dilluns, 24 de novembre del 2008

L'EMOCIÓ DEL BÀSQUET FETA REALITAT




















(Pavelló d’Esports del CB Olesa, Olesa de Montserrat: Josep Maria)

CB Olesa – Espanyol: 80 – Real Club Celta Indepo: 72

Triomf del Bàsquet Olesa – Espanyol en la pròrroga després d’un final d’encontre agònic i no apte per cardíacs, en el que quan semblava tot perdut per part de les catalanes, una cistella en els darrers segons obria les esperances en el cinc minuts de temps supletori.

L’encontre va començar amb una igualtat que no es va decantar en favor de les gallegues fins que Alba Torrent amb un triple va capgirar el mínim 10-9, per iniciar un parcial de 0-7 que va posar el 10-16 en el marcador a falta de 4’25’’ per la fi del primer quart. Olesa Espanyol va començar l’encontre amb Jordana, Cruz, Tracy Red, Kelly i Aija. Després dels canvis (Boada, Jael, Olga) i el temps mort sol·licitat per Mondelo, les catalanes retallen i ajusten el marcador fins el 16-18 en que finalitzar el primer quart.

Celta s'escapa
Però les gallegues estaven disposades a posar-ho ben difícil, i a la represa un 2+1 de Laura Nicholls, i l’efectivitat des de més enllà de 6.25 d’Alba Torrents, permeten al conjunt del Celta anar-se en el marcador davant el desgavell defensiu i la inoperància en atac del conjunt de Lucas Mondelo, assolint la màxima diferència amb un 17-29 i un 19-32.

Una major pressió en defensa, amb Olga Podkovalnikova frenant a Ciudarione en la pintura, la rapidesa i efectivitat al contracop, permet a Olesa-Espanyol acostar-se fins establir una diferència mínima de dos punts (30-32) amb la que s’arribaria al descans gràcies a sis cistelles consecutives de Tracy, Jael, dues d’Olga i dues de Cruz.


Es complica l'encontre
Quan semblava que no hi hauria cap problema en el segon temps, ja que a poc que les noies de Lucas Mondelo milloressin en percentatges i en solidesa defensiva, ja que malgrat el dolent primer temps, la desavantatge era tan sols de dos punts, va ser tot lo contrari: El Real Club Celta Indepo va sortir molt concentrat en el segon temps i es va arribar a un preocupant 34-42 i a un 44-53 amb el que es va arribar al darrer quart d’encontre.

Mentre, les visitants s’anaven carregant de personals i Nicholls, Ciudariene que aviat veurien la quarta, constituint un seriós problema pel tècnic visitant, Miguel Méndez, mentre que Olesa-Espanyol molt erràtic en els llançaments de tirs lliures, aniria guanyant confiança amb Cristal Kelly que acabaria ficant 9 de 10.

La preocupació es fa evident quan només iniciar-se el darrer quart, i Maja Miljkovic anota un triple i eleva la diferència a dotze punts (44-56). Llavors apareix Tracy Reid amb dos cistelles i Jael Freixenet, que amb un triple en un moment molt delicat, i amb una magnífica anotació a cistella passada, redueix la diferència a només quatre punts (52-56).

Els minuts van passant i Celta Indepo aguanta la cada cop més angoixant pressió d’un pavelló gairebé ple, i manté distàncies entre 2 i 6 punts. Tres cistelles de la russa Olga des de la mitja distància dins un intercanvi de cistelles amb les visitants, porten a un 58-62 amb el que una personal en atac de Laura Nicholls, acabarà amb la pèrdua de la base eliminada per faltes.


Se li escapa la diferència a les visitants
Llavors, Olga Podkolvanikova serà ja qui manarà dins la pintura. Tres taps i un munt de rebots seran definitius en la sort de l’encontre. Però encara hi haurà molta tela per tallar...

A falta de 1’24’’ una personal de Gema amb 64-66 no es aprofitada per Cruz que erra els dos llançaments. Tampoc Celta anota (ja no pot suportar la pressió ambiental i nota en excés que se li escapa la diferència que duia), i a falta de 59’’ i 7 dècimes la pilota és per Olesa desprès de l’errada de Cruz en el llançament al tocar una defensora.

Jordana erra el llançament però molt oportuna Kelly agafa el rebot en atac i malgrat no anotar força la personal de Ciudariene que a més, és la cinquena. Seriós problema per les gallegues, ja que a partir d’aquests moments la lluita és totalment desigual sota taulells.

Empata l’encontre Kelly transformant els tirs lliures i la possessió per les gallegues. Erren el llançament de tres, però es fan amb el rebot a falta de 38’’; Olesa Espanyol recupera després de l’errada visitant, però Noemi Jordana desafortunada en aquests moments finals es veu obligada a fer personal a Gema García que anota molt segura i estableix un 66-68 a falta de 18 segons i 5 dècimes per la fi de l’encontre.

Temps mort, i Noemí Jordana serà l’encarregada de jugar-se el triple; la pilota al ferro i molt oportuna Tracy Reid agafa el rebot en atac i encistella a falta de quatre segons. Encara hi haurà temps per un forçat llançament de les gallegues abans soni la botzina, però la bola no entra i anem a la pròrroga.

Pròrroga
Olesa Espanyol anava crescut a la pròrroga: Una cistella d’Olga dona avantatge a les locals després de molts i molts minuts i posteriorment d’un intercanvi de cistelles s’arriba al moment decisiu amb 72-69 que es anul·lat per un triple de Pilar Valero (72-72). Dos tirs lliures dins a càrrec de Reid i un rebot importantísim de la nord-americana fan que el 76-72 amb cistella d’Olga doni ja la tranquil·litat suficient per imposar-se en el darrer minut a les gallegues en tots els aspectes i elevar la diferència amb una cistella de la russa i altre de “palomera” de Jordana en els instants finals, mentre els triples de les visitants queden en estèrils intents.

Amb aquest triomf, gairebè està assegurada la participació a la propera edició de la Copa de SM la Reina, tot i que les aspiracions del conjunt català passen per molt més que repetir fites de la temporada passada.



Triomf amb patiment, (és el nostre destí pel que sembla) i una bona experiència per passar una bona estona, gaudint d’un esport molt maco i emocionant on a bon segur no us avorríreu tant com per desgràcia succeeix amb masses partits de futbol...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Josep Mª ,
Massa espai i massa linias li donas a u equip que no vesteix de blanc i blau , que no porta el nostre escut i que ni porta el nom del patrocinador (Espanyol) Aixo de volem pot ser nostre o de Pollerias Jimenez. Si el olesa es nostre que es noti i si no porta
Pere Joan

Anònim ha dit...

Bé és una opinió Pere Joan. Porta el nom Espanyol darrera d'Olesa, i a totes les classificacions i lloc apareix Olesa-Espanyol. Porta el perico, el logotip de la mascota i el volem. Als desplaçaments vesteix blanc i blau en moltes ocasions, com en la copa de Catalunya.
D'acord que no és el que a tots o millor dit a molts ens agradaria... Molts voldriem que fos RCDE.
Però comprenderàs, que per un dia que hi vaig a veure'l i el final es "made in Espanyol" m'extengués més de l'habitual. Em limito a possar només la fitxa tècnica del partit amb les anotacions i la classificació sense cap tipus de crònica. Un dia, és un dia.
Salutacions.
Josep Maria.




S E N T I M E N T P E R I C O . C O M