo de lo que compramos.

Salutacions Hipopótamo. Dani no dimitirà per que es el propietari del club amb els seus tres o quatre amics que van comprar les accions de Lara. Difícil trangol el que s'ens espera no solament a nivell esportiu si no institucional de futur.

Anònim ha dit...

Hola: Tranquils homes, que la propera setmana, no jugara la ovella negra, perque estarà lesionat i veurem altra filosofia d'equip.
Perqué no pode'm guanyar al putiferi culer ?.
Força, que la propera setmana comprare unes quantes accions de l'Espanyol i ja estaré a l'alçada del Presi.
Després ja posaré a tots a cara la paret i tot sol.lucionat.
Salut i endavant Espanyol
Figot47




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M