DANI ANUNCIA LA SEVA DIMISSIÓ. CONDAL, ÚNIC POSTULAT PER SUBSTITUIR-LO.

14 ANYS  DE DANI.

Daniel Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 22/12/1950), va anunciar ahir vespre en roda de premsa, tal com era previst, la seva renuncia al càrrec de President del RCD Espanyol després de fer-ho oficial i sembla de manera ja definitiva en la reunió del Consell d’Administració celebrat ahir.  Segons les seves pròpies paraules tan sols Ramon Condal s’ha postulat com a substitut per fer-se amb la presidència.

El màxim accionista del RCD Espanyol va arribar al Consell d’Administració a l’època presidencial  de Perelló Picci (e.p.d.) en 1992 després de la defenestració de Julio Pardo.  Encarregant-se de la secció de Voleibol femení de la que va ser el darrer dirigent, certificar-se sota la seva direcció la seva dissolució, va passar posteriorment a ser el màxim responsable del  futbol base espanyolista. Posteriorment, en el juny de 1997, va ocupar la Presidència de l’entitat substituint a Francesc Perelló Picci, i tenint que afrontar com a mesura dràstica aprovada en aquella turbulenta junta d’accionistes, la venta i voladura de l’estadi de Sarrià amb el pertinent trasllat a l’Olímpic de Montjuïc.

Col•locat per la família Lara al màxim escalafó de poder de l’entitat mentre es portava a terme aquest procés que significar un autèntic trauma pel poble perico,  mentre la família Lara recuperava els quatre mil milions de pessetes en avals que era l’únic que veritablement importava al senyor José Manuel Lara Bosch, Daniel Sánchez Llibre afrontava de la mà de Camacho (home de Lara) a la banqueta del primer equip,  un primer any al odiat llavors estadi de Montjuïc,  en el que l’Espanyol portaria a terme una llarga travessia en el desert de dotze anys.

A la primera temporada de certa estabilitat esportiva,  van succeir-se els primers problemes esportius, després de la no renovació de Camacho i amb la ràpida marxa de Bielsa a la selecció argentina. Brindisi, és  a punt d’aconseguir la classificació europea amb un fenomenal tram final però per resultats de tercers en la darrera jornada no es pot assolir.   

Mentre l’equip trontolla a la lliga a la segona temporada de l’argentí, al 14 de novembre de 1999, té lloc l’acte central del Centenari del RCD Espanyol, una tarda inoblidable per a tothom, amb un estadi Olímpic ple de 56.000 espanyolistes que vibra amb tota la sèrie d’actes que tenen lloc (hissada de la bandera, desfilada de veterans de totes les seccions, nou himne, sardana perica, rua, castell de focs artificials, per culminar amb un partit amistós en el que l’Espanyol venç  a la selecció argentina de Bielsa que accedeix a jugar amb un club.      

Malgrat el gran èxit dels actes del Centenari que marquen un abans i un després a nivell social en aquesta entitat, ja que la sobreestima de la pròpia afició serà el principi de que el propi soci cregui en el futur d’aquest club després de totes les vicissituds viscudes, a la lliga, acaba sumint-se al pou en la segona temporada de Brindisi, suposant  la primera gran crisi esportiva de l’era Dani, i que va dur de nou a Paco Flores a la banqueta espanyolista per redreçar el rumb al torneig de la regularitat i arribant l’equip a conquerir la 3a Copa d’Espanya seixanta anys després, a Mestalla (2000), aixecant Moisés Arteaga un títol que molts pensàvem que  mai més veuríem guanyar després de la decepció de Leverkussen.       

Una de les grans fites és la construcció i inauguració de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià del Besós que significa un abans i un després en la història de l’entitat tant a nivell patrimonial, social, i sobre tot en el futbol base que seguirà la major part del seu mandat conduït per Josep Manel Casanova.  Va ser inaugurada oficialment el 10 de Setembre de 2001 i quedarà batejada per sempre a nivell popular com a “Sadrià”.

