UN TEMPS PER CADA EQUIP (1-1)... EL CADET TÉ LA SORT ADVERSA ALS PENALS

(Camp annex dels Alumnes Obrers de Vilanova i la Geltrú: Josep Maria)

  

FC Barcelona: 1 – RCD Espanyol Cadet “A”: 1  (5-4)

Al Cadet “A” espanyolista se li va escapà la possibilitat de revalidar el títol de campió de Catalunya en la tanda de penals, en un partit amb dues parts completament diferents. L’equip espanyolista –al que ja se li escapà el títol de lliga també per ben poc – va veure com altre cop la fortuna li fou adversa en la loteria dels penals, loteria de la que poques vegades sembla que l’Espanyol compri algun número...

Era el comiat de Dani Fernández del futbol base espanyolista. Era la final més important per categoria de les que podia accedir l’Espanyol, després del depriment 0-4 del Juvenil B a Sadrià en quarts que el deixà fora de la competició a la categoria Juvenil. I la sorpresa que tots ens vam dur, és que va ser l’única final que no es va disputar al camp principal.

Absolutament intolerable el que ahir vam veure a Vilanova i la Geltrú. La FCF va patinar sense justificació alguna, al fer jugar una final (de cadets masculins, torno a repetir) en un camp annex sense grades, que tot i que tingués les mateixes dimensions (caldria veure-ho i confirmar-lo aquest extrem), semblava una ratera. I amb la forta calor que feia, tot el públic ho va passar força malament, tot i que primer vam ser “regats” i “remullats” gràcies a la bona tasca dels que es cuidaven del manteniment del camp, que van obrir els aspersors tot just anava a començar el partit agafant-nos a tots en mig de la “regada”. Absolutament vergonyós.

I vull pensar que només era per no endarrerir quinze o vint minuts la final amateur que es tenia que jugar forçosament al Camp 1er. dels Alumnes Obrers i que en el desfàs de mitja hora més tard que començava el cadet, hagués endarrerit la del Cerdanyolà FC - Ascó... El cas, és que arguments per mal pensar n'hi havien més d’un, tenint en compta que era la final més igualada entre Espanyol i Barça en tot el futbol base... A sobre, al mateix temps coincidint en l'horari, en el camp principal jugaven les noies del Cadet Femení espanyolista (únic títol aconseguit) amb lo qual amb tantes hores des de la tarda de divendres fins ahir, van tenir que coincidir en el temps ambdues finals... Un zero per tant  a la FCF. Hi ha detalls inadmissibles que llencen a les escombraries tota una bona organització de tres dies. I un d’ells era aquest. Quan les finals de futbol -7, partits de fases de classificació i inclòs finals femenines de futbol-7 es juguen al camp primer, mai una final cadet es pot jugar al camp de darrera, gairebé d’amagades...

En quant al partit, l’Espanyol alineà al seu onze de gala (tret de Pablo Maffeo que a bon segur creuarà el Canal de la Mànega rumb a Anglaterra), però no jugà gens bé el primer temps. En un partit amb molt de respecte per part d’ambdós conjunts que ja es coneixen força, l’equip espanyolista li costà força treure’s el cada cop més domini barcelonista i arribar davant amb claredat. Els barcelonistes avisaren amb un parell de perilloses accions, com una bola centrada que es passejà per l’àrea petita, fins que en el 14’ Enric Franquesa dins l’àrea enviava la pilota al fons de la porteria de Pol en una jugada en la que la cobertura espanyolista no va saber allunyar l’esfèrica després de varis rebots.    

Més de vint-i-cinc minuts trigà l’Espanyol en tenir una mitja ocasió (Lluis rematant d’esperó), i tot i arribar a línia de fons varies vegades els laterals espanyolistes, les seves centrades forçades no foren prou bones davant un Barcelona superior en aquests primers quaranta minuts. Digna de menció una bona acció de Labiano superant a dos rivals, però la seva centrada quedà curta.

En el segon temps Gonzalo substituí a Sarmiento, passant Alex a l’eix de la defensa i Aarón a la banda. En aquests segon període, l’Espanyol sortí força més convençut de les seves possibilitats i començà a jugar com bé saben, tancant al FC Barcelona al seu camp. Aarón en un llançament de falta posà a prova al porter culer que rebutjà l’esfèrica. Campu, que ni la tocà en el primer temps, tingué una bona opció amb una centrada xut des de l’esquerra que obligà a intervenir al meta rival. Als 6’ de la represa, una pilota centrada per Oscar Melendo acaba sent rematada per Labiano de cap, salvant el porter barcelonista al seu equip amb una gran intervenció.

El domini espanyolista ja era total, però els barcelonistes amb jugadors de gran qualitat com el marroquí Ayoub estigueren ben a prop de sentenciar la final, però molt bé Pol junt al pal esquerre,  ho evità.  Un xut de Gonzalo fou enviat a còrner pel porter.  Campu veu desmarcat a Rivas qui des de l’esquerra progressa cap a l’àrea barcelonista i xuta creuat acabant la bola a l’exterior de la xarxa.

Dani Fernández mou banqueta, i seria precisament un dels resen sortits, Carlos Cano qui molt bé anticipant-se ficaria el cap per enviar la pilota al fons de la porteria blaugrana. En els millors minuts del quadre perico, els blanc-i-blaus tindrien ocasions per capgirar el marcador com una del propi Cano o altre d’Oscar, però el marcador ja no es mouria més.

En el darrer minut (i afegit) el Barcelona tancà a l’Espanyol en els minuts de la por,  i llençà fins a tres serveis de cantonada,  tenint una gran ocasió entre mig d’ells, quan estan  Julen Arellano a punt d’afusellar a Pol Agustí, ficà per darrera molt bé la bota Aarón, enviant a còrner.

Es llençaren els penals, errant l’Espanyol el segon d’ells a càrrec precisament de qui havia marcat l’únic gol del partit, i el FC Barcelona no en fallà cap, arravatant-li des del punt dels onze metres, el títol de campió de Catalunya que a Martorell conquerir l’Espanyol també als penals.  Ara, només queda esperar que la major part d’aquesta bona fornada es pugui mantenir al menys, ja que no han volgut o sabut, mantenir al seu tècnic amb un projecte prou il·lusionant de futur.      

     

Fitxa tècnica:

FC Barcelona: Andreu Cases, Xavier Liébanas, Adrià Vilanova, Carles Torrents, Roger Marcé, Ferran Sarsanedas, Enric Franquesa, Joan Inés, Marc Rio, Ayoub Abou-Öulam, i Julen Arellano.

Suplents: Roger Figueras, Iván Fajardo, Juanma García, Daniel Morer, Carles Aleña, Carles Pérez, i Anás Serroukh.

RCD Espanyol: Pol Agustí, Pol Mikel, Lluis, Aarón, Erik Sarmiento, Manchón, Labiano, Alex, Campu, Oscar Melendo i Adrián Rivas.

Substitucions: Segon temps: Gonzalo, Rafinha, Carlos Cano, Oscar Villanova. Altres suplents: Sergi, Ayoub (p.s.), Joel Riera.

Àrbitre: Francesc Galán Baró de la delegació del Bages, assistit en bandes per Víctor Orgaz Serrán i Oriol Escuder Gómez. Va mostrar cartolines grogues als barcelonistes Joan Inés, m. 40; Xavier Liébanas, m. 66 i Daniel Morer, m. 73, i als espanyolistes Campu, m. 39 i Manchón, m. 56.

Gols: 1-0: Enric Franquesa, m. 14; 1-1: Carlos Cano, m. 64.

Penals: Campu, gol: 1-0; Anas Serrouk, gol: 1-1; Cano, atura porter: 1-1: Adrià Vilanova, gol: 1-2; Alex, gol: 2-2; Marc Rio, gol: 2-3; Pol Mikel, gol: 3-3; Carles Alenyà, gol: 3-4; Aarón, gol: 4-4; Juanma García, gol: 4-5.

Incidències: Encontre corresponent a la final del Campionat de Catalunya Cadet, disputat en el camp annex dels Alumnes Obrers de Vilanova i la Geltrú. Temperatura plenament estiuenca amb calor sufocant. En la convocatòria barcelonista fins a tres jugadors que han militat al futbol base espanyolista: Els cadets de primer any Carles Torrents, Carles Pérez i el porter suplent Ivan Fajardo.