TORNADA, A LA CRUA REALITAT

Real Valladolid: 1 – RCD Espanyol: 1

Empat de pena
El RCD Espanyol ha salvat un punt en un encontre molt dolent davant el Real Valladolid, gràcies a un gol de Sergio Sánchez. L’equip de Pochettino ha tornat a la crua realitat del que dona de sí aquest equip. No hi ha miracles al futbol, i aquest planter té la qualitat i la moral que té.

Avisàvem que davant el FC Barcelona a la Copa del Rei, s’havia inflat de nou massa el globus. Amb Mané a Sevilla davant el Real Betis Balompié, de seguida es va parlar “d’efecte Mané” i que l’equip ja s’havia transformat. Davant els culés es va parlar de metamorfosis. Demanàvem prudència. No és el mateix jugar davant un dels grans i el partit d’anada, que tornar a la crua realitat de la lliga i davant equips de la mitja taula en avall.

Avui s’ha tornat a demostrar si algú no ho vol entendre, que el problema no és d’entrenador (independentment que un ho faci millor o l’altre pitjor), si no d’equip.

Per quan els fitxatges?. Aquesta és la pregunta que tothom dins l’espanyolisme es fa. S’han llençat a les escombraries moltes setmanes rumiant quines posicions s’haurien de cobrir, e inclòs pensant si de veritat feien falta o no. Es l’exemple més clar de la pitjor incompetència a l’àrea esportiva. A menys de sis dies per la conclusió del termini encara no s’ha fitxat a ningú.

El partit en sí, ha estat molt dolent per part espanyolista. Als quatre minuts, Jonathan Sesma ha donat el primer ensurt quan tot sol ha xutat creuat i la pilota s’ha marxat fregant el pal esquer de la porteria de Kameni, després d’una preciosa jugada amb passada d’esperó inclosa.

La rèplica l’ha donat (com no!, a pilota parada) Sergio Sánchez rematant al segon pal de cap, sortint la pilota a l’exterior de la xarxa.

Pedro León ha portat de cul a tot el cantó esquer de la defensa espanyolista. Amb un Nené que no fa cobertures (avui no jugaven contra el Barça), amb un Beranger que ha concedit espais com si fos una autèntica autopista, i un Jarque descentrat al tenir que cobrir massa espai, l’extrem del Valladolid ha estat un veritable perill cada cop que ha estat protagonista del joc: Una centrada seva per la dreta de l’atac local es passeja sense que Goiton al minut dotze pugi connectar amb l’esfèrica tot sol.

Per a més inri, Moisés ha tingut que abandonar el terreny de joc lesionat (dues setmanes). El domini perico dels primers minuts ha donat pas al dels locals que s’ha fet els amos i senyors del joc. L’Espanyol ha fet aigües per bandes en aquests minuts.

Només un servei de falta a càrrec de Luis García 822’) que s’ha acabat enverinant i ha obligat a lluir-se rebutjant a còrner a Villar.
L’Espanyol s’ha esvaït, i els locals han gaudit d’una ocasió també de falta a càrrec de Cannobio (ben resolta per Kameni blocant) i una acció en la que de nou Pedro León per banda ha arribat fins la cuina, centrant, i Nico Pareja ha salvat el perill allunyant la pilota.

A falta de tres minuts pel descans, el Real Valladolid marca
Errada general en un servei de cantonada, remat de Goiton, picant la bola a terra davant la passivitat defensiva i del propi Kameni, i Luis al costat del pal esquer intenta rebutjar a la desesperada, sense aconseguir-ho.

Aquest gol, és un cop dur. Pareja al segon temps no surt per problemes mèdics, i en el seu lloc un Lacruz que espanta només de veure el seu pèssim estat de forma.
El primer xut ha estat a càrrec de Román, a les mans de Villar.

Kameni, irregular com sempre, ha alternat pífies en les sortides, amb grans intervencions. Al minut 49, salva el segon del partit, rebutjant a còrner una rematada de Pedro León.

Acte seguit, la de sorra. Cantada de Kameni, embolic a la frontal de l’àrea petita, i al final sortosament pilota rebutjada.
Cannobio porta perill amb altre llançament que surt fregant el travesser.
La defensa espanyolista cada cop més erràtica al tenir que avançar i separar les línies l’equip de Pochettino cercant l’empat. Una badada de Sergio Sánchez que no calcula el bot d’una pilota aèria, Jonathan Sesma remata buscant l’escaire esquerra, i Kameni es llueix salvant el gol.

Sergio Sánchez salva els mobles
De nou un defensa, i a pilota parada. Un servei de cantonada (es veu que és l’únic que van aprendre en l’època Mané), executat per Luis des de l’esqurra i remat de cap de Sergio entrant amb força. L’equip ho celebra com si fos el gol del triomf en comptes de no perdre temps, i anar per la victòria. Això ho diu tot...

