(Ciudad del Fútbol; Las Rozas, Madrid: Josep Maria)
FC Barcelona: 1 - RCD Espanyol Femení: 0
(0-0 als 90' reglamentaris)
S’escapa el títol a la pròrroga.
El RCD Espanyol no ha pogut revalidar per tercer cop consecutiu el títol de Copa de la Reina conquerit en les darreres temporades a Saragossa i a Basauri. L’equip espanyolista ha caigut després d’encaixar el gol que ha acabat amb les seves esperances en el segon temps de la pròrroga després d’arribar-se amb empat a zero els noranta minuts reglamentaris. L’equip d’Oscar Aja ha mostrat una decebedora imatge durant tot l’encontre i tan sols en els darrers vint minuts de partit s’ha decidit a anar per l’encontre, sense pogué transformar alguna de les ocasions de gol que ha disposat, i tenir que anar a la disputa d’un temps supletori en el que les espanyolistes han acabat perdent la final.
FC Barcelona: 1 - RCD Espanyol Femení: 0
(0-0 als 90' reglamentaris)
S’escapa el títol a la pròrroga.
El RCD Espanyol no ha pogut revalidar per tercer cop consecutiu el títol de Copa de la Reina conquerit en les darreres temporades a Saragossa i a Basauri. L’equip espanyolista ha caigut després d’encaixar el gol que ha acabat amb les seves esperances en el segon temps de la pròrroga després d’arribar-se amb empat a zero els noranta minuts reglamentaris. L’equip d’Oscar Aja ha mostrat una decebedora imatge durant tot l’encontre i tan sols en els darrers vint minuts de partit s’ha decidit a anar per l’encontre, sense pogué transformar alguna de les ocasions de gol que ha disposat, i tenir que anar a la disputa d’un temps supletori en el que les espanyolistes han acabat perdent la final.
Erika, ha volgut estar present, donant-lo tot malgrat la lesió patida.
Tot i la recuperació d’Erika després de la lesió que l’ha impedit estar en plenitud de forces tot i que la navarresa ho ha donat tot sobre la gespa, l’Espanyol ha notat molt altre cop, la baixa de Vero Boquete. La gallega estigui millor o pitjor marca diferències i és un puntal de referència en el joc d’atac i més davant un equip com el Barcelona, pràcticament inexpugnable darrera. L’equip d’Aja s’ha mostrat com a molt lent, faltant de ritme o de forces i en molts moments incapaç de marcar el ritme del partit davant un Barcelona molt més convençut d’aconseguir el triomf final.
Dolent primer temps.
La final no ha pogut començar pitjor pels interessos espanyolistes: Una greu errada defensiva fa que Montse Tomé es quedi sola amb l’esfèrica i a boca de canó només una gran intervenció de Mariajo rebutjant a còrner evita el gol. Es portaven deu minuts de joc i el primer avís ja l’havia rebut l’Espanyol.
En el 16’ Corredera se’n va tota sola i encarant Mariajo en l’u contra u, la meta sabadellenca torna a evitar el gol amb una gran aturada rebutjant i al mateix temps amb molts reflexes impedint una segona rematada, enviant definitivament a còrner.
El terreny de joc molt sec i pesat (pels dos equips) ha provocat diverses accions en les que a les jugadores dels dos equips se’ls hi ha quedat clavada la pilota, patint diferents entrebancades (fins a cinc ocasions hem comptat); en una d’elles, la capitana Ani Escribano trepitja malament la bola, la perd a peus de Willy, i aquesta amb velocitat es marxa directa a porta. Però l’andalusa arriba massa forçada, triga massa en xutar estan Ráfols avançada, i quan xuta, ho fa interceptant una defensora la rematada i evitant el gol.
Dient que l’Espanyol ha xutat per primer cop entre els tres pals al minut 41 mitjançant Erika i blocant Ráfols, queda ja tot dit del que ha estat el primer temps. Encara ha tingut temps el quadre barcelonista al 43’ de donar un fort ensurt quan Olga tota sola encarant Mariajo no l’ha pogut superar rebutjant la meta espanyolista a còrner i erigint-se en la millor jugadora del partit en aquest primer període.
S’ha iniciat el segon temps després que el terreny de joc ha estat adequadament regat. Es veu que l’aigua escasseja per aquests indrets pel que he pogut veure dins i fora del camp...
Erika no ha sabut aprofitar una de les poques opcions dins l’àrea (61’) i ha errat entretenint-se massa al voler passar i no xutar. Tampoc una passada d’Erika per Willy ho ha estat en la seva justa proporció propiciant que Ráfols amb la seva sortida arribés a la pilota massa llarga. En canvi, Mariajo ha hagut de patir molt per aturar en dues vegades desprès d’una semi –errada en el rebuig d’una pilota centrada per Laura. Amb tot, la portera espanyolista s’ha fet amb l’esfèrica.
La final no ha pogut començar pitjor pels interessos espanyolistes: Una greu errada defensiva fa que Montse Tomé es quedi sola amb l’esfèrica i a boca de canó només una gran intervenció de Mariajo rebutjant a còrner evita el gol. Es portaven deu minuts de joc i el primer avís ja l’havia rebut l’Espanyol.
En el 16’ Corredera se’n va tota sola i encarant Mariajo en l’u contra u, la meta sabadellenca torna a evitar el gol amb una gran aturada rebutjant i al mateix temps amb molts reflexes impedint una segona rematada, enviant definitivament a còrner.
El terreny de joc molt sec i pesat (pels dos equips) ha provocat diverses accions en les que a les jugadores dels dos equips se’ls hi ha quedat clavada la pilota, patint diferents entrebancades (fins a cinc ocasions hem comptat); en una d’elles, la capitana Ani Escribano trepitja malament la bola, la perd a peus de Willy, i aquesta amb velocitat es marxa directa a porta. Però l’andalusa arriba massa forçada, triga massa en xutar estan Ráfols avançada, i quan xuta, ho fa interceptant una defensora la rematada i evitant el gol.
Dient que l’Espanyol ha xutat per primer cop entre els tres pals al minut 41 mitjançant Erika i blocant Ráfols, queda ja tot dit del que ha estat el primer temps. Encara ha tingut temps el quadre barcelonista al 43’ de donar un fort ensurt quan Olga tota sola encarant Mariajo no l’ha pogut superar rebutjant la meta espanyolista a còrner i erigint-se en la millor jugadora del partit en aquest primer període.
S’ha iniciat el segon temps després que el terreny de joc ha estat adequadament regat. Es veu que l’aigua escasseja per aquests indrets pel que he pogut veure dins i fora del camp...
Erika no ha sabut aprofitar una de les poques opcions dins l’àrea (61’) i ha errat entretenint-se massa al voler passar i no xutar. Tampoc una passada d’Erika per Willy ho ha estat en la seva justa proporció propiciant que Ráfols amb la seva sortida arribés a la pilota massa llarga. En canvi, Mariajo ha hagut de patir molt per aturar en dues vegades desprès d’una semi –errada en el rebuig d’una pilota centrada per Laura. Amb tot, la portera espanyolista s’ha fet amb l’esfèrica.
Milloren, però no aprofiten.
Els darrers vint minuts de partit han estat dominats per un Espanyol, que encara més des de la substitució de Noemí Rubio per part de Xavi Llorens, ha incrementat el seu domini i ha intentat aconseguir el triomf, objectiu que en la resta del partit no ha fet. Altre cop Oscar Aja amb un equip minvat per les circumstàncies ha plantejat un encontre molt defensiu i aquest cop al igual que a la final de la Superlliga, no li ha sortit gens bé.
Mentre la calor s’incrementava i les forces d’ambdós conjunts anava progressivament minvant, l’Espanyol ha pogut fer-se amb la final, però el seu domini no s’ha vist convertit en ocasions clares de gol. Tan sols dues accions en les que les pilotes en profunditat per Willy, han acabat amb la sortida de Ráfols fen-se amb l’esfèrica. Un xut de Willy, es passeja sent tret per Melani evitant qualsevol remat. També la ressent ingressada al terreny de joc, Andrea Pereira ha tingut el gol en les seves botes (jugant en posició avançada al mig del camp per la banda dreta). El seu tret estant lliure de marca escairada a la dreta, s’ha marxat molt potent per sobre el travesser. L’assetjament espanyolista no es transforma en res, i el col•legiat del encontre no afegeix gens ni mica i xiula el final als noranta reglamentaris, arribant-se a la disputa d’una pròrroga de trenta minuts dividida en dues parts de 15’.
Corredera ha deixat en evidència a Lara (havia sortit en el 91’) en una ràpida carrera que per velocitat l’extrem barcelonista es marxa tota sola als dos minuts, i en l’u contra u davant Mariajo, altre cop l’espanyolista resulta definitiva amb una gran aturada refusant l’esfèrica; la rematada en segona instància acaba sortint fora a la dreta, gairebé de manera miraculosa pels interessos espanyolistes.
El Barcelona ha marcat en el minut 3 de la primera part de la pròrroga, però el seu gol ha estat invalidat per situació antireglamentària. Altre cop el Barcelona ha començat fort en el primer període, aquest cop, de la pròrroga. Una centrada molt perillosa d’Olga és interceptada per l’Andrea Pereira evitant una possible rematada.
Només sortir Debo, es fa amb una bola dins l’àrea en la que acaba centrant sense que ningú pugui rematar. L’Espanyol va gaudir d’una bona ocasió en el darrer minut del primer temps de la pròrroga, quan un llançament de Willy es rematat de cap per Torrejón, sortint l’esfèrica per sobre.
Els darrers vint minuts de partit han estat dominats per un Espanyol, que encara més des de la substitució de Noemí Rubio per part de Xavi Llorens, ha incrementat el seu domini i ha intentat aconseguir el triomf, objectiu que en la resta del partit no ha fet. Altre cop Oscar Aja amb un equip minvat per les circumstàncies ha plantejat un encontre molt defensiu i aquest cop al igual que a la final de la Superlliga, no li ha sortit gens bé.
Mentre la calor s’incrementava i les forces d’ambdós conjunts anava progressivament minvant, l’Espanyol ha pogut fer-se amb la final, però el seu domini no s’ha vist convertit en ocasions clares de gol. Tan sols dues accions en les que les pilotes en profunditat per Willy, han acabat amb la sortida de Ráfols fen-se amb l’esfèrica. Un xut de Willy, es passeja sent tret per Melani evitant qualsevol remat. També la ressent ingressada al terreny de joc, Andrea Pereira ha tingut el gol en les seves botes (jugant en posició avançada al mig del camp per la banda dreta). El seu tret estant lliure de marca escairada a la dreta, s’ha marxat molt potent per sobre el travesser. L’assetjament espanyolista no es transforma en res, i el col•legiat del encontre no afegeix gens ni mica i xiula el final als noranta reglamentaris, arribant-se a la disputa d’una pròrroga de trenta minuts dividida en dues parts de 15’.
Corredera ha deixat en evidència a Lara (havia sortit en el 91’) en una ràpida carrera que per velocitat l’extrem barcelonista es marxa tota sola als dos minuts, i en l’u contra u davant Mariajo, altre cop l’espanyolista resulta definitiva amb una gran aturada refusant l’esfèrica; la rematada en segona instància acaba sortint fora a la dreta, gairebé de manera miraculosa pels interessos espanyolistes.
El Barcelona ha marcat en el minut 3 de la primera part de la pròrroga, però el seu gol ha estat invalidat per situació antireglamentària. Altre cop el Barcelona ha començat fort en el primer període, aquest cop, de la pròrroga. Una centrada molt perillosa d’Olga és interceptada per l’Andrea Pereira evitant una possible rematada.
Només sortir Debo, es fa amb una bola dins l’àrea en la que acaba centrant sense que ningú pugui rematar. L’Espanyol va gaudir d’una bona ocasió en el darrer minut del primer temps de la pròrroga, quan un llançament de Willy es rematat de cap per Torrejón, sortint l’esfèrica per sobre.
Gerro d’aigua freda
Però tant va el canti a la font que es trenca. Al segon temps de la pròrroga, el FC Barcelona ha marcat mitjançant Olga que s’ha quedat tota sola i ha marcat el gol que els hi ha donant el títol. Ha estat una pilota centrada passada, en la que tots pensàvem que Ane tallaria de cap, no ha connectat amb l’esfèrica i ha acabat a peus de la davantera barcelonista darrera d’ella, i ha superat Mariajo amb un xut ras a l’esquerra.
Però tant va el canti a la font que es trenca. Al segon temps de la pròrroga, el FC Barcelona ha marcat mitjançant Olga que s’ha quedat tota sola i ha marcat el gol que els hi ha donant el títol. Ha estat una pilota centrada passada, en la que tots pensàvem que Ane tallaria de cap, no ha connectat amb l’esfèrica i ha acabat a peus de la davantera barcelonista darrera d’ella, i ha superat Mariajo amb un xut ras a l’esquerra.
Senyor Aja; Gràcies per tot, i adéu-siau !.
L’Espanyol ho ha intentat, però tot ha estat infructuós. Oscar Aja ha perdut els papers col•locant en aquesta fase d’encontre, primer a Marta Torrejón de davantera centre i posteriorment l’ha tornat a endarrerir amb el gol barcelonista. Segurament haurà sigut el seu darrer partit com a tècnic espanyolista. Molta sort i adéu-siau: Deixa un títol guanyat en quatre finals disputades i masses moments estrafolaris en els que el tècnic gironí ha estat protagonista.
Amb ple desconcert espanyolista (ja no sabien si atacar o defensar) el Barcelona ha pogut sentenciar la final amb una molt perillosa acció de Corredera que supera a dues rivals, i quant Olga ho tenia tot a favor per fer el segon, erra de manera clamorosa. En els darrers instants ha estat el conjunt culer qui ha tornat a tenir l’ocasió de sentenciar la final, després que en doble ocasió (pilota al pal d’Olga a boca de canó, i gran intervenció de Mariajo en una segona rematada) l’esfèrica no acabés dins, de pur miracle.
En xiular el col•legiat el final del partit, l’equip espanyolista ha sigut aplaudit per l’esforç per la seva afició present, que no ha deixat ni un instant en recolzar-lo i de "recordar" al rival en una final molt sentida per les dues aficions, i ha pujat a recollir les medalles de sots-campiones i la seva capitana Marta Torrejón, el trofeu de l’equip com a finalista. Després, lògicament, el campió amb les medalles individuals i la Copa de la Reina, que una vegada més s’ha mostrat indigna (la sobirana) que aquest trofeu porti el seu nom, ja que ha tornat a passar olímpicament del mateix.
L’Espanyol ho ha intentat, però tot ha estat infructuós. Oscar Aja ha perdut els papers col•locant en aquesta fase d’encontre, primer a Marta Torrejón de davantera centre i posteriorment l’ha tornat a endarrerir amb el gol barcelonista. Segurament haurà sigut el seu darrer partit com a tècnic espanyolista. Molta sort i adéu-siau: Deixa un títol guanyat en quatre finals disputades i masses moments estrafolaris en els que el tècnic gironí ha estat protagonista.
Amb ple desconcert espanyolista (ja no sabien si atacar o defensar) el Barcelona ha pogut sentenciar la final amb una molt perillosa acció de Corredera que supera a dues rivals, i quant Olga ho tenia tot a favor per fer el segon, erra de manera clamorosa. En els darrers instants ha estat el conjunt culer qui ha tornat a tenir l’ocasió de sentenciar la final, després que en doble ocasió (pilota al pal d’Olga a boca de canó, i gran intervenció de Mariajo en una segona rematada) l’esfèrica no acabés dins, de pur miracle.
En xiular el col•legiat el final del partit, l’equip espanyolista ha sigut aplaudit per l’esforç per la seva afició present, que no ha deixat ni un instant en recolzar-lo i de "recordar" al rival en una final molt sentida per les dues aficions, i ha pujat a recollir les medalles de sots-campiones i la seva capitana Marta Torrejón, el trofeu de l’equip com a finalista. Després, lògicament, el campió amb les medalles individuals i la Copa de la Reina, que una vegada més s’ha mostrat indigna (la sobirana) que aquest trofeu porti el seu nom, ja que ha tornat a passar olímpicament del mateix.
Masses llàgrimes darrerament a l'Espanyol. Escenes per trencar el cor a més d’un.
Puc assegurar-vos per que m’ha tocat veure-ho en primer pla, a tan sols un metre, o metre i mig d’on les jugadores acabaven el seu recorregut després de recollir les medalles i ja emprendre la baixada per les escaletes fins el terreny de joc, que gairebé totes (menys alguna excepció que ara no bé a compte comentar), han passat per davant l’afició perica i de qui us parla, totalment destrossades anímicament i plorant desconsoladament mostrant el seu sentiment envers una entitat que no sempre correspon amb el seu esforç.
Avui han tingut a Patri, a l’afició fidel, i poc més. Els de dalt, no hi eren. Els consellers no només han d’estar en els moments bons per presumir d’èxits, sinó en moments com aquests. Les noies en circumstàncies molt dolentes tant físicament com anímicament, ho han intentat. Les finals es guanyen o perden. Però molt pocs clubs les disputen. I més d’un sembla voler-ho oblidar massa sovint... en un club en el que la seva afició rep masses llàgrimes - per més que siguin justificades i sentides – i poques alegries. Alguns encara ens en volen donar menys amb amenaces de retallades, mentre llencen els diners amb fracassats projectes que no arriben en lloc, en altres esferes de l’entitat.
Puc assegurar-vos per que m’ha tocat veure-ho en primer pla, a tan sols un metre, o metre i mig d’on les jugadores acabaven el seu recorregut després de recollir les medalles i ja emprendre la baixada per les escaletes fins el terreny de joc, que gairebé totes (menys alguna excepció que ara no bé a compte comentar), han passat per davant l’afició perica i de qui us parla, totalment destrossades anímicament i plorant desconsoladament mostrant el seu sentiment envers una entitat que no sempre correspon amb el seu esforç.
Avui han tingut a Patri, a l’afició fidel, i poc més. Els de dalt, no hi eren. Els consellers no només han d’estar en els moments bons per presumir d’èxits, sinó en moments com aquests. Les noies en circumstàncies molt dolentes tant físicament com anímicament, ho han intentat. Les finals es guanyen o perden. Però molt pocs clubs les disputen. I més d’un sembla voler-ho oblidar massa sovint... en un club en el que la seva afició rep masses llàgrimes - per més que siguin justificades i sentides – i poques alegries. Alguns encara ens en volen donar menys amb amenaces de retallades, mentre llencen els diners amb fracassats projectes que no arriben en lloc, en altres esferes de l’entitat.
SENTIMENT PERICO, SEMPRE AMB EL FEMENI, MALGRAT TOTES LES VICISSITUDS SOFRIDES.
Fitxa Tècnica:
FC Barcelona: Laura Ráfols; Laura Gómez, Melisa Nicolau, Ani Escribano, Melanie Serrano; Marta Unzúe; Montse Tomé, Noemí Rubio, Vicki Losada; Marta Corredera, i Olga.
Substitucions: Carol Férez per Montse Tomé, m. 63; Laura Gutierrez per Noemí Rubio, m. 75; Rocío López per Melanie, m. 88; Esther Romero per Vicky Losada, m. 109.
RCD Espanyol: Mariajo; Marta Torrejón, Ane, Vanesa, Sonia Matías; Meseguer, Monforte; Sandra Vilanova, Alexia, Willy; i Erika.
Substitucions: Andrea Pereira per Sandra Vilanova, m. 65; Lara per Sonia Matías, m. 91; Debo per Alexia, m. 100; Núria Mendoza per Meseguer, m. 110.
Àrbitre: Valentín Pizarro Gómez, del comitè territorial madrileny, assistit en bandes per José Yuste Heredero i José Ma. Cruz Vico. Ha mostrat cartolines grogues a Marta Torrejón, m.25, Vicky, m. 99. Li ha costat força mostrar la primera cartolina groga als barcelonistes, però no ha influït malgrat tot en el resultat.
Gol: 1-0: Olga, m. 107.
Incidències: Final del Campionat d’Espanya de futbol femení, Copa de S.M. la Reina, disputada en el camp principal de la Ciudad del Fútbol al municipi madrileny de Las Rozas. Per part espanyolista la màxima representació l’ha exercit Patricia Coma a nivell executiu, fent bonament el que fés falta. A destacar però, la absoluta absència dels membres del Consell del RCD Espanyol que han donat l’esquena al conjunt femení del club en aquest important esdeveniment i han mostrat el seu poc interès per aquest, un cop va dimitir el seu responsable fins les hores. El FC Barcelona si que ha estat ben representat amb dues altes personalitats.
No així, l’afició espanyolista que des de la Penya Espanyolista de Madrid, fins a un bon grapat de seguidors socis i penyistes varis del conjunt espanyolista desplaçats des de Barcelona de manera individual, i familiars de les jugadores, han recolzat fins el final a les jugadores periques, en una matinal assolellada, temperatura força càlida tot i que el matí ha estat molt fresquet a la zona del Pinar de las Rozas, però a mida que ha avançat el migdia, el mercuri s’ha enfilat força. El partit com tots els de la Fase Final ha estat ofert en directe pel canal esportiu públic, Teledeporte.
Substitucions: Carol Férez per Montse Tomé, m. 63; Laura Gutierrez per Noemí Rubio, m. 75; Rocío López per Melanie, m. 88; Esther Romero per Vicky Losada, m. 109.
RCD Espanyol: Mariajo; Marta Torrejón, Ane, Vanesa, Sonia Matías; Meseguer, Monforte; Sandra Vilanova, Alexia, Willy; i Erika.
Substitucions: Andrea Pereira per Sandra Vilanova, m. 65; Lara per Sonia Matías, m. 91; Debo per Alexia, m. 100; Núria Mendoza per Meseguer, m. 110.
Àrbitre: Valentín Pizarro Gómez, del comitè territorial madrileny, assistit en bandes per José Yuste Heredero i José Ma. Cruz Vico. Ha mostrat cartolines grogues a Marta Torrejón, m.25, Vicky, m. 99. Li ha costat força mostrar la primera cartolina groga als barcelonistes, però no ha influït malgrat tot en el resultat.
Gol: 1-0: Olga, m. 107.
Incidències: Final del Campionat d’Espanya de futbol femení, Copa de S.M. la Reina, disputada en el camp principal de la Ciudad del Fútbol al municipi madrileny de Las Rozas. Per part espanyolista la màxima representació l’ha exercit Patricia Coma a nivell executiu, fent bonament el que fés falta. A destacar però, la absoluta absència dels membres del Consell del RCD Espanyol que han donat l’esquena al conjunt femení del club en aquest important esdeveniment i han mostrat el seu poc interès per aquest, un cop va dimitir el seu responsable fins les hores. El FC Barcelona si que ha estat ben representat amb dues altes personalitats.
No així, l’afició espanyolista que des de la Penya Espanyolista de Madrid, fins a un bon grapat de seguidors socis i penyistes varis del conjunt espanyolista desplaçats des de Barcelona de manera individual, i familiars de les jugadores, han recolzat fins el final a les jugadores periques, en una matinal assolellada, temperatura força càlida tot i que el matí ha estat molt fresquet a la zona del Pinar de las Rozas, però a mida que ha avançat el migdia, el mercuri s’ha enfilat força. El partit com tots els de la Fase Final ha estat ofert en directe pel canal esportiu públic, Teledeporte.
.jpg)
2 comentaris:
Tot el nostre suport a les jugadores.Us necessitem a tots per aquest gran projecte.
