DECIDEIX SERGIO GARCÍA,EN UN PARTIT ENSOPIT... SOPORÍFER (1-0)

R.C.D. Espanyol: 1 – R.C. Celta de Vigo: 0 

El millor, els tres punts....

L’Espanyol va sumar la primera victòria en lliga en aquest 2014 davant un Celta que bordava molt però que a l’hora de la veritat, mossegava ben poc;  menys encara que l’equip espanyolista, que ja es dir. En un partit en el que l’empat a zero inicial hagués sigut el just resultat més com a càstig pel pobre joc exhibit, l’equip ahir de Alfredo Tena va conquerir inextremis el triomf gràcies a una genialitat de Sergio García en els darrers instants de partit.  Aquest triomf, junt a la classificació en Copa, dona aire a l’equip espanyolista i al seu tècnic Javier Aguirre censurat per una part de l’afició,  i perseguit de manera despietada per alguns mitjans de comunicació molt concrets, algun inclòs de l’àmbit espanyolista – amb amics així, ja no necessitem d’enemics als culers -.

Per què cal reconèixer que l’equip durant la major part del partit no va jugar a gairebé res. Que no va arribar pràcticament a porta... Però un Celta que venia amb la fama guanyada de ser un dels equips que millor jugava al futbol dels que ocupen la part baixa de la classificació, tampoc va demostrar gaire més a l’Estadi del RCDE. Dominà, tingué la possessió i poc més.

El partit va ser molt ensopit, soporífer, i només la incertesa del marcador posava l’emoció en un partit en el que un cop més les grades de l’estadi oferien una imatge molt pobre amb poc més de 13 mil espectadors, malgrat el deplorable horari. Quelcom que hauria de fer reflexionar a més d’un, ja no sol a l’afició que tant es sol vanagloriar de la fidelitat a un sentiment, sinó també a uns consellers que deurien de preguntar-se en un examen autocrític, que és el que està fallant, que és el que s’està fent malament, o molt malament, per que l’afició deserti d’aquesta manera tant habitual.  

Tornant a la part esportiva, també caldrà valorar en la seva justa proporció aspectes positius d’aquest Espanyol més enllà de la crítica al seu mal joc ofensiu, quan equips que juguen bé al futbol cauen a l’Estadi o no fan el seu habitual futbol. Quan Barcelona i Madrid només han guanyat als espanyolistes per un gol. Quan Atlético de Madrid, Ahtletic Club i Valencia han sucumbit, el primer d’ells com a única ocasió en el que portem de temporada. L’equip al marge d’errades individuals letals en alguns casos, col·lectivament és un bon bloc a nivell defensiu i tàcticament no té ni punt de comparança amb l’Espanyol de Pochettino. A l’hora de construir, de moure la pilota i crear ocasions, ja és altre història. Queden en evidència les mancances quan ha de portar el pes del partit, i ja no diguem quan s’ha de remuntar...

Però es digui el que es digui, i es pensi el que es pensi, la realitat implacable dels números és la que és.  I a l’actual campionat, l’equip oscil·la durant tota la temporada entre vuitens i dotzens a la classificació, de mitjana. Hi ha veritablement equip per més?. Ho dubto... Amb economia de guerra i fent malabarismes el senyor Perarnau per confeccionar la plantilla amb la mínima quantitat destinada a fitxatges, miracles pocs se’n poden fer. Que més voldríem que lluitar per Europa League o Champions League amb un equip competitiu. Però a hores d’ara, és el que hi ha, malauradament.         

L’alineació, l’habitual del tècnic mexicà amb la incorporació d’Abraham al mig en substitució del  lesionat David López. La resta, els de sempre en lliga. Inici de partit en el que l’Espanyol sortia a bon ritme amb un ràpid contracop de Sergio en el que Stuani queia dins l’àrea sense que assenyalés res el col·legiat. Però fou un miratge. Cap dels dos equips va prémer l’accelerador i els minuts passaven sense més pena que glòria i sense ocasions de gol com si l’empat es donés per bo per ambdues esquadres. Una centrada de Khron-Dehli als set minuts era remtada de cap per Augusto interceptant Víctor Sánchez també amb el cap. Als 10 minuts era Sergio qui queia dins l’àrea en lluita amb Cabral. Als 14’, xut de Jony molt centrat que aturava sense problemes Kiko Casilla.

L’Espanyol defensà bé durant tot el partit destacant tant Colotto com Héctor Moreno, però el mexicà encarregat de treure l’esfèrica no estigué gens encertat a l’hora de donar sortida a la pilota perdent-se en desplaçaments llargs que no trobaven destí davant un Espanyol endarrerit. Tant Simao com Stuani tingueren un partit per oblidar, i si bé el portuguès va completar un bon partit davant l’Alcorcón, ahir va estar molt desencertat. Del davanter uruguaià ja fa dies que ni se’l veu, força lent, estàtic i desencertat en totes les facetes en el joc d’atac espanyolista. Tampoc Córdoba brillà en aquest partit quedant força sol Sergio García a l’hora d’intentar-ho.

Al 37’ semijugada d’atac espanyolista en centrar Abraham rematar en semierrada Fuentes i no arribà per ben poc Córdoba a l’esfèrica. L’empat a zero feia justícia pels mèrits d’uns i altres. Al 45’ després de veure el Celta l’única cartolina, llençava Simao una falta penjada que es passejava sense rematador. Tot plegat, res...

Davant la falta d’arribada, Aguirre dona entrada a Alex per Córdoba en un intent per reforçar la medul·lar i la mitja punta, deixant a Sergio García en solitari en la punta d’atac. Al 52’ xiulets del respectable davant el nul joc de l’equip i la parsimònia de masses jugadors. L’esforç de Copa,  passava factura?...  Al 63’ surt Pizzi molt crescut moralment després del gol decisiu davant l’Alcorcón, i amb molta més mobilitat que en precedents ocasions. Marxa un Stuani que s’arrossegava feia ja massa pel camp. Canvi força aplaudit des de la grada...

El Celta atemoreix donant entrada a un sempre perillós Nolito. Una bola centrada per Pizzi és rematada després d’una mitja volta per Sergio García, sortint l’esfèrica creuada a mig metre del pal dret, a còrner en tocar en un jugador visitant. Fou la més perillosa fins les hores i era el minut 70 !!!.  Simao desaprofita un perillós llançament directe de falta enviant per sobre el travesser en el 73.  Sergio fica un passi en profunditat en un ràpid contracop per que Pizzi un tant forçat remati i aturi Yoel que cobria bé junt al pal esquerre. Era el primer remat entre els tres pals i era el minut 79 !!!.

En el 86’ Colotto envia l’esfèrica al fons de la porteria després d’una falta penjada. El fora de joc era clar, i així ho assenyala el mal àrbitre Prieto Iglesias que va repartir forces errors i de consideració durant tot el partit en jugades sense majors conseqüències.

Finalment, en el 88, Sergio Garcia entre dos defensors es filtra penetrant a l’àrea i afavorit pel rebot aconsegueix endur-se l’esfèrica i encarant Yoel, l’afusella amb un dur tret que significa el gol del triomf i que la eufòria es desbordés a l’estadi davant un final tant feliç en un partit amb tant poc futbol. En l’afegit, Raul Rodríguez sortiria en lloc de Simao a fi de contribuir a assegurar l’avantatge local, i ja en els tres minuts d’afegit res digne de menció va succeir, arribant-se al final del partit.

Fitxa tècnica:

RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Colotto, Héctor Moreno, Fuentes; Víctor Sánchez, Abraham, Stuani, Simao; Sergio García i John Córdoba.

Substitucions: Alex per John Córdoba, m. 46; Pizzi per Stuani, m. 63; Raul Rodríguez per Simao, m. 91.

RC Celta: Yoel; Hugo Mallo, Cabral, Fontás, Jony; Oubiña; Rafinha, Augusto, Khron-Dehli; Orellana, i Santi Mina.

Substitucions: Nolito per Orellana, m. 68; Alex López per Augusto, m. 74; Mario per Salva Mina, m. 82.

Àrbitre: Eduardo Prieto Iglesias, del comitè territorial navarrès, assistit en bandes per Moisés Mateo Montañés i Francisco Javier García Sabuco. Ha mostrat un parell de cartolines grogues: Víctor Sánchez per part espanyolista en el 64’, i a Augusto per part celtiña, m.44.  

Gol:1-0: Sergio García, m. 88.

Incidències: Encontre corresponent a la 20èna. jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió disputat aquesta nit de dissabte al inhumà horari de les 22:00h. a l'Estadi RCDE a Cornellà-El Prat, amb la presència de 13.710 espectadors.