Foto d'arxiu: Només davant el cuer Oviedo Moderno s'ha mantingut la porta a zero.
Portem quatre encontres de Superlliga, amb dues victòries i dues derrotes; tots els encontres han acabat amb l’1 a la travessa. L’equip campió de Catalunya semblava que recuperava el pols a la competició amb els triomfs locals davant un molt feble Oviedo i un triomf amb evidents detalls preocupants (6-3) davant un Alcaine amb baixes (Andreia Sutarque, Silvia Messeguer, i Mariola Coronel encara no incorporada al seu nou equip).
De totes maneres, els principis mai han estat del tot bons en el femení, ja que fen un resum des de que es va crear la Superlliga dels quatre primers encontres, hauriem de dir que en la temporada 2001/02 el primer partit a la Superlliga es va perdre a Sabadell (2-1), amb victòries posteriors davant els febles Pozuelo (2-0) i la PM La Antigua (0-5) per derrotar a la quarta jornada a un Levante brillantment que feia gairebé dos anys que no perdia un encontre oficial. Nou punts dels dotze possibles. L’equip va acabar tercer i va ser finalista de la Copa de la Reina.
En la temporada següent, la darrera de Xavi Álvarez a la banqueta, l’Espanyol va començar golejant 7-1 al Belén de Burgos, va guanyar a un feble encara Híspalis per 0-5, derrota 3-6 davant l’autèntica bèstia negra, el Torrejón, i empat a dos davant el Sabadell a la Creu Alta. 7 punts de dotze d’un equip que va acabar en setè lloc, molt lluny dels equips capdavanters.
Tampoc van començar excessivament les coses la temporada en que “Titi” Camúñez va estar al front del conjunt espanyolista. L’equip progressivament havia anat minvant el seu potencial, amb la sortida de jugadores importants, i la incorporació de noies joves que mica a mica anirien consolidant-se en el club.
Derrota a Sadrià davant el Rayo per 1-2, derrota 4-1 a Burgos, davant el Nuestra Señora, primera victòria davant el Híspalis per 6-2 i derrota a Valencia amb el Levante per 2-0. L’equip acabaria reaccionant, i mantindria la categoria amb solvència, però molt lluny dels quatre primers que disputarien la Copa de la Reina en aquella temporada, i un vuitè lloc dona mostra de la tendència progressiva d’empobriment del potencial esportiu de la secció.
Amb Santy Fernández a la banqueta, i posteriorment amb l’arribada del Grupo Quat, les coses canviarien. L’equip es reforçaria i tot i el principi titubejant amb empat al Mini Estadi (4-4, hat-trik d’una Adriana de blaugrana) davant un Barça resen ascendit, victòria 9-0 davant N.S. Belén, derrota a Bilbao, davant un Athletic que acabaria assolint de nou el títol, i empat a un davant el Lagunak. Total; 5 punts de 12. L’equip acabaria sent tercer, gràcies a una volta sencera de lliga imbatudes, fins que el Torrejón va frenar la ratxa victoriosa.
La temporada 2005/06, la històrica en que es va assolir la triple corona (Campiones de Superlliga, Copa de la Reina i Copa Catalunya), el conjunt perico va començar arrasant a Lezama guanyant 1-4 al tricampió llavors de lliga, va golejar 4-0 al ascendit Gijón, va guanyar 2-4 a altre ascendit, el Transportes Alcaine, per perdre 1-2 a Sadrià davant un Llevant que va remuntar el gol inicial de Sara. 9 punts de 12 en una temporada que es va guanyar absolutament tot.
La darrera temporada, tercera de Santy Fernández a la banqueta, amb partits retardats per la disputa de la UEFA Women’s Cup, l’Espanyol va guanyar al Torrejón 6-1, derrota estrepitosa a Bilbao per 4-1, triomf clar a Huelva 2-6 davant el Ceosa Sporting, i golejada davant el Puebla 4-1 a la Ciutat Esportiva. 9 punts de dotze i al final, l’Espanyol seria segon en les dues competicions nacionals. I en una d’elles, la Superlliga, conseqüència d’una decisió polèmica als despatxos, pendent encara a dia d’avui de la decisió dels jutjats.
Per tant, l’actual arrancada de les blanc i blaves ha estat el tercer pitjor començament de totes les edicions de la Superlliga que ha disputat el RCD Espanyol, on solament la temporada 2003/04 (3/12) i la 2004/05 (5/12) estan per sota de l’actual. Però, analitzant els rivals, cal dir que en aquelles dues temporades en que els guarismes son inferiors als actuals, ja s’havien enfrontat al Levante, o al Athletic en els casos esmentats. Ara en canvi, s’ha perdut davant amb un ascendit (Estartit) i un equip de la zona mitja alta (Torrejón) que a vist com se li han marxat jugadores del nivell de Boho, Patricia Sanz, Vane, o Martí...
En la temporada següent, la darrera de Xavi Álvarez a la banqueta, l’Espanyol va començar golejant 7-1 al Belén de Burgos, va guanyar a un feble encara Híspalis per 0-5, derrota 3-6 davant l’autèntica bèstia negra, el Torrejón, i empat a dos davant el Sabadell a la Creu Alta. 7 punts de dotze d’un equip que va acabar en setè lloc, molt lluny dels equips capdavanters.
Tampoc van començar excessivament les coses la temporada en que “Titi” Camúñez va estar al front del conjunt espanyolista. L’equip progressivament havia anat minvant el seu potencial, amb la sortida de jugadores importants, i la incorporació de noies joves que mica a mica anirien consolidant-se en el club.
Derrota a Sadrià davant el Rayo per 1-2, derrota 4-1 a Burgos, davant el Nuestra Señora, primera victòria davant el Híspalis per 6-2 i derrota a Valencia amb el Levante per 2-0. L’equip acabaria reaccionant, i mantindria la categoria amb solvència, però molt lluny dels quatre primers que disputarien la Copa de la Reina en aquella temporada, i un vuitè lloc dona mostra de la tendència progressiva d’empobriment del potencial esportiu de la secció.
Amb Santy Fernández a la banqueta, i posteriorment amb l’arribada del Grupo Quat, les coses canviarien. L’equip es reforçaria i tot i el principi titubejant amb empat al Mini Estadi (4-4, hat-trik d’una Adriana de blaugrana) davant un Barça resen ascendit, victòria 9-0 davant N.S. Belén, derrota a Bilbao, davant un Athletic que acabaria assolint de nou el títol, i empat a un davant el Lagunak. Total; 5 punts de 12. L’equip acabaria sent tercer, gràcies a una volta sencera de lliga imbatudes, fins que el Torrejón va frenar la ratxa victoriosa.
La temporada 2005/06, la històrica en que es va assolir la triple corona (Campiones de Superlliga, Copa de la Reina i Copa Catalunya), el conjunt perico va començar arrasant a Lezama guanyant 1-4 al tricampió llavors de lliga, va golejar 4-0 al ascendit Gijón, va guanyar 2-4 a altre ascendit, el Transportes Alcaine, per perdre 1-2 a Sadrià davant un Llevant que va remuntar el gol inicial de Sara. 9 punts de 12 en una temporada que es va guanyar absolutament tot.
La darrera temporada, tercera de Santy Fernández a la banqueta, amb partits retardats per la disputa de la UEFA Women’s Cup, l’Espanyol va guanyar al Torrejón 6-1, derrota estrepitosa a Bilbao per 4-1, triomf clar a Huelva 2-6 davant el Ceosa Sporting, i golejada davant el Puebla 4-1 a la Ciutat Esportiva. 9 punts de dotze i al final, l’Espanyol seria segon en les dues competicions nacionals. I en una d’elles, la Superlliga, conseqüència d’una decisió polèmica als despatxos, pendent encara a dia d’avui de la decisió dels jutjats.
Per tant, l’actual arrancada de les blanc i blaves ha estat el tercer pitjor començament de totes les edicions de la Superlliga que ha disputat el RCD Espanyol, on solament la temporada 2003/04 (3/12) i la 2004/05 (5/12) estan per sota de l’actual. Però, analitzant els rivals, cal dir que en aquelles dues temporades en que els guarismes son inferiors als actuals, ja s’havien enfrontat al Levante, o al Athletic en els casos esmentats. Ara en canvi, s’ha perdut davant amb un ascendit (Estartit) i un equip de la zona mitja alta (Torrejón) que a vist com se li han marxat jugadores del nivell de Boho, Patricia Sanz, Vane, o Martí...
.jpg)
2 comentaris:
HOLA EN JOSEP MARIA L' IMPORTANT NO ÉS COM ESTÀ EL FEMENI A EN LA CLASSIFICACIÓ, L'IMPORTANT ÉS LA SITUACIÓ ANIMÍCA DE LES NOSTRES JUGADORES, SI GUANYEM TOTS ELS PARTITS ENCARA PODEM GUANYAR LA SUPERLLIGA, PERÒ SI ES DEPRIMEIXEN I CONTINUAN AIXÍ NO PODREM FER RES.JO CREC QUE UNA DE LES IDEES PER CONSEGUIR MARCAR GOLS, ES DONAR ALGUNS MINUTS A JUGADORES DEL PLANTER COM RAQUEL CORRAL ETC, PERQUE ENS SALVIN ELS MOBLES AL FINAL DEL PARTIT, PERQUÈ COM HO DEMOSTREN AMB LA VICTÒRIA DEL DIUMENGE A BREDA PER 0 A 2 DEL FEMENÍ B, TENIM MOLT BON PLANTER.
Hola: Que pugui Raquel Corral aportar frescor i efectivitat a la davantera no ho dubta ningú.(Bé... menys el senyor Emilio).
Ara, això no soluciona el problema existent en la zona defensiva (i no em refereixo sol a les centrals, ja que un equip ha d'actuar com a bloc), i ja el problema es veu al mig del camp on hi ha bastant desgavell i en tasques defensives (amb defensa avançada en línia) ens trituren... com ja va succeïr a L'Estartit que no va ser inspiració de Marigol si no demèrit nostre. L'Alcaine ens fa marcar TRES GOLS A SADRIÀ. Això ho diu tot.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada