COMENTARI: "TINTÍN" MÁRQUEZ: ENTRE LA PARAULA DE DANI I LA SEVA GUILLOTINA

El dubte de si Bartolomé Márquez continuarà o no a la banqueta de Montjuïc, teòricament, és el principal tema de conversa en el mon perico. Mentre els membres de la cúpula blanc i blava van desfullant la margarida de la seva continuïtat o no, caldria fer-se un parell de preguntes clares:

És el culpable Márquez d’aquesta situació?. Serà la solució la seva continuïtat o el seu cessament? . Anem a pams:

Quan el Consell d’Administració mitjançant Paco Herrera director esportiu de l’entitat, sondeja el mercat per cercar entrenador, varis noms importants donen llargues a la idea de seure’s a la banqueta de l’Olímpic. La llista d’alternatives és per posar els pèls de punta... El consell té un as a la màniga: El segon de Lotina i de Valverde. Des d’aquí sempre hem dit que un tècnic de la casa en aquest club i no en altre, ja que parlem del RCDE (i per tant no es pot extrapolar realitats que no s’ajusten a la idiosincràsia de la nostre entitat), tenia la seva part bona i la seva dolenta.

A Márquez se li podia tenir en compta, la seva fidelitat al club, el seu coneixement de la pedrera, però el fet d’haver estat segon durant quatre temporades de dos entrenadors que es diu van haver d’abandonar el club per problemes interns del “santuari” que diu el nostre president, no era a priori la millor opció, sense questionar ni la qualificació ni sapiència com a tècnic, ja que aquí no radicava el tema, i per tant no valorem.

Márquez, amb homes de la casa fidels i treballadors com membres del seu cos tècnic, sense exigir més del que mínimament li donaren, sense reclamar que aquest equip es víctima d’uns defectes i d’unes necessitats que any darrere any no es satisfeien, accepta el repte de veure complert el somni esportiu de la seva vida: Entrenar al primer equip. I ho fa, després d'una segona volta nefasta, (de la que mai s'ha explicat al soci els veritables motius que l' ocasionaren, ni s'han intentat esbrinar les causes).

Amb aquesta decisió accepta les mancances d’un projecte un cop més frustrat d’un Herrera que viatja molt, fitxa per valor superior a molts més equips que menys de la lliga espanyola, però que novament com cada temporada, no encerta. Només Pareja ( a un preu astronòmic i només com a conseqüència de les vendes produïdes al darrer moment), i un jugador justet com Beranger i poc més, es salven del desgavell de fitxatges d’aquest senyor.

A més, els homes més importants del planter es troben en venda faltant hores per començar la lliga quan havia donat un termini que ni ell mateix va acceptar respectar com a data darrera per traspassar. Fitxeu-vos, que ja “venia” Nico Pareja per la propera temporada als pocs encontres de lliga... I Márquez s’ho empassa sense xisclar. Al igual que algunes decisions de Paco Herrera com el tema Jonathan Soriano o l’adquisició a preu d’or i amb condicions de recompra i de no alineació (!) davant el seu ex-equip, de Callejón... en comptes de fitxar un davanter amb cara i ulls.

Márquez té el planter que té... Un desgavell de 27 jugadors del que escassament dotze, tretze o catorze, quinze com a molt, tenen qualitat suficient per jugar a un club com l’Espanyol. I això suposa molt a l’hora de pogué motivar (deixant fora als que no penquin) als més o menys titulars.

Naturalment, “Tintin” no ha sabut tirar endavant el tema i té la seva part de responsabilitat en el fracàs: Es va entestar en mantenir un sistema de joc que ja no havia tant sols d’haver proposat. No es necessita ser tècnic, ni tenir grans coneixements d’entrenador per saber que aquest equip mai pot jugar a tenir la pilota, i al toc. Tret de les qualitats (que son de darrer passi) de Ivan, la resta, son homes defensius i pocs habituats a jugar la pilota per les seves pròpies limitacions. Bona defensa, pressió enganxosa al mig i sortida ràpida al contracop. No pot ser altre la solució, i sempre línies ben juntes.

Tampoc els canvis han estat en determinats moments gaire encertats; tots ens recordem del dia del Numancia. Però es molt senzill parlar a posteriori de les coses quan aquestes ja han succeït i més en el mon del futbol.

Altre tema més espinós es saber si el tècnic espanyolista compta o no amb la total predisposició dels homes forts del vestidor. El silenci del capità no es bona senyal. Certs comportaments de alguns jugadors en la gespa a l’hora de no passar-se l’esfèrica o no celebrar segons quins gols de manera espontània no fan presagiar molt bona harmonia dins, malgrat que el grup argentí faci veure el contrari amb un àpat.

Altre tema: El probable substitut. Algun dia en aquest club deixarem de mirar a entrenadors o jugadors que ja no hi son i mirarem endavant? Deixarem de demanar la tornada de “Camachos, Clementes, Azkargortas, Luises” i demés tècnics per molt que hagin donat al club? No tenim més sapiència per portar a ningú més i això val també a nivell de jugadors... (demanem a crits un Sergio González quan té la mateixa edat que els que aquí volem jubilar...).

També tinc que dir, que no en sembla bé en la meva modesta opinió que mentre Daniel Sánchez Llibre faci costat a Márquez i ens l’anunci com a tècnic per gairebé sempre, tota la legió de “filtradors” que l’acompanyen no parin de deixar caure als mitjans noms i noms de tècnics, per un cessament anunciat (i que sembla que no s’ha produït per no tenir el substitut i per que sigui el “poble” perico qui prengui la decisió en un gest d’abandó de funcions i responsabilitats). Per que independentment de que continuï o no, Bartolomé Márquez i el seu grup d’ajudants membres del cos tècnic, mereixen un respecte, que ara per ara no sembla que així sigui.

Al final (tant de bo, es guanyi i bé, al Sporting) caurà Márquez, però el problema no s’haurà resolt; com a molt anirem trampejant (i ja és prou, al menys per arribar a la nova llar com a equip de primera, cosa fart problemàtica tal com està el tema ara mateix), fins que arribi un altre estiu ple de contradiccions, d’erràtiques mesures, sense rumb, apel·lant un cop més a la paciència del soci ja fart de tant patir i de la mateixa historia sempre.

Per que Márquez ni és el problema ni el seu cessament serà la solució eterna a tots els problemes com tampoc ho va ser ni Valverde, ni abans Lotina, ni tants tècnics que han anant desfilant per la guillotina danista. Però encara que sigui un tòpic, tots sabem que la corda sempre es trenca pel cantó més prim, i en aquests moments tampoc hi altres màgiques solucions.... (fins el mercat d'hivern, sense tenir calés, i amb la poca solvència demostrada a l'hora de fitxar)

Al menys, que siguin coherents, i si se’l carreguen, (el club ha d’estar per sobre de les persones sempre), en la mateixa execució serveixin al “populacho” perico també el cap del director esportiu, principal responsable del desgavell i màxim valedor del “virtual” destituït. I molts del consell, millor potser dediquin-se a altre cosa, per que han demostrat amb escreix que no serveixen per portar a terme una bona gestió esportiva en una entitat centenària però complicada com la nostra.