ENTREVISTA: DOMÈNEC GÓMEZ; PERIODISTA PERICO

Domènec, en el museu de Gabriel Martínez, en la presentació d'un dels números de 23 Perico.

DOMÈNEC GÓMEZ, PERIODISTA PERICO.

Reprenem la secció d’entrevistes a Sentiment Perico i ho fem amb un activista perico, Redactor en Cap de la revista 23 Perico que dirigeix Sergio Fidalgo, (qui precisament ha estat guardonat amb el premi al sentiment espanyolista per part de les penyes del RCD Espanyol).

Per diverses circumstàncies no ens ha estat possible publicar-la abans, i naturalment els esdeveniments en el nostre club s’han precipitat en els darrers dies, i la destitució de Mané i el partit d’anada de Copa d’ahir han estat posteriors a l’entrevista.

Domènec Gómez ens dona la seva opinió envers l’Espanyol,

SENSE PÈLS A LA LLENGUA, SENSE PLOMES AL BEC.

Com va sorgir la idea de fer una revista espanyolista de debat com 23 Perico?

En Sergio feia temps que tenia aquest projecte en ment i em va demanar si volia participar-hi. Es tractava d’un propòsit nou i completament diferent del que fins ara existía en el món de les publicacions sobre l’Espanyol.



En Sergio Fidalgo, un perico activista incombustible (junt a Caldeiro i la resta de l’equip). El veiem sempre a tots els actes socials del RCDE , movent-se per tot arreu, portant la revista 23 Perico, donant-la a conèixer en el boca a boca... Deu ser, una sort tenir gent que es pren tan seriosament la feina com ell?

En Fidalgo és un home amb les idees molt clares i amb un munt d’objectius sota el braç. És una sort per a l’Espanyol que sigui dels nostres.



En un club de futbol (i a l’Espanyol en concret) pensa que la gent està per labor d’entrar en profunditat en temes de la pròpia idiosincràsia del club, del seu funcionament i la seva gestió, o només es centra en el futbol pròpiament dit, i amb els resultats?

Malauradament hi ha poca gent que vulgui quelcom més que veure els partits cada quinze dies. El primer pas perquè les coses vagin bé comença amb les decisions que prenen els que dirigeixen el club i 23perico tracta aquests temes.



Com ha vist l’aspecte esportiu de l’entitat en aquest maleït any 2008? Creu que l’actual dinàmica negativa de l’equip té els mateixos orígens i causes de la nefasta segona volta de l’equip?

L’aspecte esportiu ens va decebre a tots i la dinàmica no ha canviat. Els orígens deurien ser uns altres i ara arrosseguem tot el pes emocional que la segona volta ens va crear.



Quines causes van ser les que van fer que només es fessin dotze punts a la segona volta?
No ho sé quines han estat les causes i crec que el millor és passar pàgina. Possiblement els motius no hagin estat del tot esportius però es clar que qui sap la causa no ha fet els deures per aprovar.



Que li ha faltat o li ha sobrat a “Tintín” Márquez per poder sortir-se i no arribar a aquesta situació que ha conduït al seu cessament?

Solucionar els problemes. Possiblement sabia perfectament quina era la solució però no va voler arriscar-se. L’equip necessitava un cop de força i ell va continuar amb la rutina d’abans. Ens va fallar i sap greu perquè és un dels nostres.




Pensa que el senyor Paco Herrera el tenia que haver acompanyat, i ser rellevat també del càrrec?

No hi tinc la sensació que en Paco Herrera hagi estat cap problema. En un club com el nostre amb un manca endèmica de diners aquesta tasca sempre serà difícil per a qualsevol. Amb diners es fan bons fitxatges com és el cas d’en Pareja.



Com valora la tasca d’en Pedro Tomás, Director General?

Amb nota molt baixa. No hem millorat en res, cap judici guanyat, no som un equip precissament respectat i les bones paraules serveixen per amagar errades i mancances. Tinc la sensació que està al club per amiguisme i no pas per la seva vàlua, tot i el seu espanyolisme.



Creu que al mercat d’hivern es pot fitxar amb suficient qualitat quan a l’estiu ens demostren cada any que encerten en pocs casos?

Amb ganes i sobretot diners si que es pot encertar.



Pensa que el projecte de Dani està ja esgotat i que el Club necessita un canvi, i en quin sentit (de persones o de idees i projectes), o per contrari és una situació conjuntural el dolent moment que travessa l’entitat?

En Dani és un dels millors presidents que l’Espanyol ha tingut al llarg de la història i li hem de reconèixer, però tinc la sensació que no sempre està ben aconsellat i assessorat. Ara que venen mal dades és fàcil criticar-lo, tot i que fan falta noves persones i noves idees al club. L’Espanyol s’ha de treure de sobre una crosta que fa temps que no li permet créixer.



Que creu que farà Dani? Es veu a curt termini a algú que compti amb suficient carisma i consens per substituir-lo sense que sigui traumàtic?


Crec que en Dani acomplirà el seu mandat fins al final i no veig, ara per ara, ningú amb avantatje per a substituir-lo encara que els resultats que tenim podem obrir pas a qualsevol situació.



Quina hauria de ser la postura de futur de José Manuel Lara pensant en el bé de l’entitat, i en la seva pròpia imatge, que tot i que a bon segur poc l’importa, però que es troba molt deteriorada dins la massa social del club? (en el “Barómetro” de 23Perico segueix sense aixecar cap...)

Sincerament crec que el senyor Lara no té gaire interés per l’Espanyol. Deu tenir alguna mena d’obligació moral o de lleialtat que l’obliga a no trencar la seva relació amb el club. Els mitjans de comunicació en els que les seves empreses tenen interessos no tracten especialment bé l’equip, més aviat l’ignoren.



Som un club socialment difícil?

No especialment. El que som és un club en un medi difícil. Ho tenim qüasi tot en contra i a vegades nosaltres hi ajudem.



El tema polític i del nom, ens ha marcat més del compte?

El tema polític és una mentida repetida i que ha estat organitzada pels que controlen els mitjans. La història ens permet veure que l’equip del govern de Franco era el Barcelona i després el Madrid. Repetir una mentida un grapat de vegades acaba convertint-se en una veritat. El fet del nom, per a mi irrenunciable, ens ha marcat en funció del moment polític i dels interessos de persones i grups determinats.




El tema del himne, qüestionat en sectors del espanyolisme, sobre tot en els més joves, és un tema de ritme musical o de qüestió de lletra i més concretament d’idioma (al no ser bilingüe)?

L’himne és i ha de ser en català. Aquest fals debat el treuen els que li volen donar un caire polític al club i allunyar-lo de la normalitat. Personalment m’agrada l’himne i més la versió d’Statuas d sal.




Quina opinió li van merèixer els lamentables esdeveniments succeïts en el passat derbi? Creu que es van depurar les suficients responsabilitats amb el canvi de destí de Saumell? Creu que hauran tots après la lliçó, màxim tenint en compta que si ambdós conjunts arriben a quarts de final pot tornar a haver-hi un altre encontre de la màxima a Montjuïc?

Conec com funciona tot això i prefereixo no dir la meva. Tal com és el nostre club i com està la seguretat del país ben segur què no han aprés cap lliço. Totes les decisions que es van prendre van ser polítiques i per afavorir uns colors que no eren els nostres.





Es pot de veritat eliminar de soca-rel la imatge que som un club filial, simpatitzant, del Real Madrid (pel fet que compartim rival esportiu), o sempre hi haurà gent que no estigui disposat a això?

Tot és manipulable i aquest aspecte sempre ha estat i estarà manipulat. És curiós que Madrid i Barcelona són iguals amb una diferència de 600 quilòmetres.




El camp de Cornellà-Prat... Ideal en quant a capacitat, massa petit per que no es té en compte el potencial de creixement futur i no serà cinc estrelles, o pel contrari massa gran, per que som sempre 20.000 i amb 35.000 ja n’hi hauria prou?

La xifra de seients em sembla la correcte.



Com veu el futur. Donarem aquest famós salt de qualitat que tantes vegades se’ns escapa, el sorpasso que predica Sergio Fidalgo... ?

Si no canviem moltes coses no aconseguirem el sorpasso. Més val que solucionem el present perquè aquest donarà pas al futur.

Moltes gràcies.