La etapa Dani, caracteritzada per la consagració de Raul Tamudo com a mite espanyolisme que  acabaria pràcticament polvoritzant tots els rècords futbolístics a l’entitat, es veuria abocada amb el pas del temps amb la consumació del divorci entre el màxim accionista de l’entitat i el propi Sánchez Llibre. En mig de la lluita, Paco Flores després de tres temporades en les que la classificació còmoda però deixant la sensació de  poca ambició després de conquerir la Copa del Rei, amb les seves constants declaracions fora de lloc del tècnic, fa que s’acabi trencant  la corda i la seva sortida del club al no renovar-li el seu contracte provoca el primer gran cisma de l’era Dani.  

Sense Flores, l’equip viu un autèntic calvari en les següents temporades: Un munt de directors tècnics, entrenadors i fitxatges que llastrarien l’economia fins a alts límits tot i la venda de l’estadi de Sarrià, i en l’aspecte institucional els problemes  derivats de les lluites de poder dins el consell i l’accionariat perico, acaba amb un allunyament progressiu i irreversible entre ell i el màxim accionista (Lara) de la que surten les primeres espurnes amb la dimissió de Crehueras coincidint amb la posada de la primera pedra de Sadrià (març 1999), i amb la dimissió del consell del propi  José Manuel Lara.  El club sobreviu esportivament  a empentes i rodolons després del perniciós pas de Juande, de Moya i Clemente, i en la segona temporada de la tercera etapa al club del tècnic basc de Barakaldo, l’entitat es juga el seu futur a la ruleta russa, quedant abocada a vorejar la situació límit en la nit davant el Real Murcia en el que l’equip salva la categoria in-extremis em la darrera jornada, després de la reacció des que Luis Fernández es fa càrrec de redreçar la nau perica.

Aquella mateixa nit, sorgeix el grup d’oposició 3.0 que malgrat ser un grup de joves empresaris i executius necessiten rodejar-se de gent totalment superada pel temps per pogué aclaparar el poder accionarial de Lara. El candidat del grup opositor Alfred Torras, dona bona mostra de la dependència a l’accionista majoritari.  La seva irrupció i sobre tot les formes i el moment fan que en cap moment connectin amb la majoria del poble perico, però obliguen a Dani a negociar amb Lara per que aquest continuï abstenint-se i deixant mig governar l’entitat. El preu que ha de pagar l’home de Vilassar davant el totpoderós editor es plasma en el “pacte del Windsor” en el que els tres homes més importants de Sánchez Llibre (Condal, Collet i Germán de la Cruz) vedats per l’oposició del propi  Lara, han de sortir del Consell.

Aquí comença una nova etapa de Dani, vigilat per una oposició amb les urpes ben afilades. Amb Lotina a la banqueta, l’equip amb una sensacional primera volta, veu com li priva un miserable col•legiat  de classificar-se per la Champions League, acabant en lloc UEFA. El bon moment esportiu permet a Dani de reüll i sense fer massa soroll tornar a col•locar dins el seu consell als vedats en el pacte del Windsor amb la irritació del màxim accionista.  El resultat de l’ampliació de capital que s’ha dut a terme per fer front a la concessió d’un crèdit sindicat amb motiu de la construcció del que seria nou estadi espanyolista, superior projecte de Dani i el seu consell, li es favorable i marcarà un punt i apart en el duel Dani-Lara. 

D’aquesta ampliació, el propi Dani queda com a segon accionista, i entren homes com Antonio Martín i Sebastian Javier que patrocinaran  l’Espanyol i tindran càrrecs al consell, com la direcció del futbol femení en el primer d’ells o la direcció de l’àrea esportiva en el cas del segon. Eren moments bons en l’economia espanyola i mundial; encara no havien vingut els moments de crisi que afectarien de ple amb aquests accionistes i els obligaria a sortir del Consell i deixar d’ajudar econòmicament a l’entitat (fitxatges, patrocini, etc.)        

Però l’enfrontament secular entre Dani i Lara aboca després que el President no hagi respectat el pacte del Windsor,  a un enfrontament directe substanciat en Junta Extraordinària d’Accionistes que s’ha de celebrar en dues ocasions al fallar el sistema informàtic en la primera en mig d’una manifesta polèmica. El grau de divisió de l‘espanyolisme és total i els mots “danista” i “larista” prenen la seva màxima virulència. Claudio Biern, ex vicepresident del club i directiu en diverses etapes de la mà del economista Jose Maria Gay de Liébana que canvia en el darrer moment de bàndol, son l’alternativa al danisme, en una junta molt calenta en la que finalment la massa social de l’Espanyol representada en deu mil petits i mitjans accionistes donen el triomf al President “del poble” davant els la prepotència dels diners dels Lara, al que encara se li retreu l’expoli de Sarrià per part d’una massa social que no oblidà ni ho va perdonar mai.  Lara, ha estat vençut en el moment en que manté el seu percentatge a l’ampliació mentre que els que formen el nucli dur del president amb els “nouvinguts” (Martín, Tarradellas) juntament amb el recolzament majoritari del poble perico.     

A la segona temporada amb Lotina, l’Espanyol viu una dramàtica situació d’esquizofrènia col•lectiva en el tram final del campionat. Mentre aixeca Raul Tamudo la quarta Copa d’Espanya en el Bernabeu, l’equip es complica de mala manera la seva supervivència a la màxima categoria i al minut 90 de la darrera jornada és virtual equip de segona divisió al vèncer l’Alabés i no poder superar a la Real el quadre perico. Llavors, la flor que molts diuen acompanyar a Dani Sánchez Llibre en els moments delicats,  es converteix en gol de Ferran Corominas, salvant la categoria en el segon minut de l’afegit davant el deliri de tot un poble, el perico, que plorava ja de manera pràcticament irreversible la pèrdua de la categoria.

Si a la banqueta es preocupant el nombre de tècnics que han passat amb Dani, a l’àrea administrativa passen Puig (home de Lara que té el mèrit de dir-nos que estem en fallida tècnica), Molinos, Marcó, Morlanes, Tomás, i Joan Collet. De directors tècnics esportius, Molinos, Sergio Morgado, Miguel Corominas, Cristobal Parralo, Paco Herrera, Ramon Planes.
 
Morlanes que ha arribat al club per ser tinent alcalde de Cornellà per tot el tema de la construcció de l’estadi i com a responsable del paquet accionarial (Revolt del Llobregat) amb el que el club va pagar als consistoris els terrenys per no fer-ho monetàriament, es qüestionat i ha de sortit de conseller delegat, tot i que seguirà de conseller. La sortida de Morlanes (enfrontament amb l’afició al voler cobrar en UEFA) de la direcció general porta la tornada d’altre “vella glòria del passat”; Pedro Tomás, que deixa un sabor massa agre al poble perico amb desencertades decisions que li passen factura, sense comptar amb el “finiquito” que li acabarà costant a l’entitat quan se’l faci fora.  Segundas partes nunca fueron buenas i menys si vens de la LFP...

Mentre succeïa tot això, Dani amb l’ajut dels seus col•laboradors està portant a terme un ambiciós projecte per que l’Espanyol recuperi la seva llar perduda. Un nou estadi a uns terrenys entre els municipis de Cornellà i el Prat en mig d’una gravera  i una riera... Aquest projecte va prenent cos fins que es comença a fer realitat amb la posada de la primera pedra ( maig 03) i les primeres maquetes del que serà nou estadi perico. Però el procés és molt llarg, difícil d’execució per tots els entrebancs que l’Espanyol troba pel camí i juntament amb unes reformes que es pensen dur a terme (que sigui cobert, panells solars, etc.) fan que de no costar res (pagat pels 39 milions que el Grup LAR abona a l’Espanyol per la venda d’una part dels terrenys on es construeix un centre lúdic i comercial) el preu de l’estadi dobla el seu valor previst, suposant-li una enorme càrrega que el club afronta a 24 anys vista amb la concessió d’un crèdit sindicat. 

Aquell 2005, gràcies a la gestió de la GPE Manigua, l’Espanyol que feia poc havia viscut el seu primer i únic aplec de penyes a la ciutat de Barcelona de la mà d’aquesta penya, aconsegueix que en la capital de Catalunya quedi per sempre una plaça amb el nom del fundador Angel Rodríguez al bell mig del que era nostre estadi de Sarrià.

A la part esportiva, arriba Ernesto Valverde a l’entitat per fer oblidar el sotrac que ha significat el partit amb la Real i el Coro-gol, i l’Espanyol centrat en competició UEFA al haver-se classificat com a campió de la Copa, elimina a Benfica i Werder Bremen en les darreres rondes per caure per penals sense perdre cap partit a  la final de Glasgow davant un Sevilla en ratxa. De nou els maleïts penals es creuen en el camí del club espanyolista per fer-se amb el ceptre europeu. 

La segona temporada del “Txingurri” amb una genial primera volta i una hecatombe en la segona, força la sortida del club del tècnic basc i altre cop la inestabilitat i problemes de vestidor afloren a la superfície. Tan sols destacable d’aquella segona volta per oblidar, el Tamudazo al Camp Nou que priva al Barcelona del títol i consagra a Raul Tamudo com el màxim golejador en lliga de la història espanyolista superant els 111 de Rafa Marañón.

Passada l’etapa Valverde, s’opta per una solució casolana, “Tintín” Márquez que acaba fracassant als pocs mesos de competició i la seva solució de la mà de Ramon Condal, Mané, acaba ensorrant al club camí de nou de jugar-se la vida per evitar el descens a la segona Divisió.

Un ex jugador que ha sortit de molt mala manera de l’entitat per la porta de darrera, fitxat per la família Lara en el seu moment i que tan sols té en el seu haver com a entrenador unes pràctiques com a segon de Montiagut en el femení, Mauricio Pochettino es fa càrrec del primer equip per intentar el miracle.

Tot i guanyar 27 anys després al Camp Nou, l’equip no acaba de reaccionar i a falta de deu jornades per la fi del campionat perd en l’afegit a Pamplona i queda a vuit punts de la salvació. Tot sembla perdut, l’equip és virtualment a segona... Però l’afició espanyolista dona un exemple a tot el mon futbolístic i acaba empeltant de l’esperit de resistència (No nos rendiremos jamás”) a un equip que no és tan dolent i acaba sumant 25 de 30 punts i acabant miraculosament desè a la taula. Miracle Pochettino? De Blasi? La flor de Dani? No ho sabrem mai, però la miraculosa metamorfosi de l’equip queda certificada en dades reals,  registrada per a la història perica. Es viu davant el Málaga el darrer partit a l’Olímpic Lluis Companys amb el primer hat-trick de Raul Tamudo com a professional.
Aquesta reacció permet a Sánchez Lllibre complir el seu somni d’inaugurar l’Estadi, però a 1a. Divisió..

Aquell estiu es produeix un fet que marcarà el futur de la SAD. José Manuel Lara Bosch ven el paquet accionarial de la família, quedant-se només una part testimonial i residual per seguir sent accionista, sent Daniel Sánchez Llibre i Ramon Condal els principals compradors juntament amb un grup molt reduït de consellers que adquireixen una petita part de les accions de l’editor. Mentre, els gran accionistes de la institució (Martín, Sebastian “Tarradellas”, Ferran Martorell, Biern, Malet, Perelló, 3.0, etc.) han anat desinvertint o inclòs venent les seves accions, motiu pel qual el mapa accionarial ha variat per complert en quant al repartiment del poder de l’entitat. Sergio Oliveró, passa a ser tercer accionista darrera de Dani i Condal i entra Antonio Morales ex president molts anys de la Gramanet.     

 

Davant el Liverpool FC en una màgica nit, l’equip de Pochettino deixa una de les pàgines més glorioses d’aquesta entitat guanyant 3-0 als anglesos després de viure l’afició perica una nit inoblidable.  Però l’alegria de la inaguració del nou estadi,  durarà just uns dies. Els que van del 2 d’agost de 2009 fins el 8, data en la que una noticia esgarrifosa que ningú vol creure en un primer moment pren versemblança al confirmar-se plenament en tots els seus desgraciats extrems: Dani Jarque, capità de l’equip en substitució feia uns dies del degradat Tamudo, mor de manera subtada a la concentració que l’equip fa a Itàlia en una gira de pretemporada. Una commoció sacseja tot el mon del futbol i a Cornellà-El Prat es viuen moments inimaginables en els que multituds de gent de totes les afinitats futbolístiques donen el darrer adéu i reten homenatge postum al noi de la pedrera que havia donat els seus primers passos a la Ciutat Cooperativa de Sant Boi, quedant el número 21 del seu dorsal, com a símbol d’una època en l’espanyolisme com a referent de futur en el club.          

L’Espanyol salva la temporada més o menys còmodament malgrat tot i que  la primera temporada al nou estadi serà molt més recordada pels petits homenatges en els minuts 21 o per l’augment de socis (gairebé 36.000) o l’augment d’afluència de públic en comparança amb l’Olímpic, que per l’aspecte purament esportiu que passa amb aprovat el tècnic argentí i amb el bon sabor de boca de la irrupció de nois de la pedrera com a contraposició a frustrats fitxatges que fracassen a les primeres de canvi.

