(Ciutat Esportiva Gamper, camp 8è; Sant Joan Despí: Josep Maria)
FC Barcelona: 2 – RCD Espanyol Aleví “A”: 1
L’Espanyol no pot contra les adversitats.
El RCD Espanyol Aleví “A” no estarà a la final del Campionat de Catalunya Aleví a disputar a Montcada i Reixac. Després de tres temporades ha caigut en partit oficial després de no pogué superar un cúmul de circumstàncies amb les quals la lluita s’ha tornat desigual al 100%.
Primer, el sorteig va fer que l’aparellament de semis fos precisament contra el FC Barcelona i a la Ciutat Esportiva Gamper. Segon, l’equip de Miguel Ángel Samprón ha presentat un equip de circumstàncies ja que dels seus 14 efectius, 4 d’ells no s’han pogut vestir de curt per diverses lesions. A les ja importants baixes de Marc Llinares o de Jairo a la defensa, i de Josep a l’extrem de la línia de avantguarda, cal sumar la baixa del màxim golejador de tot el futbol base del RCD Espanyol, Fode Diakhaby, que gairebé ha arribat a seixanta gols, sent el pitxixi de llarg de tot els equips espanyolistes.
Per últim, el col•legiat; s’ha inventat unes mans que en tot cas han estat totalment involuntàries, que han suposat el gol del triomf blaugrana. A més, ha hagut certs detalls en el tram final del partit com concedir una llei d’avantatge quan no la tenia el quadre perico en comptes de xiular una falta a la que ja pujava el porter espanyolista al remat per intentar el miracle.
Amb tot, el conjunt espanyolista ha fet un gran partit del que es poden sentir orgullosos tècnics i afició espanyolista, jugant de tu a tu al Barcelona en les pitjors conjuntures. Per que per a més inri, el quadre barcelonista al minut tres ja s’ha avançat en el marcador gràcies a un gol de Aboubakar Camara que ha recuperat una bola en zona defensiva espanyolista i en l’u contra u davant Adrià l’ha batut.
El corpulent davanter local ja havia tingut una ocasió al primer minut només centrar de mig camp que s’havia saldat amb un remat creuat que s’havia marxat fora. Un xut posterior del propi Aboubakar es aturat per Adrià minuts després. L’Espanyol estava sent superat clarament en la primera meitat del primer quart i Guillem (el barcelonista) ha pogut fer el segon en una gran ocasió que Adrià tocant lo just amb la punta dels dits ha enviat a còrner sortint l’esfèrica per la seva dreta.
A mida que han passat els minuts l’Espanyol s’ha anat refent i el Barcelona tan sols ha tingut en els darrers minuts del primer quart una ocasió que ha acabat en gol, però invalidada per fora de joc.
En el segon quart, Samprón ha substituït l’únic davanter centre que tenia per reforçar el centre del camp i s’ha de dir que la decisió l’hi ha anat força bé, ja que l’Espanyol ha començat controlant la medul•lar per fer-se el amo i senyor del joc davant un Barcelona replegat darrera buscant en passades llargues o en contracops la velocitat i la força de Camara, al que a mida que passa l’estona l’Espanyol troba la mida de com marcar-lo amb ajudes, o al menys de com evitar que les seves accions causin estralls en la cobertura espanyolista.
Als vuit minuts de la represa, el capità Pol, ha culminat amb un gran remat una preciosa jugada al primer toc de la avantguarda espanyolista i ha establert les taules en el marcador. Però el Barcelona al contracop feia mal i Roman a boca de canó té el gol en les seves botes però altre cop incommensurable Adrià slava el gol rebutjant en una gran intervenció. El Barcelona tenia les millors oportunitats tot i l’estèril domini espanyolista; una pèrdua en un refús en curt, és a punt de ser aprofitat per Juli que remata amb Adrià ja batut, però l’esfèrica surt fora a un pam de la base del pal dret.
En el darrer sospir abans del descans, Guillem protagonitza un bon contracop arribant fins línia de fons, però la seva centrada no era seguida per cap jugador espanyolista i es passeja per l’àrea sense rematador.
Després del descans, en el començament del tercer quart, l’Espanyol va pogué donar-li la volta al marcador i fer un tomb al partit quan va disposar de dues ocasions molt clares de gol; primer amb una passada en profunditat de Pol per Guillem que tot sol en l’u contra u remata al cos del porter i la segona, amb un xut de Pol creuat que surt per la dreta a un pam del pal un minut després de l’anterior jugada (m.34’).
