dimecres, 2 de maig del 2012

L'ESPANYOL JUGARÀ DISSABTE LA FINAL
DE LA COPA DE CAMPIONS AL TORNAR A REMUNTAR (2-1)

RCD Espanyol Juvenil “A”: 2 – C. Atlético de Madrid: 1

A la final !!!

El RCD Espanyol s’ha classificat per disputar la gran final de la XVIII Edició de la Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil en vèncer per 2-1 a un Atlético de Madrid que s’avançava en el marcador als tres minuts de joc, remuntant en el darrer sospir del primer temps el quadre de Dani Poyatos. En el segon temps, l’Espanyol s’ha dedicat a mantenir el marcador davant un molt fort físicament conjunt matalasser i ho ha passat força malament davant l’empenta dels madrilenys que han bombardejat de serveis de cantonada als espanyolistes en un continuat domini, aguantant amb una defensa numantina fins que després de quatre minuts d’afegit, l’equip ho ha pogut celebrar amb el triomf i la classificació per la final.

Poyatos ha introduït variacions en l’equip respecta a l’onze davant el Barcelona. A la porteria ha donat oportunitat a l’altre meta, Pau, ha alineat als dos laterals que van finalitzar el partit davant el conjunt culer i en el centre del camp ha donat entrada a Paul Quaye que en la categoria de la seva edat ha sabut desenvolupar-se en el joc amb moltes més garanties i rendiment fins que en el minut 47 s’ha hagut de marxar lesionat. A la davantera ha deixat sol a Jafar amb Rufo i Canadell com a segona línia.

Les coses de nou no han pogut començar pitjor. Als dos minuts i escaig de joc el quadre matalasser prenia avantatge en el marcador quan una centrada de Ivan Calero des de l’esquerra, toca Borja Galán i remata Ian González superant Pau López.

El conjunt matalasser ha tingut la sentència quan una pèrdua de pilota de Gil junt a la banda esquerra en terreny madrileny, ha acabat amb un gran passi d’Oliver per Ian qui encarant Pau, se l’ha jugat tot sol amb una rematada creuada que ha sortit a un pam del pal esquer de la porteria espanyolista amb Pau ja batut.

Amb el pas dels minuts tal com va succeir davant els culers, l’equip espanyolista ha començat a imposar la seva llei al mig del camp i ha començat a controlar el joc arribant a les immediacions de l’àrea matalassera. La primera gran ocasió ha estat per Rufo qui de cap en el segon pal ha rematat a l’exterior de la xarxa una centrada passada des de l’esquerra.  La rèplica madrilenya un xut de Thomas, que ha blocat Pau.

Al minut 26, Gil junt a banda dreta, deixa anar una centrada que Rufo controla dins l’àrea amb el pit molt bé orientant l’esfèrica per un remat a la dreta del porter matalasser amb una gran sang freda. Inapel·lable el pitxixi espanyolista.  

Aquest gol dona moral als espanyolistes que veuen com amb un gran xut de Gil que rebutja el meta David Gil amb forces reflexes, és a punt de significar el segon gol. Gol que arribaria en el darrers instants del primer temps quan Roger Canadell obre a l’esquerra per Aitor qui regatejant al defensor guanya línia de fons i col·loca una centrada que de cap rebutja Gallas, amb tant mala fortuna pels seus interessos que la bola li queda per Jafar qui saltant, remata de cap al fons de la porteria.

L’Espanyol havia fet el més difícil però quedava tota la segona part. Poyatos canvia a Albarrán amb cartolina per Arroyo. Poc després, ha de donar entrada a Miravent per Quaye lesionat. El conjunt matalasser es fa amo i senyor del partit davant un Espanyol que comença a recular cada cop més. S’ha de tenir en compta que l’Espanyol davant el Barcelona va tenir que desgastar-se amb una pròrroga i que el conjunt matalasser físicament és més fort que els pericos,  que ho han passat molt malament.

Un lliure directe a un parell de metres de la frontal llençat per Ian González és aturat en dos temps per Pau. Un gran xut un minut després del conjunt madrileny es rebutjat per Pau que evita l’empat. Cada cop el setge que sotmet l’equip vermell-i-blanc als espanyolistes és més gran i comença el festival de còrners i més còrners davant un Espanyol impecable amb Héctor i Bonilla al màxim nivell i amb un Pau molt segur en tot moment. A l’equip se li fa força llarg aquest segon període i en qualsevol moment pot arribar un empat que complicaria molt les coses respecte a una hipotètica prorroga.

Bonilla salva junt al pal esquerre i a Pau, al seu equip evitant l’empat en el llançament d’un servei de cantonada que es rematat a boca de canó per un matalasser amb el cap en mig d’un munt de jugadors. El Atlético seguirà posant setge a la porteria espanyolista davant una Espanyol èpic que defensa el marcador amb ungles i dents.

Al minut 68, l’Atlético té l’empat mitjançant Monday quan tot sol remata creuat, sortint l’esfèrica a un pam del pal esquerra de la porteria de Pau. Thomas després de retallar i arribar a la frontal deixa anar un xut que surt fora a la dreta de Pau. A mida que el cronòmetre passant de la mitja hora, s’acosta inexorable al darrer tram, l’Espanyol va guanyant sencers en confiança mentre que l’Atlético cada cop es veurà més moralment eliminat. L’equip perico s’estira en determinades jugades de contraatac buscant la velocitat i força de Jafar. En un contracop amb una gran passada en profunditat per Jafar aquest no pot controlar davant David Gómez que li guanya l’acció quan es quedava ja sol. Anteriorment també Aitor amb un llunyà llançament creuat havia posat la por al cos als madrilenys.  

El col·legiat andalús Figueroa Vázquez ha afegit quatre llargs minuts en els que l’Espanyol ha sabut esgotar molt bé controlant el joc i mantenint la possessió en el còrner i junt a la banda exhaurint els temps davant la desesperació de l’Atlético que ha fet varies faltes que han contribuït a alleujar la pressió asfixiant, arribant amb el 2-1 als darrers moments en els que el quadre madrileny encara ha tingut en el llançament d’una falta en línia de tres quarts a la que ha pujat a rematar el seu porter, el seu darrer intent per evitar la derrota i l’eliminació.

Dissabte, l’Espanyol jugarà a partir de les 18:00 hores la gran final davant Sevilla FC o Sporting de Gijón. Amb els sevillans, seria la primera a la història. Davant els sportinguistes ja hi ha un precedent, el disputat a Guadalajara (2004) en el que els asturians van derrotar per penals als espanyolistes després que els blanc-i-blaus que partien com a gran favorits, no poguessin marcar en 120 minuts de joc.      


Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Pau; Albarrán, Bonilla, Héctor, Aitor; Paul Quaye, Joan; Canadell, Gil, Rufo; i Jafar.
Substitucions: Arroyo per Albarrán, m. 46; Miravent per Quaye, m. 48; Pablo de Castro i Rubén Duarte per Gil i Aitor, m.69; Kilian per Roger Canadell, m. 83.

C. Atlético de Madrid: David Gil; David Gómez, Luis Fernández, Gallas; Thomas, Dani Marquez, Oliver Torres, Borja Galán, Alex Díaz, Ivan Calero; Ian González.
Substitucions: Glory Monday per Luis Fernández, m. 65; Ivan Alejo per Ian González, m. 76; Nsue per Alex Díez, m. 85.

Àrbitre: Jorge Figueroa Vázquez, del comitè andalús, assistit en bandes per José Luis Martínez Serrato i Alfonso Encinas Villa. Ha mostrat cartolines grogues a Albarrán, m 20, Luis Fernández, m. 27, Bonilla, m. 53, Aitor, m. 55, Gallas, m. 92.

