foto d'arxiu:
Walter "Rifle" Pandiani va deixar un grat record als espanyolistes.
Osasuna i Espanyol s’enfronten aquest diumenge a les cinc de la tarda, amb arbitratge de Javier Turienzo Álvarez del col·legi castellano-lleonès.
Vint-i-sis ocasions s’han enfrontat ambdós equips en Pamplona. Divuit vegades el triomf ha somrigut als navarresos mentre que en sis ocasions als catalans i sis més les taules en el marcador ha estat el signe definitiu.
La primera vegada data de la jornada 14ena de la temporada 1935-36 i els navarresos van derrotar amb golejada inclosa als espanyolistes (6-1).
Després d’un parèntesi en el que el conjunt de Osasuna va militar per les categories més modestes del futbol nacional (cinc a segona, cinc a tercera i quatre a segona), es van tornar a enfrontar la temporada 1953-54 amb triomf del RCD Espanyol per 2-3. Els jugadors entrenats per el “Conejo” Scopelli que van obtenir el triomf eren els següents.
Marcel Domingo: Argilès, Parra, Cata: Bolinches, Artigas; Arcas, Marcet, Cruellas, çPiquín i Ramírez. Els gols tots tres aconseguits per Cruellas.
La 1956-57 va ser altre golejada navarresa (5-0) com a primera d’una sèrie de quatre victòries consecutives dels de Pamplona. Des de la 61/62 (2-2) Osasuna ja no va tornar a militar a la màxima categoria del futbol espanyol fins la 1980-81.
L’Espanyol en deu temporades no va pogué assolir mai la victòria (només tres empats) fins la 91/92 en la que amb Javier Clemente d’entrenador i amb la presència ja dels jugadors russos es va conquerir el triomf per 0-1 gol de Lluís. Aquell equip estava format per: Biurrun, Moj, Galyamin, Mino, Eloy, Pizo Gómez, Francisco, Kutznezov, Urbano, Ezequiel Castillo, i Lluís. A la segona part, Escaich i Mendiondo.
Aquesta seria la primera d’una sèrie de tres triomfs consecutius (1-3, 92/93 i 1-3, 2000/01 amb un parèntesi de sis temporades els navarresos a segona divisió).
Les darreres dues victòries espanyolistes van ser les temporades 2003/04 (1-3 amb Luis Fernández a la banqueta, i amb gols de Tamudo, Alex i Maxi) i 0-2 la passada temporada amb gols de Coro i Tamudo.
Entre mig d’ambdós darrers triomfs, es troba l’ocasió malbaratada per el jutge auxiliar del col·legiat Iturralde que va privar amb el gol anul·lat a Toni Velamazán, de la classificació per a la Champions League al RCD Espanyol. Aquell encontre va acabar amb empat a un gol com tots bé recordareu.
El partit també serà punt de trobada de diferents jugadors que han canviat un equip per l’altre; en el bàndol navarrès trobarem a Juanfran i per sobre de tots, Walter Pandiani, màxim golejador europeu a la passada Copa de la UEFA i jugador molt estimat per la parròquia blanc i blava. En el cantó espanyolista, tornaran a visitar el ara “Reyno de Navarra”, el Sádar de tota la vida, Valmiro López “Valdo” i Mohamed El Yaagoubi “Moha” ex jugadors del conjunt d’Atlético Osasuna.
Vint-i-sis ocasions s’han enfrontat ambdós equips en Pamplona. Divuit vegades el triomf ha somrigut als navarresos mentre que en sis ocasions als catalans i sis més les taules en el marcador ha estat el signe definitiu.
La primera vegada data de la jornada 14ena de la temporada 1935-36 i els navarresos van derrotar amb golejada inclosa als espanyolistes (6-1).
Després d’un parèntesi en el que el conjunt de Osasuna va militar per les categories més modestes del futbol nacional (cinc a segona, cinc a tercera i quatre a segona), es van tornar a enfrontar la temporada 1953-54 amb triomf del RCD Espanyol per 2-3. Els jugadors entrenats per el “Conejo” Scopelli que van obtenir el triomf eren els següents.
Marcel Domingo: Argilès, Parra, Cata: Bolinches, Artigas; Arcas, Marcet, Cruellas, çPiquín i Ramírez. Els gols tots tres aconseguits per Cruellas.
La 1956-57 va ser altre golejada navarresa (5-0) com a primera d’una sèrie de quatre victòries consecutives dels de Pamplona. Des de la 61/62 (2-2) Osasuna ja no va tornar a militar a la màxima categoria del futbol espanyol fins la 1980-81.
L’Espanyol en deu temporades no va pogué assolir mai la victòria (només tres empats) fins la 91/92 en la que amb Javier Clemente d’entrenador i amb la presència ja dels jugadors russos es va conquerir el triomf per 0-1 gol de Lluís. Aquell equip estava format per: Biurrun, Moj, Galyamin, Mino, Eloy, Pizo Gómez, Francisco, Kutznezov, Urbano, Ezequiel Castillo, i Lluís. A la segona part, Escaich i Mendiondo.
Aquesta seria la primera d’una sèrie de tres triomfs consecutius (1-3, 92/93 i 1-3, 2000/01 amb un parèntesi de sis temporades els navarresos a segona divisió).
Les darreres dues victòries espanyolistes van ser les temporades 2003/04 (1-3 amb Luis Fernández a la banqueta, i amb gols de Tamudo, Alex i Maxi) i 0-2 la passada temporada amb gols de Coro i Tamudo.
Entre mig d’ambdós darrers triomfs, es troba l’ocasió malbaratada per el jutge auxiliar del col·legiat Iturralde que va privar amb el gol anul·lat a Toni Velamazán, de la classificació per a la Champions League al RCD Espanyol. Aquell encontre va acabar amb empat a un gol com tots bé recordareu.
El partit també serà punt de trobada de diferents jugadors que han canviat un equip per l’altre; en el bàndol navarrès trobarem a Juanfran i per sobre de tots, Walter Pandiani, màxim golejador europeu a la passada Copa de la UEFA i jugador molt estimat per la parròquia blanc i blava. En el cantó espanyolista, tornaran a visitar el ara “Reyno de Navarra”, el Sádar de tota la vida, Valmiro López “Valdo” i Mohamed El Yaagoubi “Moha” ex jugadors del conjunt d’Atlético Osasuna.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada