Per fí, el cuer no dona la sorpresa
I ja es molt... Per que aquests sense cap tipus de dubtes son els partits que històricament el RCD Espanyol acostuma a perdre. Més encara, tenint en compte les dues baixes d’homes fonamentals en l’esquema d’Ernesto Valverde com son Riera i Luis García.
De totes maneres, tret dels primers vint minuts, el joc ha estat ensopit i en algunes fases del mats, totalment decebedor, acabant demanant l’hora i aquesta vegada sí, aguantant el marcador gràcies bastants a la innocència del conjunt granota en la part ofensiva, demostrant de lluny que ha estat el pitjor equip que ha passat aquesta temporada per l’Olímpic.
Primers cinc minuts de domini visitant, i arriba el gol
Els primers minuts, el conjunt granota dominava sense perill fins que al minut set s’ha produït la primera jugada ofensiva perica; Valdo ha centrat i per molt poc Tamudo no ha pogut arribar ja que s’ha avançat la defensa valenciana.
Moha llença el servei de cantonada i Dani Jarque rematant de cap obliga a que Storari només pugui refusar l’esfèrica i el rebuig curt i esmortit, el recull el propi central espanyolista per afusellar a boca de canó al meta visitant.
Per variar, avui era l’Espanyol el que s’avançava en el marcador amb un gol en els primers minuts. L’Espanyol jugava, sobre tot per la dreta, on les pujades de Zabaleta, sens dubta el millor home sobre la gespa portaven perill; en una de les millors jugades de l’atac espanyolista, Moisés ha obert a Valdo i aquest deixant passar la pilota per que Zabaleta pujava en carrera i la seva centrada ha obligat a lluir-se al porter Storari.
El mateix Zabaleta després d’una obertura d’Àngel, s’ha fet una auto –passada i el centre es apunt d’acabar dins la porteria, degut a que un defensor ha rebutjat sobre la pròpia porta, sortint a còrner la pilota.
S’ha acabat el joc
El Llevant ha començat a treure’s de sobre el domini abassegador dels blanc i blaus, i mica a mica s’han anat acostant a les immediacions de l’àrea de Kameni, però sempre amb poc perill i amb llançaments llunyans de Riga (per sobre el travesser), del mateix Riga desviat a la dreta de la porta de Kameni, després d’un horrible malentès entre Moisés (que ha estat molt espès tot l’encontre) i Jarque.
La segona part, pitjor encara...
Semblava que la segona part començava amb un altre aire; però només era un miratge. Moisés rematava de cap un centre bastant bo de David García (que avui reapareixia després de molts mesos d’inactivitat i s’ha de dir que ha complert, si be encara s’ha notat macat de ritme).
Mentre, el Llevant rematava als núvols Juanma (no es d’estranyar la posició que ocupen a la classificació, per que la pólvora avui al menys la tenien bastant mullada).
Zabaleta ha rematat a les mans de Storari.
I el Llevant s’ho creu; creu que pot ser el lloc ideal per treure el primer punt a domicili en aquesta lliga... Álvaro remata de cap blocant Kameni. Ara ja afinen quelcom més la punteria. Ja necessitàvem porter i tot, ja que en el primer temps Kameni ha estat un espectador més.
No ha pogut Tamudo rematar el perfecte centre de Moha, ja que Alvaro providencial s’ha avançat al capità espanyolista. Valdo, que tampoc avui ha lluït gaire les seves qualitats, ha disposat d’un centre xut que ha acabat a l’exterior de la xarxa.
Raul Tamudo ha tingut la més clara ocasió, després que Zabaleta li hagi robat la cartera al seu marcador i el seu centre tancat ha estat rematat d’esperó per Tamudo que es trobava d’esquenes a la porteria, i Storari ha estat prodigiós fent-se amb la pilota.
Perden el control i domini de la situació
Els darrers vint-i-cinc minuts han estat del pitjor que ens podíem imaginar; amb un Llevant que en moltes fases ha tancat als espanyolistes en el seu propi camp, que ha manat en el mig del camp i que sortosament no han gaudit de gaires ocasions ja que tant Jarque com Torrejón han realitzat un gran encontre defensivament i els laterals han estat segurs, (es clar que avui no hi havia ni “Messis ni Militos”).
La sortida com a bàlsam de Ivan de la Peña, encara lluny del seu millor moment físic i de joc, no ha contribuït si no a empitjorar encara més la situació, ja que en el re-ajustament tàctic encara l’equip s’ha perdut més; Coro (molt desafortunat) ha passat a banda esquerra en comptes de Moha, i De la Peña al centre, sortint després Lola per Valdo, en mig ja d’un desgavell tàctic que el pas dels minuts i la inoperància dels granotes ha fet que el sofert públic que ha patit de les inclemències meteorològiques i del mal joc, aguantés fins el final del matx amb la incertesa del marcador però amb la confiança que els punts es quedarien avui si, a Barcelona.
S’ha reclamat un possible penal per falta a Tamudo bastant clara, però el dubte ha estat si era dins o fora; Undiano l’ha assenyalat fora i s’ha encarregat Ivan de la Peña en llençar tant malament com l’home ha pogut la mateixa.
