R.C.D. Espanyol: 1 – R.C. Celta de Vigo: 0
El millor, els tres punts....
L’Espanyol va sumar la primera victòria en
lliga en aquest 2014 davant un Celta que bordava molt però que a l’hora de la
veritat, mossegava ben poc; menys encara
que l’equip espanyolista, que ja es dir. En un partit en el que l’empat a zero
inicial hagués sigut el just resultat més com a càstig pel pobre joc exhibit, l’equip
ahir de Alfredo Tena va conquerir inextremis el triomf gràcies a una genialitat
de Sergio García en els darrers instants de partit. Aquest triomf, junt a la classificació en
Copa, dona aire a l’equip espanyolista i al seu tècnic Javier Aguirre censurat
per una part de l’afició, i perseguit de
manera despietada per alguns mitjans de comunicació molt concrets, algun inclòs
de l’àmbit espanyolista – amb amics així, ja no necessitem d’enemics als culers
-.
Per què cal reconèixer que l’equip durant la major
part del partit no va jugar a gairebé res. Que no va arribar pràcticament a
porta... Però un Celta que venia amb la fama guanyada de ser un dels equips que
millor jugava al futbol dels que ocupen la part baixa de la classificació, tampoc
va demostrar gaire més a l’Estadi del RCDE. Dominà, tingué la possessió i poc més.
El partit va ser molt ensopit, soporífer, i només
la incertesa del marcador posava l’emoció en un partit en el que un cop més les
grades de l’estadi oferien una imatge molt pobre amb poc més de 13 mil
espectadors, malgrat el deplorable horari. Quelcom que hauria de fer
reflexionar a més d’un, ja no sol a l’afició que tant es sol vanagloriar de la
fidelitat a un sentiment, sinó també a uns consellers que deurien de
preguntar-se en un examen autocrític, que és el que està fallant, que és el que
s’està fent malament, o molt malament, per que l’afició deserti d’aquesta
manera tant habitual.
Tornant a la part esportiva, també caldrà
valorar en la seva justa proporció aspectes positius d’aquest Espanyol més enllà
de la crítica al seu mal joc ofensiu, quan equips que juguen bé al futbol cauen
a l’Estadi o no fan el seu habitual futbol. Quan Barcelona i Madrid només han
guanyat als espanyolistes per un gol. Quan Atlético de Madrid, Ahtletic Club i Valencia
han sucumbit, el primer d’ells com a única ocasió en el que portem de temporada.
L’equip al marge d’errades individuals letals en alguns casos, col·lectivament és
un bon bloc a nivell defensiu i tàcticament no té ni punt de comparança amb l’Espanyol
de Pochettino. A l’hora de construir, de moure la pilota i crear ocasions, ja és
altre història. Queden en evidència les mancances quan ha de portar el pes del
partit, i ja no diguem quan s’ha de remuntar...
Però es digui el que es digui, i es pensi el
que es pensi, la realitat implacable dels números és la que és. I a l’actual campionat, l’equip oscil·la
durant tota la temporada entre vuitens i dotzens a la classificació, de mitjana.
Hi ha veritablement equip per més?. Ho dubto... Amb economia de guerra i fent malabarismes
el senyor Perarnau per confeccionar la plantilla amb la mínima quantitat
destinada a fitxatges, miracles pocs se’n poden fer. Que més voldríem que
lluitar per Europa League o Champions League amb un equip competitiu. Però a hores
d’ara, és el que hi ha, malauradament.
L’alineació, l’habitual del tècnic mexicà amb
la incorporació d’Abraham al mig en substitució del lesionat David López. La resta, els de sempre
en lliga. Inici de partit en el que l’Espanyol sortia a bon ritme amb un ràpid contracop
de Sergio en el que Stuani queia dins l’àrea sense que assenyalés res el
col·legiat. Però fou un miratge. Cap dels dos equips va prémer l’accelerador i
els minuts passaven sense més pena que glòria i sense ocasions de gol com si l’empat
es donés per bo per ambdues esquadres. Una centrada de Khron-Dehli als set
minuts era remtada de cap per Augusto interceptant Víctor Sánchez també amb el
cap. Als 10 minuts era Sergio qui queia dins l’àrea en lluita amb Cabral. Als 14’,
xut de Jony molt centrat que aturava sense problemes Kiko Casilla.
L’Espanyol defensà bé durant tot el partit destacant
tant Colotto com Héctor Moreno, però el mexicà encarregat de treure l’esfèrica no
estigué gens encertat a l’hora de donar sortida a la pilota perdent-se en
desplaçaments llargs que no trobaven destí davant un Espanyol endarrerit. Tant
Simao com Stuani tingueren un partit per oblidar, i si bé el portuguès va completar
un bon partit davant l’Alcorcón, ahir va estar molt desencertat. Del davanter
uruguaià ja fa dies que ni se’l veu, força lent, estàtic i desencertat en totes
les facetes en el joc d’atac espanyolista. Tampoc Córdoba brillà en aquest
partit quedant força sol Sergio García a l’hora d’intentar-ho.
Al 37’ semijugada d’atac espanyolista en
centrar Abraham rematar en semierrada Fuentes i no arribà per ben poc Córdoba a
l’esfèrica. L’empat a zero feia justícia pels mèrits d’uns i altres. Al 45’
després de veure el Celta l’única cartolina, llençava Simao una falta penjada
que es passejava sense rematador. Tot plegat, res...
Davant la falta d’arribada, Aguirre dona
entrada a Alex per Córdoba en un intent per reforçar la medul·lar i la mitja
punta, deixant a Sergio García en solitari en la punta d’atac. Al 52’ xiulets
del respectable davant el nul joc de l’equip i la parsimònia de masses jugadors.
L’esforç de Copa, passava factura?... Al 63’ surt Pizzi molt crescut moralment després
del gol decisiu davant l’Alcorcón, i amb molta més mobilitat que en precedents
ocasions. Marxa un Stuani que s’arrossegava feia ja massa pel camp. Canvi força
aplaudit des de la grada...
El Celta atemoreix donant entrada a un sempre
perillós Nolito. Una bola centrada per Pizzi és rematada després d’una mitja
volta per Sergio García, sortint l’esfèrica creuada a mig metre del pal dret, a
còrner en tocar en un jugador visitant. Fou la més perillosa fins les hores i
era el minut 70 !!!. Simao desaprofita
un perillós llançament directe de falta enviant per sobre el travesser en el
73. Sergio fica un passi en profunditat
en un ràpid contracop per que Pizzi un tant forçat remati i aturi Yoel que
cobria bé junt al pal esquerre. Era el primer remat entre els tres pals i era
el minut 79 !!!.
En el 86’ Colotto envia l’esfèrica al fons de
la porteria després d’una falta penjada. El fora de joc era clar, i així ho
assenyala el mal àrbitre Prieto Iglesias que va repartir forces errors i de
consideració durant tot el partit en jugades sense majors conseqüències.
Finalment, en el 88, Sergio Garcia entre dos
defensors es filtra penetrant a l’àrea i afavorit pel rebot aconsegueix
endur-se l’esfèrica i encarant Yoel, l’afusella amb un dur tret que significa
el gol del triomf i que la eufòria es desbordés a l’estadi davant un final tant
feliç en un partit amb tant poc futbol. En l’afegit, Raul Rodríguez sortiria en
lloc de Simao a fi de contribuir a assegurar l’avantatge local, i ja en els
tres minuts d’afegit res digne de menció va succeir, arribant-se al final del
partit.
Fitxa tècnica:
RCD Espanyol: Kiko Casilla; Javi López, Colotto,
Héctor Moreno, Fuentes; Víctor Sánchez, Abraham, Stuani, Simao; Sergio García i
John Córdoba.
Substitucions: Alex per John Córdoba, m. 46;
Pizzi per Stuani, m. 63; Raul Rodríguez per Simao, m. 91.
RC Celta: Yoel; Hugo Mallo, Cabral, Fontás,
Jony; Oubiña; Rafinha, Augusto, Khron-Dehli; Orellana, i Santi Mina.
Substitucions: Nolito per Orellana, m. 68;
Alex López per Augusto, m. 74; Mario per Salva Mina, m. 82.
Àrbitre: Eduardo Prieto Iglesias, del comitè
territorial navarrès, assistit en bandes per Moisés Mateo Montañés i Francisco
Javier García Sabuco. Ha mostrat un parell de cartolines grogues: Víctor Sánchez
per part espanyolista en el 64’, i a Augusto per part celtiña, m.44.
Gol:1-0: Sergio García, m. 88.
Incidències: Encontre corresponent a la
20èna. jornada del campionat de lliga de 1a. Divisió disputat aquesta nit de dissabte
al inhumà horari de les 22:00h. a l'Estadi RCDE a Cornellà-El Prat, amb la presència de 13.710 espectadors.
2 comentaris:
No vaig poder anar al camp. Vaig seguir-loper ràdio i em va semblar més dolent que la carn de gos. Vam guanyat gràcies a la genialitat de Sergio García en el minut 88 que era, tot just, el segon xut entre els tres pals de tot el partit. El millor els 3 punts i que estem més a prop d'Europa que del descens i això jugant a no res.
La xifra d'assistència (13.710 persones) per molt que l'horari era nefast, tenint en compte que era un dissabte i que al dia següent ningú no ha de matinar, és més que preocupant.
PRÍNCEP
Doncs si, la veritat és que per joc cap dels dos equips mereixia ni tan sols un punt... Però en el futbol compten també altres virtuts, i inclòs practicar a vegades l’antifutbol també té el seu “mèrit” si es fa bé i si se n’aprofita alguna. Tampoc hi ha equip per molts virtuosismes per que amb Poche jugant al toc... anàvem últims!..
El tema de la presència d’espectadors, independentment de l’horari, és per que s’ho facin mirar en el Consell. Que analitzin quines son les causes, que potser van molt més enllà dels horaris i de la crisi econòmica, doncs jo conec a molts socis que han pagat el carnet i no hi van masses dies, sempre amb fàcil excusa, però darrera hi ha altres causes que tots sabem...
Salutacions!.
Publica un comentari a l'entrada