dilluns, 21 de gener del 2008

UNA NIT DE GERMANOR.
X GALA DE PENYES DEL RCD ESPANYOL

Dissabte va tenir lloc, un any més, la Gala de Penyes del RCD Espanyol (la desena) i per segona vegada intentaré fer-vos cinc cèntims d’allò que va succeir i d’aquells detalls que a la memòria en vinguin i naturalment siguin lo suficientment apropiats de ser explicats aquí.

Dir primer de tot, que es van superar tots els rècords: Gairebé 500 assistents i més de 70 penyes representades al INEFC, lloc on es va celebrar l’acte.
Als voltants de les nou i mitja arribàvem al lloc, i ja trobàvem a l’amic Sergio Fidalgo repartint la revista 23 Perico als subscriptors i a qui volés fer-se amb el tercer número.

La sala on es feia el sopar, molt més ample que en la que vàrem tenir a Illa Fantasia, on les reduïdes dimensions van fer patir i molt, als cambrers per moure’s pel lloc. Arribant ja ens vàrem trobar l’Anuari del Blanc i Blau de la temporada passada, (la de Glasgow) amb la preciosa fotografia de la portada.

L'acte es va iniciar oficialment amb les notes del himne oficial del RCD Espanyol.
Conduïa l’acte amb la seva contrastada categoria com a conductor de la Gala, Pasqual Olmedo, vicepresident de les Penyes i home feliç al ser el President de la Penya Intertoto Ángel Morales, i pogué comptar amb la presència de Rocío Madrid esposa del ex jugador perico capità d’aquell equip.

Com veureu al video casolà, amb vestit negre bastant generós (estava molt elegant i maca), junt amb el sentit irònic de Sergi Mas, que no va desaprofitar diverses situacions per posar-hi un toc d’humor a la nit, van ser els protagonistes, demostrant que ha estat tot un èxit l’elecció d’ambdós famosos personatges.

Rocío va excusar la no presència del seu marit, l’Àngel Morales per raons lògiques com a professional del Granada, i va explicar-nos la seva incipient relació amb el nostre club a través d’haver conegut al capità de l’equip de la Intertoto.

Sergi Mas, va aprofitar el moment en que Rocío va excusar-se de no parlar en català, per fer un dels seus acudits relacionats amb el President de la Generalitat, José Montilla, contingut del que ja us podeu fer una idea per on anaven els trets.

També va estar enginyós en el moment en que nostra estimada Adriana va agafar el premi que li va fer lliurament el senyor Rodilla; (lesió del genoll...). Va ironitzar sobre el futur d’aquesta “merda” (paraules seves que compartim) que és Montjuïc i sobre aquell element, Rodríguez Santiago i la Copa del Rei.

Es van lliurar els guardons a Xavi Moya, a l’APMAE, i als presidents de més de 25 anys al front d’una penya (Victor García, President de la Penya de Poble Nou, Salvador Xicola, President de la Penya de Parets i Lliçà, Joan Calaf, President de la Penya de Rubí, Jaume Mas, President de la Penya de Sant Feliu de Llobregat i Josep Giralt, President de la Penya de Lloret de Mar). També van ser lliurats a totes les penyes un recordatori de l’ocasió.

Jordi Navarro va mostrar a la pantalla la ubicació futura de les diverses penyes en el Nou Estadi de Cornellà-Prat, en els diversos sectors d’una de les porteries, a sobre del principal grup d’animació, La Curva.

Va tenir lloc el sorteig dels regals, productes Dani i Quat per cada taula, i mascotes de peluix, samarretes i polos, una signada per Adriana, pilotes, etc. sortejat entre els assistents.

A l’hora del lliurament dels guardons, els dos professionals del primer planter van agrair-lo mitjançant un missatge gravat prèviament i que es va passar per la pantalla, degut a la justificada absència.

Van recollir els guardons Josep Manel Casanova, tota una trajectòria d’èxit al capdavant del futbol base espanyolista, Toni Jiménez Sistachs al premi dels veterans, i de les més aplaudides Adriana Martín com a guardó a la millor jugadora del futbol femení.
Francesc Via va recollir el premi al millor mitjà de comunicació amb el seu Pericos On Line i Manel Lucas per el llibre “Soc perico... I què !” com a premi a la difusió del sentiment blanc i blau.

També Urbano Alonso va rebre una placa per la col·laboració de Pasatapas en el sopar, i anteriorment Daniel Sánchez Llibre havia rebut el pin d’or com a president de l’entitat que aviat veurà la inauguració del nou estadi de Cornellà-Prat.

El President va fer esment a aquest moment per tots desitjat, i també va recordar els grans moments esportius dels darrers anys (i altres no tant bons, que encara tots recordem, i si no només tenim que mirar el cartell oficial de la Força d’un Sentiment veient a Coro en cert partit...) .

Al final, Dani va estar poc diplomàtic i curós en el tema, i va desitjar que a la propera Gala, hi continuï estan present com a president l’actual de la FCPE, Ramón Rius que ha manifestat per activa i passiva que marxa i no es presenta a la reelecció, (igual que en Dani, que en les seves pròpies paraules, “sempre se’n va i encara hi és”). Independentment de les persones que hi son o puguin estar-hi, i dels mèrits que tinguin e inclòs del recolzament que pugui tenir majoritari o no, el President del RCD Espanyol no deuria ficar-se davant un procés electoral que viurà la FCPE, ja que és una institució autònoma i sobirana i és a les penyes a qui li competeix escollir els seus mandataris pels propers anys.

L’anècdota humorística "pesada" la protagonitzar (¡qui si no!) Sergi Mas, quan li va oferir al President en una nit com aquesta, intentar reconciliar-se amb un senyor que va anunciar que entrava per la porta de darrera de la sala, citant-lo pel seu cognom, un tal ... Bé, deixem-ho, allà no hi havia lloc per els que no saben estar a l’alçada de les circumstàncies i del càrrec quan s’encapçala una entitat també en aquest cas centenària...I tot es clar, va ser un acudit d’en Sergi Mas, però al individu al·ludit ni estava ni se l’esperava (estaria esbroncant algun xofer...)

Als voltants de l’una de la matinada i escaig es va donar per acabada la X Gala de Penyes del RCD Espanyol, mentre la gent marxava mica a mica, fent les darreres xerrades, els darrers “corrillos” intentant obtenir les darreres fotos i amb el pensament de tornar l’any vinent i ja aquesta, al nou estadi.
Es va viure una nit de germanor, de veure com el creixement social de l’Entitat es veu reflectit també en el moviment penyístic amb noves penyes i d’altres que ressorgien.



S E N T I M E N T P E R I C O . C O M