L’únic cop que ha funcionat la famosa i ja pràcticament oblidada connexió Ivan – Tamudo, ha esta en una jugada en la que Lo Pelat ha passat en profunditat al golejador i aquest ha xutat però el porter visitant ha rebutjat molt bé el perill.
Al final, Ángel ha deixat el seu lloc per Lacruz per aguantar el resultat, i amb algun que altre petit ensurt, (més degut a la por ja a aquestes alçades de la pel·lícula i als precedents que tots recordem), l’Espanyol ha acabat guanyant l’encontre, dormint avui en posicions de Champions a l’espera del que demà succeeixi i sumant ja dotze jornades sense perdre.
El millor el resultat; el joc dolent e impropi d’un equip que aspira a competició europea davant el cuer, però també hem de tenir en compte les baixes i la tradició històrica negativa d’aquest club amb els rivals necessitats i al menys aquesta vegada la trista història no s’ha repetit, i el Llevant se n’ha anat com ha vingut.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni, (7), Zabaleta, (9), David García, (5), Jarque, (8),Torrejón, (7), Moisés, (4), Ángel, (6), Valdo, (5),Moha, (6), Coro (4) i Tamudo (6).
Substitucions: De la Peña (4), per Moha, m. 67, Lola (5), per Valdo, m. 77 i Lacruz (s.c.) per Ángel, m. 89
Levante UD: Storari, Álvaro, Bruno, Javi Fuego, Rigo, Tommasi, Serrano, Rigano, Courtois, Juanma i Descarga.
Substitucions: Berson per Juanma, m. 56, Ettien per Tommasi, m. 69 i Geijo per Courtois, m. 82.
Àrbitre: Undiano Mallenco, del comitè navarrès. Ha mostrat targetes grogues a Valdo, m. 71 per part local, i a Serrano, m.24, Javi Fuego, m. 65, Álvaro, m.75 i Berson, m. 77 per part visitant.
Gol: 1-0 Dani Jarque, m. 8.
Incidències: Estadi Olímpic de Barcelona. 10.900 espectadors assistents al partit en un vespre molt fred, ventós i afortunadament la pluja que ha caigut abans del matx ha parat just minuts abans del començament. Dotzè encontre del RCD Espanyol sense conèixer la derrota.
I ja es molt... Per que aquests sense cap tipus de dubtes son els partits que històricament el RCD Espanyol acostuma a perdre. Més encara, tenint en compte les dues baixes d’homes fonamentals en l’esquema d’Ernesto Valverde com son Riera i Luis García.
De totes maneres, tret dels primers vint minuts, el joc ha estat ensopit i en algunes fases del mats, totalment decebedor, acabant demanant l’hora i aquesta vegada sí, aguantant el marcador gràcies bastants a la innocència del conjunt granota en la part ofensiva, demostrant de lluny que ha estat el pitjor equip que ha passat aquesta temporada per l’Olímpic.
Primers cinc minuts de domini visitant, i arriba el gol
Els primers minuts, el conjunt granota dominava sense perill fins que al minut set s’ha produït la primera jugada ofensiva perica; Valdo ha centrat i per molt poc Tamudo no ha pogut arribar ja que s’ha avançat la defensa valenciana.
Moha llença el servei de cantonada i Dani Jarque rematant de cap obliga a que Storari només pugui refusar l’esfèrica i el rebuig curt i esmortit, el recull el propi central espanyolista per afusellar a boca de canó al meta visitant.
Per variar, avui era l’Espanyol el que s’avançava en el marcador amb un gol en els primers minuts. L’Espanyol jugava, sobre tot per la dreta, on les pujades de Zabaleta, sens dubta el millor home sobre la gespa portaven perill; en una de les millors jugades de l’atac espanyolista, Moisés ha obert a Valdo i aquest deixant passar la pilota per que Zabaleta pujava en carrera i la seva centrada ha obligat a lluir-se al porter Storari.
El mateix Zabaleta després d’una obertura d’Àngel, s’ha fet una auto –passada i el centre es apunt d’acabar dins la porteria, degut a que un defensor ha rebutjat sobre la pròpia porta, sortint a còrner la pilota.
S’ha acabat el joc
El Llevant ha començat a treure’s de sobre el domini abassegador dels blanc i blaus, i mica a mica s’han anat acostant a les immediacions de l’àrea de Kameni, però sempre amb poc perill i amb llançaments llunyans de Riga (per sobre el travesser), del mateix Riga desviat a la dreta de la porta de Kameni, després d’un horrible malentès entre Moisés (que ha estat molt espès tot l’encontre) i Jarque.
La segona part, pitjor encara...
Semblava que la segona part començava amb un altre aire; però només era un miratge. Moisés rematava de cap un centre bastant bo de David García (que avui reapareixia després de molts mesos d’inactivitat i s’ha de dir que ha complert, si be encara s’ha notat macat de ritme).
Mentre, el Llevant rematava als núvols Juanma (no es d’estranyar la posició que ocupen a la classificació, per que la pólvora avui al menys la tenien bastant mullada).
Zabaleta ha rematat a les mans de Storari.
I el Llevant s’ho creu; creu que pot ser el lloc ideal per treure el primer punt a domicili en aquesta lliga... Álvaro remata de cap blocant Kameni. Ara ja afinen quelcom més la punteria. Ja necessitàvem porter i tot, ja que en el primer temps Kameni ha estat un espectador més.
No ha pogut Tamudo rematar el perfecte centre de Moha, ja que Alvaro providencial s’ha avançat al capità espanyolista. Valdo, que tampoc avui ha lluït gaire les seves qualitats, ha disposat d’un centre xut que ha acabat a l’exterior de la xarxa.
Raul Tamudo ha tingut la més clara ocasió, després que Zabaleta li hagi robat la cartera al seu marcador i el seu centre tancat ha estat rematat d’esperó per Tamudo que es trobava d’esquenes a la porteria, i Storari ha estat prodigiós fent-se amb la pilota.
Perden el control i domini de la situació
Els darrers vint-i-cinc minuts han estat del pitjor que ens podíem imaginar; amb un Llevant que en moltes fases ha tancat als espanyolistes en el seu propi camp, que ha manat en el mig del camp i que sortosament no han gaudit de gaires ocasions ja que tant Jarque com Torrejón han realitzat un gran encontre defensivament i els laterals han estat segurs, (es clar que avui no hi havia ni “Messis ni Militos”).
La sortida com a bàlsam de Ivan de la Peña, encara lluny del seu millor moment físic i de joc, no ha contribuït si no a empitjorar encara més la situació, ja que en el re-ajustament tàctic encara l’equip s’ha perdut més; Coro (molt desafortunat) ha passat a banda esquerra en comptes de Moha, i De la Peña al centre, sortint després Lola per Valdo, en mig ja d’un desgavell tàctic que el pas dels minuts i la inoperància dels granotes ha fet que el sofert públic que ha patit de les inclemències meteorològiques i del mal joc, aguantés fins el final del matx amb la incertesa del marcador però amb la confiança que els punts es quedarien avui si, a Barcelona.
S’ha reclamat un possible penal per falta a Tamudo bastant clara, però el dubte ha estat si era dins o fora; Undiano l’ha assenyalat fora i s’ha encarregat Ivan de la Peña en llençar tant malament com l’home ha pogut la mateixa.
L’únic cop que ha funcionat la famosa i ja pràcticament oblidada connexió Ivan – Tamudo, ha esta en una jugada en la que Lo Pelat ha passat en profunditat al golejador i aquest ha xutat però el porter visitant ha rebutjat molt bé el perill.
Al final, Ángel ha deixat el seu lloc per Lacruz per aguantar el resultat, i amb algun que altre petit ensurt, (més degut a la por ja a aquestes alçades de la pel·lícula i als precedents que tots recordem), l’Espanyol ha acabat guanyant l’encontre, dormint avui en posicions de Champions a l’espera del que demà succeeixi i sumant ja dotze jornades sense perdre.
El millor el resultat; el joc dolent e impropi d’un equip que aspira a competició europea davant el cuer, però també hem de tenir en compte les baixes i la tradició històrica negativa d’aquest club amb els rivals necessitats i al menys aquesta vegada la trista història no s’ha repetit, i el Llevant se n’ha anat com ha vingut.
Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni, (7), Zabaleta, (9), David García, (5), Jarque, (8),Torrejón, (7), Moisés, (4), Ángel, (6), Valdo, (5),Moha, (6), Coro (4) i Tamudo (6).
Substitucions: De la Peña (4), per Moha, m. 67, Lola (5), per Valdo, m. 77 i Lacruz (s.c.) per Ángel, m. 89
Levante UD: Storari, Álvaro, Bruno, Javi Fuego, Rigo, Tommasi, Serrano, Rigano, Courtois, Juanma i Descarga.
Substitucions: Berson per Juanma, m. 56, Ettien per Tommasi, m. 69 i Geijo per Courtois, m. 82.
Àrbitre: Undiano Mallenco, del comitè navarrès. Ha mostrat targetes grogues a Valdo, m. 71 per part local, i a Serrano, m.24, Javi Fuego, m. 65, Álvaro, m.75 i Berson, m. 77 per part visitant.
Gol: 1-0 Dani Jarque, m. 8.
Incidències: Estadi Olímpic de Barcelona. 10.900 espectadors assistents al partit en un vespre molt fred, ventós i afortunadament la pluja que ha caigut abans del matx ha parat just minuts abans del començament. Dotzè encontre del RCD Espanyol sense conèixer la derrota.
.jpg)
2 comentaris:
Com tu dius, el millor, els tres punts. El que no entenc és perquè no podem golejar mai? Sempre que començem bé ens aturem i la setmana passada, per exemple, ho vam pagar.
Salutacions.
HOLA PENYA,VICTÒRIA JUSTA D'UN PARTIT QUE VAM
CONTROLAR DES DEL PRINCIPI AMB UN GRAN GOL DE JARQUE, EL + IMPORTANT ÉS QUE CONTINUEM EN ZONA CHAMPIONS.
JOSE CARRERRA CARRERA
Publica un comentari a l'entrada