dilluns, 30 d’abril del 2012

L'ESPANYOL JUVENIL REMUNTA, I
ELIMINA AL BARCELONA A LA PRÒRROGA (1-3)

FC Barcelona:  1 – RCD Espanyol Juvenil “A”: 3


Dos gols de Jafar a la pròrroga donen la classificació per semifinals.

El RCD Espanyol s’ha classificat brillantment per disputar dimecres les semifinals de la Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil en vèncer a la pròrroga a un Barcelona que havia jugat millor en el primer quart d’hora i s’havia avançat en el marcador. Els espanyolistes han fet un gran encontre, i mitjançant Bonilla han establert les taules en el marcador forçant el temps supletori en el que han arribat els dos gols de Jafar i la expulsió primer de Grimaldo i ja en els darrers instants de Patric. S’enfrontarà al Atlético de Madrid, que ha eliminat a la UD Las Palmas

Tal com va succeir en el darrer encontre de lliga, el partit en els seus inicis s’ha mogut pels mateixos paràmetres. Un Barcelona dominant, un Espanyol que li ha costat molt trobar-se en el camp i començar a desplegar el seu futbol, quedant en els primers minuts,  a mercè d’un Barcelona que l’ha superat.

Així al tercer minut ja ha hagut una primera aproximació amb una centrada de Campabadal que s’ha passejat traient Arroyo de cap a còrner. Segons després el conjunt barcelonista ha vist com se li ha anul·lava un gol després de rematar dins l’àrea en posició antireglamentària, una centrada des de banda esquerra del seu atac.    

Als nou minuts de joc, i després d’un domini total dels barcelonistes ha arribat el gol culer: Dongou s’escapoleix de la marca de Bonilla, Arroyo no pot impedir la centrada del camerunès i en el bell mig de l’àrea Patric toca d’esquenes deixant l’esfèrica a punt per que Babunski anoti el primer amb tret a l’esquerra de Germán Parreño.

Just quan es complia el primer quart d’hora de joc, l’Espanyol ha ensenyat els dents: Una arrancada del protagonista del partit, Jafar, qui per velocitat es marxa en mig dels dos centrals culers, però un pèl forçat estavella el seu remat al cos de Bañúz. A partit d’aquest moment, el conjunt de Dani Poyatos prendria la iniciativa en el joc, i començaria a imposar la seva llei al centre del camp amb Miravent i Joan, reduint cada cop més al seu rival que acabarà jugant a mantenir el resultat més propi de qualsevol vulgar equip de menys recorregut, categoria i pressupost que el que en aquests moments ens estem referint.   

I fruït del millor joc dels pericos arriben les ocasions: Al minut divuit Rufo habilita per Joan qui deixa anar un gran xut llunyà que obliga a lluir-se al meta barcelonista enviant a còrner.  El Barcelona jugant a la contra de tant en tant es deixa veure com en el 21’ quan Campabadal pujant la banda ha centrat per que Dongou de cap enviés una enverinada pilota que Germán Parreño amb grans reflexes ha aturat sobre la mateixa línia de gol. 

En el 28’ després d’un llançament de falta de Duarte a la tanca, el refús l’agafa Miravent qui fica una molt bona pilota a l’àrea per Rufo, però el golejador espanyolista està lent en l’acció i no xuta de primera perdent l’opció.  En mig de l’atac espanyolista, el Barcelona es a punt de donar l’ensurt en el 39: Un contracop per la dreta altre cop a càrrec de Campabadal fent la paret amb Donguo, i la centrada del lateral acaba a còrner tenint en les seves botes el segon gol Babunski en el seu intent de rematada.

En el segon temps, l’Espanyol surt encara més fort. Llençarà en pocs instants fins a quatre serveis de cantonada tancant al Barcelona en la seva àrea.  Les coses no li acaben de funcionar del tot i Oscar García fa el primer canvi donant entrada a Quintillà.   Grimaldo en una bona acció se’n va de fins a tres adversaris entrant per la esquerra però sortosament un company seu no encertarà en el remat al enviar l’esfèrica als núvols.

Poyatos fa un doble canvi i dona entrada a Canadell per Kilian i situa a Aitor a la lateral esquerra (amb més recorregut com a carriler) en comptes de Ruben Duarte, jugador que es troba molt més còmode de central.  Minuts després forçosament ha d’efectuar el tècnic perico la tercera substitució degut a que Arroyo queda lesionat al rematar malament una pilota. Surt Carlos Albarrán en el seu lloc.

Al minut 73, una perillosa falta a pocs metres de la frontal es llençada per Joan, estavellant la pilota a la tanca; el propi jugador gironí es fa amb força i anticipació amb l’esfèrica, penetra dins l’àrea i deixa anar un profund centre que Alejandro Bonilla, lliure de marca dins l’àrea petita, envia al fons de la porteria. El partit dona un tomb i començava altre cop.

A més, al minut 74, Oscar decidia substituir a l’autèntica bèstia negra dels pericos, el camerunès Jean Marie Dongou, qui en tots els equips de les diferents fornades li marca als espanyolistes i l’aigualeix la festa.  Patric envia en rematada acrobàtica molt alta, una molt perillosa jugada d’Ernesto Cornejo.  El Barcelona amb l’empat s’estirava intentant treure’s el somni de les orelles després de molta estona dominat pels espanyolistes. I tindrà una molt clara ocasió a falta de deu minuts, producte d’un contracop quan a la centrada de Moreno s’anticipa Aitor salvant el gol evitant la letal rematada del barcelonista Ernesto.

