El RCD Espanyol Femení, tindrà diumenge al Camp Principal n 1. de la Ciutat Esportiva de Sadrià, una prova de foc per desbancar al Rayo Vallecano de la primera posició i superar-lo en la classificació, en la lluita pel títol de la Superlliga Femenina.
El matx donarà començament a les 12:00 i serà xiulat per David García Rosel del col·legi de Girona, territorial catalana.
El Rayo Vallecano és l’actual líder de la Superlliga amb un punt d’avantatge sobre el Llevant i dos per sobre l’Espanyol. A més, és l’actual campió de la Copa de la Reina i subcampió de la Superlliga Femenina. En les darreres temporades ha anat confeccionant un planter de molta qualitat i moltes de les seves jugadores son internacionals absolutes amb la selecció espanyola.
Enguany tot i que no s’ha reforçat gaire l’equip (Alexandra, central del Sevilla, i Ninochka, tercera portera procedent de l’Atlético Féminas), si que ha conservat el bloc sencer que el va portar a conquerir el seu primer títol en la seva historia; Alicia, Pilar, Mónica, Chabe, Pache, Melisa, Mari Paz Azagra, Sonia Vesga, Ana Romero, Keka, Vanesa Gimbert, Natalia, Sonia Bermúdez, Núria (aquesta es va incorporar en el darrer tram de la passada temporada, just per la Copa procedent de USA, i anteriorment del Lagunak), i Jade...
Si tenia aquest equip algun punt feble històricament era l’aspecte defensiu: En canvi, enguany porta els mateixos gols encaixats que les espanyolistes, sent els equips menys golejats de la categoria. Per tant, es tracta d’un equip molt homogeni, i difícil de superar, tot i que les de Diego Morata es van adjudicar el triomf en l’anada per un mínim però suficient i important 0-1.
Per part perica, oportunitat per aixecar definitivament el vol en aquest 2009 que no ha començat gaire bé per les blanc-i-blaves després de deixar escapar el triomf en els darrers minuts a Barañaín, de guanyar mínimament demanant l’hora davant l’Estartit i no pogué per enèsima vegada superar a un Prainsa Transportes Alcaine que no sé que com s’ho fan aquestes noies quan juguen davant l’Espanyol que es creixen de manera extraordinària.
El matx donarà començament a les 12:00 i serà xiulat per David García Rosel del col·legi de Girona, territorial catalana.
El Rayo Vallecano és l’actual líder de la Superlliga amb un punt d’avantatge sobre el Llevant i dos per sobre l’Espanyol. A més, és l’actual campió de la Copa de la Reina i subcampió de la Superlliga Femenina. En les darreres temporades ha anat confeccionant un planter de molta qualitat i moltes de les seves jugadores son internacionals absolutes amb la selecció espanyola.
Enguany tot i que no s’ha reforçat gaire l’equip (Alexandra, central del Sevilla, i Ninochka, tercera portera procedent de l’Atlético Féminas), si que ha conservat el bloc sencer que el va portar a conquerir el seu primer títol en la seva historia; Alicia, Pilar, Mónica, Chabe, Pache, Melisa, Mari Paz Azagra, Sonia Vesga, Ana Romero, Keka, Vanesa Gimbert, Natalia, Sonia Bermúdez, Núria (aquesta es va incorporar en el darrer tram de la passada temporada, just per la Copa procedent de USA, i anteriorment del Lagunak), i Jade...
Si tenia aquest equip algun punt feble històricament era l’aspecte defensiu: En canvi, enguany porta els mateixos gols encaixats que les espanyolistes, sent els equips menys golejats de la categoria. Per tant, es tracta d’un equip molt homogeni, i difícil de superar, tot i que les de Diego Morata es van adjudicar el triomf en l’anada per un mínim però suficient i important 0-1.
Per part perica, oportunitat per aixecar definitivament el vol en aquest 2009 que no ha començat gaire bé per les blanc-i-blaves després de deixar escapar el triomf en els darrers minuts a Barañaín, de guanyar mínimament demanant l’hora davant l’Estartit i no pogué per enèsima vegada superar a un Prainsa Transportes Alcaine que no sé que com s’ho fan aquestes noies quan juguen davant l’Espanyol que es creixen de manera extraordinària.
Estarem pendents d’Adriana que va tornar a jugar després del seus problemes físics, i tot i que li falti ritme, a bon segur deixarà emprenta de la seva qualitat i pot ser decisiva en aquesta classe d’encontres.
El partit a més tindrà tots els ingredients per ser una festa del futbol femení. Tindrà el marc inigualable del Camp n 1 de Sadrià, on l’equip espanyolista tindrà el recolzament del seu públic i a una hora esplèndida per gaudir d’un espectacle futbolístic de primer nivell dins el futfem nacional.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada