En caiguda lliure
L’Espanyol ha tornat a perdre: I ho ha fet amb contundència per 3-0 als Campos de Sport del Sardinero. Un triomf en els darrers deu encontres de lliga. La situació és ja crítica, i s’encenen les llums vermelles de seriosa alarma. No per el partit d’avui, ni per la situació a la classificació, ni per les dades mencionades anteriorment, ni per la feblesa defensiva en els darrers encontres... Si no per que per desgràcia aquest equip no ha demostrat rés en el que portem de lliga: No ha jugat mínimament bé, ni tan sols els tres encontres que ha acabat vencent. Al principi, l’equip no jugava bé, tenia certs dèficits creatius i realitzadors; ara, des de la lesió de Nico Pareja (el que aguantava la defensa), l’equip ha perdut tota la solidesa defensiva.
No sé quina és la solució: Ignoro quins entrenadors deu tenir en cartera la fracassada direcció tècnica. La llista alternativa a Márquez al final de la temporada passada, posava els pels de punta. El que està clar, és que sempre la corda es trenca pel cantó més prim, i ara per ara el futur del tècnic perico és molt incert.
Avui, al Sardinero, només sortir a la gespa, ja als cinquanta segons un llançament de Pereira fregant el travesser, ens ha posat la por al cos del que se’ns podia esperar.
D’entrada, Márquez ha deixat fora a Sergio Sánchez apostant per un Finnan totalment en baixa forma després de la seva lesió, tal com va succeir davant Numancia. Lacruz ha acompanyat a Jarque en l’eix defensiu, mentre que Ángel (Lola tampoc ha jugat malgrat les baixes de Ivan i Román), ha fet parella amb Moisés.
Als vint-i-cinc minuts de joc, s’havia acabat ja l’encontre. Ja podien marxar, coneixent l’esperit de superació, els ànims i la força mental psicològica d’un equip encara instal·lat en aquella segona volta de la que ningú vol parlar, ni esbrinar el que va succeir, si és que de veritat es pot explicar o comptar.
Un Kameni horrorós rebutja malament en un llançament el remat de Marcano rebota en Lacruz i Valdo en la línia de gol no sap rebutjar. Era el primer; el segon gol, (no podia faltar), d’Oscar Serrano aprofitant i xutant una pilota morta.
L’Espanyol anteriorment s’havia limitat a dos jugades aïllades (una centrada de Valdo horrorosament rematada per Luis, o una jugada individual de Tamudo que no arriba a ningú la seva centrada).
Àngel ha estat a punt de que se li assenyalés un màxim càstig, per derribar dins l’àrea a un davanter local. Sortosament, Clos Gómez no indicat res.
Única ocasió clara de gol, al primer temps
Ángel (l’únic home que ha xutat a porta decentment) ha posat a prova a Toño, rebutjant com ha pogut, i Tamudo en la boca de gol, incomprensiblement remata al cos del porter i el refús tampoc per Lacruz ha estat aprofitat. Ha estat l’única seriosa ocasió de gol en el primer temps.
El Rácing ha marcat a les acaballes del primer temps, però l’acció ha estat invalidada per posició anti-reglamentària.
En el segon temps, Márquez ha trigat molt en fer canvis. Fins que el partit ha estat resol per els locals no ha mogut banqueta.
Els espanyolistes han intentat escurçar distàncies amb un llançament de falta de Luis fregant el travesser, i una rematada de Tamudo d’esquenes en un servei de falta de Nené, que s’ha menjat Toño. Cap remat entre els tres pals.
S'ha fregat la golejada
El tercer ha caigut amb tant temps per davant que s’ha intuït un resultat encara major. Altre errada de Kameni, que es llença incomprensiblement molt abans, deixant en safata de plata tota la porta per Pereira.
L’Espanyol es llença a intentar reduir distàncies, sense ordre ni concert, i l’únic que fa, es que Munitis jugui al contracop a plaer, i porti de corcoll el feble sistema defensiu espanyolista. El menut davanter del Racing ha pogut fer el quart quan Kameni no ha blocat una centrada i s’ha trobat amb la pilota que no esperava; miraculosament no ha estat gol. Txité tampoc ha arribat a pogué rematar quan també es trobava totalment sol.
Per part espanyolista, mencionar i destacar un altre xut d’Ángel que ha obligat a Toño a realitzar una bona intervenció. Quedava un quart d’hora més l’afegit i l’agonia era insuportable. Un autèntic suplici.
Un xut de Luccin s’estavella al pal, mentre que el públic s’ho passava d’allò més bé fent l’onada. Simplement lamentable de nou el joc de l’equip espanyolista.
I així han anat passant (lentament) els minuts fins que Clos Gómez ha xiulat la fi d’un encontre més d’aquest Espanyol sense rumb, sense solvència i que haurà de millorar molt si de veritat volem estrenar el nou estadi sent equip de la màxima categoria del futbol espanyol.
Mentre, el resen anomenat (a esquenes dels accionistes) màxim responsable de l’àrea esportiva, Germán de la Cruz, té una patata ben calenta per decidir. Esperarem esdeveniments. Tot pot passar. Tant de bo, aquest sigui el darrer encontre pèssim d’un Espanyol en barrina. Amb “Tintín” o sense “Tintín”. L’Espanyol està per sobre de les persones, i si cal prendre solucions dràstiques s’han de prendre ja. No esperar a que la nau s’enfonsi més. El problema, és estar convençuts de que s’han de prendre.
L’Espanyol ha tornat a perdre: I ho ha fet amb contundència per 3-0 als Campos de Sport del Sardinero. Un triomf en els darrers deu encontres de lliga. La situació és ja crítica, i s’encenen les llums vermelles de seriosa alarma. No per el partit d’avui, ni per la situació a la classificació, ni per les dades mencionades anteriorment, ni per la feblesa defensiva en els darrers encontres... Si no per que per desgràcia aquest equip no ha demostrat rés en el que portem de lliga: No ha jugat mínimament bé, ni tan sols els tres encontres que ha acabat vencent. Al principi, l’equip no jugava bé, tenia certs dèficits creatius i realitzadors; ara, des de la lesió de Nico Pareja (el que aguantava la defensa), l’equip ha perdut tota la solidesa defensiva.
No sé quina és la solució: Ignoro quins entrenadors deu tenir en cartera la fracassada direcció tècnica. La llista alternativa a Márquez al final de la temporada passada, posava els pels de punta. El que està clar, és que sempre la corda es trenca pel cantó més prim, i ara per ara el futur del tècnic perico és molt incert.
Avui, al Sardinero, només sortir a la gespa, ja als cinquanta segons un llançament de Pereira fregant el travesser, ens ha posat la por al cos del que se’ns podia esperar.
D’entrada, Márquez ha deixat fora a Sergio Sánchez apostant per un Finnan totalment en baixa forma després de la seva lesió, tal com va succeir davant Numancia. Lacruz ha acompanyat a Jarque en l’eix defensiu, mentre que Ángel (Lola tampoc ha jugat malgrat les baixes de Ivan i Román), ha fet parella amb Moisés.
Als vint-i-cinc minuts de joc, s’havia acabat ja l’encontre. Ja podien marxar, coneixent l’esperit de superació, els ànims i la força mental psicològica d’un equip encara instal·lat en aquella segona volta de la que ningú vol parlar, ni esbrinar el que va succeir, si és que de veritat es pot explicar o comptar.
Un Kameni horrorós rebutja malament en un llançament el remat de Marcano rebota en Lacruz i Valdo en la línia de gol no sap rebutjar. Era el primer; el segon gol, (no podia faltar), d’Oscar Serrano aprofitant i xutant una pilota morta.
L’Espanyol anteriorment s’havia limitat a dos jugades aïllades (una centrada de Valdo horrorosament rematada per Luis, o una jugada individual de Tamudo que no arriba a ningú la seva centrada).
Àngel ha estat a punt de que se li assenyalés un màxim càstig, per derribar dins l’àrea a un davanter local. Sortosament, Clos Gómez no indicat res.
Única ocasió clara de gol, al primer temps
Ángel (l’únic home que ha xutat a porta decentment) ha posat a prova a Toño, rebutjant com ha pogut, i Tamudo en la boca de gol, incomprensiblement remata al cos del porter i el refús tampoc per Lacruz ha estat aprofitat. Ha estat l’única seriosa ocasió de gol en el primer temps.
El Rácing ha marcat a les acaballes del primer temps, però l’acció ha estat invalidada per posició anti-reglamentària.
En el segon temps, Márquez ha trigat molt en fer canvis. Fins que el partit ha estat resol per els locals no ha mogut banqueta.
Els espanyolistes han intentat escurçar distàncies amb un llançament de falta de Luis fregant el travesser, i una rematada de Tamudo d’esquenes en un servei de falta de Nené, que s’ha menjat Toño. Cap remat entre els tres pals.
S'ha fregat la golejada
El tercer ha caigut amb tant temps per davant que s’ha intuït un resultat encara major. Altre errada de Kameni, que es llença incomprensiblement molt abans, deixant en safata de plata tota la porta per Pereira.
L’Espanyol es llença a intentar reduir distàncies, sense ordre ni concert, i l’únic que fa, es que Munitis jugui al contracop a plaer, i porti de corcoll el feble sistema defensiu espanyolista. El menut davanter del Racing ha pogut fer el quart quan Kameni no ha blocat una centrada i s’ha trobat amb la pilota que no esperava; miraculosament no ha estat gol. Txité tampoc ha arribat a pogué rematar quan també es trobava totalment sol.
Per part espanyolista, mencionar i destacar un altre xut d’Ángel que ha obligat a Toño a realitzar una bona intervenció. Quedava un quart d’hora més l’afegit i l’agonia era insuportable. Un autèntic suplici.