Els darrers minuts ambdós equips paguen l’enorme esforç físic efectuat, varis jugadors pateixen rampes, el ritme baixa i tots dos equips temen un gol del rival que aquestes alçades de la pel·lícula seria fatal. En l’afegit, primer l’Espanyol i després el Barcelona llençaran un servei de cantonada en les darreres oportunitats per evitar la pròrroga, però sense conseqüències. Ambdues defenses es mostren expeditives, així com els dos metes.  i l’empat resulta inamovible, anant al temps suplementari.

Per la pròrroga Poyatos efectua el darrer canvi entrant el gadità Diego per Rufo. Els barcelonistes es juguen la darrera bala en la recambra: La sempre amenaçadora presència de Edwelle. 

Però en un primer temps molt igualat amb anades i tornades, serà l’Espanyol qui colpejarà mortalment sobre l’adversari. Serà després que Roger Canadell en un contracop passés en profunditat per Jafar i aquest ficant lo just la punta de la bota toqués lo necessari per que la pilota que toca Bañuz, acabi entrant mansament dins la porteria blaugrana.

El Barcelona ja no li queda altre que en els 22 minuts restants anar-se’n amunt i jugar-s’ho tot davant un Espanyol que troba forces espais cada vegada més i que ara si per fi, juga amb la confiança del marcador a favor. En el segon temps de la pròrroga, Grimaldo veurà la segona groga només començar,  i deixarà al seu equip amb deu jugadors sobre la gespa.  Jafar tindrà el cop de gràcia en una bona  jugada en la que remata a boca de canó amb poc angle, salvant Bañuz com pot i després de varis refusos, Albarrán rematarà creuat passejant-se la pilota i sortint a mig metre del pal contrari.

Al 111’ Jafar sentenciarà el passi a semifinals. Li roba la cartera  a un defensor, se’n va cap a porta sol, el intenta seguir Bagnack  sense èxit ja que el davanter ghanès aconsegueix superar al porter culer, driblant-lo i marcant el tercer. El partit quedava ja sentenciat. I si no era suficient, el migcentre Patric veia també la seva segona cartolina al agafar a Albarrán quan aquest s’escapa per banda, i se’n va també al carrer quedant-se els barcelonistes amb nou jugadors.  Abans, però, Edwelle ens havia ofert una de les seves clàssiques jugades però el seu remat desviat surt fora. Una rematada de cap de Moreno fluixa, es fàcilment aturada per Germán.  I així  s’exhaureixen els darrers minuts arribant-se al final del partit amb el gran triomf del conjunt perico.               
       
Fitxa tècnica:
FC Barcelona: Bañúz; Edu Campabadal, Bagnack, Sergio Ayala, Grimaldo; Samper, Patric; Ernesto, Quesada, Dongou; i Babunski.
Substitucions: Quintilla per Babunski, m. 57; Moreno per Dongou, m. 74; Edwelle per Quesada, m. 98; Bakoyock per Bagnack, m. 113.

RCD Espanyol: Germán;  Arroyo, Héctor, Bonilla, Rubén Duarte; Albert Miravent, Joan; Gil, Rufo, Kilian; i Jafar.
Substitucions: Aitor i Canadell per Rubén Duarte i Kilian, m. 61; Albarrán per Arroyo, m.68; Diego per Rufo, m. 91; Pablo per Gil, m. 113.  

Àrbitre: Enrique J. Figueroa Vázquez, de la territorial andalusa. Ha mostrat cartolines grogues als barcelonistes  Grimaldo (m. 27 i m.106),  Patrick, (m. 43 i m.118), Quesada, m. 88, i Moreno, m. 104, i als espanyolistes Joan, m. 89,  Albarrán, m.101.

Gols: 1-0: Babunski, m.9 1-1: Bonilla, m.73; 1-2: Jafar, m.98; 1-3: Jafar m.111.

Incidències: Encontre de Quarts de Final de la XVIII Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil, disputat en el Mpal. Estadio Ciudad de Lepe.  


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaya, pues parece ser que no tenemos un juvenil tan malo como muchos decian por aqui... Miravent una vez mas me dejo impresionado, va a ser un espectaculo verlo el año que viene con Darder.

Anònim ha dit...

Vaya, pues parece ser que no tenemos un juvenil tan malo como muchos decian por aqui... Miravent una vez mas me dejo impresionado, va a ser un espectaculo verlo el año que viene con Darder.

Anònim ha dit...

Una alegria per l'afició de l'espanyol. El jugador que em va agradar més ahir va ser en Joan Jordan, un pulmó al mig del camp i amb cap organitzant l'equip. El que vaig veure una miqueta fluix ahir va ser en Ruben Duarte, crec que jugador més comode de central. Bon plantejament d'en Dani Poyatos.
Sergi

Anònim ha dit...

Imaginate si darder hubiese ido a jugar este campeonato, no tendriamos rival. Pero a mi particularmente es mejor futbolista juan jorda que miravent por muchos motivos pero el principal es que para jugarven tercera o segunda B este futbol de toque y tener tiempo para pensar no es posible ni real, y juan es mucho mas fuerte fisicamente y esta mas preparado para competir en categorias superiores, esta es mi opinion. En un futuro veo mas la pareja darder jorda que no miravent. Ahora a por la final y a demostrar que lo de ayer no fue chiripa. Por cierto como dicen muchos este es el peor barsa juvenil de toda la historia, solo tiene a dongou y nada mas.

Anònim ha dit...

Hombre, Samper y Grimaldo son jugadores de mucho nivel. Seguramente no es el mejor Bar$a, pero su juvenil siempre es una potencia en estas categorías y este año no es ninguna excepción. Y el peor de toda la historia, me río yo de Janeiro.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M