Gols: 0-1: Ian González, m 3; 1-1: Rufo, m. 26; 2-1: Jafar, m. 45.

Incidències: Encontre corresponent a la primera semifinal de la XVIII Copa de Campions de Divisió d’Honor Juvenil disputat a l’estadi “Ciudad de Lepe” d'aquesta ciutat andalusa.


8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola:He vist,heu vist o millor heu sentit els comentaris de la TEVA, avui si que era un equip de la Catalunya, el altre dia era un de la resta del pais. Be, fet aquest comentari, he de dir que Quaye, mentre ha jugat, molt bon control i de veritat s'ha notat la seva ausencia, perque el de Reus, no te tants co... que el morenet, si molta tècnica, el paisà.Sort i endavat Espanyol Juvenil i la resta de nois i noies del Planter. Salut.Josep-Figot47

Anònim ha dit...

BUENO LA FINAL RCD ESPAÑOL -SEVILLA
VISCA ESPANYOL

Anònim ha dit...

Para ser un Juvenil mediocre no está mal campeón de Liga de su territorial y finalista de la Copa de Campeones. Bravo chavales!!!

Anònim ha dit...

AL PRIMER COMENTARIO LE DIRIA QUE SI QUE POL A JUGADO MUY BIEN, PERO ME PODRIAS DECIR A QUIEN TE REFIERES CON EL DE reus, y el ultimo comentario es una falta de respeto hacia el equipo y la gente que esta detrs de ellos, mediocre seras tu, a lo mejor te come la envidia, no hace falta ser tan mal educado, ponte tu a jugar a ver que tal lo haces, saluditos

Anònim ha dit...

Al último comentario decirte que lo que he dicho era pura ironía, pero veo que no lo pillas. A este equipo se le ha ninguneado desde aquí, no Josep María, sino algunos foreros diciendo que era un equipo muy flojo, que casi nadie tenía nivel... Pues ya ven. A mi me llena el orgullo de ver jugar a este equipo, bravo chavales!!!

Anònim ha dit...

yo creo que esta temporada se hablado muy mal de este equipo que si era muy flojo y mas cosas
pues espero que ganen la copa y habiendo ganado la liga mas de una persona se trage todo lo que han dicho
haber si la temporada que viene el proximo juvenil consigue lo mismo y los aficionados no critique tanto a los chavales.yo aficiono y ademas voy a todos los partido reconozco que algun partido no han jugado bien pero es muy buen equipo
FELICIDADES A TODOS LO JUGADORES Y TECNICOS

Josep Maria ha dit...

Hasta que cayó ante el Barcelona, era el único juvenil de España imbatido. Sería por algo. Yo siempre me niego a entrar en comparaciones respecto a otros equipos y otras hornadas. Siempre he apoyado este equipo como al de la temporada pasada que le faltó, pues eso, la fortuna en los momentos decisivos y también hicieron una gran temporada (perdió la liga por gol-average, ganó en la Gamper, y fue finalista de Copa aunque en esa final, estubieron mal). Esperemos que mañana ante el Sevilla (ganador por penaltys) también la tengamos (la suerte), pues la calidad está ahí.
En cuanto al primer comentario no creo que haya querido faltar a nadie, si no especificar que a veces hace falta la enorme clase y técnica de Albert Miravent pero también la fuerza, corpuléncia de otra clase de jugador. Lo mismo se podría decir de Rufo o Jafar. Todo es necesario en un equipo sin que ello suponga menospreciar a nadie puesto que todos han estado a un gran nivel y desde aquí mi más sentida felicitación y desearos suerte a todos y al mister, para mañana.
Saludos.

Anònim ha dit...

M'agradat veure molts comentaris positius en vers Paul Quaye, ya que tot i no haver-l'ho vist mai, sense aviat llegit molts comentaris negatius d'ell quan ha jugat amb el B. Ara potse entenc més el perque aquest jugador li van donar l'oportunitat de fer el debut a Tercera amb l'Espanyol B.
Sergi




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M