Lacruz es guanya una targeta en una acció patètica; afortunadament es trobava lluny de l’àrea i no ens va pogué “obsequiar” amb el seu repertori de penals...
Els darrers minuts, un Espanyol que vol i no pot; Luis llença un servei directe de falta per sobre el travesser. Mentre, les contres del Real Valladolid son dinamita pura.

Sortosament, no han estat fins cara a porta, i Kameni en els moments decisius s’ha de reconèixer que ha salvat l’equip amb diverses bones intervencions. La imatge donada en el darrer tram del partit no ha estat gens diferent a la de les “milllors” tardes amb Mané o Márquez. Donant pena, l’Espanyol ha arribat als darrers moments, amb un patiment insòlit, amb un Pedro León convertit en crack, que aprofitant-se de les errades també de Sergio Sánchez en defensa, ha obligat a Kameni ha salvar el gol al minut 90.
Cannobio ha portat de corcoll al propi Sergio Sánchez, a Jarque, i el seu remat s’ha estavellat a les cames de Lacruz, quan s’intuïa lo pitjor.

I això, és el que tenim. Els que s’han negat a veure la crua realitat, argumentaran que un punt és un punt, que l’equip ha tingut poder de reacció, que si tal o qual, que si s’ha retallat un punt la diferència, etc. El temps, amb el seu pas inexorable, ens mostra la situació d’un equip limitat, baix psicològicament, que només dona la cara amb els equips grans, per que quan ha de crear, és incapaç de lligar dos passis seguits. Mentre el consell continua marejant la perdiu, continua amb el seu peculiar procedir, parlen d'un possible fitxatge, que ja veurem...

Davant el Recre, si no reverteix l’equip aquesta ratxa i guanya el primer d’una sèrie d’encontres que està ja obligat a vèncer, haurem enfilat el camí definitiu a Segona Divisió, i a més, amb tot mereixement. Quan les coses es fan tant malament, s’acaben pagant.




Fitxa Tècnica:
Real Valladolid: Villar, Marcos, García Calvo, Borja Fernández, Goitom, Pedro León, Pedro López, Luis Prieto, Álvaro Rubio, Jonathan, Canobbio.
Oscar Sánchez per Pedro López, m. 72; Aguirre per Goitom, m. 83


RCD Espanyol: Kameni (6), Sergio Sánchez (5), Jarque (3), Pareja (5), Beranger (3), Moisés (s.q.), Román (4) Nené (4), Valdo (3), Luis García (3) i Callejón (3)
Substitucions: Lola (4), per Moisés, m. 20; Lacruz (2) per Pareja, m. 46; Rufete (s.q.) per Valdo, m. 76.

Àrbitre: Medina Cantalejo. No ha influït en el resultat malgrat recordar-nos en més d’una jugada qui és veritablement. Ha mostrat targetes grogues a Valdo, m. 39, Borja, m. 53, Sergio Sánchez, m. 56, Jarque, m. 58, Lacruz, m. 77.

Gols: 1-0: Goitom, m. 41; 1-1: Sergio Sánchez, m. 78.

Estadi José Zorrilla.

CLASSIFICACIÓ PRIMERA DIVISIÓ

.	CLASSIFICACIÓ	PTS	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
1	F.C. BARCELONA	53	20	17	2	1	63	14
2	REAL MADRID C.F.	41	20	13	2	5	42	27
3	SEVILLA F.C.	38	20	11	5	4	28	18
4	VALENCIA C.F.	34	20	10	4	6	39	30
5	VILLARREAL C.F.	34	20	9	7	4	33	26
6	ATLÉTICO DE MADRID	32	20	9	5	6	43	31
7	MALAGA CF	32	20	9	5	6	32	28
8	R.C DEPORTIVO	30	20	9	3	8	23	28
9	REAL RACING CLUB	28	20	7	7	6	23	23
10	ATLETIC CLUB	26	20	7	5	8	28	31
11	GETAFE C.F.	24	20	6	6	8	29	31
12	REAL VALLADOLID	24	20	7	3	10	28	31
13	U.D. ALMERIA	24	20	6	6	8	22	29
14	REAL SPORTING	24	20	8	0	12	27	44
15	RECREATIVO	23	20	6	5	9	18	28
16	REAL BETIS B.	21	20	6	3	11	25	27
17	C.D. NUMANCIA	20	20	6	2	12	25	41
18	R. MALLORCA	17	20	4	5	11	21	38
19	R.C.D. ESPANYOL	16	20	3	7	10	18	33
20	C. AT. OSASUNA	14	20	2	8	10	21	30