Però en canvi, serà també recordada per el divorci total entre l’Espanyol i Raul Tamudo que provoca el progressiu apartament del 23 de les alineacions, després de les convocatòries i finalment del club al acabar el seu contracte, acomiadat per l’afició en el darrer encontre després d’una traumàtica sortida en una temporada envoltada de la polèmica.   També, l’aparició com a important accionista d’Antonio Morales suposarà la caiguda d’altre mite perico; Josep Manel Casanova, al que també se li obliga per les circumstàncies a sortir per la porta de darrera, vexat i maltractat després de tota una vida a l’Espanyol i al futbol base en concret en les dues darreres dècades. 

Sota la presidència de Daniel Sánchez Llibre, la pedrera espanyolista que ha sigut reconeguda a tots els nivells, ha tingut bé per necessitat davant l’advers aspecte econòmic o com a conseqüència de molts desastrosos fitxatges efectuats, un protagonisme que marca la línia a seguir en el futur. A nivell esportiu, es va consolidar el filial tots aquests anys entre segona B i Tercera Divisió, com a equip ascensor però formant i aportant jugadors pel primer equip de manera força considerable.  A més sota la seva presidència el club ha conquerit els tres títols de Copa del Rei de Juvenils que té l’entitat a la seves vitrines , una copa de campions juvenil, i un munt de trofeus al llarg de la geografia espanyola i internacional. Al futbol femení, en 2005/06 es va conquerir el títol de lliga que se li ha negat per diferents motius en tres ocasions en que l’equip l’ha merescut, i ha guanyat tres de les cinc copes de la Reina que atresora l’entitat, juntament amb quatre copes de Catalunya.   

L’Espanyol inicia la darrera temporada amb un rellevant paper de la pedrera, i fa una primera volta enlluernadora tenint en compta el pressupost, les lesions i que juga amb forces nois de la pedrera, però després de guanyar a Getafe, el club ven a Víctor Ruiz i a Dídac Vilà, fet que produeix un cert desencís, i juntament amb una plaga de lesions no pot mantenir el ritme, l’equip comença a davallar i finalment acaba sortint de places europees de les que havia arribat a estar pràcticament en la major part del campionat. En el darrer encontre de lliga, un sector de la grada, el de La Curva, demana a crits la dimissió de Dani i del Consell. Una part del públic perico que en els pitjors moments havia recolzat l’equip i havia fet l’onada en el moment de la salvació, sense transcendència aquest cop expressa amb raó o sense ella, el seu malestar davant qui porta 14 anys al front de l’entitat.

Sánchez Llibre que en la darrera Junta d’Accionistes havia obtingut un xec en blanc per la seva continuïtat (aprovat en votació pel 99,8%) extensible més enllà del seu mandat, es planteja la seva dimissió, (una vegada més des que en l’any 2000 després de conquerir la Copa del Rei anunciés que ho deixava o inclòs abans de la inauguració de l’estadi va estar forces anys anunciant la seva renuncia un cop “tallés la cinta” de l’estadi) i com en el compte del llop i les ovelles, aquest cop sembla ser de manera definitiva tot i que encara molts no ho creien. Roda de premsa, convocatòria de Junta General Extraordinària d’Accionistes pel proper 12 de juliol i ara si, “colorín colorado este cuento se ha acabado”.

Un estadi magnífic, una Ciutat Esportiva (parcialment requalificada i que serà venuda una part quan el mercat immobiliari o el pla municipal de reordenació de la zona es porti a terme) dues Copes d’Espanya, un subcampionat UEFA, rècord de socis de tots els temps, és part del seu llegat. D’errors molts, però els encerts superen de llarg a aquests. Però els anys passen per tothom i l’esgotament del projecte Dani sembla ja més que evident. Aixó si, seguirà com a màxim accionista i qualsevol decisió important no serà aliena al seu consentiment i opinió. Si no succeeix res greu en l’entitat que afecti sensiblement a la decisió presa (el que avui és blanc, demà pot ser negre), Ramon Condal es convertirà en el nou President de l’Espanyol.