Un xut de Luccin s’estavella al pal, mentre que el públic s’ho passava d’allò més bé fent l’onada. Simplement lamentable de nou el joc de l’equip espanyolista.
I així han anat passant (lentament) els minuts fins que Clos Gómez ha xiulat la fi d’un encontre més d’aquest Espanyol sense rumb, sense solvència i que haurà de millorar molt si de veritat volem estrenar el nou estadi sent equip de la màxima categoria del futbol espanyol.
Mentre, el resen anomenat (a esquenes dels accionistes) màxim responsable de l’àrea esportiva, Germán de la Cruz, té una patata ben calenta per decidir. Esperarem esdeveniments. Tot pot passar. Tant de bo, aquest sigui el darrer encontre pèssim d’un Espanyol en barrina. Amb “Tintín” o sense “Tintín”. L’Espanyol està per sobre de les persones, i si cal prendre solucions dràstiques s’han de prendre ja. No esperar a que la nau s’enfonsi més. El problema, és estar convençuts de que s’han de prendre.
Qui escriu aquestes línies no ho té clar. Son moltes les coses a analitzar i a tenir en compte, però o se’l ratifica amb tota la confiança per tota la temporada i amb plens poders i que agafi el toro per les banyes i deixi a la banqueta a qui tingui que deixar, o es decideix per un relleu, en el que també li acompanyi el director tècnic.
Mitges tintes, i anar passant el temps, no condueix ja a res; donar dies de festa al planter, tampoc. La segona volta de la temporada passada penja sobre nosaltres com una espasa de Damòcles; la diferència es, que llavors teníem 36 punts...
Fitxa Tècnica:
Real Rácing Club: Toño, Garay, Cesar, Tchite, Colsa, Munitis, Serrano, Juan , Jonathan Pereira, Lacen, i Marcano.
Substitucions: Luccin per Colsa, m. 64; Juanjo per Tchite, m. 74; Canales per Juanjo, m. 79.
RCD Espanyol: Kameni (1), Finnan (2), Jarque (3), Lacruz (3), Beranger (3), Moisés (4), Ángel (4), Nené (3), Valdo (3), Luis García (1), i Tamudo (2).
Substitucions: Callejón (4) i Coro (4) per Tamudo i Nené, m. 68; Jonathan (s.q.) per Luis, m. 77.
Àrbitre: Carlos Clos Gómez, del col·legi aragonès. Ha mostrat targetes grogues a Juan, m. 37 per part local, i a Moisés, m. 66, Valdo, m. 76 i Coro, m. 80.
Gols: 1-0: Marcano, m. 10; 2-0 Serrano, m. 25; 3-0 Jonathan Pereira, m. 57,
Incidències: Campos de Sport de El Sardinero.
Fitxa Tècnica:
Real Rácing Club: Toño, Garay, Cesar, Tchite, Colsa, Munitis, Serrano, Juan , Jonathan Pereira, Lacen, i Marcano.
Substitucions: Luccin per Colsa, m. 64; Juanjo per Tchite, m. 74; Canales per Juanjo, m. 79.
RCD Espanyol: Kameni (1), Finnan (2), Jarque (3), Lacruz (3), Beranger (3), Moisés (4), Ángel (4), Nené (3), Valdo (3), Luis García (1), i Tamudo (2).
Substitucions: Callejón (4) i Coro (4) per Tamudo i Nené, m. 68; Jonathan (s.q.) per Luis, m. 77.
Àrbitre: Carlos Clos Gómez, del col·legi aragonès. Ha mostrat targetes grogues a Juan, m. 37 per part local, i a Moisés, m. 66, Valdo, m. 76 i Coro, m. 80.
Gols: 1-0: Marcano, m. 10; 2-0 Serrano, m. 25; 3-0 Jonathan Pereira, m. 57,
Incidències: Campos de Sport de El Sardinero.
.jpg)
3 comentaris:
Bona nit...per dir qualsevol cosa.
Estic acollonit. Tinc sensacions dolentes i tot per un resultat com el 3-2 a 3-4. D'haver guanyat aquel partit, els nervis no apareixen com sembla que succeïx al nostre Espanyol.
Está clar que són una o dues setmanes per decidir. Pot ser es siga injust prendre decisions com llevar en Tintín de la banqueta però seria perillós deixar-ho estar.
També crec que Márquez pot tindre tots els fonaments d'aquest esport però desconec sí té la capacitat més important: motivació y empentar des de la banqueta. Des de lluny, només es veu un entrenador que sembla, pel seu tó, una mica sense confiança.
Me cae bien pero lo siento. Hay que cesar a Tintin Marquez.No hay otra solucion . hay que buscar un tecnico con experiencia y ganas.Quizas victor fernandez o Jabo Irureta. Aun acabaremos con Paco Flores inagurando Cornella
Pere Joan
Sí, les coses s'estan posant ja molt lletges.
Veurem que succeeix. Portem la mateixa dinàmica i els mateixos mals de la segona volta passada. Salutacions.
Josep Maria.
Publica un comentari a l'entrada