AQUEST ESPANYOL JA MERAVELLA (3-0)

TRIOMF DEL JUVENIL 2-0 A SADRIÀ

LA GPE MANIGUA EN LA CAVALCADA DE REIS

L’Espanyol escombra del camp al Villarreal en una primera part de somni, pròpia d’una nit màgica com la d’avui.

L’Espanyol ha confirmat plenament la seva candidatura ja seriosa a ser un dels quatre candidats amb possibilitats que disputi la propera edició de la Champions League. Amb una victòria sensacional, (la primera amb més d’un gol de diferencia en tota la temporada), amb un joc exquisit (i això després de jugar 120 minuts trepidants a Riazor dimecres passat), amb un poder ofensiu com feia molts anys que no veiem el que dia darrere dia ens ofereixen els homes de Valverde.

A més, ja son setze partits (comptant els dos de Copa) que l’equip està imbatut i amb una ratxa com feia temps no es veia a la lliga espanyola.
Avui, en 35 minuts n’ha tingut temps per destrossar a un Villarreal que no s’imaginava quan ha sortit a la gespa de l’Olímpic que acabaria sucumbint de la manera en que ha sotsobrat el submarí groc.

Ernesto ha fet sortir Ivan de titular
I amb espais, motivat i ja bastant bé a nivell físic, el càntabre és letal. Les seves passades enverinades i el seu joc, amb una tasca de Moisés incommensurable, ha superat al temible mig del camp del conjunt castellonenc, i de bon començament a posat setge a la porteria visitant.
Tamudo ha estat a punt al minut dos, de rematar ja una centrada de Riera que ha quallat una excel·lent primera part com tot l’equip.

Tamudo dona avantatge als blanc i blaus
Passada en profunditat de Luis, després d’una jugada de Ivan de la Peña, i Raul Tamudo aprofita l’assistència, per superar la mitja sortida de Viera, aconseguint ja al minut vuit el primer gol d’un partit històric.

Deu minuts li ha costat al Villarreal xutar a porta; ha estat Matias qui ho ha fet però Kameni molt ben col·locat a blocat sense problemes.

El segon...
Falta perillosa molt centrada, que executa gairebé perfecta Luis si no fos per que l’esfèrica s’estavella al pal de la porteria, però el refús de la fusta l’aprofita Valdo per rematar tot sol una pilota difícil per l’alçada i trajectòria, enviant-la al fons de la porteria. Era el 2-0 i Montjuïc gaudia amb un espectacle i unes sensacions com feia molt de temps, que ens portaven en el record al partit del Werder Bremen.

Mati remata a l’exterior de la xarxa de la porteria de Kameni, com a rèplica d’un Villarreal que començava el camí del seu enfonsament, i més tenint en compte la falta de definició amb l'absència de Nihat a la davantera.

Els pericos pressionaven la sortida de la pilota, i aprofitaven per sortir ràpidament al contracop ben conduït per Riera, Ivan, Luis o un sensacional Tamudo. Viera s’ha d’anticipar precisament al capità perico per evitar el tercer quan aquest ja es marxava sol en una pilota dividida.

El públic s’ho passava d’allò més bé, veient les combinacions una i altre vegada, amb un Espanyol que buscava el tercer. Aquest, hagués pogut arribar si Tamudo després d’una gran passada de Ivan, hagués fet un bon control de la pilota. O en una vaselina de Luis García que surt fregant l’escaire dreta de la porteria del Villarreal.

Altre falta de Luis, aquest cop, Viera atura ben col·locat. Valdo disposa d’una gran ocasió després d’una gran jugada de Riera, que retalla i cedeix a Luis, que al no veure-ho clar cedeix a Valdo que tot sol, s’entreté massa desaprofitant l'ocasió.

Tot i que l’Espanyol es pren un respir, durant uns minuts, i el Villarreal es llença amb tot a davant, son els contracops pericos els que porten més perill. Els visitants es limiten a un xut fora de Pirés després això sí, d’una llarga jugada de possessió de la pilota.

Primera polèmica del partit
Daudén no assenyala rés, després que Luis hagi sigut derribat en un contracop amb superioritat blanc i blava quan ja es marxava del seu marcador; s’ha demanat la falta i la cartolina que no precisament hagués sigut groga...

Tamudo, altre cop
Un servei de còrner llençat a la dreta de l’atac perico, es pentinat per Valdo i al segon pal, lliure de marca, el golejador espanyolista oportú com sempre, només ha tingut que posar el cap a boca de canó, per arrodonir un triomf històric que amplia l’avantatja amb el conjunt de la Plana a quatre punts, consolida als blanc i blaus en la tercera posició i continua assetjant a un decadent imperi culé.

Encara ha gaudit l’Espanyol de més oportunitats: Pilota recuperada de Ivan de la Peña, passada a Tamudo i aquest cedeix a Riera que xuta un pel desviat, sortint a molt poc del pal esquer. El col·legiat no ha castigat amb targeta una molt dura entrada i en canvi no li ha perdonat a Lo Pelat per no estar a la distància reglamentaria en un llançament de falta. (Coses d’aquest senyor; que el tornin a portar al proper debat de la Fundació !).

A la segona part ha baixat el nivell, amb el cansament i la renda aconseguida
El primer remat ha estat de Cani que ha sortit fregant el pal, a còrner en una jugada en la que l’esfèrica semblava haver sortit fora abans de la centrada prèvia

Moha ha substituït a un exhaust Riera, Pellegrini ha fet sortir a Cazorla per Senna i el partit mica a mica ha anat afluixant el seu ritme davant un Villarreal totalment impotent, i un Espanyol cada cop més cansat en el que Ernesto ha començat a substituir els homes importants pensant en futurs compromisos (Riera, Luis i Tamudo).

La més clara dels visitants
Ha estat en el llançament d’un lliure directe, quan Rossi, ha estavellat al pal la pilota; corria el minut 70 i el partit ja estava dat i beneit.

Lola ha sortit en lloc de Luis, i precisament aquest ha protagonitzat una jugada després d’un refús defensiu, aixecant la pilota per sobre la defensa i tot sol, Ivan de la Peña ha tingut una ocasió que poques vegades tornarà a tenir per que podem veure’l marcar un gol; ha xutat al porter i el refús posterior Tamudo ha rematat i sense haver-ho vist per televisió, ignorem si l’esfèrica ha entrat o no dins la porteria. L’àrbitre no l’ha donat i ha privat al capità espanyolista del seu primer hat trik. De moment tindrem que seguir esperant-lo, però a bon segur el davanter de Santa Coloma que està trencant tots els rècords haguts i per haver-hi al RCD Espanyol, ho acabarà aconseguint.

La darrera ocasió ha estat un llançament directa de Ivan de la Peña que s’ha marxat per molt poc, a l’exterior de la xarxa. Amb aquest Villarreal (el darrer que quedava), tots els grans han caigut amb l’excepció del veí que va empatar. Cap ha estat capaç de superar al conjunt d’Ernesto Valverde.


Fitxa Tècnica:
RCD Espanyol: Kameni (8), Zabaleta (8), Lacruz (8) Torrejón (7), David García (7), Moisés (8), Iván de la Peña (9), Riera (9), Valdo (8), Luis García (8) i Tamudo (10).
Substitucions: Moha (6) per Riera, m. 59, Lola (5) per Luis García, m 72, i Coro (s.t) per Tamudo , m. 83.

Villarreal CF: Viera, Godin, Fabricio Fuentes, Ángel, Capdevila, Mavuba, Senna, Matias, Pirés, Cani, i Giuseppe Rossi.
Substitucions: Cazorla per Senna, m. 64.

Gols: 1-0: Tamudo, m. 8, 2-0: Valdo, m. 13, 3-0: Tamudo, m. 35

Àrbitre: Daudén Ibáñez, del col·legi aragonès. En la seva línia habitual sempre que visita l’Olímpic. Ha permès un excessiu joc dur en certes ocasions als visitants, i ha tingut errades de consideració en jugades puntuals tot i que sortosament no ha afectat al marcador favorablement clar als catalans. Ha mostrat targes a Cani, m. 43, a Ivan, m. 45 i Capdevila, m. 66 (increpat per part del públic sobre tot després de l’acció que li ha costat veure la cartolina).

Incidències: Estadi Olímpic de Barcelona. Presència de 14.100 espectadors en una nit de temperatura molt temperada per l’època en que ens trobem. Partit retransmès en directe per les televisions en obert, fet com l’horari de les deu de la nit i tot els problemes amb les diverses cavalcades de reis, han fet que l’entrada fos molt minsa. S’ha guardat un minut de silenci en memòria del que durant tants anys va ser massatgista del RCD Espanyol, Pepe Guijarro.