Tot el nostre suport a les jugadores del primer equip del RCD Espanyol, que van lluitar fins al final de la pórroga, ho van fer el millor possible, però malauradament van estar desencertades en la porteria rival, estem amb elles, no passa res, no sempre es pot guanyar , a la propera hi haurà més sort. Les comuniquem que no les deixarem, les donarem suport fins al final contra la Directiva. El nostre treball no ha acabat. No permetrem acomiadaments, ni explotacions de jugadores a 0 € a la Superlliga. Farem que posin mínim el pressupost d'aquesta temporada per lluitar per guanyar la Superlliga, la Copa de la Reina, Copa Catalunya i Trofeig dels Històrics. Perquè vegin que roí que és la Directiva, que segons fonts Pamela Conti, la pitxitxi del RCD Espanyol l'any passat, li tenen un deute de 1 any de pagament i per això va marxar. A més del que ja se sap, que les nostres promeses del planter no cobren. Ens farem escoltar. El club ha actuat incorrectament moltes vegades com no organitzar ni un bus per donar suport a l'equip, per als que vam anar a les Rozas.I si no ens fan cas, com us vaig dir demanarem autorització a l'Ajuntament de Barcelona per concentrar-nos o manifestar-nos per zones cèntriques de Barcelona. Us necessitem a tots per aquest gran projecte. Recordeu que si no fos pels robatoris arbitrals haguéssim guanyat 3 de les últimes 4 Superlligues.L'afició periquita ha de demostrar, que si no és respectada, sortirà al carrer, com han fet altres que han evitat descensos així o han fet fora a la seva directiva. Tots som uns. RCD Espanyol femení per sempre. Passi el que passi sempre orgullosos de les nostres jugadores espanyolistes.
Fem una crida a tots vosaltres perquè col · laboreu amb el RCD Espanyol femení i compreu el carnet femení 25 €.
Hola amics /gues: Fem una crida a tots vosaltres perquè col · laboreu amb el RCD Espanyol femení i compreu el carnet femení del RCD Espanyol, que en la pròxima temporada val 25 €, després de pujar un 25%. Hem d'acudir en massa a les oficines del RCD Espanyol. Ens juguem molt, ja que no permetrem acomiadaments de totes les noies del 1 equip, ni explotacions de jugadores a 0 € del B a la Superlliga, com era la idea del club. Elles ho han fet molt bé i mereixen seguir en l'equip: recordin que s'haguessin guanyat 3 de les últimes 4 Superlligues, si no ens haguessin fet robatoris arbitrals. Farem que posin mínim el pressupost d'aquesta temporada per lluitar per guanyar la Superlliga, la Copa de la Reina, Copa Catalunya i Trofeig dels històrics, ja que és de lògica que si el carnet puja un 25% es mantinguin els 400.000 € de pressupost. També us demanem que el masculí, qui ho vulgui comprar que ho faci, a partir d'últims d'agost i primers de setembre. Fins que la Directiva aprovi que segueixen les nostres ídols i no les llença al carrer. Moltes gràcies a tots vosaltres, sense la vostra ajuda no tindríem secció femenina a la 2011-2012, el club i el president no han pogut amb tanta pressió després de tantes reclamacions i e-mail que els hem enviat. Hem demostrat que som la força d'un sentiment i som RCDE. Hem triomfat, hem derrotat als directius que volien la desaparició del femení. Exigirem al club que faci públic els carnets i diners recaptats i que s'utilitzin únicament per al femení.Pero no ens fiem del club, perquè tenia la idea de fer com el Nàstic de Tarragona, tenir una plantilla que no cobra, i com estaven sempre entre les últimes, hi havia poca gent veient-les i així mirin el que ha passat ara, a més de baixar a 2 divisió (lliga nacional), les han tret d'aquesta lliga i les han posat en lligues catalanes, o el Las Palmas que ja no existeix. Per això estarem sempre aquí amb els nostres projectes per defensar-les de qualsevol injustícia. Seguim reclamant i dient que les nenes fins el C no hagin de pagar 500 € a l'any per jugar, que no es cobrin més de 30 000 € per usar Sadrià, etc. Una cordial salutació.
Publica un comentari a l'entrada