Però el partit va estar sempre molt obert i els locals també van tenir dues ocasions en les que van obligar a lluir-se al meta Alex Vega: Dues ocasions als cinc i sis minuts de la represa a càrrec del ex espanyolista Alex Collado. La primera guanyant-li l’u contra u el meta espanyolista i la segona després d’una penetració dins l’àrea retalla a Albert, però aquest es refà lo just per pertorbar-li el seu remat que acaba sent molt fluix i Alex Vega atura l’esfèrica quan ja s’intuïa el gol local.
En aquests moments l’Espanyol ho passa malament. Amb poca banqueta en algunes posicions, el cansament començarà a passar factura als visitants. El Barcelona a pilota aturada en un servei de còrner passat, a punt Martí està de marcar, però primer de punys el meta espanyolista i posteriorment Reina, ho eviten allunyant l’esfèrica.
En el darrer minut del tercer quart, l’Espanyol tindrà el gol, com no, en les botes del seu capità Pol, al executar un llançament de falta directa que el porter barcelonista enviarà a còrner salvant al seu equip de l’1-2.
En el darrer quart, Pol de nou, és a punt de donar l’estocada al conjunt culer amb un llançament enverinat llunyà veient el porter avançat; l’esfèrica es perd per sobre el travesser per molt poc.
A falta de vuit minuts per la fi del partit, el col•legiat s’inventa unes mans, que si van existir van ser totalment involuntàries fruït d’un rebot sense que el jugador espanyolista pogués evitar-ho, i ho castiga amb una falta directa a pocs metres de la frontal. Mig gol pràcticament. L’altre mig ho va aconseguir fer realitat el bon llançament ras ajustat a l’esquerra d’Oriol Busquets. Seria molt fàcil ara dir que a la tanca li faltaven més efectius per aquell cantó, però sigui com sigui, el Barcelona va fer el segon i lògicament després del gran desgast dels espanyolistes, el partit estava ja sentenciat.
Però l’equip de Miguel Ángel Samprón va treure forces d’on fos, i primer Sergi, que buscant forat el troba però el seu xut no porta la direcció adequada i atura fàcil el meta blaugrana, i en el temps d’afegit un xut des de gairebé trenta metres de Pol torna a sortir per sobre el travesser.
El col•legiat es va lluir també en els darrers instants quan una clara falta a la que anava el meta espanyolista al remat la va convertir en una molt dolenta llei de l’avantatge inexistent acabada amb una sacada de fora de banda, obligant a recular al porter espanyolista des de mig camp a la seva porteria. En el darrer segon, en altre clara falta que podia portar cert perill al ser penjada, va xiular justament el final per evitar-ho. Bé, senyor col•legiat de “cuyo nombre prefiero no acordarme”, segur que així aviat acabarà ascendint i prosperant en aquest corrupte mon del arbitratge. A bon segur que si.
Per últim tan sols destacar la impressionant temporada de l’equip i la manera digna i lluitant fins el final que van fer-nos sentir orgullosos d’ells. Ara, veurem quants cauen a les xarxes del club saquejador de pedreres, per que a les agendes i apunts dels cercapromeses més d’un a bon seguir que n’hi ha, per que s’ho han guanyat al llarg de les darreres temporades ...
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Adrià, Reina, Albert, Joel, Pol, Guillem i Arnau. En el 2n. quart, Sergi per Arnau. En el tercer quart: Alex Vega per Adrià, Bernils per Albert. En el darrer quart, Albert per Bernils, Arnau per Sergi. Durant el darrer quart (50’) Sergi per Guillem i Guillem per Arnau (55’).
Gols: 1-0: Aboubakar Cámara, m. 3; 1-1: Pol, m. 23; 2-1: Oriol, m. 53.
Incidències: Semifinal del Campionat de Catalunya de Futbol en categoria aleví, disputat en el camp 8è de la Ciutat Esportiva del FC Barcelona en Sant Joan Despí, sota una calor sufocant, disminuïda en alguns moments per una lleugera brisa o per que algun núvol cobria parcialment el cel i l’astre rei. En les grades, alguns socis espanyolistes al marge dels pares i familiars, i els tècnics Albert Villarroya i David Fernández.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada